Biofusteria: la fusta, un pilar de l'arquitectura saludable i sostenible

La fusta ha tornat amb força al món de l'arquitectura. Lluny de ser una moda passatgera o una mera elecció estètica nostàlgica, l'ús d'aquest material en la construcció respon a una urgència tècnica i mediambiental.

Manuel Gayete és expert en l'ús de la fusta com a material sostenible. Fundador de Biofusteria i consultor en construcció saludable, ens explica les claus d'aquestes tècniques de construcció com un avançament de la Sessió Sert que impartirà el proper 19 de gener. Una excel·lent manera de començar el 2026 empapant-se d'una tendència a l'alça en l'arquitectura sostenible.

Ja han quedat enrere les dècades en què el llenguatge arquitectònic estava dominat pel formigó i l'acer. Ara hi ha un ressorgir dels materials sostenibles que, segons Gayete, es deuen a tres motius principals:

• la necessitat de reduir emissions
• la demanda d'edificis més ràpids d'executar
• un canvi cap a materials que milloren el benestar

Per a Gayete, tot i que la sostenibilitat ajuda a impulsar aquest canvi, «el motor real és l'eficiència sumada a una normativa favorable». És a dir, l'arquitectura industrialitzada i la prefabricació troben en la fusta un aliat indiscutible per complir amb els terminis i els estàndards de consum energètic gairebé nul.

La fusta i la descarbonització

Quan parlem de sostenibilitat en la construcció, sovint ens perdem en etiquetes complexes. Tanmateix, la fusta presenta un argument imbatible en la lluita contra el canvi climàtic: la seva capacitat de segrest de carboni.

• Com explica Manuel Gayete, la fusta és «el principal material estructural capaç de fixar el diòxid de carboni durant dècades, es regenera, requereix l'energia del sol i es pot reparar o reutilitzar», a diferència dels seus competidors industrials.

Des de la perspectiva de l'economia circular, la fusta tanca el cercle perfecte. No només redueix les pèrdues tèrmiques gràcies a la seva baixa conductivitat, sinó que facilita el desmuntatge al final de la vida útil de l'edifici. És un material que «es pot reparar sense perdre propietats i, al final de la seva vida útil, pot servir com a biomassa», explica.

Aquest avantatge contrasta radicalment amb les runes generades per la demolició d'estructures convencionals, que suposen un greu problema de gestió de residus.

No només és una qüestió de material

Un dels punts més crítics que Gayete posa sobre la taula és la distinció entre un material "ecològic" (segons normatives mediambientals) i un de "saludable" (per a l'usuari final).

Sovint, recorda el fundador de Biofusteria, les normatives sobre Compostos Orgànics Volàtils (COV) van néixer per un tema mediambiental, per reduir la contaminació atmosfèrica, recordant els anys on la prioritat era protegir la capa d'ozó; però Gayete recorda que aleshores «en cap moment es va parlar de la salut de les persones».

Això pot portar a situacions paradoxals, on un producte certificat com a ecològic contingui substàncies naturals que, tanmateix, són tòxiques o al·lergògenes per a l'ésser humà.

La biocarpinteria, assenyala Gayete, busca «materials lliures de tòxics», prioritzant la salut dels habitants, especialment aquells amb sensibilitat química múltiple, que sovint actuen com a "termòmetre" de la qualitat ambiental dels nostres edificis.

Materials lliures de tòxics

Si un arquitecte prescriu fusta, però la satura de vernissos sintètics i adhesius tòxics, anul·lem les seves propietats beneficioses, fins i tot en aquells que no es perceben com a plàstics «perquè afegeixen una pel·lícula i bloquegen la capacitat reguladora d'aquest material».

• La biofusteria, assenyala Gayete, busca «materials lliures de tòxics», prioritzant la salut dels habitants, especialment aquells amb sensibilitat química múltiple, que sovint actuen com a "termòmetre" de la qualitat ambiental dels nostres edificis.

Més enllà de la petjada de carboni i la toxicitat, la fusta té un impacte directe en la fisiologia humana. L'arquitectura no és només un contenidor visual; és una experiència sensorial. L'expert en aquest material destaca que la presència de fusta en interiors «redueix l'activitat del sistema nerviós simpàtic, millora la variabilitat cardíaca i disminueix l'estrès percebut».

• El cervell humà, que ha evolucionat en contacte amb la naturalesa durant mil·lennis, interpreta la fusta com un «entorn segur». A nivell funcional, això es tradueix en una millor qualitat de l'aire.

Si s'utilitza fusta vista i massissa (sense segellar els seus porus amb plàstics), el material actua com un regulador natural, capaç d'«estabilitzar la humitat relativa, absorbir pics puntuals i reduir condensacions internes». Gayete també adverteix que això «no resol males ventilacions», tot i que sí millora dràsticament el microclima interior.

Trencant mites: foc i durabilitat

Tot i que fa temps que es fa pedagogia sobre els avantatges de la fusta per a l'arquitectura actual, al sector persisteixen reticències, moltes vegades fruit del desconeixement tècnic. Aquesta mala premsa persistent es concentra en dos àmbits: el foc i un manteniment complicat.

Gayete detalla per què convé desterrar aquests dos mites:

• Risc d'incendi: l'expert remarca que «s'ha de deixar enrere la idea que la fusta crema ràpid». I insisteix que, tècnicament la fusta estructural carbonitza de manera previsible, creant una capa protectora que manté la capacitat portant del nucli. Gràcies a la normativa de l'Eurocodi i als càlculs precisos de la capa carbonitzada, «s'ha resolt el risc amb precisió».
• Manteniment complicat: Gayete es mostra taxatiu en aquest punt, i destaca que «la durabilitat està lligada al disseny». El problema no sol ser el material, sinó el detall constructiu. El responsable de Biofusteria afegeix que «el manteniment de la fusta vista és baix si s'usen acabats naturals renovables i si el detall constructiu és correcte». Pel que fa a l'ús estructural, l'expert explica que «la protecció adequada és important, però encara més l'elecció d'espècies arbòries adequades».

El repte professional: coneixement i origen

Quan entra a valorar el futur, Manuel Gayete no veu un escenari on l'arquitectura en fusta s'apliqui de manera massiva sense més, sinó que ho prefereix concebre amb una recuperació de la saviesa tradicional.

En aquest sentit, considera que «el desconeixement professional, la falta de formació en detalls constructius, por a les responsabilitats i un mercat fragmentat», són els camps on encara es pot millorar molt.

• Gayete, que ha transitat des del taller convencional fins a la docència i la consultoria especialitzada, insisteix que els oficis vinculats amb aquest material no desapareixeran, però s'hauran de reinventar. La digitalització i les noves eines no són enemigues de l'artesania; són aliades per comunicar el valor del singular i del saludable.

Per tant, de les reflexions d'aquest expert fuster es pot concloure que la incorporació de la fusta en projectes arquitectònics no és una tornada al passat, sinó una reinvenció del futur. A més, no només cal fixar-se en els objectius de descarbonització fixats per a les properes dècades, sinó que aquesta manera de construir permet desenvolupar espais que tinguin un impacte positiu en la salut de les persones.

Des de l'Escola Sert fomentem que els arquitectes i professionals del sector es formin en el disseny amb fusta. No n'hi ha prou amb substituir formigó per bigues laminades; cal entendre la biologia del material, les seves unions, el seu comportament higroscòpic i el seu impacte en la salut.

Iván Giménez Chueca
Redacció Escola Sert