La reivindicació de l'arquitectura de terra: projecte de l'ajuntament d'Ivars d'Urgell

Les Escoles Velles, o antigues escoles, és un dels edificis més emblemàtics d'Ivars d’Urgell, a la comarca del Pla d'Urgell, a la demarcació de Lleida. Amb més de cent anys d'història i alumnes il·lustres com la poeta Maria Mercè Marçal (1952-1998), les instal·lacions van quedar en desús a la dècada de 1990, quan es va construir el col·legi de la Mare de Déu de l'Horta. Posteriorment, l'edifici va tenir altres usos, com ara una cooperativa de costura i una consulta mèdica.

Fa dos anys, el consistori va decidir iniciar les obres per traslladar la seu municipal a aquest edifici. A més, va prendre una altra decisió transcendental des del punt de vista arquitectònic i de la sostenibilitat: posar en valor la tàpia, un element constructiu característic de la comarca.

Per això, van encarregar la seva restauració i ampliació a Fetdeterra, tècnics especialistes en arquitectura de terra i assessors acreditats en ecoinnovació, disseny de producte i desenvolupament tecnològic.

La tàpia, molt més que un sistema constructiu

“Al Pla d’Urgell hi ha molta construcció a terra i, en concret, de tàpia com a sistema de construcció. Forma part del paisatge de la Segarra i era utilitzat pels agricultors per edificar les cabanes que es trobaven als seus camps. Eren murs de terra sense revestiment, completament exposats”, explica Maite Sainz de la Maza Benet, arquitecta i cofundadora de Fetdeterra.

Tot i el seu ús estès, hi ha poca documentació tècnica sobre la formulació i el tipus de terra emprada en aquestes construccions, les cabanes, algunes de les quals són centenàries. “Vam descobrir que en algunes zones concretes es mantenien en perfecte estat, mentre que en d'altres presentaven patologies greus”, continua.

Un procés de restauració mimètic

Part de la tàpia de les Escoles Velles s'havia erosionat pel transcurs del temps a causa de l'acció del vent i de la humitat. "La superfície es va anar desgastant fins a arribar a l'àrid gruixut, que és l'estabilització física natural de la terra i que en frena l'erosió posterior", apunta l'arquitecta.

Un altre element que havia causat deteriorament als murs eren les diferents intervencions realitzades a l'edifici quan estava en ús, com l'obertura de regates o la col·locació d'endolls, que havien deixat marques a la tàpia.

“També s'havien col·locat materials que no eren propis de la terra, com ara blocs ceràmics, que havien generat noves patologies. El primer que vam fer en començar la restauració va ser treure aquests blocs i revestiments i rehabilitar-los amb terra perquè sabem que es comportarà de la mateixa manera”, detalla Sainz de la Maza Benet.

La voluntat del projecte era deixar la tàpia vista. Per tant, Fetdeterra va dissenyar uns blocs específics per integrar-los a les parts de les parets originals que havien patit danys o erosió; l'Alive Earthblock.

“Aquest bloc erosionable, anomenat Alive Earthblock, imita el procés que la terra ha tingut amb el mur. En fabricar-se, el bloc és llis perquè les partícules més fines són a la superfície. Es col·loquen a les zones de la tàpia a restaurar i es mimetitza amb el mur, controlant l'erosió física perquè es produeixi posteriorment la carbonatació superficial natural”, comparteix l'arquitecta.

El control de l'erosió es genera mitjançant mecanismes físics, combinant elements de dureses diferents, des de l'àrid més gruixut fins a la part més fina, que genera una estratificació amb la pròpia morfologia dels grans, una combinació d'estrats resistents i durs formats pels àrids gruixuts, que protegeixen els estrats tous i fins.

Per a cada projecte de rehabilitació, Fetdeterra desenvolupa la formulació específica que s'adapti millor a les característiques originals de l'edifici. El procés habitual és analitzar el tipus de terra utilitzada i, a partir d'aquí, fabricar-ne els blocs. Tot i això, en el projecte d'Ivars d'Urgell va ser diferent.

Com que el projecte requeria executar unes noves obertures a la façana i per connectar l'antic edifici amb la seva ampliació, vam aprofitar la terra extreta d'aquesta intervenció per fabricar uns 200 blocs in situ. Així ens vam assegurar que la terra era exactament la mateixa”, assenyalen des de Fetdeterra.

Una coberta innovadora també de terra

Per a la part de l'ampliació, van utilitzar un altre bloc de terra també desenvolupat i fabricat per l'empresa anomenat Tapialblock.

"Es tracta d´un bloc estandarditzat i d´alguna manera industrialitzat, com si fos un bloc ceràmic o de formigó, cosa que facilita el treball de col·locació als constructors i, alhora, dota el projecte d´una imatge més contemporània", explica Sainz de la Maza Benet.

Però Fetdeterra va decidir fer un pas més i executar, per primera vegada, una envolupant i coberta també amb blocs de terra.

“És una coberta inclinada i ventilada que té continuïtat a la façana. Hem aconseguit una pell contínua de terra, una cosa gens habitual i sí molt innovadora”, relata. A nivell d'exercici climàtic, aquesta coberta tèrmicament ventilada aconsegueix reduir la calor intensa que la població experimenta els mesos d'estiu.

“Podem dir que pràcticament és un edifici 100% de terra. Hem volgut portar aquest material al límit col·locant-lo per primera vegada a la coberta i funciona. L'edifici mostra l'evolució del tapial, des de l'original i el tradicional fins als nous blocs que hem col·locat”, valora Sainz de la Maza Benet.

Sobre els beneficis que aporta la terra a l'interior, l'arquitecta explica que, per una banda, hi ha el mediambiental, ja que es tracta d'un material natural, no tòxic, que no necessita cocció, que és reutilitzable i es pot reincorporar al medi natural. Per a l'usuari, és un material transpirable i amb una gran inèrcia tèrmica, cosa que permet regular la humitat i la temperatura interior de manera natural.

Finalment, l'arquitecta celebra la iniciativa de l'ajuntament d'Ivars d'Urgell d'esdevenir prescriptor de la recuperació de tècniques centenàries que preserven i posen en valor el patrimoni arquitectònic local. “Les virtuts de la tàpia com a sistema constructiu segueixen vigents. Per nosaltres és molt important reivindicar la validesa d'aquest material per a la construcció”, finalitza.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert