"El SIG representa un canvi de mentalitat que ajuda a prendre millors decisions" - Carles Cabellos, director del curs d'eines SIG

Comencem pel principi. Tal com el seu nom indica, els sistemes d’informació geogràfica (SIG) s’ocupen de la gestió de dades territorials en un sentit molt ampli. Per això és una eina emprada habitualment en la cartografia, el medi ambient, la geografia o l’estadística. Però, com explica Carles Cabellos, arquitecte i director del curs de l’Escola Sert Eines SIG per al planejament urbanístic, l’ús de SIG també és una metodologia que permet estructurar, visualitzar i explotar dades urbanístiques i que cada cop serà més sol·licitada per les administracions. “Representa un canvi de mentalitat que ajuda a prendre millors decisions”, resumeix Cabellos. Per acabar d’entendre-ho millor, hem parlat amb ell.

Carles, els sistemes d’informació geogràfica (SIG) són programari, un entorn de treball o una metodologia?
La seva finalitat principal és facilitar l’estudi de la gestió i la planificació territorial. És un conjunt format per molts components: estació de treball, servidors, equipament, programari, bases de dades, aplicacions d’escriptori… Però també és una metodologia i uns processos, una manera de fer que cal estructurar i que en el seu conjunt permet organitzar una sèrie de dades que després podrem analitzar, cartografiar, modificar i representar.

La majoria dels planejaments encara es redacten amb eines CAD (‘computer aided design’ o disseny assistit per ordinador). Per què les tecnologies SIG no estan més implantades, i què aporten, si les comparem amb les primeres?
El CAD és una herència de quan encara es dibuixava a mà. Quan redactes el planejament, treballes, per una banda, el dibuix, i per l’altra, les dades. Amb SIG tot es treballa conjuntament, perquè és com una mena de taula de dades. El motiu pel qual no s’està generalitzant és perquè representa un canvi de mentalitat més gran que quan vam passar de dibuixar a mà a fer-ho en CAD. Treballes amb bases de dades, i això requereix certs coneixements per gestionar correctament aquesta informació.
Té beneficis en termes productius, perquè ajuda a automatitzar moltes tasques repetitives, com el recompte de superfícies d’un planejament. També aporta un guany qualitatiu que permet garantir la completesa de les dades.

Es fa servir exclusivament en l’urbanisme o té altres aplicacions dins de l’arquitectura?
Té moltes aplicacions en altres àmbits, com la geografia, l’estadística o les ciències ambientals. En l’urbanisme, per descomptat. A Catalunya i a Espanya tenim un marc normatiu en l’àmbit urbanístic que és una mica diferent del de la resta d’Europa. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya (amb el Mapa urbanístic de Catalunya), l’Àrea Metropolitana de Barcelona i diversos ajuntaments han anat estructurant les seves dades urbanístiques per poder integrar-les en SIG. Jo crec que en els anys vinents això farà un gir bestial. Els despatxos s’hauran de posar les piles per adoptar aquesta metodologia en la redacció dels projectes, perquè l’Administració demanarà cada cop més que el planejament es lliuri de manera que sigui fàcilment integrable en els seus SIG. Per tant, tots els arquitectes i urbanistes que redacten planejaments han de començar a estructurar les dades. I encara que continuïn utilitzant el CAD, han de fer-ho amb mentalitat SIG.

El subtítol del curs és ‘Dibuixant amb dades’. En què es diferencia de fer-ho amb altres fonts d’informació?
El tema de dibuixar amb dades el va proposar una de les docents del curs, Mar Santamaria, de l’Estudi 300.000 km/s. Amb SIG utilitzem les dades alfanumèriques associades a cada element per representar la informació gràfica. D’aquesta manera podem, per exemple, pintar automàticament les parcel·les de color diferent en funció del nombre d’habitatges que contingui o de l’altura de l’edifici. Per això és fonamental que les dades estiguin ben estructurades.

Quins altres professionals docents participaran en el curs i quina serà la seva aportació?
Dins del món SIG, he intentat reunir diversos perfils. Jo soc especialista en producció de dades i en com organitzar els planejaments. L’Estudi 300.000 km/s en sap molt sobre visualització i anàlisi. Francesc Calaf, que és enginyer en geomàtica, aporta la faceta més tecnològica, com el llenguatge de programació, saber consultar una base de dades, programar processos i certes metodologies.

Els alumnes aprendran a fer servir SIG a partir de casos d’aplicació reals dins la pràctica de l’urbanisme. En què us fixareu?
Un dels exemples clars és com, a partir de dades externes, pots visualitzar i obtenir una anàlisi per entendre els patrons morfològics de la ciutat i prendre millors decisions dins dels processos de diagnòstic del planejament urbanístic. També, com podem integrar en un sistema d’informació geogràfica un planejament dibuixat de la forma clàssica i que estigui molt ben estructurat. Aquesta informació ha de ser fàcilment integrable en un SIG, sigui perquè l’Administració el tingui integrat en el seu SIG o fins i tot per gestionar un pla d’ordenació urbanística municipal o un pla parcial de manera més eficient.

També hauran de completar una sèrie d’exercicis. En què consistiran?
Posem exercicis i casos pràctics que responguin al dia a dia d’un despatx. Per exemple, com organitzar i estructurar un instrument de planejament urbanístic per treballar-lo després amb eines SIG. O com utilitzar fonts de dades externes per fer anàlisis de la ciutat i del territori que integrin millor la redacció del planejament i la visualització. Intento explicar el que aplico al meu despatx.

Un cop acabi el curs, estaran preparats per fer servir SIG en els seus projectes?
Els estudiants tindran un nivell mitjà, amb alguna una pinzellada de nivell avançat. Comencem de zero, i l’objectiu és donar-ne una visió general i que puguin començar a fer coses practicant pel seu compte.

Quan vas començar a fer servir SIG en la teva pràctica professional?
Sempre he tingut afició pel tema de la informàtica. Fa uns deu anys, amb la crisi del 2010, em vaig haver de reinventar i evolucionar. Em van proposar col·laborar en diversos projectes de producció de dades per integrar-les en un SIG i ja m’hi vaig ficar de ple. Des de llavors em dedico a la consultoria per ajudar a implementar processos de producció de dades per SIG. Per exemple, durant més de tres anys vaig participar coordinant el projecte d’implementació del sistema d’informació urbanística de l’Ajuntament de Barcelona. Més recentment, en altres projectes per a l’INCASÒL i l’AMB. També desenvolupo estudis, metodologies o models de dades gràfics per a empreses que necessitin compartir dades SIG d’un entorn a un altre.
També tinc un despatx professional amb altres socis en què recollim tota l’experiència d’aquests vuit anys implementant aquesta metodologia de treball en tots els projectes urbanístics que desenvolupem i substituint les eines clàssiques pel SIG.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert