Materials naturals, acabats no tan superficials

Si parlem d'espais saludables i qualitat de l'aire i temperatura, la majoria de materials d'origen natural compten amb les propietats necessàries per aïllar o aportar inèrcia.

Per a Sònia Hernández-Montaño Bou, directora del curs Arquitectura saludable i bioconstrucció de l'Escola Sert, la contribució a la inèrcia dels interiors ajuda a reduir les fluctuacions tèrmiques.

• «Habitualment, la temperatura es troba únicament a l’aire i, en ventilar, s’escapa. Tanmateix, hi ha materials capaços d’absorbir aquesta temperatura i, per tant, permetre que es mantingui homogènia», explica.

Parlem amb l’arquitecta i docent, entre classe i classe, sobre les propietats dels diferents tipus d’acabats naturals i ens explica, a través d’algunes mostres, com aquests ajuden a crear interiors més saludables.

Morters derivats de la terra

Les plaques d’argila farcides de granulat de suro poden substituir el pladur i el cartró guix. Aporten més inèrcia i capacitat per absorbir el vapor d’aigua, i per tant, regular la humitat.

«Al nostre clima hi ha moltes deficiències en la sensació de humitat, sobretot a l’estiu. Si arrebossem parets de maó amb morters de calç o d’argila, que tenen capacitat higroscòpica, absorbirem o ajudarem a regular la humitat i millorar la sensació tèrmica», apunta.

Tot i que l’aïllament s’ha convertit en una prioritat, bàsicament impulsada per pràctiques desenvolupades al nord d’Europa, Hernández-Montaño Bou assenyala que, tradicionalment, la inèrcia funciona millor en climes mediterranis. En tot cas, afegeix, en climes com el nostre, l’aïllament hauria de ser un complement de la inèrcia.

• Les plaques d’argila tenen prou massa per treballar en sec. Aquesta tècnica proporciona resultats més ràpids. També aconsegueixen una gran inèrcia sense haver d’aixecar parets de maó.

«Als morters també se’ls poden afegir additius com fibres o petits àrids. Les primeres, sobretot en gran quantitat, aporten més lleugeresa i aïllament. Aquests additius permeten, a nivell de morter, obtenir estètiques diferents i, en el cas de l’argila, textures diverses que, segons la mida dels àrids, donaran com a resultat superfícies més granulades o llises i canvis de color», indica.

Altres materials naturals per als acabats

• Pintures naturals: a base de soja, calç o argila, disponibles en diversos colors. També hi ha pintures fetes de calç o argila. Són alternatives naturals que ja es troben al mercat.
• Per als envans, una bona opció són els plafons de cartró plens de sorra. Tenen bones propietats acústiques i són més densos. Tanmateix, cal saber com manipular-los.
• A nivell d’acabats, també existeix la possibilitat de tractar la fusta cremant-la i aplicant-hi tractaments superficials amb cera o olis naturals per hidratar-la i protegir-la sense necessitat d’encapsular-la sota una barrera de plàstic.
• Guix sense tractar: es crema a 900 °C, s’evapora el CO₂ i es reutilitza després d’hidratar-lo.
• Panells de guix amb fibres de cel·lulosa: alternativa natural per a trasdossats amb més inèrcia.
• Materials tèxtils vegetals o animals: llana, fibres de cotó o lli, amb capacitat higroscòpica i sense càrregues electroestàtiques.

Estan legislats els materials naturals?

Cada vegada hi ha més fabricants de productes derivats de la terra. En el cas dels blocs de terra comprimida, ja disposen de certificats de laboratori. Aquests indiquen l’absorció acústica i de vapor d’aigua, i també inclouen dades per utilitzar-los amb seguretat en projectes.

En el cas dels blocs de terra comprimida, ja disposen de certificats de laboratori. Aquests certificats indiquen la seva absorció acústica i de vapor d’aigua. També inclouen dades que permeten utilitzar-los en un projecte amb total seguretat.

«Tractant-se de materials per als acabats, la majoria poden complir fàcilment amb les prestacions requerides», assenyala Hernández-Montaño Bou.

Organismes com l’INCASÒL ja inclouen criteris de sostenibilitat i salut en els plecs dels concursos d’habitatge social a Barcelona. Tot i això, segons Hernández-Montaño Bou aquesta distinció no hauria d’existir i s’hauria de donar per descomptada, al mateix nivell que qualsevol altre requeriment.

• En aquesta memòria de sostenibilitat i salut es prioritza la inèrcia i que els projectes expliquin com la incorporaran a través dels materials i no de les instal·lacions. A més, «es valora positivament l’exclusió de materials plàstics en els acabats superficials i la proposta d’alternatives que regulin la hidrotermia», assenyala l'arquitecta.

Els materials naturals en intervencions de rehabilitació

Pel que fa a la incorporació de materials naturals en projectes de rehabilitació arquitectònica, Hdez.-Montaño Bou distingeix entre aquells edificis anteriors als anys 1940 i 1950 i els posteriors.

• «Els de principis del segle XX compten, normalment, amb una base molt bona a nivell de materials i de les prestacions que ofereixen. Aquells construïts entre els anys 1980 i 2000, probablement tenen prestacions baixes i haurem d’estudiar molt bé com millorar-les gràcies a les propietats dels materials», comparteix.

En aquelles rehabilitacions en què no es modifica l’estructura, té sentit dirigir l’estratègia cap a l’aplicació de materials superficials d’origen natural, i seran les preexistències les que determinaran les decisions que es prendran.

En les rehabilitacions on no es canvia l’estructura, és útil utilitzar materials naturals en la superfície. Les condicions existents guiaran les decisions que es prenguin.

«Per això és necessari estudiar l’edifici, per tal que siguem capaços de fer un bon diagnòstic i poder escollir els materials més idonis.»

Lucía Burbano
Redació Escola Sert