Pol Casellas: «Per divulgar arquitectura i urbanisme amb èxit, la clau resideix en el com»

Els perfils de l'arquitecte Pol Casellas (Barcelona, 1995) acumulen 101.000 seguidors a Instagram i 11.700 a TikTok. En aquests explica històries i curiositats de la ciutat, cosa que l'ha convertit en un dels principals divulgadors sobre urbanisme i arquitectura a les xarxes socials i en un exemple que l'arquitectura, ben comunicada, genera interès i curiositat també entre el gran públic.

Ara publica el seu primer llibre, 'La Barcelona Impossible' (Rosa dels Vents) en el qual presenta una ciutat paral·lela a través de projectes que mai van veure la llum; la Barcelona que va poder ser i mai va ser. Parlem amb ell perquè ens expliqui més sobre el llibre i la seva tasca de divulgador de l'urbanisme i l'arquitectura.

[Escola Sert] Un influencer arquitecte. I en exercici. Com va començar tot?

[Pol Casellas] Sempre he estat una persona força creativa i des de petit m'interessaven molt les obres, però dubtava entre estudiar enginyeria civil o arquitectura. Al final, em va semblar que la segona tocava més branques i que podia tenir sortides laborals més diverses, una cosa que estic comprovant ara.

[ES] I quan decideixes combinar arquitectura amb la divulgació a xarxes socials?

[PC] En el meu grup d'amics sempre soc el que explica històries i anècdotes relacionades amb l'arquitectura. Des de la facultat, per a mi era normal saber aquestes coses, però potser l'interessant és la forma de comunicar-ho. Existeix molt contingut a X, webs o blogs, però a les xarxes socials no havia trobat ningú que fes alguna cosa similar, en català, i centrat en Barcelona. Crec que la gràcia és que no ho vaig pensar gaire.

[ES] T'interessa alguna branca en concret?

[PC] L'urbanisme, i en concret, l'espai públic, ja que d'alguna manera és la prolongació de l'habitatge. En funció de com es plantegi, el model de ciutat serà un o un altre.

[ES] Actualment exerceixes de Project Manager a Europa-Center. En què consisteix la teva feina?

[PC] El project management és una branca de l'arquitectura que no s'explica gaire a la facultat. Al final és ser una mica director d'orquestra, ja que aquesta figura es posiciona al costat del client i coordina tots els agents i equips que intervenen; a l'arquitecte, a l'enginyer i a la constructora durant la fase d'obra. Alhora, s'encarrega que els costos s'ajustin al pressupost assignat perquè moltes vegades treballes per a l'empresa promotora, que és la que inverteix i que, per tant, assumeix el risc. És un altre tipus d'enfocament, més global i empresarial.

[ES] Com planifiques els continguts?

[PC] M'ho preparo força. Primer em documento i, segons el tema a tractar, tardo més o menys temps, ja que alguns els conec d'abans. També contrasto fonts. El més complex és condensar tota la informació. Parteixo d'un document molt llarg que vaig reduint fins al minut i mig o dos minuts de gravació. A vegades tardo una hora a preparar el guió, i d'altres, dues o tres hores.

El mateix succeeix amb les gravacions. En ocasions vaig molt ràpid perquè són temes que conec molt bé, i d'altres he de repetir-les diverses vegades. El mateix amb l'edició, segons el material gravat, o si ho faig tot seguit o no.

Intento condensar-ho tot durant els caps de setmana. Aprofito els matins per gravar un parell de vídeos o tres, com a màxim, i tenir continguts per a les properes setmanes. I en una tarda puc editar un o dos vídeos.

[ES] Com se t'acudeixen els temes, com els esculls?

[PC] Doncs depèn. Hi ha temes que m'interessen i m'agraden molt i d'altres estan vinculats a l'actualitat. Per exemple, he aprofitat la imminent demolició de l'antiga estació de mercaderies d'Adif de la Sagrera i del bloc d'habitatges militars del carrer Wellington per gravar contingut.

També hi ha altres temes que em semblen curiosos o aprofito si estic en una zona concreta per preparar diverses coses i optimitzar el temps.

[ES] Vas compartir el teu primer vídeo a xarxes al febrer de 2024. Esperaves aquest impacte?

[PC] Durant les pràctiques que vaig fer a la carrera vaig treballar en un despatx d'arquitectura efímera on els vaig fer el web i gestionava les seves xarxes socials. I en els primers anys de carrera treballava en una escola de vela on em vaig encarregar de les xarxes i comunicació, així que sempre he tingut aquest fil conductor.

La diferència és que a nivell empresarial és més complicat perquè el contingut no és tan orgànic. A vegades prepares temes que creus que seran virals i no ho són i quan no ho busques, es viralitzen. Potser sigui sort o estar al lloc adequat en el moment precís.

