«L’estructura dels apunts facilita que l’alumne entengui la complexitat del postgrau en Urbanisme: Arquitectura i Administració Pública»

Marta González coneix bé l’ecosistema formatiu de l’Escola Sert. Exalumna d’altres programes del centre, destaca l’impacte que va tenir en la seva trajectòria professional descobrir una vessant de l’arquitectura poc present a la universitat: la relació directa entre projecte, gestió i administració. 

• Aquest bagatge, sumat a la seva experiència com a opositora, ha estat determinant a l’hora d’afrontar el repte d’elaborar uns apunts pensats per donar resposta a necessitats molt concretes i exigents.

L’encàrrec inicial de l'Escola Sert consistia a actualitzar uns materials ja existents, però aviat va quedar clar que els canvis normatius i l’evolució del programa feien necessari un replantejament complet. El resultat són uns apunts nous, estructurats i rigorosos, concebuts com una eina d’estudi eficient i accessible. 

• Aquests apunts estan organitzats en quatre toms alineats amb els mòduls del postgrau, els materials sintetitzen la normativa, ordenen el coneixement i ajuden l’alumnat a navegar per la complexitat de l’urbanisme, l’edificació i l’espai públic, sense perdre de vista la realitat dels processos selectius i l’exercici professional dins de l’Administració

[PREGUNTA]: Vas ser alumna de l’Escola Sert, com va ser l’experiència i com va ser el pas a exercir de docent?

[MARTA GONZÀLEZ]: Fa uns anys vaig ser alumna d’un altre postgrau impartit per l’Escola Sert, El projecte immobiliari. Va ser una experiència molt enriquidora, amb ponents de primer nivell i un bon equilibri entre la part teòrica i la pràctica. Em va permetre descobrir la nostra professió des d’un altre vessant, totalment diferent d’allò que havia estudiat a la universitat, ampliant la meva visió del sector.

Pel que fa al pas a exercir de docent, ha estat un veritable salt endavant. La meva principal preocupació era poder oferir a l’alumnat continguts útils i de qualitat. A un postgrau hi assisteixen professionals que, en molts casos, ja acumulen anys d’experiència, i per això volia assegurar-me que allò que compartia realment els ajudés a assolir els seus objectius.

[P]: I com va sorgir la idea d’oferir aquests apunts als alumnes?

[MG]: La idea va sorgir de la necessitat d’actualitzar el material existent. Tot i que el postgrau ja disposava d’uns apunts de qualitat, els canvis normatius i l’evolució del programa feien imprescindible una revisió a fons. L’Escola Sert va confiar en mi per assumir aquesta tasca i, finalment, l’encàrrec va anar més enllà: no només es tractava d’actualitzar, sinó de crear uns apunts completament nous.

El punt de partida va ser revisar els temaris publicats de les oposicions més recents, per garantir que tots els continguts recurrents hi quedessin recollits i que el nou material resultés complet.

[P]: Aquest material és un punt fort perquè una persona s’acabi decidint a fer aquest postgrau a l’Escola Sert?

[MG]: Rotundament sí, especialment per a aquelles persones que vulguin presentar-se a una oposició. Quan es publica el temari d’una plaça, acostuma a estar format per una part general i una part específica. La part general engloba matèries comunes que s’exigeixen a la majoria dels cossos de l’Administració pública i, per això, és relativament fàcil trobar material publicat.

En canvi, la part específica se centra en àrees tècniques pròpies de l’exercici de l’arquitectura dins de l’Administració —urbanisme, edificació, urbanització o manteniment—. Són matèries molt diferents entre si que cap editorial ha recollit amb l’objectiu específic de preparar una oposició.

Per desenvolupar aquest temari cal recórrer a una bibliografia molt extensa i això, en el temps limitat que hi ha fins a la data de l’examen, pot esdevenir una tasca inassolible. Tenir aquests apunts és un avantatge important que permet començar a estudiar des del primer minut.

Per a les persones interessades a cursar el postgrau, però que no hagin de preparar una oposició, aquests apunts també resulten molt valuosos com a material de consulta.

[P]: Com definiries la funció dels apunts i materials didàctics dins d’aquest programa? Són una guia, un complement, o un instrument clau per estructurar el coneixement?

[MG]: Diria que els apunts són un complement del programa, ja que el postgrau té un abast formatiu més ampli i persegueix oferir una visió global dels coneixements necessaris per treballar a l’Administració. En canvi, els apunts estan orientats específicament a la preparació d’oposicions, i això condiciona la seva estructura.

Tot i que segueixen el mateix guió que el postgrau, els apunts sistematitzen i concreten els continguts, ja que es focalitzen en l’estudi d’una oposició i, per tant, tenen una extensió limitada i estan pautats. Això implica deixar de banda desenvolupaments teòrics o exemples que sí que s’aborden durant el programa i que ja queden recollits en altres materials didàctics facilitats pels ponents.

[P]: Quina filosofia o criteri has seguit a l’hora de preparar el contingut que reben els alumnes?

[MG]: El criteri principal ha estat la meva experiència com a opositora, que m’ha permès identificar quines eines, enfocaments i maneres d’estructurar la informació resulten realment útils per a l’estudi d’una oposició. Des d’aquest coneixement pràctic, he considerat essencial que els materials estiguessin clarament organitzats i fossin fàcils d’interpretar, fins i tot per a persones que mai hagin treballat a l’Administració pública.

Per aquest motiu, cada tema inclou un petit índex introductori que permet visualitzar d’un cop d’ull l’estructura del contingut. Això ajuda l’alumne a entendre com es relacionen els conceptes entre si abans d’entrar en el detall.

