«Les ciutats que volem són aquelles que són més humanes i sostenibles i que, curiosament, també són les més accessibles. No es tracta de destruir i tornar a començar, sinó d'ajudar a dur a terme aquesta transformació», ens explica Robert De Miguel com a avanç de la Sessió Sert sobre accessibilitat.
L'accessibilitat, pedra angular d'una arquitectura humana i sostenible
«Una de cada tres persones necessita mesures d'accessibilitat. De fet, la majoria de les preguntes dirigides al COAC són sobre accessibilitat i no se saben contestar». Aquest és el punt de partida que apunta Robert De Miguel, arquitecte que, juntament amb Yulene Loyo, consultora tecnològica especialitzada en accessibilitat universal, impartirà la Sessió Sert «Km 0 de l'Accessibilitat», destinada a resoldre els dubtes més freqüents associats al disseny inclusiu. La Sessió també serà una porta al curs «Fonaments del nou Codi d'Accessilitat de Catalunya», que impartiran al febrer.
La demanda entre els arquitectes per formar-se en accessibilitat ha crescut exponencialment, però, paradoxalment, l'oferta formativa és escassa i el desconeixement de com aplicar les mesures de disseny universal són enormes.
En aquest context, aquest proper 26 de gener s'impartirà la Sessió «Sert Km0 de l'Accessibilitat» amb l'objectiu de desglossar i interpretar el Codi d'accessibilitat de Catalunya, simplificar la complexitat que comporta la seva aplicació en l'arquitectura i desmitificar certs estereotips.
La Sessió Sert també servirà per obrir boca sobre els continguts del Curs «Fonaments del nou Codi d'Accessilitat de Catalunya», del 16 de febrer a l'11 de març, en format online.
«La realitat és que una de cada tres persones necessita mesures d'accessibilitat. Parlem de petits, grans, persones amb diversitat funcional i malalties temporals o permanents. Avui dia, la majoria de les preguntes dirigides al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) són sobre accessibilitat i hi ha una gran demanda per respondre qüestions que no se saben contestar», explica Robert De Miguel, arquitecte que juntament amb Yulene Loyo, consultora tecnològica especialitzada en accessibilitat universal, impartiran la sessió.
«Una de cada tres persones necessita mesures d'accessibilitat. Parlem de petits, grans, persones amb diversitat funcional i malalties temporals o permanents. Avui dia, la majoria de les preguntes dirigides al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) són sobre accessibilitat i hi ha una gran demanda per respondre qüestions que no se saben contestar», ens explica Robert De Miguel (FP).
Dubtes raonables sobre el Codi d'accessibilitat de Catalunya
Ens explica Robert De Miguel, arquitecte format a Harvard, que els dubtes més freqüents plantejats pels arquitectes sobre disseny universal estan relacionats amb la gestió i implementació del Codi d'accessibilitat de Catalunya. Els divideix en tres.
- La primera està associada a la integració d'aquestes adequacions en l'obra general sense que es converteixin en un pedaç afegit a posteriori.
- El segon dubte és sobre en qui recau la responsabilitat d'implementar l'accessibilitat, quines són les repercussions legals i què succeeix si sorgeix un problema.
- La tercera més freqüent es relaciona amb els ajustaments i la proporcionalitat i si la normativa proporciona flexibilitat.
«Un problema essencial és la manca de professionals que validin la implementació de l'accessibilitat cognitiva i falta homogeneïtzar els estàndards de pictogrames i senyalètica», apunta De Miguel.
Finalment, assenyala la complexitat d'interpretar i implementar un codi de 400 pàgines. «Tal com està redactat, el text et porta d'un annex a un altre, com si fos un laberint. Per això, part de la Sessió Sert consisteix a intentar ajudar que sigui comprensible», continua.
«Un problema essencial és la manca de professionals que validin la implementació de l'accessibilitat cognitiva i falta homogeneïtzar els estàndards de pictogrames i senyalètica», apunta De Miguel.