[ES] Creus, doncs, que existeix interès per aquests temes o que part del teu èxit és pel to i llenguatge que utilitzes?

[PC] El que jo faig no és arquitectura a l'ús, en el sentit que no analitzo un projecte. Crec que fusionar-ho amb la història i que siguin edificis representatius en els seus respectius barris genera aquesta connexió amb la persona que els veu. No obstant això, existeixen altres perfils que aborden l'arquitectura des d'una perspectiva més tècnica i que sumen moltíssims seguidors gràcies al llenguatge que utilitzen. Crec que la clau és com s'expliquen les coses, ja que a vegades els arquitectes ho fem d'una manera que no connecta amb les persones.

[ES] Creus que conèixer la història de la teva ciutat t'ajuda a ser millor arquitecte?

[PC] A nivell laboral m'ajuda, per exemple, a estar informat de tot el que es construeix, ja que l'empresa en la qual treballo és una promotora i crec que és interessant saber quins projectes privats i públics s'estan desenvolupant a la ciutat. Sempre estic buscant informació i crec que això és un plus.

Com a arquitecte, soc millor crític que projectista, i encara que durant la carrera els meus projectes no destacaven com el d'altres companys, sí que ho feia com a divulgador.

[ES] I com values el rumb actual que està prenent l'urbanisme de la ciutat?

[PC] Barcelona ha trigat a desenvolupar espai públic i ara hi ha diversos projectes encaminats a millorar aquesta situació. La política sempre hi intervé, com va succeir amb les Superilles, encara que ara tothom està encantat. Altres projectes com el passeig marítim a la Mar Bella intenten adaptar-se a la costa, que és un tema del qual es parla poc i que s'ha d'abordar.

El que sí que diria és que, generalment, els projectes d'espai públic es resolen de forma molt monòtona. Abans tot eren places dures i ara granit, parterres enormes i arbres. Trobo a faltar la fantasia que, per exemple, mostraven projectes de les dècades de 1980 i 1990. El projecte de la Rambla és un bon exemple perquè proposa diferents textures per connectar els diferents paviments.

[ES] Quines lliçons de la història arquitectònica i urbana de Barcelona haurien de ser imprescindibles per dissenyar la Barcelona del futur?

[PC] Ja no només Barcelona, però les ciutats històriques europees funcionen perquè hi ha comerç, vida al carrer i tot està connectat. Crec que la ciutat ha pogut anar creixent gràcies a com s'estan planificant barris com la Marina del Prat Vermell, encara que cal acabar de veure com connectar-ho.

Les ciutats no són ens aïllats de la societat o del que passa a nivell climàtic o global. Jo soc membre de l'AJAC, l'agrupació de joves arquitectes de Catalunya, del COAC, i en el nostre programa incloem, a més d'arquitectura tradicional, col·lectius d'artistes, per exemple. Ara, de cara a la capitalitat, uns companys estan preparant activitats i propostes que van més enllà de dissenyar un pavelló.

[ES] Com sorgeix l'oportunitat d'escriure 'La Barcelona Impossible'?

[PC] Em va contactar Penguin Random House i em van proposar la temàtica del llibre, encara que van deixar que jo l'acabés de decidir. Després de pensar-ho, el seu plantejament em va semblar bé perquè era una continuació del que faig a xarxes. El llibre es divideix en capítols on explico diferents històries. En el transcurs d'un any vam desenvolupar l'índex, després l'esborrany i, finalment, el llibre. Tot va ser molt fluid.

[ES] Per què està plantejat com un viatge «per la ciutat que mai va ser, per entendre millor la que som»?

[PC] Al principi ho vam plantejar a partir d'aquells projectes que no van guanyar els concursos als quals es van presentar. Però quan vaig començar a escriure, em vaig adonar que existien molts temes que, enllaçats, explicaven molt bé la història de la ciutat, tant social com políticament.

Llavors, vam decidir extrapolar-ho a aquells grans projectes que havien fracassat però que, si s'haguessin executat, estaríem parlant de la ciutat des d'una altra dimensió que a més no ha estat explorada. Tots els professionals creatius tenen treballs que van descartar. El mateix Picasso, sense anar més lluny, havia reutilitzat llenços que contenien capes pintades amb altres quadres. Molts treballs es queden en un calaix i mai veuen la llum.

[ES] I per què t'has centrat, temporalment, en els últims 150 anys d'història de la ciutat?

[PC] Començo amb l'Eixample perquè el pla Cerdà va possibilitar que es desenvolupessin altres projectes. Per a mi és clau en la història contemporània de Barcelona i és el que marca un punt d'inflexió, tant per a aquells que el van seguir com els que no es van materialitzar.

Redacció Escola Sert
Lucia Burbano