Tenir el carnet de conduir no significa saber circular: del títol d'arquitecte a exercir la professió

De la titulació a la professió: l'analogia del carnet de conduir

Quan estava fent les pràctiques per treure'm el carnet de conduir, el meu professor d'autoescola em va dir: «Ara t'ensenyaré a treure't el carnet de conduir. Si vols, quan el tinguis, farem unes pràctiques per aprendre a circular; perquè no et mengin allà fora, per sobreviure a la jungla del trànsit, de la ciutat i dels diferents tipus de vies».

Ja des de la mateixa autoescola es plantejaven aquestes dues fases: una cosa és obtenir el carnet i una altra de molt diferent aprendre realment a circular.

I habitualment és així. Et treus el carnet i després sol haver-hi una persona (el teu pare, un amic, algú proper) que té la paciència, i també la valentia, de seure al teu costat per ajudar-te a continuar aprenent. Perquè tots sabem què significa ser un conductor novell: algú que té els coneixements bàsics per aprovar, però que encara necessita experiència per moure's amb seguretat.

És una imatge que la majoria reconeixem. Molts, a més, hem assumit aquest paper d'acompanyar algú just després d'obtenir el carnet.

I això pot ser una analogia aplicable a qualsevol carrera professional.

Amb obtenir una titulació no n'hi ha prou en el mercat actual

Obtenir una titulació no és suficient per estar preparat al mercat laboral actual. Sempre hi ha una segona part: aquella etapa en què necessites que algú t'expliqui com funcionen realment les coses. No vol dir que no puguis tenir iniciativa pròpia o idees pròpies, però sí que és important conèixer les accions més recomanables i els possibles errors que convé evitar.

I això és difícil perquè, habitualment, acabar una carrera és una d'aquelles grans dates que marquen una vida. Tots tenim unes poques dates que recordem el dia, el mes i l'any per sempre: el naixement, acabar una carrera, el casament, el naixement d'un fill, obtenir el carnet de conduir... Són fites que marquen la teva trajectòria personal i professional.

Som les persones més felices del món i ho recordem perfectament: aquell dia en què ho tens tot fet, tot acabat, després de vint anys en què cada dia hi havia alguna cosa pendent, alguna cosa per fer.

És un dia realment estrany. Extraordinari.

Recordo perfectament el viatge en autobús quan ja tenia el títol d'arquitecte. Anava mirant per la finestreta pensant, de tornada a casa per explicar-ho als meus pares, «quin viatge tan meravellós». No tenia cap pressa. Era com si, de sobte, tot s'hagués alliberat. Va ser un dia absolutament feliç.

En el meu cas, recordo perfectament la data de l'obtenció del títol d'arquitecte: l'11 de juny de 1992.

Perquè fins a arribar-hi, has recorregut un procés bastant dirigit. Des dels quatre anys has anat avançant per etapes: primària, ESO, batxillerat, universitat... Fins i tot les grans decisions eren relativament acotades: triar el tipus de batxillerat entre ciències i tecnologia, humanitats i ciències socials, arts, i la modalitat general. Triar entre poques opcions. A, B, C o D. Però quan acabes la carrera, quan ja ets arquitecte, advocat, metge o qualsevol altre professional, passa una cosa diferent.

De sobte, les opcions es multipliquen. I això té una sensació agredolça:

Per una banda, és fantàstic: s'obre un univers de possibilitats. Però, per l'altra, apareix el vertigen. Aquella por a l'abisme que produeix tenir infinites opcions al davant i no tenir la seguretat d'encertar o triar correctament. Aquesta és la gran paradoxa en acabar una carrera: una enorme alegria per haver arribat fins aquí, barrejada amb la incertesa sobre què fer després.

I aquesta transició s'assembla molt a aquelles classes posteriors a l'autoescola de què parlàvem abans. Requereix temps. Requereix repòs. I requereix orientació.

Personalment, hauria agraït que el 1992 algú m'hagués explicat precisament això: què fer perquè no et mengin allà fora.

Perquè quan estàs acabant, quan estàs amb el màster habilitant o en els últims passos abans d'incorporar-te a la professió, escoltes moltes coses, moltes opinions i moltes possibilitats, però poques vegades algú t'ajuda a ordenar-les.

I això és justament el que m'hauria agradat que m'haguessin explicat.

Com va néixer el curs JA ETS COAC de l'Escola Sert

Per això, des del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i, en concret, des de l'Escola Sert, vam impulsar un curs anomenat JA ETS COAC, l'objectiu inicial del qual era precisament aquest: mostrar als nous col·legiats que s'incorporen al COAC les diferents sortides professionals, acompanyar-los en aquesta transició i ajudar-los a aprendre a «circular» en la professió. Perquè, igual que tenir el carnet no significa saber conduir, tenir una titulació no significa saber exercir.

