Solució Tapialblock de Fetdeterra, bloc prefabricat de terra compost per materials naturals 100% reciclables i fabricat amb el mínim cost energètic (Fetdeterra).
La terra torna a l'arquitectura: tradició, innovació i futur sostenible
La terra torna. És un dels materials constructius més antics de la humanitat i ara se situa de nou com una de les solucions més innovadores per a l'arquitectura contemporània. En un context marcat per l'emergència climàtica i la necessitat de reduir la petjada ambiental dels edificis, aquest material mil·lenari està experimentant una autèntica renovació tècnica i cultural.
La terra ressorgeix com una opció més que interessant per a l'arquitectura. Per comprendre millor les claus d'aquesta nova tendència, a l'Escola Sert hem parlat amb Maite Sainz de la Maza Benet, arquitecta i cofundadora de Fetdeterra, per conèixer com aquest material pot transformar la forma de projectar i construir, i quins reptes afronta la seva incorporació en la pràctica professional.
"La terra no és un material del passat, sinó una solució per al futur", afirma Sainz de la Maza per deixar clar que, malgrat recuperar un material conegut des de fa temps, encara té molt a dir en els projectes constructius. La millor manera de conèixer aquest prometedor futur és ressaltant les seves principals característiques.
"La terra no és un material del passat, sinó una solució per al futur"
Productes Tapialblock 8/100/15 de Fetdeterra per a les façanes interiors, terrasses i vestíbul interior d'un edifici d'oficines amb certificació LEED Platinum, situat al districte 22@ de Barcelona. Client: Conren Tramway. Arquitectes: @batlleiroig. Arquitecte tècnic: @plaat_at. (Imatge Batlleiroig)
La terra: eficiència energètica i salut interior
En aquests temps on el consum energètic està en boca de tot el sector professional, la terra es presenta com un material constructiu amb alta inèrcia tèrmica, és a dir, permet regular de forma natural la temperatura interior, oferint espais frescos a l'estiu i temperats a l'hivern. A això se suma la seva capacitat de transpiració, que ajuda a mantenir ambients interiors més saludables, reduint problemes d'humitat i millorant el confort.
Segons destaca Sainz de la Maza, "la terra requereix molt poca energia per ser processada, no necessita cocció i pot reintegrar-se al medi al final de la seva vida útil".
Aquesta mínima petjada ecològica la converteixen en un dels materials amb menor impacte ambiental disponibles avui, per la qual cosa no està lluny de ser una alternativa prioritària en la cerca de la descarbonització del sector.
"La terra requereix molt poca energia per ser processada, no necessita cocció i pot reintegrar-se al medi al final de la seva vida útil"
1r premi. 38 habitatges de protecció pública a Palma. Vivas Arquitectos. Promotor: IBAVI. El sistema estructural i la façana de l'edifici és de blocs prefabricats de terra Tapialblock i forjats de fusta. (Fetdeterra)
El valor cultural i simbòlic de construir amb terra
La terra connecta amb formes de construcció tradicionals, profundament lligades al territori. Però lluny de ser un simple revival, la seva aplicació actual passa per un procés d'innovació i industrialització.
A Fetdeterra han desenvolupat un sistema integral de construcció en terra compactada, que abasta des de murs i paviments fins a revoltons. Sainz de la Maza ressalta que aquesta metodologia "ens permet apropar la terra a la construcció contemporània amb garanties tècniques i logístiques, facilitant la seva incorporació a projectes més ambiciosos i normativament exigents".
Més enllà de les seves propietats tècniques i per la seva llarga tradició com a material arquitectònic, la terra posseeix un fort component cultural. "Evoca senzillesa, sobrietat i pertinença. Representa una forma d'habitar arrelada al territori i, en el context contemporani, simbolitza una voluntat de viure de manera més coherent amb el medi ambient", ens comenta l'arquitecta.
En un moment on l'arquitectura cerca respondre a reptes globals sense perdre identitat local, aquest material ofereix un pont entre l'ancestral i el contemporani.
La terra posseeix un fort component cultural. Evoca senzillesa, sobrietat i pertinença. Representa una forma d'habitar arrelada al territori i, en el context contemporani, simbolitza una voluntat de viure de manera més coherent amb el medi ambient.
