Jordi Martí, divulgador d’arquitectura: «Aprendre a mirar els edificis amb criteri et beneficia com a professional i com a ciutadà»

Arquitecte tècnic, emprenedor i creador de contingut, Jordi Martí fa visible allò que la majoria de la gent no sap que existeix als edificis on viu. 

Va estudiar Arquitectura Tècnica per la seva afició a dibuixar i, sobretot, per curiositat. Es defineix com un professional d'acció, que gaudeix aprenent sobre el terreny. També és emprenedor i formador. 

De l’auditoria energètica a la divulgació: el recorregut de Jordi Martí

Martí es va especialitzar en sostenibilitat molt aviat. Mentre cursava Arquitectura Tècnica va participar en una proposta de Projecte Final de Carrera: fer una auditoria energètica d’un edifici de la Universitat Politècnica de Catalunya.

«Vaig programar una aplicació informàtica com a complement de l’auditoria. Va agradar tant que em vaig quedar a la UPC per desenvolupar millor la idea i d’allà en va sortir el primer sistema d’informació energètica de la UPC. I, clar, estar en un entorn de recerca i gestió energètica, envoltat de gent molt preparada, va fer que aquest tema es convertís en la meva especialitat», explica.

[Pregunta] A la teva pàgina web dius que el teu viatge va començar “quan em vaig adonar de l'enorme impacte que la tecnologia podia tenir per fer edificis més sostenibles”. A què et refereixes?

[Jordi Martí] A la universitat treballàvem en reduir el consum d’energia dels edificis, però sense fer grans obres: el canvi venia de la informació i la gestió.

Quan pots parlar amb les persones que utilitzen i gestionen els edificis, ajudar-les a entendre com funcionen i mostrar consums en temps real, comencen a aparèixer millores molt efectives: canvis d’ús, ajustos de sistemes, correccions d’hàbits i decisions de manteniment que poden estalviar molts diners.

Això em va fer molt evident la relació entre informació i sostenibilitat: si entens un edifici el pots fer funcionar molt millor i amb menys impacte.

[P] D'ençà que vas graduar-te, sempre has estat emprenedor?

[JM] Pràcticament sí. Després de l’etapa a la universitat vaig començar com a autònom acceptant projectes d’auditoria energètica i, més endavant, vaig fundar Emissions, on creem solucions i serveis que aprofundeixen en una idea molt simple: la informació és clau per transformar i millorar els edificis.

La nostra missió és nodrir l’ecosistema de coneixement de l’edificació: ajudar a prendre decisions més encertades sobre el parc edificat. I quan prens millors decisions, el resultat és molt tangible: menys costos, menys problemes, més confort i més benestar per a la població.

Arquitectura per a tothom: per què divulgar el que construïm

[P] En quin moment, i per què, decideixes divulgar l'arquitectura entre el gran públic?

[JM] És una continuació del mateix enfocament. Si la gent entén per què els edificis són com són, si entén processos físics bàsics (humitat, calor, ventilació, materials…), i si entén per què un projecte es resol d’una manera determinada, al final tot funciona millor.

A més, la meva audiència és molt diversa: des de grans despatxos d’arquitectura i enginyeria fins a persones que no tenen res a veure amb el sector. Però tothom viu en algun lloc. I quan aprens a mirar els edificis amb criteri, això et beneficia com a professional i com a ciutadà.

La tècnica del contingut: estructura, dibuix i ritme

[P] Com selecciones i prepares els continguts?

[JM] No tinc una metodologia rígida per triar temes: explico el que em sembla interessant o útil en cada moment. Però quan decideixo parlar d’un tema, sí que intento estructurar-lo molt.

Escric un guió amb una introducció que enganxi, i penso com representar els conceptes quan són difícils d’entendre només parlant. Aquí és on entra el dibuix: és lent, però sovint és la millor manera que l’espectador entengui el que estic explicant. En arquitectura i construcció, si el concepte és físic o constructiu, només amb paraules fas curt.

[P] Quines peculiaritats tenen els continguts d’arquitectura comparats amb d’altres?

[JM] Són molt visuals. És difícil fer bon contingut d’arquitectura sense imatges, dibuixos o exemples. Si vols parlar d’edificis assegut davant la càmera, sense suport visual, els temes que podràs tractar queden força limitats… llevat que tinguis un carisma enorme.

Es pot resoldre amb fotos, esquemes o recursos d’internet; no cal anar sempre als llocs ni dibuixar-ho tot. Però el repte és el mateix: has de fer visible allò que vols transmetre.

[P] Creus que la forma de comunicar és clau?

[JM] Sí. Perquè hi ha molts temes interessants, però si no els “vesteixes” bé, només arribaran a un públic molt petit. I no és dolent: un públic petit pot ser molt fidel. Però si vols que el contingut sigui transformador, t’has de posar al lloc del públic i pensar com fer-li atractiu allò que vols explicar.

En vídeos, el carisma ajuda molt. Jo no em considero especialment carismàtic, així que he d’afegir més esforç i enginy: estructura, ritme, exemples, humor i recursos visuals.

Sostenibilitat en crisi: entre la normativa i la resiliència

[P] Quina percepció té la gent en general de la importància de la sostenibilitat en l’arquitectura?

[JM] Estem en un moment de canvi. La realitat és complexa i les tendències ideològiques van fluint. Durant anys, l’interès per la sostenibilitat ha crescut, sobretot en nínxols concrets, mentre que la majoria simplement feia el que obligava la normativa.

Ara, amb la crisi d’accés a l’habitatge, es qüestiona tot: sembla frívol encarir la construcció amb més estudis o amb materials de menor impacte que sovint són més cars. No diré que sempre sigui així, i aquí ens hi podríem allargar molt, però tinc la sensació que en els anys vinents tornarem a pensar més a curt termini i això juga en contra de la sostenibilitat. 

Jo crec que continuarem avançant, però probablement amb un enfocament cada vegada més clar cap a la resiliència (adaptació a calor, riscos, confort, salut) i no només cap a la reducció directa d’impacte. Algunes solucions es generalitzaran i d’altres quedaran més de nínxol.

Formació i futur: el pròxim pas de Jordi Martí

[P] A banda de divulgar, també fas/has fet formacions?

[JM] Sí, ha estat una part important de la meva feina. He fet cursos online, formacions a col·legis professionals i també a la universitat. Era professor d'eficiència energètica i d'intel·ligència artificial a l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB UPC), però ho vaig deixar quan vaig ser pare. Tenia menys temps i havia de prioritzar el negoci, però és una cosa que tinc clar que reprendré en un futur pròxim.

[P] El teu objectiu també és el “d’ajudar a professionals a transformar el seu enfocament de l'arquitectura”. Com ho fas?

[JM] Amb una combinació de tres coses: contingut a xarxes, eines informàtiques i formació. No hi ha una única acció que ho resolgui tot, el que funciona és un conjunt coordinat.

Ho explico amb una metàfora de formigó: un bon formigó no és millor per tenir només àrids grans o només petits, sinó per la proporció adequada de cada mida. Amb la informació passa igual: un professional avança més quan rep estímuls de diferents tipus (casos breus i curiosos, informació precisa en el moment adequat, una formació extensa, un article, un llibre…). Tot això va consolidant conceptes, et fa construir criteri i, al final, et converteix en millor professional.