I aquesta segona part també s'ha d'aprendre. Però l'endemà apareix una altra pregunta, igual d'important:

A quina porta truco? On vaig? Què faig ara?

I aquest «què fer» depèn molt del teu entorn, de si has treballat durant la carrera, si has fet pràctiques, si has construït una formació complementària... i també del teu perfil professional. Perquè no tots els perfils són iguals.

I aquí és on intentem ajudar i aportar des del COAC oferint una porta on trucar. Aquesta porta és la que estem obrint a les universitats perquè, a l'últim curs d'arquitectura o al màster habilitant, encara amb marge abans d'acabar, algú t'hagi explicat com es «circula en cotxe».

Què hi ha allà fora.

Com funciona el mercat de la construcció, edificació i arquitectura professional. Què has de tenir en compte, què convé saber i quins errors és millor no cometre. Perquè l'experiència de qui ja ha passat per aquí també té valor.

Un pont entre la universitat i el mercat laboral de l'arquitectura

El que estem fent des del COAC és construir una formació pont entre la universitat i el mercat laboral. Un espai que t'ajudi a arribar al mercat laboral i, sobretot, a entendre les diferents opcions que existeixen.

Això és el que busca el curs JA ETS COAC. I, de fet, hem volgut anticipar-nos: no esperar que algú ja estigui col·legiat com a arquitecte i es trobi amb aquests dubtes, sinó anar-hi un o dos anys abans i portar aquesta formació a la universitat. Perquè creiem que és aquí on ha de començar.

Les dues idees centrals del curs JA ETS COAC

En aquest curs expliquem, bàsicament, dues coses:

• La primera: la titulació t'habilita, però no et diferencia.
• El que et diferencia és el teu perfil professional.

La titulació és el carnet de conduir. Però necessites aprendre a circular.

I circular significa construir una especialització. Pot ser en urbanisme, gestió immobiliària, peritatge, restauració, sostenibilitat, administració pública, project management. Hi ha diversos camins. Nosaltres parlem de catorze perfils professionals diferents, entenent que la professió no és només la titulació, sinó la titulació més una especialització. Durant el curs, un arquitecte de cada perfil explica la seva experiència i trajectòria professional perquè els alumnes tinguin de primera persona un testimoni real i puguin fer preguntes per poder triar el seu futur perfil professional.

La segona gran qüestió és: com es construeix aquest perfil professional.

Això és el que ensenyem. No només mostrem quins perfils existeixen, sinó com començar a desenvolupar-los. Per això vam parlar amb tres universitats (la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Girona i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès – UPC) i vam posar en marxa aquest curs conjunt amb el COAC. Les classes van començar el 24 de febrer de 2026, tots els dimarts, de tres i mitja a set i mitja: cinc sessions de quatre hores. Total: 20 hores lectives.

I una cosa molt interessant va ser que compartien aula tant arquitectes acabats de col·legiar com estudiants universitaris. Considerem que ha estat una experiència molt enriquidora per a totes les parts.

Què s'aprèn al curs? Continguts pràctics per a arquitectes novells

Es treballen qüestions molt pràctiques:

• Sortides professionals reals.
• Com fer un currículum.
• Com entendre un contracte laboral.
• Quina documentació requereix un projecte executiu.
• On consultar dubtes tècnics o jurídics.
• Com contactar amb professionals de diferents àmbits.
• Com muntar un despatx propi.
• Com treballar per compte propi o per compte d'altri, o combinar ambdues coses.

A més, cada perfil professional tenia persones de referència, amb els seus contactes, perquè els alumnes poguessin trucar-los, preguntar-los i contrastar dubtes reals.

Perquè l'objectiu no és donar respostes tancades. És donar-te eines per decidir.

Perfil professional i marca professional: el que la titulació no ensenya

A més del perfil professional, treballem una altra idea clau: la marca professional.

Perquè no n'hi ha prou amb saber fer coses. També has de saber explicar què fas:

• Quin és el teu missatge.
• Quins són els teus valors.
• Quin servei ofereixes.
• Com vols que t'identifiquin.

Això s'aplica tant si treballes per compte propi com si treballes per compte d'altri.

I és una dimensió que poques vegades s'ensenya a la universitat.

Perfils professionals: una visió panoràmica de la professió

Per a mi, el més important és que un estudiant d'últim curs pugui tenir, finalment, una visió panoràmica de totes les sortides professionals. No només la idea tradicional del despatx professional, que continua sent una base excel·lent, sinó una visió més àmplia del que avui pot ser arquitecte.

