Treballar a l'Administració pública es consolida com una sortida professional cada vegada més atractiva per als arquitectes a Catalunya. (Freepik)
Arquitecte a l'Administració pública: sortides, oposicions i formació
Cada vegada més arquitectes a Catalunya es plantegen treballar a l'Administració pública, atrets per l'estabilitat laboral, la conciliació i l'impacte directe sobre el territori. Les places es distribueixen entre administració local, diputacions i Generalitat, i exigeixen superar oposicions que requereixen una preparació específica.
L'estabilitat laboral, la conciliació i la possibilitat d'influir directament en el territori i en la qualitat de vida de les persones són alguns dels motius que estan portant cada vegada més arquitectes a plantejar-se treballar a l'Administració pública. Una bona manera de formar-se per fer-ho és el postgrau en Urbanisme i arquitectura a l'administració pública d'Escola Sert, i hem parlat amb les seves directores per conèixer millor aquesta opció laboral.
El postgrau en Urbanisme i arquitectura a l'administració pública és un dels programes amb més èxit d'Escola Sert, tot un indicatiu de com treballar en l'àmbit públic s'està consolidant com una forma d'exercir l'arquitectura amb un fort impacte social. Ja no es contempla com una sortida secundària, i accedir a aquest àmbit exigeix una preparació específica que, fins fa poc, era difícil de trobar.
L'augment de convocatòries d'oposicions en els darrers anys ha posat el focus en una sortida professional que molts arquitectes no havien contemplat seriosament. Però no es tracta només d'una qüestió d'oferta. Les condicions laborals que ofereix l'Administració, i especialment les possibilitats de conciliació, han guanyat pes, sobretot entre les generacions més joves.
Accedir a l'Administració pública des de l'arquitectura exigeix una preparació específica que, fins fa poc, era difícil de trobar.
La disciplina urbanística i la supervisió d'obra concentren bona part de l'activitat tècnica municipal. (Freepik)
On treballa un arquitecte a l'Administració pública a Catalunya?
A Catalunya, les places d'arquitecte a l'Administració es distribueixen principalment en tres àmbits: l'administració local (ajuntaments, consells comarcals i diputacions), les diputacions provincials (amb la de Barcelona com a referent per la seva borsa de treball tècnic en urbanisme) i la Generalitat de Catalunya.
Les funcions que pot desenvolupar un arquitecte a l'Administració pública són àmplies i diverses:
llicències urbanístiques
disciplina urbanística
redacció i supervisió de projectes d'obra pública
gestió d'equipaments
planejament derivat o intervenció a l'espai públic.
Es tracta d'un camp transversal i en constant evolució, que connecta amb alguns dels reptes més rellevants del moment, com l'emergència climàtica, l'habitatge assequible o la transició energètica, i que ofereix als arquitectes una posició privilegiada per influir directament en el territori.
«Hi ha sessions que responen directament al temari d'oposicions, però s'aborden des d'una mirada crítica»
La preparació de les oposicions exigeix combinar temari general, normativa tècnica específica i casos pràctics. (Freepik)
Què inclouen les oposicions d'arquitectura a l'Administració pública?
Com qualsevol altra feina a l'Administració, per aconseguir una plaça cal superar un procés selectiu: les famoses oposicions. Normalment, combinen una part general (que engloba aspectes com dret administratiu, organització territorial o contractació pública) i una part específica, que és la que exigeix major especialització tècnica per al lloc al qual s'opta.
En el cas concret de les places destinades a arquitectes, les proves poden exigir coneixements en disciplines tan pròpies de la professió com urbanisme, edificació, normativa tècnica o gestió de l'espai públic. En els darrers anys, a més, el format ha evolucionat cap a exàmens tipus test amb supòsits pràctics, cosa que obliga a dominar normativa concreta, matisos legals i dades molt precises.
Com preparar tot això?
A diferència d'altres cossos de l'Administració, on existeixen temaris complets publicats per editorials, les oposicions d'arquitectura no han disposat històricament de materials específics.
Preparar-les directament a partir de la legislació pot resultar inabastable, però Escola Sert ofereix una solució a aquest aparent problema.