En el desenvolupament dels temes he incorporat subratllats, ampliacions, taules i croquis sempre que ha estat necessari, amb la finalitat de reforçar idees clau, sintetitzar informació complexa o aportar una visió gràfica que faciliti la memorització. La intenció és que el material no només sigui exhaustiu, sinó també pedagògic i accessible, pensat perquè l’alumne pugui estudiar de manera autònoma i eficient.

Cada tema es tanca amb un test d’autoavaluació que permet comprovar si s’han assimilat els continguts. Finalment, he vetllat pel rigor: tots els temes es fonamenten en la legislació i normativa vigents i, quan això no ha estat possible pel tipus de temàtica, m’he basat en bibliografia de qualitat, sempre referenciada al final de cada tom.

[P]: El postgrau combina urbanisme, arquitectura i administració pública. Com s’organitzen els apunts perquè l’estudiant entengui aquesta complexitat de manera clara i seqüenciada?

[MG]: En aquest aspecte ha estat clau l’estructura mateixa del postgrau, ja que el programa docent resol de manera molt encertada la complexitat que suposa combinar coneixements d’urbanisme, edificació i administració pública.

El postgrau es divideix en quatre mòduls teòrics i un cinquè de caràcter pràctic. Els quatre primers corresponen a les matèries que els arquitectes desenvolupem a l’Administració: planejament urbanístic; gestió i execució del planejament —incloent llicències i autoritzacions administratives—; edificació, centrada en els equipaments, i espai públic.

Aquesta mateixa lògica s’ha traslladat als apunts, que s’han organitzat en quatre toms equivalents als mòduls per facilitar la correlació entre l’activitat docent i l’estudi autònom. Els dos primers mòduls formen un bloc molt interconnectat, mentre que els altres dos, tot i compartir algunes matèries transversals, funcionen de manera més autònoma.

Una estructura així facilita que l’alumne entengui la complexitat del postgrau alhora que la fragmenta en itineraris lògics i comprensibles.

[P]: El postgrau està a la seva cinquena edició. És molt complicat actualitzar els continguts?

[MG]: He fet un replantejament complet dels apunts anteriors i intueixo que, en els pròxims anys, l’actualització dels continguts continuarà sent una tasca laboriosa. No només pels canvis normatius, sinó també per l’evolució dels exàmens d’oposició.

Fins fa poc, el temari específic s’avaluava mitjançant proves escrites en què calia desenvolupar un tema o respondre preguntes obertes. En els darrers anys, però, s’han imposat els exàmens de tipus test, un format que exigeix materials molt més exhaustius, detallats i precisos, ja que les preguntes fan referència a dades concretes i matisos normatius.

A més, els temaris d’oposicions també evolucionen per incorporar noves qüestions vinculades al canvi climàtic, la sostenibilitat o els compromisos europeus en matèria d’eficiència energètica. Tot plegat obliga a una actualització constant per garantir que els materials continuïn sent rigorosos i alineats amb les demandes actuals de l’Administració.

[P]: Heu detectat quins són els punts més complexos per als alumnes i com els abordeu dins dels apunts?

[MG]: Un dels aspectes més complexos és, sens dubte, la gran quantitat de normatives sectorials que regulen els àmbits en què intervé un arquitecte dins de l’Administració, així com la dificultat afegida del llenguatge jurídic, especialment per a aquells professionals que no hi han treballat mai.

Per abordar aquesta dificultat, els temes dels apunts s’han elaborat sintetitzant les diferents normes, evitant duplicitats i estructurant els continguts de manera més entenedora. A més, s’hi inclou la referència als articles concrets d’on s’extreu la informació, per facilitar la consulta directa de la normativa i fomentar una lectura crítica i autònoma. En alguns casos també s’hi han afegit notes aclaridores per facilitar la comprensió de conceptes jurídics més abstractes.

Un altre punt que pot generar inquietud és la sensació que el temari és molt ampli i transversal i que costa trobar-hi un fil conductor. Per això, els apunts ofereixen una estructura clara i seqüenciada: cada tema s’obre amb un índex que permet entendre què s’hi tractarà i com s’emmarca dins del conjunt del temari.

Finalment, pensant específicament en les oposicions, els apunts incorporen tests d’autoavaluació al final de cada tema. Aquests permeten detectar àrees que cal reforçar i, alhora, familiaritzar-se amb la manera com es formulen les preguntes en els processos selectius actuals.

[P]: Quins altres elements heu afegit als apunts perquè siguin més pràctics pels participants en el postgrau?

[MG]: A més, s’ha inclòs la referència als articles concrets d’on s’extreu la informació, per tal de facilitar la consulta directa de la normativa i fomentar una lectura crítica i autònoma. En alguns temes també s’han incorporat notes aclaridores per facilitar la comprensió de conceptes jurídics més abstractes.

Des de la meva perspectiva, un altre punt que pot generar inquietud a algú que vol preparar una oposició és la sensació que el temari és molt ampli i transversal i que costa trobar-hi un fil conductor. Per això, dins dels apunts s’ha procurat oferir una estructura clara i seqüenciada. Com he dit abans, cada tema s’obre amb un petit índex que permet entendre què s’hi tractarà i com s’emmarca dins del conjunt del temari.

Finalment, i pensant específicament en les oposicions, s’ha tingut en compte que els exàmens actuals de tipus test exigeixen dominar detalls normatius i dades concretes. Per aquest motiu, els apunts incorporen tests d’autoavaluació al final de cada tema que permeten detectar àrees que cal reforçar i, alhora, familiaritzar-se amb la manera com es formulen les preguntes en els processos selectius.

Iván Giménez Chueca
Redacció Escola Sert