Perquè avui pots:

• muntar el teu propi despatx,
• treballar per a una empresa,
• combinar ambdues coses,
• especialitzar-te en múltiples àmbits,
• fins i tot construir trajectòries híbrides.

I això és precisament el que volem mostrar.

Perquè la formació universitària és sòlida i molt dirigida, però avui la professió és molt més àmplia. I conèixer aquesta amplitud també forma part d'aprendre a «circular».

Quan des del COAC fas una formació per primera vegada a les universitats, és una barreja d'il·lusió, repte i interrogant sobre si serà útil.

En aquest cas van participar 12 alumnes dels màsters habilitants de les tres universitats. En total, el curs JA ETS COAC va tenir 52 participants, així que aproximadament un 20 % van ser universitaris; una xifra que, com a COAC, ens sembla molt interessant per a una primera edició.

Estem molt satisfets, no només per la participació, sinó pel que significa: començar a acompanyar futurs arquitectes abans que entrin plenament a la professió. Tot i que el més important era conèixer la seva opinió. Quan vam acabar el curs vam parlar amb aquests 12 futurs arquitectes per preguntar-los què els havia semblat, què els havia faltat i què els havia sobrat.

I la conclusió, en termes generals, va ser molt clara: consideraven necessari que algú els expliqués, com dèiem abans, com se circula.

Perquè està molt bé tenir el carnet de conduir. Però saber circular és una altra cosa. I molts ens van dir una cosa molt interessant: que el curs ja els havia ajudat a evitar errors.

Un exemple molt concret: la importància de treballar sempre amb contracte amb els clients.

Per a molts va ser revelador entendre que un contracte no és només protecció jurídica; també és un filtre dels clients. Perquè si envies una proposta contractual per a un projecte i el client no la vol signar, probablement hi ha alguna cosa que no funciona. I això, en realitat, t'està evitant un problema futur. T'està ajudant a detectar que potser aquest no és el client que estàs buscant.

Aprendre això (que també s'ha de saber dir que no i seleccionar clients) és part d'aprendre a exercir la professió d'arquitecte.

Petits consells que marquen diferències a l'hora de començar a exercir

El mateix passa amb moltes altres qüestions pràctiques:

• Com fer un currículum.
• Com preparar-se per a una entrevista.
• Com fer el teu perfil professional.
• Quins errors convé evitar.

Aquest tipus de consells, aquests petits trucs que semblen menors, moltes vegades marquen grans diferències.

I, a més, els vam lliurar les presentacions de les cinc classes en PDF. «Això ho tornarem a revisar. Seran els nostres apunts per als propers mesos».

I aquest era exactament un dels objectius.

El curs disposa, a més, d'un Campus Virtual o Moodle propi i exclusiu per als alumnes matriculats, inclosos els estudiants universitaris, encara que no siguin arquitectes col·legiats. Aquest espai funciona com a repositori de totes les presentacions, publicacions, documentació i recomanacions del professorat.

Així mateix, el Campus Virtual és un espai destinat a consultes i preguntes de l'alumnat, on es poden plantejar dubtes, accedir a informació o documentació necessària i participar en un fòrum actiu disponible les 24 hores del dia.

El Campus Virtual romandrà obert durant dos mesos després de la finalització del curs, amb l'objectiu de continuar sent un espai de treball, intercanvi i col·laboració entre alumnes i professors.

L'analogia de l'esquí: per què la formació inicial requereix acompanyament

De vegades ho comparo amb aprendre a esquiar. El primer dia no hauries d'anar sol. Hauries d'agafar un professor o monitor d'esquí.

Perquè en dues o quatre hores t'explicarà moltes coses que probablement aquell mateix dia no sabràs aplicar. Però se't queden. I a mesura que avances, les vas incorporant. Doncs la filosofia del curs JA ETS COAC és exactament aquesta. Explicada en format JEEP (Just Enough Essential Pieces): tot el que considerem essencial per començar. No donar una allau d'informació. No saturar. Sinó donar la informació justa i necessària per sortir allà fora, començar a circular i, almenys, evitar els errors greus que tenen difícil solució.

L'objectiu: orientació, criteri i eines, no receptes

No preteníem formar especialistes en cinc sessions. Preteníem donar orientació. Donar criteri. Donar eines. I que cadascú les vagi aplicant a mesura que les necessiti.

Crec que aquesta és una de les claus del curs. No donar moltíssim. Donar el necessari. L'útil. L'aplicable.

I fer-ho en el moment adequat.

Esperem que, des de l'Escola Sert del COAC, puguem continuar formant arquitectes perquè prestin aquest servei a la ciutadania amb la màxima qualitat possible. Perquè, en el fons, d'això es tracta.