«La bioconstrucció està en un moment d'expansió, emparat per les noves directives europees i per l'enfocament en la salut»

Un postgrau adreçat a arquitectes tècnics, interioristes, decoradors, gestors, promotors i agents immobiliaris interessats a aprendre sobre la incidència dels materials i sistemes constructius en la qualitat de l'ambient interior i, per tant, en el confort i la salut dels usuaris. És el que proposa l'arquitecta Sònia Hernández-Montaño Bou com a directora del Postgrau en Arquitectura saludable i bioconstrucció de l'Escola Sert.

En aquesta entrevista, la directora ens fa un repàs dels continguts d'aquesta formació i del panorama actual de la bioconstrucció que, segons explica, ha deixat de ser perifèrica, tal com exemplifica la seva aplicació per part d'arquitectes de renom nacional i internacional.

[Pregunta] L'edició de 2026 del «Postgrau en Arquitectura i Salut» serà la setena a celebrar-se. Com ha evolucionat el temari en aquests anys?

[Resposta] L'evolució es basa, principalment, en les novetats que presenta el propi sector i en les especificitats professionals del grup que cursa el postgrau. En les primeres edicions dedicàvem més sessions, sobretot en el tercer mòdul, a l'urbanisme, però aquestes s'han reduït perquè la majoria de l'alumnat treballa, majoritàriament, en edificació i rehabilitació.

[P] Com dóna resposta a les necessitats, reptes, canvis i tendències que ha experimentat el sector en matèria de salut?

[R] Existeixen uns continguts troncals que es repeteixen cada any. Mantenim una estructura similar perquè hi ha una sèrie de qüestions de les quals hem de parlar sí o sí. No obstant això, cada professor actualitza el seu contingut per donar cabuda a les novetats experimentades en les seves respectives especialitats. 

En les meves sessions, per exemple, explico les noves normatives que han entrat en vigor, sobretot ara que els arquitectes estem sotmesos a milers de canvis, ja que és supernecessari estar molt al dia.

[P] El professorat està format aleshores per perfils diferents?

[R] Sí. A vegades va en funció del que ens traslladen els alumnes en els qüestionaris que els enviem i que són imprescindibles per conèixer la seva opinió sobre les diferents assignatures. També depèn del programa, en el qual intento equilibrar tots els continguts. Hi ha anys que uns professors tenen més hores de classe i altres menys. Tot i que el postgrau duri 144 hores, podria ser perfectament el doble perquè els alumnes sempre es queden amb ganes de més.

[P] I els alumnes? Ha anat variant el perfil?

[R] Sempre tenen alguna cosa en comú: són persones molt compromeses i apassionades, amb molt d'interès i ganes d'aprendre, i això és d'agrair. La majoria de grups continuen actius i en contacte i s'han creat tant sinergies personals com laborals. Hi ha persones que han creat vincles professionals i iniciat col·laboracions i això passa perquè vénen molt motivades.

La necessitat d'actualitzar-se també defineix aquests perfils. Per exemple, últimament s'apunten arquitectes que treballen a l'administració perquè han de conèixer les noves normatives. El professional tipus és aquell que té un estudi d'arquitectura, però també aquells que treballen per a altres estudis i que volen introduir aquestes temàtiques als seus despatxos i que per això busquen capacitar-se. També he posat en contacte diversos exalumnes amb la indústria de la construcció, ja que conec molts fabricants de materials i els interessen perfils d'arquitectes formats en bioconstrucció per a temes tècnics.

[P] Ha incrementat l'interès pel postgrau en arquitectura i salut?

[R] El postgrau va començar abans de la pandèmia, que va donar un impuls a tot el relacionat amb la salut, i que no ha decaigut un cop superada. Regulacions com la nova directiva d'eficiència energètica d'edificis no només parla d'energia, parla de millorar la qualitat arquitectònica. Ara acaba d'entrar en vigor el nou reglament de productes de construcció que potencia els biomaterials.

Per això dediquem un mòdul sencer a parlar de biomaterials; d'una pintura, d'un morter, d'un bloc de ceràmica, perquè sàpiguen com s'utilitza i com es justifiquen amb exemples que anirem analitzant.

En alguns concursos d'arquitectura es demana cada vegada més que els projectes incloguin una persona experta en temes d'arquitectura i salut, que han de justificar mitjançant una formació d'unes determinades hores que aquest postgrau avala.

[P] Existeix en l'àmbit laboral una major demanda per experts en arquitectura saludable i bioconstrucció?

