(GettyImages)

Notícia |
Articles

Passivhaus, un estàndard privat que desafia l’estàndard públic

Els edificis de nova construcció i de gran rehabilitació a Espanya haurien de ser de consum gairebé nul des del 2020. En les seves sigles en anglès, nZEB (nearly zero energy building), o en català, ECGN (edificis de consum gairebé nul). El dubte per als professionals és si el concepte d’aquests edificis és el mateix des de la perspectiva del Codi Tècnic d’Edificació que la de l’estàndard Passivhaus. Aquí te’n donem algunes claus.​

Compartir

La necessitat de crear habitatges més eficients energèticament no solament és per motius de medi ambient i sostenibilitat. Això també, perquè el 40% del consum energètic a la Unió Europea prové dels edificis i els habitatges generen més del 30% de les emissions contaminants.

Però és que ja no es tracta d’evangelitzar i convèncer els compradors i promotors: tots són conscients que, a més, surt a compte perquè afecta les seves butxaques. Segons l’Organizació de Consumidors i Usuaris (OCU), la factura total d’un consumidor mitjà el 2021 va pujar als 949 euros, un 41% més que la factura del 2020 (675 euros) i un 18% més que la del 2018.

Així que les solucions esdevenen urgents i necessàries. Construir de manera més eficient ja no és una moda, no és conscienciació mediambiental, sinó fer les coses bé. Per a això, és imprescindible abordar el disseny, la construcció i, també, el manteniment dels edificis.

En aquest context és on cobren més rellevància solucions com Passivhaus, un estàndard de referència per a la reducció del consum energètic a les cases. L’empresa Energie Haus va elaborar un estudi segons el qual, per a un bloc de 14 habitatges a Espanya, la reducció del consum per a la calefacció seria del 75% aproximadament respecte al mateix edifici construït amb criteris de l’actual Codi Tècnic d’Edificació (CTE). Per a la refrigeració, l’estalvi seria de l’entorn del 20%.

proyecto de vivienda unifamiliar de dos plantas en L’Arboç

Aquest projecte d'habitatge unifamiliar de dues plantes a L'Arboç (Tarragona) s'ha dissenyat com a edifici de consum gairebé nul. Un treball desenvolupat per Energiehaus. (Energiehaus)

El ECGN és un concepte dinàmic que ha d'anar adaptant-se a l'evolució tecnològica i dels objectius en sostenibilitat

Passivhaus, nZEB, ECGN i CTE: una guia per a la sopa de lletres de l’eficiència energètica

La Unió Europea va desenvolupar el 2012 una directiva que obliga des del 2020 al fet que totes les noves construccions residencials i les grans rehabilitacions siguin de consum d’energia gairebé nul. És el que s’ha batejat com a nZEB (nearly zero energy building), en català ECGN (edificis de consum gairebé nul).

La directiva europea inclou el requisit que cadascun dels estats de la Unió Europea hagi de decidir sobre la seva aplicació. La norma que regeix a Espanya en referència a aquesta temàtica és el Codi Tècnic d’Edificació (CTE), de compliment obligat per al projectista, que ha de planificar els nous edificis amb criteris d’alta eficiència energètica.

 

Què és un edifici de consum energètic gairebé nul

El Parlament Europeu estableix que un edifici és de molt baix consum si una gran part de la seva necessitat energètica per a calefacció i refrigeració se satisfà via fonts d’energies renovables. “El problema és que aquesta definició és molt ambigua, perquè dependrà de amb què ho comparis”, explica l’arquitecte Micheel Wassouf, director del curs de formació Edificis NZEB – Estàndard Passivhaus de l’Escola Sert i soci fundador de l’empresa Energiehaus Arquitectes.

De fet, l’ECGN és un concepte dinàmic que s’ha d’anar adaptant, especialment amb l’evolució dels objectius de descarbonització i els avenços tècnics i tecnològics.

Una “adaptació” que, en opinió de Wassouf, haurien d’accelerar les institucions polítiques: “El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) sosté que, tret que es produeixin reduccions profundes en les emissions de CO₂ i altres gasos d’efecte d’hivernacle en les pròximes dècades, no es podrà aconseguir que el nivell d’escalfament global es quedi entre els 1,5 i 2 graus el 2050. I per a això, cal anar més enllà de l’estàndard nZEB o ECGN”.

