Alba Méndez, arquitecta i directora del Postgrau Disseny Conscient i Neuroarquitectura de l'Escola Sert (Qualia Estudio).
«Els participants del postgrau en Disseny Conscient i Neuroarquitectura sortiran amb una metodologia que aplicaran en el seu treball»
Arriba la tercera edició del Postgrau en Disseny Conscient i Neuroarquitectura amb importants novetats per apropar aquest nou enfocament en l'arquitectura. Hem parlat amb la seva directora, Alba Méndez, sobre aquest nou enfocament i com és bàsic assumir-lo per millorar la pràctica professional.
La neuroarquitectura ja no és una opció, sinó una responsabilitat professional, atès que la ciència demostra que l'entorn construït impacta directament sobre la salut física, emocional i cognitiva de les persones. Aquesta és la visió que vol impulsar Alba Méndez, directora del Postgrau d'Escola Sert en aquesta disciplina, que també explica les novetats que porta la tercera edició d'aquest programa.
Méndez considera indispensable tenir molt present el contínuum entre el sistema nerviós, el cos i l'entorn. Ha volgut traslladar el seu enfocament personal sobre la neuroarquitectura al postgrau i, per aquest motiu, incorpora metodologies de la psicologia, la neurociència i de diverses eines tecnològiques.
La nova cara del Postgrau en Disseny Conscient i Neuroarquitectura aposta per un canvi de focus. Aquesta formació és per a aquells que entenen que l'entorn construït ha de ser una palanca per a la salut, la productivitat i la qualitat de vida, convertint els professionals del disseny en veritables enginyers de l'experiència humana basada en la ciència.
«El Postgrau Disseny Conscient i Neuroarquitectura és una eina clau per als arquitectes que vulguin pujar un nivell dissenyant espais que influeixen positivament en la qualitat de vida de les persones».
[PREGUNTA]: Què et va portar a vincular-te amb el món de la neuroarquitectura?
[ALBA MÉNDEZ]: Des de molt petita, als cinc anys o així, vaig començar a preguntar-me qui feia els edificis i per què hi havia llocs on la gent se sentia bé. El meu pare també em va inculcar una visió molt transversal del coneixement, tot i que ell no era arquitecte sinó advocat, això ajuda molt a l'hora de desenvolupar coneixement en neuroarquitectura.
L'interès de la meva infància em va portar a estudiar arquitectura, tot i que a la carrera ningú em va parlar de dissenyar pensant en les persones; la formació es va centrar en aspectes tècnics i estètics, deixant de banda la naturalesa multisensorial de l'arquitectura.
La meva curiositat em va portar a fer la meva pròpia investigació i quan vaig anar d'Erasmus als Països Baixos, allà vaig conèixer el treball d'arquitectes com Herman Hertzberger, Aldo van Eyck o l'antropòleg Edward Hall, que ja s'havien preocupat per la relació entre el comportament humà i el disseny espacial. Els seus treballs incloïen altres disciplines com l'antropologia o la psicologia ambiental.
Posteriorment, sobre l'any 2010, vaig conèixer la tasca de l' Academy of Neuroscience for Architecture(ANFA), l'organització pionera en aquesta disciplina. Els vaig anar seguint la pista fins que van organitzar un màster conjuntament amb les universitats de Venècia i Parma. Vaig cursar el programa i allà em vaig especialitzar en aquesta matèria.
El postgrau «Disseny Conscient i Neuroarquitectura» que dirigeix Alba Méndez a l'Escola Sert és una eina clau per als arquitectes que vulguin pujar un nivell dissenyant espais que influeixen positivament en la qualitat de vida de les persones. (FP)
«L'objectiu principal del postgrau és generar un canvi de mirada en la professió que modifica per complet el procés amb què se sol treballar. El projecte ja no ha de començar com una cosa funcional, ara convé posar l'ésser humà al centre».
[P]: Per a qui estigui pensant en estudiar el Postgrau, quins objectius o aspectes claus destacaries del programa?
[AM]: L'objectiu principal és generar un canvi de mirada en la professió que modifica per complet el procés amb què se sol treballar. Amb aquesta nova òptica, el projecte ja no ha de començar com una cosa funcional, ara convé posar l'ésser humà al centre. Això es fa identificant primer les persones que habitaran l'espai i quines són les necessitats que tindran allà, per exemple, si s'està pensant en una oficina.
Un cop identificades les persones i les seves necessitats es consulta què és el que diu la ciència per entendre-les.
Un altre objectiu del postgrau és que els alumnes aprenen a prendre decisions sobre el disseny d'un projecte basades en evidències que es nodreixen de diverses àrees: estudis científics, psicològics. Als participants se'ls ensenya a contextualitzar tot i saber quan i com han d'utilitzar cada eina.
En global, busquem que els participants entenguin que la neuroarquitectura i el disseny conscient no neixen de zero, sinó que són la confluència de diferents àrees de coneixement (psicologia ambiental, neurociència, sociologia, antropologia i arquitectura) que han investigat la interacció entre entorn i ésser humà durant dècades.
[P]: Entre les novetats també destaca un canvi en l'enfocament?
[AM]: S'hi ha posat moltíssim èmfasi en què sigui 100 % professionalitzador i a sortir del món de les idees. Els alumnes sortiran amb una metodologia clara perquè puguin aplicar-la en el seu treball. També el postgrau els permetrà tenir una visió crítica de la nova disciplina, que és la neuroarquitectura.