«El Codi d'accessibilitat de Catalunya té 400 pàgines i tal com està redactat, el text et porta d'un annex a un altre, com si fos un laberint. Per això, part de la Sessió Sert consisteix a intentar ajudar que sigui comprensible».
L'efectivitat del Codi d'Accessibilitat
Malgrat aquests apunts, l'arquitecte valora com a «positiva» la publicació del codi. «És un canvi radical perquè inclou totes les diversitats funcionals, tant les físiques com les sensorials i cognitives, i s'especifiquen les normes de l'accessibilitat comunicativa. No obstant això, un dels frens és que es necessita una plataforma de suport perquè aquesta transformació sigui més efectiva, ja que l'accessibilitat també requereix molta comunicació i senzillesa», valora.
A nivell professional, Robert de Miguel afirma que, malgrat l'obligatorietat d'implementar aquestes mesures, encara costa associar accessibilitat amb un benefici social i fins i tot econòmic, ja que generalment es percep com a cara.
«Ningú no dubta que dissenyar i construir una façana té un cost econòmic elevat. En canvi, l'accessibilitat encara no s'assumeix com una part necessària dels projectes, encara que, com afirmen diversos professionals, la propera dècada serà la de l'accessibilitat».
«Fins ara ens ha dominat un esperit neoliberal i de representació del poder, però cal començar a projectar pensant en totes les persones. En aquest sentit, l'accessibilitat és una eina important per a la innovació i val la pena reflexionar-hi», comparteix.
«Ningú no dubta que dissenyar i construir una façana té un cost econòmic elevat. En canvi, l'accessibilitat encara no s'assumeix com una part necessària dels projectes, encara que, com afirmen diversos professionals, la propera dècada serà la de l'accessibilitat», afirma Robert de Miguel (FP).
«L'ésser humà és complex perquè canvia i s'adapta a situacions i llocs diferents. Per humanitzar un espai cal tenir en compte totes les necessitats, però aquestes canvien amb el temps i són vives. Per això, per adaptar-se, el disseny, l'arquitectura i l'urbanisme han de ser dinàmics».
L'analogia de l'orquestra
En el seu escrit ‘Arquitectura per transformar el món’, l'arquitecte defensa que la transformació de les ciutats ha de ser cap endins i no cap enfora.
«Les ciutats que volem són aquelles que són més humanes i sostenibles i que, curiosament, també són les més accessibles. No es tracta de destruir i tornar a començar, sinó d'ajudar a dur a terme aquesta transformació», explica.
Robert de Miguel destaca com a exemples de transformacions urbanes positives les Superilles de Barcelona, la ciutat dels 15 minuts de París, Changing Places a Londres o High Line a Nova York.
«Fins ara ens ha dominat un esperit neoliberal i de representació del poder, però cal començar a projectar pensant en totes les persones. En aquest sentit, l'accessibilitat és una eina important per a la innovació i val la pena reflexionar-hi», ens comparteix.
La visió de CAP Consultoría de Accesibilidad Universal Platypus, la consultora de De Miguel y Yulene Loyo, és la d'una accessibilitat en constant evolució. «L'ésser humà és complex perquè canvia i s'adapta a situacions i llocs diferents. Per humanitzar un espai cal tenir en compte totes les necessitats, però aquestes canvien amb el temps i són vives. Per això, per adaptar-se, el disseny, l'arquitectura i l'urbanisme han de ser dinàmics», afirma.
I acaba amb una analogia: aplicar el disseny universal en l'arquitectura és com compondre per a una orquestra. No n'hi ha prou que cada instrument (la rampa, l'ascensor, el pictograma) soni bé per separat, sinó que el dubte constant és com aconseguir que tots toquin la mateixa partitura (el projecte integral) perquè la «melodia» sigui comprensible i transitable per a qualsevol oient, sense que el cost dels instruments impedeixi que se celebri el concert.
Apunta't a la Sessió Sert en línia «KM0 de l'Accessibilitat», a càrrec de Robert de Miguel i Yulene Loyo, que tindrà lloc el proper 26 de gener de 17 h a 19 h en format en línia. Gratuïta i exclusiva per a col·legiats.