Botiga Neutrale. Rec 41. Barcelona. Arquitectes: DIIR. Blocs de terra Tapialblock® 10/20/10 format petit col·locats a junta vertical contínua per realitzar el mur corbat, els vestidors i el mostrador de la botiga (Foto Fetdeterra).
El repte de normalitzar la terra
Tanmateix, el camí perquè la terra es converteixi en un material d'ús habitual no està exempt de desafiaments. En aquest sentit, la sòcia de Fetdeterra ressalta que encara "hi ha dificultats normatives perquè molts codis tècnics no la contemplen, persisteixen percepcions errònies que l'associen a precarietat, i falta formació específica en escoles i oficis", assenyala l'arquitecta.
També hi és el repte de la variabilitat del material: cada terra té una composició diferent, la qual cosa obliga a realitzar anàlisis i ajustaments per definir la mescla adequada (sorra, argila, calç, palla). "Aquest procés és clau per garantir la resistència, l'estabilitat i el confort tèrmic dels sistemes constructius", afegeix l'arquitecta.
Però si es miren els aspectes prometedors, algunes tècniques tenen potencial per consolidar-se com un sistema constructiu d'ús relativament corrent en alguns projectes d'arquitectura.
Entre les tècniques més prometedores es troba el Bloc de Terra Comprimida (BTC). Sainz de la Maza detalla quins punts cal treballar perquè es consolidi com un sistema constructiu habitual: "necessitem avançar en la seva normalització, formar la mà d'obra i oferir un producte estable i fiable. També és fonamental que les administracions facilitin el seu ús".
Aquesta visió coincideix amb el creixent interès internacional pels BTC, que permeten industrialitzar el treball amb terra i oferir solucions més ràpides, resistents i normativament segures.
"Hi ha dificultats normatives per a la construcció amb terra perquè molts codis tècnics no la contemplen, persisteixen percepcions errònies que l'associen a precarietat, i falta formació específica en escoles i oficis"
Solució constructiva dels murs de terra de Fetdeterra col·locats a junta vertical contínua, executats amb blocs de terra de gran format Tapialblock®8/100/15 + Tapialblock®40/100/15 i morter de revestiment Fetdeterra per a la part superior i inferior de les finestres (Foto Judith Casas)
Casa Neutra. Localització: Valladolid. Arquitectes: Noro arquitectos.
Cap a la consolidació de la terra com a material constructiu
Per a Fetdeterra, la terra no és un simple recurs tècnic, sinó el cor d'una filosofia de projecte. "Entenem la sostenibilitat no només des d'un punt de vista energètic, sinó també cultural i social. Apostem per una arquitectura honesta amb els materials, amb mínima petjada i gran bellesa", resumeix Sainz de la Maza.
Aquesta visió es plasma en projectes on el material no és només mitjà, sinó missatge: una declaració d'intencions sobre com construir i habitar al segle XXI.
Més enllà de la feina de Fetdeterra, l'èxit de la terra en la construcció no depèn únicament dels estudis pioners. "És fonamental divulgar, formar i demostrar. Necessitem més projectes exemplars, recerca aplicada i formació reglada. A més, cal treballar amb les institucions per actualitzar normatives que avui són una barrera", detalla Sainz de la Maza.
Aquest treball col·laboratiu —entre arquitectes, indústria i administració— serà clau perquè els materials de terra deixin de ser una excepció i es converteixin en part de la pràctica habitual.
El context actual d'emergència climàtica i escassetat de recursos reforça el paper de la terra en l'arquitectura del futur. La seva capacitat per reduir emissions, la seva circularitat (és reutilitzable i retorna al medi) i el seu baix impacte energètic la converteixen en un aliat estratègic per assolir els objectius de descarbonització del sector. "Ens permet construir amb responsabilitat, bellesa i sentit", conclou Sainz de la Maza.
El camí per retornar la terra a la construcció contemporània és tan apassionant com desafiant. Requereix superar barreres normatives, desfer prejudicis i apostar per la formació. Però també ofereix una oportunitat única: recuperar un material essencial que combina el millor de la tradició i la innovació per respondre a les urgències ambientals del nostre temps.
La terra no és una tornada enrere, sinó un pas decidit cap a una arquitectura més humana, sostenible i arrelada al territori.
Iván Giménez
Redacció Escola Sert