Imatge satelital de l'incendi devastador de Los Angeles de gener de 2025 (Maxar Technologies)

Notícia |
Articles
Territori i urbanisme

Urbanisme sostenible i resilient: claus de les ciutats del futur

Compartir

L'urbanisme sostenible impacta en la qualitat de vida de les persones i del medi ambient, com ens acaba de recordar el devastador incendi de Los Angeles. Si està ben executat, és capaç de promoure i materialitzar la igualtat social, la sostenibilitat i la resiliència. Tot i que la tipologia d'intervencions necessàries és complexa i extensa, sembla que s'ha assolit el consens entre administracions i tècnics per remar a la mateixa direcció.

L'urbanisme exerceix un paper fonamental en la configuració de les nostres ciutats, impactant directament en la qualitat de vida dels seus habitants, la sostenibilitat mediambiental i el desenvolupament econòmic. En el context actual, la planificació urbana ha de respondre als reptes de canvi climàtic, eficiència energètica i mobilitat sostenible.

El concepte d'urbanisme sostenible busca promoure entorns urbans que en minimitzin l'impacte ambiental i optimitzin els recursos disponibles:

  • Urbanisme climàtic per combatre la calor: dissenyar ciutats adaptades a l'augment de temperatures mitjançant solucions com a corredors verds, sostres vegetals i espais públics ombrejats. Aquestes estratègies no només ajuden a reduir l'efecte illa de calor, sinó que també milloren la biodiversitat urbana i creen espais més agradables per a la vida quotidiana.
     
  • Urbanisme sostenible, una nova manera de viure i conviure: la sostenibilitat no només és mediambiental, sinó també social. La creació d'espais que fomentin la cohesió social és essencial, i això s'aconsegueix mitjançant la barreja d'usos residencials, comercials i recreatius als barris. El disseny d'espais oberts i accessibles per a tothom fomenta una interacció més gran entre els ciutadans i contribueix al sentit de comunitat.
     
  • Urbanització sostenible en el marc de l'Acord de París: les ciutats s'han d'alinear amb els objectius de l'Acord de París, reduint-ne les emissions de carboni i fomentant una economia circular. Això implica un canvi cap a models de producció i consum més sostenibles, així com una aposta. decidida per la regeneració urbana, que rehabiliti zones degradades i les integri de manera eficient al teixit urbà.
Integración de antigua zona industrial en el paisaje urbano

En el context actual, la planificació urbana ha de respondre als reptes de canvi climàtic, eficiència energètica i mobilitat sostenible (FP).

 

Mobilitat sostenible: un repte energètic i ambiental

La mobilitat sostenible és un dels pilars fonamentals d'aquest urbanisme modern. Ciutats com Bilbao han implementat plans de mobilitat urbana que prioritzen el transport públic, l'ús de bicicletes i els desplaçaments a peu. Aquests plans busquen reduir l'empremta de carboni i millorar l'accessibilitat per a tots els ciutadans, incloent-hi les persones amb mobilitat reduïda.

  • Mobilitat urbana sostenible com a repte energètic: les solucions de mobilitat s'han d'integrar amb polítiques d'eficiència energètica i promoure l'ús de vehicles elèctrics i el transport col·lectiu. A més, cal implementar sistemes de gestió intel·ligent del trànsit que optimitzin els desplaçaments i redueixin els temps de viatge, contribuint a una menor contaminació atmosfèrica.
     
  • Infraestructures verdes per a la mobilitat: la creació de corredors verds i sendes de vianants interconnectades facilita els desplaçaments sostenibles i fomenta un estil de vida saludable. Aquests tipus d'infraestructures també contribueixen a millorar la qualitat de l'aire i el benestar general de la població.
movilidad-urbana

La mobilitat sostenible és un dels pilars fonamentals d'aquest urbanisme modern (FP).

 

Mobilitat urbanística... i burocràtica

Però els plans generals i les normatives relacionades amb l'urbanisme tenen la capacitat d'agilitzar l'execució de plans urbans o, per contra, eternitzar-ne la posada en marxa instal·lades en una burocràtica nebulosa.

Després d'uns quants anys d'immobilisme, sembla que les diferents administracions estan decidides a desbloquejar la situació. En aquest sentit, han aprovat mesures com la Llei de l'Habitatge, la declaració de zones de mercat residencial tensionat a Catalunya o el desplegament de la Llei de barris. Es tracta de passos al capdavant per començar a implementar polítiques que aclareixin el camí per aconseguir reptes importants.

“Les transformacions urbanes, les qüestions climàtiques o l'accessibilitat econòmica a l'habitatge són uns reptes, per no dir problemes, de gran envergadura que no es canviaran ni amb una mesura concreta ni avui per demà. A més de necessitar grans polítiques, el repte també existeix des del punt de vista de la governança”, opina Helena Cruz, geògrafa, codirectora i sòcia amb Mònica Beguer, del postgrau l'urbanisme des de la pràctica professional de l'Escola Sert i de Territorisxlm.