I aquest “anar més enllà” l’ofereix, avui, l’estàndard Passivhaus.

Proyecto de rehabilitación en Barcelona

Rehabilitació demostrativa a Barcelona d'un edifici de principis del segle XX amb solucions energètiques a la vista per a promotors i tècnics del sector. (Energiehaus)

Què és l’estendard Passivhaus?

Passivhaus, de l’alemany “casa passiva”, és un estàndard internacional de construcció d’alta eficiència energètica que neix a Alemanya a començament dels noranta del segle XX de la mà del físic i astrònom alemany Wolfgang Feist. A diferència del CTE, que és de compliment obligat, el segell Passivhaus és privat i voluntari.

Així són els edificis construïts a partir de l’estàndard Passivhaus:

  • Els habitatges són eficients energèticament.
  • Tenen condicions d’alt confort interior, tant en la qualitat de l’aire com en aïllament acústic.
  • Tenen temperatura constant al llarg de tot l’any.

La temperatura constant es deu, sobretot, a quatre factors:

  1. l’optimització dels guanys solars
  2. la ventilació controlada
  3. el control de les infiltracions
  4. la màxima qualitat de l’envolupant tèrmica a través de les finestres.

“El CTE està adaptant parcialment aquests factors, però són més conservadors que el Passivhaus, que és molt més exigent i rigorós”, sosté Wassouf.

Espanya és un dels països amb un menor nombre de professionals amb formació en Passivhaus

El Codi Tècnic d’Edificació (CTE) es va acostant a l’estàndard Passivhaus

Aquesta exigència de l’estàndard es tradueix en un consum energètic per part d’un habitatge passivhaus molt menor en comparació amb un que simplement s’aculli al CTE, segons Micheel Wassouf. “Les comparatives que hem fet de manera puntual ens indiquen que el consum d’un habitatge ECGN/nZEB pot ser fàcilment el doble. Passivhaus és l’estàndard que marca la tecnologia de construcció del futur. I es declara convençut que, d’aquí a 3-5 anys, les actualitzacions del CTE s’aniran aproximant cada vegada més als estàndards de Passivhaus.

La qüestió és, per què esperar?

“La urgència climàtica ens diu que no es pot ser conservador en aquesta qüestió”, contesta Wassouf, expert que imparteix el curs inicial sobre l’estàndard Passivhaus a l’Escola Sert, del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. “L’Administració pública hauria de marcar el ritme, perquè Passivhaus és un estàndard privat voluntari. Hi ha un mercat interessant per als nZEB a Espanya, però no deixa de representar un 2% de les construccions”.

Cursos i formació en edificis nZEB i estàndard Passivhaus

Els arquitectes, i la resta d’actors del sector de la construcció, s’enfronten al gran repte de construir de manera més eficient i respectuosa amb el medi ambient i, davant aquesta realitat, Micheel Wassouf és de l’opinió que per a això cal formar-se.

De fet, un estudi de l’empresa de Wassouf, Energiehaus Arquitectes, va exposar que Espanya és un dels països amb un menor nombre de professionals amb formació en Passivhaus. Arquitectes, aparelladors, enginyers, promotors… que, en la seva opinió, podrien desenvolupar edificis segons l’estàndard Passivhaus, edificis de consum energètic gairebé nul o nZEB.

“Són aquests professionals els que poden ajudar a evolucionar i, gràcies a ells, revertir la situació d’impacte mediambiental i d’eficiència energètica. Es tracta d’una qüestió de supervivència per als nostres fills”, resumeix l’arquitecte.

 

Natàlia Bosch
Redacció Escola Sert

Per conèixer més els edificis nZEB – Estàndard Passivhaus:

Aprendre a dissenyar edificis de consum d’energia gairebé zero

En el següent enllaç trobaràs tota la informació sobre el curs en línia de Passivhaus, edificis nZEB (nearly zero energy buildings).

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
CAPTCHA
L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.