Els experts apunten que no s'ensenya bé sobre les possibilitats de la fusta com a material constructiu. Almenys no rep la mateixa atenció educativa que d'altres materials estructurals (Woodea).
Arquitectura industrialitzada en fusta
La humanitat ha fet construccions de fusta des de fa milers d'anys. I un sistema estructural lleuger com el balloon frame ja té dos segles. Però és com si el sector de la construcció acabés de descobrir aquest material just ara.
Dos experts en construcció de fusta ens ajuden a aclarir dubtes i apunten a la necessitat que el sector conegui en profunditat les propietats tècniques i constructives d'aquest material atemporal.
Propietats de la fusta a l'arquitectura
No s'ensenya bé sobre la fusta. Almenys no rep la mateixa atenció educativa que altres materials estructurals.
És el que sostenen Irene Jimeno, arquitecta, especialista en construcció amb fusta, divulgadora i responsable del bloc Toca Madera·Sounds Wood, i Pablo Saiz, Doctor en Arquitectura Industrialitzada i cofundador de Woodea.
Els dos experts ens traslladen la importància de conèixer les propietats de la fusta, ja que variables com ara la resistència són, per exemple, menors en el sentit perpendicular a la fibra. “En aquest cas, cal aprendre a fer pilars passants en lloc de bigues passants”, exemplifica Saiz.
Aquestes són algunes de les característiques de la fusta de manera resumida. Conèixer-les és essencial per treballar amb aquest material:
- És anisòtropa (està formada per diferents teixits que fan diferents funcions i que provoquen que la seva estructura no sigui homogènia).
- Es pot unir amb diferents tècniques.
- Hi ha mètodes de càlcul específics.
- De la fusta es manufacturen una sèrie de productes, com xapes, llistons o taules.
Pi radiata, pi silvestre, pi pinassa, castanyer o roure són algunes de les fustes més habituals en construcció. (Woodea)
Comunitats autònomes com Galícia destinen subvencions per a projectes i productes de fusta com a elements estructurals, a més d'aprovar una llei segons la qual els nous edificis de la Xunta hauran d'emprar, almenys, un 20% de fusta en la seva estructura.
Irene Jimeno ens explica quines són les fustes més habituals emprades en la construcció.
- Pi radiata
- Pi silvestre
- Pi pinassa, castanyer o roure, segons la zona geogràfica i la ubicació de la indústria.
"Cal valorar quina serà la seva funció i la durabilitat o resistència que necessitem. Com a tècnics, a banda d'aprendre les característiques tècniques del material, també hem de canviar el paradigma de com projectem i pensem un edifici", reflexiona l'arquitecta.
Beneficis de la fusta per descarbonitzar la construcció
Aquesta darrera afirmació de Jimeno respon al repte majúscul a què s'enfronta el sector: la seva descarbonització. En aquest sentit, la fusta és dels pocs materials capaços de, ja no reduir la petjada de CO2, sinó de capturar-lo.
"La transformació d´un arbre en productes destinats a la construcció genera a més moltíssimes menys emissions que una cimentera o una metal·lúrgica", apunta l´arquitecta i divulgadora.
Per acabar de donar suport a aquesta aposta, comunitats autònomes com Galícia destinen subvencions per a projectes i productes de fusta com a elements estructurals, a més d'aprovar una llei segons la qual els nous edificis de la Xunta hauran d'emprar, almenys, un 20% de fusta en la seva estructura.
Jimeno explica que a altres països europeus com Àustria van fins i tot més enllà i incentiven el suport econòmic de l'empresa privada a la universitat pública per impulsar el desenvolupament de la fusta en el context de la producció destinada a la construcció.
La divulgadora apunta així mateix a la gestió forestal sostenible com un dels avenços més grans perquè la construcció i l'arquitectura obtinguin un producte final de forma responsable, ja que la fusta final ha de comptar amb uns paràmetres concrets.
"L'arbre ha de ser el més recte possible i amb pocs nusos, que són les projeccions de les branques cap a l'interior. La gestió forestal sostenible cobreix les necessitats del sector amb més aprofitament de fusta", comparteix.
Jimeno assenyala a més altres innovacions en aquesta gestió sostenible, com la desenvolupada pel projecte europeu LIFE Wood for Future, liderat per la Universitat de Granada, que ha aconseguit clonar arbres de pollancre per al seu ús estructural en l'edificació, i que recentment han estat certificats amb marcatge CE i poden, per tant, comercialitzar-se a tota la Unió Europea.
La fusta com a sistema constructiu
Abans de fundar Woodea, Saiz va fer el mateix el 2006 amb Modulab, pioners espanyols en la construcció industrialitzada amb fusta. L'arquitecte pot, doncs, dibuixar l'evolució d'aquest material a la construcció.
“Investiguem diferents sistemes com el balloon frame, sorgit als Estats Units, i que ha experimentat poques variacions des de la seva creació el 1833. Bàsicament, la substitució de claus per cargols, la incorporació de taulers d'OSB i de contraxapat i el pas per fàbrica. Després, l'evolució del sistema el va portar al platform frame, que limita l'altura i permet un millor transport per carretera i un assemblatge més àgil”, assenyala l'arquitecta.