Els arquitectes tenen veu a les taules on es discuteixen polítiques d'urbanisme?

Cruz, que exerceix la secretaria tècnica del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona i col·labora amb altres institucions, explica que a Catalunya el debat públic sobre qüestions urbanes és plural, hi intervenen diferents capes del teixit social i els col·legis professionals, que interpel·len les administracions sobre infraestructures, habitatge o acció comunitària.

“Això ha estat així des de la dècada del 1970, quan el moviment veïnal es va organitzar per reivindicar una millora de les condicions urbanes en aquells barris que havien crescut sense planificació i sense uns serveis públics. Aquesta herència continua present i és molt positiva perquè impulsa polítiques de millora”, celebra.

Urbanismo y movimientos vecinales

L'herència de quan el moviment veïnal es va organitzar per reivindicar una millora de les condicions urbanes als barris que havien crescut sense planificació i sense uns serveis públics, continua present i és molt positiva perquè impulsa polítiques de millora. (El 47).

Cal aprendre a governar aquestes transformacions del territori.

 

Eficiència energètica i ciutats més sostenibles

L'eficiència energètica en el planejament urbanístic és clau per reduir el consum d'energia i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Algunes estratègies destacades són:

  • Planejament urbanístic energèticament eficient: dissenyar edificacions i espais que aprofitin al màxim l'energia natural, com la llum solar i el vent. Això inclou l'orientació adequada dels edificis i l'ús de materials amb alta capacitat d'aïllament tèrmic.
     
  • Edificació sostenible: l'ús de materials sostenibles i tecnologies d'energia renovable contribueix a la creació d'entorns urbans eficients i resilients La incorporació de sistemes d'energia solar, geotèrmica i de reciclatge d'aigua són exemples pràctics de com es pot millorar la sostenibilitat de les ciutats.
     
  • Reducció de la demanda energètica: fomentar l'ús d'edificacions de consum energètic gairebé nul (nZEB, per les sigles en anglès) és una de les tendències més rellevants a l'urbanisme actual. Aquestes construccions es dissenyen per reduir al màxim l'ús d'energia i aprofitar fonts renovables.
palisades_fire

L'incendi de Palisades, a Los Angeles, crema una estructura el 8 de gener del 2025 (CC).

 

Medi ambient, mobilitat i la fragilitat de les urbs davant d'esdeveniments climàtics extrems

Recentment, l'Informe Copernicus va assenyalar que el 2024 va ser el primer any que la temperatura mitjana mundial va superar en 1,5 °C el seu nivell preindustrial. Un llindar que es va establir a l'Acord de París del 2015, afavorit per les Nacions Unides. El diagnòstic és que queda molta feina per fer sobre qüestions relacionades amb la contaminació, com la restricció de la mobilitat o la millora de la infraestructura verda a les ciutats.

“És molt difícil que actuacions urbanístiques concretes tinguin un impacte important en la reducció d'indicadors de contaminació de gran magnitud. Els reptes són complexos i estan relacionats entre si. Canviar els embolcalls dels edificis no és suficient, es requereixen actuacions a l'espai públic i impulsar subvencions que promoguin el vehicle elèctric o l'increment en l'ús del transport públic”, exposa Cruz.

En quina mesura és atribuïble l'incendi que ha arrasat més de 160 KM2 de l'àrea de Los Angeles al seu pla urbà?

“Té unes condicions urbanes molt particulars i una extensió inconcebible des de la nostra lògica. El model es basa absolutament en la mobilitat privada perquè el transport públic, en una superfície d'aquestes dimensions, és insostenible”, assenyala.

També cal tenir en compte les condicions de vida específiques de la ciutat californiana, properes a climatologies desèrtiques. “És un exemple que ens ha de fer reflexionar sobre la vulnerabilitat a què estem exposats i com la configuració de les ciutats fa que siguem més o menys resilients a aquests fenòmens extrems”, afegeix la codirectora del postgrau en urbanisme.

A Coruña projecte Territorisxlm

Imatge del Pla Director de Rehabilitació Integrada del Barri de les Flors, a la Corunya, de Territorisxlm i BCQ Arquitectura Barcelona, ​​menció especial de la New European Bauhaus a la 6a edició del Premi Europeu dIntervenció en el Patrimoni Arquitectònic el 2023 (Territori ).

 

La regeneració urbana és la solució més sostenible

Hem d'assumir que vivim en un territori finit, amb recursos naturals limitats que delimiten els processos de construcció i urbanització de noves àrees. Per tant, la solució més assenyada és transformar l'espai construït i aprendre a governar aquestes transformacions del territori.

“En el nostre cas, tenim moltes àrees de baixa densitat urbana. L'anomenada Catalunya suburbana també comporta uns reptes importants.

La solució és la densificació de tot o de res?

