BTA Arquitectura va ser el despatx responsable de la rehabilitació de l'Hivernacle de la Ciutadella, abandonat durant anys (BTA)
Conèixer els edificis per rehabilitar-los
Cada projecte de rehabilitació d'edificis és una història en si mateixa. Marta Urbiola, arquitecta especialitzada del despatx BTA Arquitectura, ens explica que cal conèixer el passat i la història dels edificis per saber què necessiten i compaginar l'originalitat amb les noves normatives i tendències.
El 1888, l'Hivernacle de la Ciutadella va causar sensació i va simbolitzar el que es va conèixer com l'arquitectura de ferro. Però van passar els anys i l'edifici va caure en un estat d'abandó deplorable, indigne de la ciutat, però ara la rehabilitació global i integral rejoveneix la història d'un edifici arquitectònic singular.
És un dels projectes de rehabilitació de BTA Arquitectura més reconeguts en els darrers anys, amb què han aconseguit convertir aquest lloc en un autèntic hivernacle del segle XXI, adequat als nostres dies, usos i costums.
Una de les responsables del projecte, Marta Urbiola, vocal de l'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i arquitecta associada especialitzada en rehabilitació del despatx BTA Arquitectura, ens explica que el repte en projectes com aquest és que allò que fan els professionals... no es noti.
L'Hivernacle és, a més, la mostra que la rehabilitació d'edificis singulars i entorns protegits és indispensable -i una tasca plena d'etapes i reptes- per conservar el patrimoni arquitectònic de les ciutats, així com per avançar cap a un nou entorn més integrador i dinamitzador.
La rehabilitació de l'Hivernacle es va iniciar amb un estudi de l'evolució històrica i arquitectònica de l'edifici, gràcies a fotografies antigues, cales realitzades a l'obra i amb l'estudi de color de l'edifici en el moment de la inauguració el 1888. (BTA Arquitectura).
La rehabilitació s'ha convertit també en una de les millors estratègies per oferir més alternatives a l'accés a l'habitatge.
De patrimoni històric a habitatges actualitzats: de Ciutat Vella a l'Eixample
A més de preservar el patrimoni, la rehabilitació ha esdevingut també una de les millors estratègies per oferir accés a l'habitatge a la població. Tal com explica Marta Urbiola, la pràctica més habitual avui dia és "la reforma integral de l'edifici mantenint l'ús d'habitatge".
Això és molt habitual dins de Barcelona, per exemple, als districtes de l'Eixample o de Ciutat Vella, on hi ha molt edifici modernista i protegit que cal millorar i adaptar a les noves demandes socials i normatives.
Però no sempre es pot rehabilitar tot un mateix bloc de pisos. "També ens trobem amb comunitats de veïns que volen actuacions més petites, com ara la remodelació de vestíbuls, restauració de façanes, patis...", afegeix.
- Concretament a Ciutat Vella, l'arquitecta ens explica que s'estan fent diversos projectes de col·locació d'ascensors “per la millora de l'accessibilitat”.
- I, a l'Eixample, "es canvien els antics ascensors per nous o es fan actuacions de supressió de barreres arquitectòniques eliminant esglaons d'accés".
Projecte de restauració al Passeig de Sant Joan de Barcelona que ha permès, amb la complicitat d'artesans restauradors, tornar la vida a un edifici antic que atresorava grans valors patrimonials, recuperant paviments de ceràmica Nolla, falsos sostres amb motllures originals, així com fusteries interiors i exteriors (BTA Arquitectura).
Normatives i oportunitats per protegir recuperar els edificis
Més enllà de dissenys i propostes arquitectòniques, Marta Urbiola recorda que els edificis es regeixen per unes normatives de protecció patrimonial, “que són les que et dirigeixen el projecte”. Per la manera de treballar de BTA, això no suposa cap barrera, explica, “sinó que ho veiem com un acompanyament”.
I és que, en definitiva, “aquestes normatives volen protegir i recuperar els edificis”, resumeix. Per això obliguen, en molts casos, a recuperar els acabats originals, per exemple, que hi ha sota les capes de pintura.