Les estructures de fusta són molt més competitives que els prefabricats de formigó. (Woodea)
"Hi ha d'haver investigació i el desenvolupament d'una estandardització oberta perquè puguem aconseguir més diversitat d'edificis construïts amb fusta".
Jimeno cita el CLT (Cross Laminated Timber), un sistema que permet construir en grans formats i en altura gràcies a la seva robustesa. "És una gran innovació perquè permet aixecar murs i forjats i ha tingut una gran acceptació al sector perquè ofereix seguretat i confiança. A més utilitza l'avet, una fusta molt abundant a Europa", apunta.
Un altre sistema que esmenta és el LVL (Laminated Veneer Lumber), similar al contraxapat però també disponible en format de tauler i biga. "És més resistent que la fusta laminada i aprofita millor l'arbre, ja que s'obté més material per massa forestal", afegeix.
Fusta per estalviar en temps i costos
Des del prisma de la variable temps-cost específica de l'assemblatge, les estructures de fusta són molt més competitives que els prefabricats de formigó i que les estructures metàl·liques.
"És un material súper agraït, ja que és molt senzill fer un kit estructural i de muntatge de fusta. Tant la laminada com a CLT, els programes de modelatge aconsegueixen peces amb precisió que després s'acoblen amb força agilitat en obra. Aquesta és la seva major virtut i on pensem que tindrà una presència cada vegada més important a l'arquitectura", indica Saiz.
Edifici 'build to rent' de 14 habitatges a Burjassot, València (Woodea).
Els següents passos de la fusta com a material constructiu
Pablo Saiz explica que, en el cas de Woodea, estan actualment treballant per canviar dos conceptes dins de l'habitatge col·lectiu, la tipologia en què s'especialitzen.
El primer és el que anomenen plataforma de producte. "Encara que sabem que sempre existirà un marc per a un projecte singular, volem transformar el cicle de vida. Hi ha d'haver investigació i el desenvolupament d'una estandardització oberta perquè, amb unes mateixes solucions constructives, puguem aconseguir una diversitat d'edificis més gran", explica.
Woodea està desenvolupant una plataforma de components en construcció, un sistema modular en què els elements d'un edifici es dissenyen com a components estandarditzats i adaptables. Cada part es fabrica de forma independent en entorns controlats i posteriorment s'acobla a l'obra, combinant estandardització amb flexibilitat controlada en el disseny. (Woodea)
"El següent desenvolupament", continua, "és fer el pas cap a la productització d'un producte de qualitat assequible i de baixa petjada que hem anomenat 'Woodie 1'. És a dir, poder tenir ja edificis de fusta prèviament configurats, ja que l'habitatge col·lectiu és un àmbit molt de tipologia; habitatge a corrala, torre amb nucli central o bloc amb passadís central", detalla.
El futur de la construcció amb fusta
A la pregunta de si és possible edificar únicament amb fusta, la resposta dels dos experts coincideix. Per Jimeno, “la fusta no té cap limitació tècnica ni arquitectònica”, tal com exemplifica amb la Torre Skellefteå a Suècia, el projecte de la qual descriu amb detall a Toca Madera·Sounds Wood.
La bona arquitectura és aquella que empra cada material disponible del mercat al lloc més adequat per a això, “però com sabrem on aplicar la fusta si no la coneixem?”, es pregunta.
Per Saiz, la qüestió és si és convenient o no. "Podem pensar que potser en la fonamentació no, però Venècia se sustenta sobre pilots de fusta. El mateix passa amb les teules de fusta que s'utilitzen tradicionalment als llocs més inaccessibles de Suècia", argumenta.
Sobre emprar-la en exteriors, el cofundador de Woodea opina que no és el material més apropiat, ja que, tot i que existeix el mite que el foc és el seu pitjor enemic, la humitat és, de fet, el factor de risc més gran, ja que “la fusta mullada és molt apetitosa per a xilòfags, tant per a fongs com per a plantes. Així que cal dissenyar bé perquè no s'humitegi evitant, per exemple, que entri en contacte directe amb la terra, tal com passa amb els pilars metàl·lics”, exposa.
Estructuralment, Saiz afirma que és un material súper competitiu, amb unes capacitats que rivalitzen de tu a tu amb el formigó i amb l'acer, i fins i tot “millora les prestacions en alguns casos”. I, sobretot, "si parlem de millorar l'eficiència d'obra, aquí sí que és el material més competitiu", assegura.
Per Jimeno, el futur de la construcció amb fusta s'hauria d'orientar cap a solucions híbrides amb altres materials.
L'arquitecta ho exemplifica amb el formigó, “molt útil” si cal una rigidesa més gran en fonamentació o en les càrregues d'un edifici, sobretot en alçada, o per millorar l'acústica segons els usos previstos, o viceversa; per què utilitzar formigó per a una coberta quan no cal afegir aquest excessiu pes a una construcció, atesa la lleugeresa que aporta la fusta.
Lucía Burbano
Redacció Escola Sert