Nous materials, o revaloració dels materials tradicionals?

Els reptes de descarbonitzar el parc construït impliquen un canvi de paradigma i redefinir les terminologies relacionades amb la sostenibilitat. Les estratègies més mediàtiques s'han centrat fins ara en l'eficiència energètica. Però n'hi ha moltes més.

En paraules de Sònia Hernández-Montaño Bou, directora del postgrau en Arquitectura Saludable i Bioconstrucció, vincular sostenibilitat amb la reducció del consum i les emissions és “una més” de moltes altres mesures. Per això, el protagonista de les Sessions Sert programades per donar la benvinguda a l'any nou és el disseny passiu basat en les propietats físiques dels materials.

“Ens trobem en un moment d'inflexió històric que no només inclou l'arquitectura, sinó la societat, la política, etc. Les implicacions darrere de les nostres decisions tenen repercussions mediambientals, socials i econòmiques i en la creació d'aquest nou llenguatge arquitectònic que està emergint”, argumenta.

Canvi de paradigma en la sostenibilitat

L'arquitecta apel·la a la necessitat de reflexionar en un moment en què s'està produint un canvi de cicle en la manera de treballar la sostenibilitat. Les darreres dues dècades s'han basat, principalment, en donar protagonisme als sistemes d'instal·lacions i la tecnificació.

"En aquesta nova etapa, els materials emergeixen com a protagonistes per la seva capacitat de transformar aquest llenguatge i de dirigir-nos cap a una circularitat real dels edificis, no només dels consums de vida útil, sinó també de l'anàlisi del cicle de vida", explica Hdez.-Muntanya.

En concret, aterra, aquells que procedeixen de la bioconstrucció posen en valor el llenguatge arquitectònic local, “no des d'una mirada romàntica, sinó des de la perspectiva d'aquells sistemes i materials constructius que són rellevants, als quals a més se'ls aplica una pàtina innovació”, apunta.

Per acabar de convèncer els indecisos, cal ressaltar que l'altra incompresa bioconstrucció compta, també, amb el recolzament regulador. A més de la Energy Performance of Buildings Directive (EPBD), altres directives de recent aprovació com la de disseny sostenible o la de productes de construcció confirmen que aquesta és la direcció a seguir.

Quatre sessions Sert, quatre materials

Per orientar els professionals de l'arquitectura sobre les opcions disponibles, l'Escola Sert ha planificat quatre sessions dedicades exclusivament a un material, que tindran lloc entre el gener i el febrer del 2025.

"No parlarem de teories ni de recerques, sinó d'aplicacions reals que potser els arquitectes desconeixen perquè sovint, per inèrcia, seguim fent les coses com les hem fet sempre", assenyala Hdez. -Muntanya.

Els quatre materials escollits són:

1. Sistemes constructius amb terra - 13 de gener

La terra és un recurs constructiu emprat tradicionalment al nostre clima, ja que respon, d'una banda, a necessitats climàtiques i per què es tracta d'un material àmpliament disponible a nivell local.

“La fusta en seria un altre exemple, però ara mateix a Catalunya no hi ha producció local. Possiblement, si el consum augmenta també ho farà la demanda, ja que són processos que van en paral·lel. La terra és un sistema que a més pot combinar-se amb la fusta, ja que estructures que utilitzen aquest material necessiten un segon, i unir-la amb terra facilita a més la seva industrialització”, comparteix l'arquitecta,

Aquesta combinació de materials naturals permet generar una inèrcia tèrmica que la fusta, per si sola, no té i resoldre necessitats particulars que presenta el clima mediterrani.

La sessió del 13 de gener també tractarà qüestions com ara les característiques del material, solucions, normatives, empreses que la fabriquen i la subministren amb garanties de qualitat avalades per certificacions.

2. Sistemes constructius amb palla - 20 de gener

Aquesta sessió servirà per compartir amb els professionals un exemple dels processos a què se sotmet el material fins a convertir-lo en un producte apte per a la construcció. També s'explicarà quins productes que compleixen amb el codi tècnic i que estan certificats es poden trobar a Catalunya.