[P]: Quines altres novetats porta el Postgrau en l'edició que comença el gener?
[AM]: Una de les principals novetats aquest any és el caràcter internacional i el nivell dels docents. En particular vull destacar Bill Browning, Itai Paiti, Sophie Schüller, Cleo Valentine i Hugo Spiers.
A Espanya no hi ha cap formació en neuroarquitectura amb aquest nivell de docents. Les classes que impartiran al postgrau seran en anglès i estaran gravades i subtitulades perquè les puguin seguir sense problemes qui no domini tant l'idioma.
També m'agradaria destacar que la formació comptarà amb el suport del Center for Conscious Design (CCD), i la matrícula inclourà una membresa anual en aquesta organització, de manera que els alumnes podran accedir als seus recursos, activitats i comunitat global.
La condició indispensable perquè un professional s'interessi en la formació en «Disseny conscient i Neuroarquitectura» és la comprensió que l'entorn construït impacta directament sobre la salut física, emocional i cognitiva de les persones. (FP)
«Una de les principals novetats aquest any és el caràcter internacional i el nivell dels docents. A Espanya no hi ha cap formació en neuroarquitectura amb aquest nivell de docents. Les classes seran en anglès i estaran gravades i subtitulades».
[P]: El títol del Postgrau és «Disseny conscient i Neuroarquitectura», quines diferències hi ha entre aquests dos àmbits?
La diferència està en com cada disciplina aplica un abast i visió diferents a la seva manera d'enfocar l'estudi de la interacció entre l'ésser humà i l'entorn construït. La neuroarquitectura té un focus més específic i limitat, centrant-se únicament en la relació entre el sistema nerviós i l'entorn. El seu estudi es limita a analitzar quin impacte o afectació té l'entorn directament sobre el sistema nerviós de les persones.
D'altra banda, el disseny conscient adopta una visió que permet comprendre el contínuum entre sistema nerviós, cos i entorn, entenent aquesta interacció com un sistema complex adaptatiu.
Per entendre aquesta complexitat no n'hi ha prou amb la neurociència, sinó que es requereix la participació de moltes altres disciplines. Tant la neuroarquitectura com el disseny conscient són, en realitat, la confluència d'àrees de coneixement com la psicologia ambiental, la sociologia, l'antropologia i l'arquitectura, que han investigat aquesta interacció durant dècades.
[P]: Aquesta és la tercera edició del Postgrau, quin és el perfil dels seus participants?
[AM]: Els participants són majoritàriament interioristes i arquitectes. També hi ha professionals d'altres àmbits com psicòlegs, dissenyadors de producte, dissenyadors gràfics o gent de màrqueting i publicitat. L'alumnat és majoritàriament femení, entre el 85 % i el 90 %, amb una edat entre els 35 i 42 anys, tot i que cada cop es matricula gent més jove.
«El disseny conscient adopta una visió que permet comprendre el contínuum entre sistema nerviós, cos i entorn, entenent aquesta interacció com un sistema complex adaptatiu».
[P]: I creus que en el futur a les escoles d'arquitectura com Sert aplicaran aquesta formació en neuroarquitectura de manera més transversal?
[AM]: Crec que la neuroarquitectura i la seva metodologia s'ha d'incorporar com un coneixement base per a altres especialitzacions de l'arquitectura. Per exemple, el disseny inclusiu es considera una especialització dins de la pròpia neuroarquitectura.
La relació entre arquitectura i salut, com al postgrau d'Escola Sert, també es considera una part de la neuroarquitectura perquè se centra en l'impacte que el disseny d'edificacions té en la salut física de les persones.
Un altre àmbit amb programes a Escola Sert seria la sostenibilitat, on la neuroarquitectura actua com un complement. Quan es pren una decisió de disseny que prioritza l'impacte ambiental, cal un «doble check» per verificar si aquesta solució també té un impacte social positiu.
També destacaria el sector immobiliari i el d'hotels. En el primer, la neuroarquitectura és una eina que permet planificar, maximitzar i mesurar l'impacte social de les inversions immobiliàries. Mentre que en el segon, pot ajudar molt a comprendre i millorar l'experiència d'usuari.
Per últim destacaria el Facility Management. Aquí es pot afegir una capa d'informació per anar més enllà de l'eficiència i del manteniment, així es coneixerà millor com l'activitat de l'edifici està afectant les persones.
[P]: Què li diries a una persona perquè acabi de decidir-se per cursar aquest postgrau?
[AM]: L'única condició indispensable perquè un professional s'interessi en aquesta formació és la comprensió que l'entorn construït impacta directament sobre la salut física, emocional i cognitiva de les persones. Una cosa que ara tenim clar gràcies a la ciència.
En aquest sentit, el postgrau «Disseny Conscient i Neuroarquitectura» és una eina clau per als arquitectes que vulguin pujar un nivell dissenyant espais que influeixen positivament en la qualitat de vida de les persones.
A la història hi ha moments on la ciència ens descobreix un avenç i ja no es pot tornar enrere i continuar fent les coses com abans. Doncs en la nostra professió, la neuroarquitectura i el disseny conscient ens ajuden a dissenyar espais evitant els efectes negatius que no es tenien en compte en el passat.
Iván Giménez Chueca
Redacció Escola Sert