[R] Sí, des de la indústria, d'una banda, i des de l'administració a través de concursos públics. L'arquitectura saludable està en boca de tothom i cada vegada hi ha més clients interessats als quals hem d'orientar i fer una mica de pedagogia.

A causa dels ràpids canvis que estem experimentant, a vegades costa distingir i definir les prioritats. El postgrau vol orientar els arquitectes perquè entenguin quines són aquestes prioritats i quin llenguatge poden utilitzar per aconseguir complir-les, a més de cultivar un esperit crític.

[P] Quines són les novetats per a la setena edició?

[R] El postgrau segueix la dinàmica d'altres anys, però hi ha continguts que es renoven. També hi ha ajustos en la quantitat d'hores, ponents que es consoliden i altres que s'estrenen per aportar una nova mirada. L'objectiu és adaptar-nos a la realitat i a les necessitats de cada grup. Per això, per atendre les seves peticions específiques, sempre deixo unes sessions obertes al final del programa que adec segons els interessos del grup.

[P] El postgrau es divideix en tres mòduls: disseny, materials i sistemes constructius de bioconstrucció i visió transversal de la salut al sector de la construcció. Per què aquesta estructura?

[R] Ho organitzo d'aquesta manera perquè comencem amb una definició del que és la salut i quines són les principals estratègies de l'arquitectura saludable. En aquest primer mòdul es parla de com han de ser les condicions de l'entorn que propicien la nostra salut, incloent-hi aspectes com l'acústica, la il·luminació, la qualitat de l'aire, els tòxics o les radiacions. Es detallen criteris de disseny que permeten assolir aquests objectius però no només des de la tecnificació, sinó des del propi llenguatge arquitectònic.

El segon mòdul se centra en els biomaterials. La meta és entendre com els materials naturals i les seves propietats donen resposta a totes aquestes exigències. Per exemple, per resoldre qüestions com la qualitat de l'aire, expliquem la importància de la ventilació, però també com les característiques físiques dels materials contribueixen a la regulació higrotèrmica i a la reducció de contaminants. D'aquesta manera, no hi ha un aparell que resol la ventilació, sinó que tot el disseny arquitectònic està encaminat a millorar la qualitat de l'aire interior.

L'últim mòdul és també molt important, ja que agrupa tots aquests aspectes, i en toca d'altres com l'urbanisme, el retail, el màrqueting, les neurociències, el Facility Management o els aspectes de gènere. Tot, en el fons, ha d'estar integrat amb coherència per poder aplicar l'arquitectura saludable a través de la bioconstrucció en un despatx professional.

Al final, l'objectiu és que l'arquitecte acabi el postgrau coneixent totes les eines, no només mitjançant un contingut teòric-intel·lectual, sinó que pugui aterrar-lo. De fet, el treball final, que és de temàtica lliure, permet als alumnes enfocar-se en allò que els pugui resultar més útil per a la seva pràctica professional.

[P] En quin moment es troben l'arquitectura saludable i la bioconstrucció?

[R] En un moment d'expansió, emparats pels nous reglaments i les noves directives europees. El que passa és que, l'arquitecte mitjà, que ha de bregar amb milions de coses, potser no és del tot conscient que estem sotmesos a tants canvis.

Però estem en un bon moment, ja que fins ara semblava que la bioconstrucció era perifèrica, comparada amb l'arquitectura convencional, però el propi sector està aplicant criteris que provenen de la bioconstrucció i més arquitectes de renom internacional estan treballant amb palla o terra.

Que Herzog & De Meuron, Henning Larsen o diversos premis Pritzker utilitzin la terra, la palla o el bambú, per exemple, canvia la percepció sobre la bioconstrucció.

També és un bon moment per a tot allò relacionat amb la salut i de la seva vinculació amb la part més humana del disseny arquitectònic perquè aporta moltes millores quan s'incorpora al procés de disseny.

[P] I què falta per aconseguir?

[R] Malgrat no ser ja tan marginals, continua existint confusió sobre els materials o el significat i diferències entre consum i energia. També cal prendre decisions amb coherència. El postgrau intenta precisament aclarir tot això des d'una mirada crítica, com quan se'ns presenta un nou material, per exemple, per identificar si és coherent o no amb el meu projecte. Això és alguna cosa en la qual insistim molt perquè, precisament, a més d'arquitectura, els continguts del postgrau representen un canvi de mentalitat.

Redacció Escola Sert
Lucía Burbano