«El coneixement tècnic per transformar les ciutats ja existeix; el difícil és generar consens i canviar dinàmiques que porten anys funcionant d'una determinada manera»
El postgrau d'Escola Sert: preparació i formació en un sol programa
El postgrau en Urbanisme i Arquitectura a l'Administració pública és actualment l'única formació especialitzada a Catalunya que combina un enfocament acadèmic complet amb la preparació específica per a les oposicions al cos d'arquitectes superiors. El 2026 arriba a la seva cinquena edició des del 2019 (a les quals se sumen tres edicions prèvies entre el 2014 i el 2017) i s'imparteix habitualment entre els mesos d'octubre i març.
Estructura del postgrau en 5 mòduls
Un altre aspecte en què destaca aquesta formació és la seva estructura modular, alineada amb els blocs del temari oficial. Els quatre primers mòduls són teòrics i el cinquè té una orientació eminentment pràctica:
- M1 – Planificació del territori i habitatge (72 h): planejament urbanístic, règim del sòl, habitatge protegit, normativa ambiental i mobilitat.
- M2 – Gestió i execució del planejament. Llicències (32 h): instruments de gestió, reparcel·lació, llicències urbanístiques i disciplina.
- M3 – Edificació i equipaments (36 h): Codi Tècnic, contractació pública, eficiència energètica, rehabilitació, BIM i seguretat.
- M4 – Espai públic urbà (28 h): disseny urbà, sostenibilitat, perspectiva de gènere, accessibilitat, verd urbà, instal·lacions i drenatge.
- M5P – Mòdul pràctic de planejament (72 h): desenvolupament d'un document real de planejament urbanístic, subvencionat per a arquitectes d'administracions locals mitjançant el conveni COAC–ACM.
M1 i M2 constitueixen una primera fase, M3 i M4 una segona i el Mòdul pràctic de planejament conforma ell mateix una tercera fase. Cadascuna pot cursar-se per separat com a cursos independents, si es vol:
- Curs en Urbanisme i arquitectura a l'administració pública: nous reptes, 1a fase
- Curs en Urbanisme i arquitectura a l'administració pública: nous reptes, 2a fase
- Curs en Pràctica de planejament i normativa urbanística (mòdul complementari del postgrau, encara es pot cursar).
Un punt fort del postgrau i dels seus mòduls és que el professorat està format per professionals en actiu procedents de l'Administració: Ajuntament de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Generalitat de Catalunya i altres municipis. Més de seixanta especialistes que aporten una visió directa, basada en la pràctica real.
Tornant al temari, un altre element diferencial del programa és el material d'estudi: quatre volums elaborats per l'arquitecta Marta González, exalumna del postgrau i especialista en preparació d'oposicions. Aquests apunts sintetitzen la normativa vigent, incorporen esquemes, taules, índexs temàtics i tests d'autoavaluació, i estan actualitzats als darrers canvis legislatius i formats d'examen.
«L'accessibilitat està totalment incorporada; la perspectiva de gènere i la sostenibilitat també es tenen en compte, tot i que encara d'una forma menys institucionalitzada»
Molt més que preparar oposicions
Un dels grans valors del postgrau és el seu doble enfocament: prepara per superar oposicions, però també per exercir amb solvència dins l'Administració. Com explica Anna Busqué, codirectora del postgrau, responsable del Mòdul 4 i cap de l'Oficina d'Arquitectura de l'Ajuntament de Terrassa, es posa el focus en aspectes que estan transformant la pràctica professional: «Hi ha sessions que responen directament al temari d'oposicions, però s'aborden des d'una mirada crítica. I hi ha continguts que van més enllà: temes que han sorgit els darrers anys i que encara no sempre estan incorporats als temaris, o aspectes clau del treball a l'Administració en què sovint tenim poca formació prèvia».
El mòdul de planejament urbanístic n'és un bon exemple. No es limita a reproduir la Llei d'Urbanisme, sinó que en tradueix els conceptes a una lògica aplicada, útil tant per a qui treballa a l'Administració com a l'àmbit privat.
El mòdul pràctic (M5P) és la millor mostra d'aquest enfocament: l'alumnat desenvolupa un exercici real de planejament urbanístic, integrant memòria, normativa i plànols. En paraules de Busqué, es tracta d'un aprenentatge qualitatiu que permet assimilar de forma aplicada els continguts teòrics.