Un altre exemple de rehabilitació, en aquest cas d'una infraestructura hospitalària, el pavelló de l'antic Hospital de l'Esperit Sant, a Santa Coloma de Gramenet. Es va modificar la distribució interior i la recuperació dels tancaments exteriors per tornar-li l'aspecte original, tant des del punt de vista compositiu com de material i color. (BTA Arquitectura)
Cada projecte de rehabilitació és un repte que ha de combinar la perseverança amb l'originalitat i les normatives actuals.
Tenir cura del patrimoni existent
La realitat és que, a més de modernitzar o embellir edificis, es tracta de cuidar un patrimoni existent. La part més complexa és, per a Marta Urbiola, “saber com era abans per poder recuperar la seva imatge original”.
De vegades, cal treballar en edificis que han estat prèviament tan transformats que costa trobar l'originalitat i l'arquitecta té una cosa molt clara: és bàsic conèixer l'edifici per poder-lo rehabilitar.
Ho exemplifica amb la modernització d'una masia. En aquest tipus de rehabilitació és imprescindible, diu, saber com n'ha estat l'evolució, les fases de construcció, els possibles elements desapareguts, etc. Aquesta informació marcarà què (i com) es recupera.
Al final, cada projecte és, segons l'experta, tot un repte que ha de combinar la perseverança amb l'originalitat i les normatives actuals. I tot això sent absolutament "respectuós", fins i tot quan se superposa "la modernitat necessària".
El secret, per tant, per trobar la fórmula màgica és “escollir sistemes d'instal·lacions amb dissenys neutres i treballar els colors i les textures dels nous materials”. BTA Arquitectura, amb més de 35 anys d'experiència en rehabilitació històrica, acostuma a treballar, per exemple, en fusta. Per la seva pulcritud i lleugeresa i perquè permet fer capes de compressió i estalviar recalçar edificis.
La rehabilitació del patrimoni també inclou el passat industrial. Com en el cas de Les 3 Xemeneies de Sant Adrià del Besòs, un espai emblemàtic que es va condicionar per a la celebració del festival Manifesta. (BTA Arquitectura)
"M'encanta trobar-me els esgrafiats en què la tècnica, els materials i les eines s'han mantingut al llarg dels anys. Veure com l'estucador agafa la navalla i talla l'estuc és tot un luxe".
El valor patrimonial i dels artesans
Quan es rehabilita un edifici en un entorn protegit, cal dur a terme certes intervencions com la recuperació d'escales o paviments. Generalment, "es comença per conèixer l'estat de l'estructura portant i valorar les possibles actuacions de reforç que cal fer", argumenta l'arquitecta. En cas d'haver de fer-se aquest reforç, s'ha de trobar la millor solució, "que sempre és única per a cada edifici", explica Urbiola.
Totes aquestes actuacions es poden realitzar per dalt -desmuntant paviments-, o bé per sota, casos en què cal desmuntar sostres falsos. I com saber-ho? L'arquitecta experta en rehabilitació considera que el valor patrimonial d'aquests elements és primordial a l'hora de prendre la millor decisió en cada cas.
Per cuidar cada detall, encara avui es treballa amb estucadors o guixers, perfils professionals molt tradicionals i que fan una feina única. “M'encanta trobar-me els esgrafiats on la tècnica, els materials i les eines s'han mantingut al llarg dels anys. Veure com l'estucador agafa la seva navalla i talla l'estuc és tot un luxe”, somriu. En aquest sentit, el gran repte és com afrontar el relleu generacional d'aquestes tècniques i altres artesanies que són, majoritàriament, de tradició familiar.
I, finalment, un gran dubte: què es fa amb tots els elements patrimonials de valor que l'equip es pot trobar durant una rehabilitació d'un edifici? La regla primordial és intentar conservar sempre tot el possible. A partir d'aquí, cada projecte és singular i ofereix un nou repte a resoldre.
En alguns casos, les baranes antigues de l'escala ja no compleixen normativa i s'han de canviar o, en altres, els arrambadors originals de les escales, per exemple a edificis de l'Eixample, es poden recuperar i conservar després de decapar diverses capes de pintura.
Com dèiem, cada projecte de rehabilitació té la seva pròpia història. I conèixer-la, com insisteix Marta Urbiola, és el primer pas perquè el resultat final compleixi tots els objectius.
Àngela Zorrilla
Una redactora a qui no li cal rehabilitació