“Aprofitarem aquesta sessió Sert del dia 20 de gener per compartir les dificultats que existeixen i si són tècniques, perceptives o constructives i quins industrials treballen la palla perquè els arquitectes que vulguin iniciar-se sàpiguen quins mitjans i ajudes compten”, explica l'arquitecta.

En aquesta sessió, la directora del postgrau en Arquitectura Saludable i Bioconstrucció comptarà amb la col·laboració de l'arquitecte Arnau Bujons, de la Caseta de Palla, integrada a la Xarxa de Construcció amb Palla, dues organitzacions dedicades a la difusió d'aquest material.

3. Aïllaments tèrmics naturals - 27 de gener

Els aïllaments estan cridats a reformular-se per deixar de ser tal com els coneixem avui després de protagonitzar successos que els han situat al punt de mira i que les directives europees en la matèria esmenaran.

"En aquesta sessió del dia 27 de gener coneixerem amb més detall les alternatives existents dins dels materials aïllants naturals, els seus pros i contres, i oferirem eines per introduir-los en els projectes", enumera l'arquitecta.

Continua explicant que cada cop hi ha més solucions d'aïllament, encara que moltes no passin de l'etapa de prototipat.

“El potencial d'utilitzar nous materials amb capacitat aïllant és enorme i molts són molt nous i compleixen amb criteris circulars. Per exemple, hi ha investigacions universitàries amb residus naturals com la closca d'arròs o de vegetals, com és el cas de la pròpia palla. Aquesta és la línia que ha de seguir la descarbonització;  la de la salut, l'economia i l'apoderament de la sobirania territorial”, cita l'arquitecta.

4. Pintures i aplicacions naturals - 3 de febrer

Les alternatives naturals a les pintures sintètiques –derivades de petroli– són aquelles que contenen minerals o vegetals en la seva formulació. A més de la seva petjada mediambiental, el seu impacte s'estén a la qualitat de l'aire interior que respirem.

“Durant la sessió Sert del dia 3 de febrer revelarem estudis que, per exemple, evidenciaven que el 4% dels microplàstics presents a terra, mar i aire provenen de les pintures dels edificis. Volem transmetre que es tracta d'una decisió que va més enllà del simple fet de pintar i que ens pot alinear amb criteris saludables, de descarbonització i circularitat”, emfatitza.

El mateix s'aplica als vernissos, les opcions naturals dels quals es basen en la calç, silicat o argila o vegetals derivats de resines vegetals com la soja.

Aplicables a obra nova, pública i en rehabilitació

Tots aquests materials, i d'altres que també provenen de la bioconstrucció, es poden utilitzar en qualsevol tipologia arquitectònica, sense distinció, i, amb més interès, ateses les necessitats actuals, en projectes de rehabilitació.

“Pots donar valor a les preexistències introduint la construcció a terra, per exemple. Adquirir coneixements implica tenir informació per aprofitar les propietats dels materials presents a l'edifici a rehabilitar gràcies als materials d'origen natural”, argumenta l'arquitecta.

En aquest sentit, Hdez.-Montaño ha col·laborat en la redacció dels plecs de condicions dels nous concursos d'habitatge social, i de manera específica, en la memòria de sostenibilitat i salut d'INCASOL. Fa uns quants anys va fer el mateix amb la guia tècnica de la biohabitabilitat del mateix organisme públic.

“Abans, aquests criteris no puntuaven als concursos. Tot i això, ara la salut, que va de la mà de la sostenibilitat, es posa en valor, precisament, promovent l'ús d'aquests materials que a nivell de projecte responen a totes les necessitats que es demanen”, destaca.

Un altre cas interessant és el de l'IBAVI, en els concursos del qual es valorava que els materials fossin autòctons, que no vinguessin de la península. Una iniciativa, assenyala, que seria interessant aplicar a Catalunya per potenciar, a més, la producció local

Hdez.-Montaño vol compartir, finalment, que també hi ha formacions destinades als diferents gremis d'industrials i tècnics perquè també es familiaritzin amb aquests materials i que el seu ús s'estengui, transversalment, a totes les baules de l'arquitectura i de la construcció.

Lucía Burbano
Una redactora biosostenible de l'Escola Sert