La transició cap a ciutats més resilients i verdes marca l'horitzó de l'arquitectura pública en els propers anys. (Freepik)
Reptes actuals: ciutats resilients, accessibilitat i sostenibilitat
Un dels principals reptes per als arquitectes que treballen a l'Administració «és impulsar la transformació cap a ciutats més resilients i més verdes», assenyala Busqué. «El coneixement tècnic per fer-ho ja existeix; el que sovint és més difícil és generar consens i canviar dinàmiques urbanes que porten molts anys funcionant d'una determinada manera», conclou la codirectora del postgrau d'Escola Sert.
Precisament, el Mòdul 4 del postgrau en Urbanisme i arquitectura a l'administració pública aborda qüestions que estan en primera línia. En aquest sentit, Busqué remarca que «l'accessibilitat està totalment incorporada […], la perspectiva de gènere i la sostenibilitat també es tenen en compte, tot i que potser encara d'una forma menys institucionalitzada».
En el cas concret de la intel·ligència artificial, tan present avui en tots els àmbits, la codirectora assenyala que «tot i que ja és clar que ha arribat, pel seu caràcter encara incipient continuem treballant-hi d'una manera molt inicial».
«Prens consciència de l'enorme quantitat de matisos que té la nostra professió i que està plena de possibilitats i especialitats»
El planejament urbanístic és una de les competències més complexes de l'exercici a l'Administració i vertebra bona part del postgrau. (Freepik)
Un bon moment per fer el pas
Les convocatòries de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Barcelona i d'altres administracions catalanes mantenen una periodicitat bastant estable, i aquests organismes continuen generant oportunitats vinculades a la gestió urbana i territorial.
Tot això en un context marcat per l'emergència climàtica, la necessitat de renovació urbana i l'impuls a l'habitatge assequible. En el moment de publicar aquest article, el sector públic català afronta una etapa de renovació generacional i de noves exigències tècniques que reforça l'atractiu d'aquesta sortida professional. Quan se li demana de resumir en una frase per què aquest programa pot marcar un abans i un després en la trajectòria d'un arquitecte, Busqué respon: «Prens consciència de l'enorme quantitat de matisos que té la nostra professió i que està plena de possibilitats i especialitats».
Quins requisits necessito per opositar a arquitecte a l'Administració?
En general s'exigeix el títol oficial d'arquitecte o el grau en Estudis d'Arquitectura més el màster habilitant, a més de la nacionalitat espanyola o d'un Estat membre de la UE i els requisits administratius habituals. Cada convocatòria (Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona o administracions locals) fixa condicions específiques que convé revisar a la convocatòria oficial.
Quant dura la preparació de les oposicions d'arquitecte?
La preparació completa sol requerir entre un i dos anys d'estudi sostingut, en funció de l'experiència prèvia del candidat i del tipus de convocatòria. El postgrau d'Escola Sert estructura el seu itinerari entre octubre i març per cobrir el temari complet, i el mòdul pràctic permet consolidar els continguts mitjançant un exercici real de planejament.
Quin sou té un arquitecte funcionari a Catalunya?
Els arquitectes a l'Administració pública catalana s'enquadren habitualment al grup A1 de la funció pública, amb un salari base que parteix del tram alt del conveni i que es complementa amb complements específics i de destinació propis de cada lloc. Les retribucions varien segons l'administració, el nivell del lloc i l'antiguitat.
Es pot compaginar l'exercici privat amb un lloc a l'Administració?
La normativa d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques limita la compatibilitat amb l'activitat privada relacionada amb competències del lloc, tot i que existeixen supòsits regulats de compatibilitat autoritzada. En cada cas cal sol·licitar l'autorització corresponent i respectar els límits previstos a la Llei 53/1984 i el seu desenvolupament autonòmic.
Quina diferència hi ha entre arquitecte tècnic i arquitecte superior a l'Administració?
L'arquitecte superior (grup A1) desenvolupa funcions de planejament, projecte, direcció i supervisió tècnica de major abast, mentre que l'arquitecte tècnic (grup A2) assumeix funcions de control, inspecció i execució material. Totes dues figures són complementàries i conviuen a la majoria d'àrees tècniques municipals.