Segurament cap de les dues, però potser s'haurien de buscar emplaçaments claus que permetin generar nodes que fomentin comunitat i de complexitat d'usos que, alhora, creïn nous centres. Això també és rehabilitar i regenerar”, descriu.

Un exemple d'això últim el trobem al propi Territorisxlm i al seu Pla Director de Rehabilitació Integrada del Barri de les Flores, a la Corunya, juntament amb BCQ Arquitectura Barcelona. Aquest projecte va rebre una Menció especial de la New European Bauhaus a la 6a edició del Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic el 2023.

El projecte contempla vuit objectius estratègics que s'emmarquen en els àmbits d'habitabilitat i habitatge, eficiència energètica i energies renovables, mobilitat i espai públic, ocupació i activitat econòmica, cohesió social i convivència, medi ambient i salut comunitària, cultura i patrimoni, participació i governança a través de 68 actuacions.

El diagnòstic urbanístic ha de ser tècnic i també participatiu.

Urbanisme tàctic o el de "mentre tant"

En els darrers anys, han sorgit diverses etiquetes o terminologies associades a l'urbanisme. Segons Helena Cruz, responen als reptes que cada moment històric ha plantejat o planteja.

La geògrafa recorda que el 2012 es van començar a desenvolupar polítiques que el context econòmic imposava i que van donar com a resultat iniciatives que no van emprar els recursos econòmics que potser mereixien.

“A aquest urbanisme se'l va denominar tàctic però també se'l podria haver batejat com “el de mentrestant” Fins que no van arribar temps millors es van executar petites actuacions amb la intenció de generar un cert impacte, ja que encara que van ser, d'alguna manera, pegats, almenys es van acabar promovent certes transformacions”, comparteix.

zona verde en una gran ciudad

El disseny d'un espai públic ha d'ajudar a millorar la nostra vida quotidiana. (FP)


Urbanisme de gènere o de les persones

En aquests moments ens trobem en el “urbanisme de gènere o el de les persones”. Aquest es caracteritza per dissenyar ciutats pensant en el conjunt de col·lectius que hi habiten.

Més enllà de les etiquetes, l'important és que l'urbanisme i el disseny d'espais públics estigui pensat per a les necessitats diverses de les persones i que ens ajudi a millorar la nostra vida quotidiana”, manifesta.

Això es plasma a voreres generoses, vegetació, prioritzar el transport públic i l'aparcament per a bicicletes o en la introducció del teixit comercial. “Són criteris que ja s'estan difonent i avui dia hi ha més sensibilitat sobre aquestes qüestions per part dels equips professionals municipals i liberals”, continua.

Diagnòstic i valoració de les intervencions urbanes

Abans de dissenyar una actuació urbanística, és imprescindible definir les intervencions que donaran resposta a les necessitats concretes a partir de l'anàlisi. Cruz explica que el diagnòstic ha de ser tècnic i també participatiu. En aquest sentit, les persones als entorns urbans a intervenir saben millor quins aspectes s'han de millorar.

Un instrument imprescindible que l'urbanisme ha d'utilitzar, sobretot a la primera fase, són els sistemes d'informació geogràfica, o SIG, per poder realitzar un treball interescalar, baixar al detall i perquè permet, no sols bolcar dades estadístiques, sinó introduir-ne d'altres informacions recol·lectades durant el procés participatiu. Per tant, generar indicadors que permetin obtenir-ne un millor coneixement”, explica.

Zona de juegos en una ciudad

L'avaluació de les intervencions és un dels camps més nous de l'urbanisme. (FP)

Professionals capacitats que comprenguin els reptes urbanístics actuals

Pel que fa a l'avaluació de les intervencions, és un camp més nou a l'urbanisme, encara que ja s'implementi a les polítiques públiques. A aquesta fase us precedeix el seguiment dels indicadors empleats durant el diagnòstic abans d'analitzar resultats a mitjà termini.

“Aquesta metodologia d‟avaluació i comptabilitat va molt lligada als requisits europeus en matèria de subvencions com els Fons Next Generation, per exemple. El nostre sector es dirigeix ​​cada cop més cap aquí, a la recol·lecció d'indicadors que es puguin segregar a nivell de dades. Tot i això, cal tenir en compte que la reurbanització d'un sol carrer tindrà un impacte limitat a nivell de millores ambientals d'un barri”, apunta Cruz.

Aquests indicadors es complementen amb valors més qualitatius, obtinguts, una vegada més, a partir d'entrevistar els veritables protagonistes de les ciutats i els receptors de les mesures aplicades des de l'urbanisme, els seus habitants.

A més, la transformació de les ciutats cap a models més sostenibles i eficients requereix professionals capacitats que comprenguin els reptes actuals i les solucions innovadores. El postgrau en urbanisme de l'Escola Sert ofereix una formació integral en aquestes àrees, preparant els alumnes per liderar projectes que millorin la qualitat de vida i la sostenibilitat de les nostres ciutats.

 

 

Lucia Burbano
Redacció Escola Sert

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
CAPTCHA
L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.