Vista aèria del futur parc litoral: la renaturalització de prop de 90.000 m² integra platja, dunes, pineda i prats inundables davant les tres xemeneies, amb Barcelona al fons. © Verd i Blau (LANDLAB, Aldayjover, Aquàtica)
Parc de les Tres Xemeneies: una nova naturalesa adaptada a les condicions actuals del territori
El projecte del Parc Litoral de les Tres Xemeneies no només renaturalitza el delta del riu Besòs per convertir-lo en un motor d'equilibri entre naturalesa, ciutat i infraestructures. També demostra que les administracions ja assumeixen que l'adaptació climàtica no es pot basar exclusivament en infraestructures grises pensades per contenir o resistir condicions climàtiques adverses.
El Parc Litoral de les Tres Xemeneies és un projecte de prop de 90.000 m² que renaturalitza la desembocadura del Besòs, entre Sant Adrià de Besòs i Badalona, com a infraestructura verda i blava.
El dissenya la UTE formada per LANDLAB, Aldayjover i Aquàtica amb la proposta «Verd i Blau: infraestructures resilients», guanyadora del concurs del Consorci del Besòs.
Abans de la seva urbanització, la desembocadura del Besòs formava part d'un petit sistema deltaic mediterrani, caracteritzat per la presència de platges, dunes, zones humides, llacunes litorals, braços d'inundació i comunitats vegetals adaptades als gradients d'humitat i salinitat propis d'aquests entorns.
Tanmateix, la seva industrialització i les infraestructures construïdes durant el segle XX van provocar la desaparició de la pràctica totalitat d'aquests hàbitats. Concretament, va ser el 1913 quan es va instal·lar una primera central tèrmica que va transformar completament Sant Adrià de Besòs, un municipi fins llavors de caràcter agrícola. Més endavant, a la dècada de 1970, es van aixecar les tres icòniques xemeneies que donaven servei a la gran central tèrmica construïda per FECSA i que va estar operativa fins al 2011.
«L'objectiu del projecte del parc litoral de les Tres Xemeneies és recuperar part de les seves funcions ecològiques, hidrològiques i paisatgístiques i adaptar-les al context contemporani i als reptes derivats del canvi climàtic. Es tracta de restablir processos com la capacitat d'infiltrar i laminar aigua, generar biodiversitat, esmorteir inundacions, reduir l'efecte illa de calor i millorar la relació entre la ciutadania i el litoral», explica Miriam García, doctora arquitecta, paisatgista, urbanista i sòcia fundadora de LANDLAB.
«Tradicionalment els riscos climàtics s'han afrontat mitjançant infraestructures rígides dissenyades únicament per contenir o resistir. Nosaltres proposem utilitzar aquests mateixos condicionants com a eines de projecte, dissenyant paisatges d'adaptació.»
Render del futur parc litoral: la pineda mediterrània, les dunes i els prats acullen la vida quotidiana, del passeig a l'esport, en primera línia de mar i davant la platja ampliada. © Verd i Blau (LANDLAB, Aldayjover, Aquàtica)
LANDLAB, Aldayjover i Aquàtica: una UTE multidisciplinària
Tres estudis s'han unit en una UTE (Unió Temporal d'Empreses) per abordar el projecte des d'una estratègia multidisciplinària, sota la proposta «Verd i Blau: infraestructures resilients», guanyadora del concurs impulsat pel Consorci del Besòs. A més de LANDLAB i els seus coneixements vinculats a territoris litorals, Aldayjover aporta una àmplia experiència internacional en paisatge, espai públic, ecologia urbana i adaptació climàtica d'espais fluvials. Finalment, l'experiència d'Aquàtica se centra en el coneixement especialitzat en enginyeria hidràulica, dinàmica litoral, infraestructures costaneres i gestió de l'aigua.
Els tres comparteixen una perspectiva de treball alineada amb la naturalesa que, en aquest projecte de prop de 90.000 m² (89.502 m² exactes), articula el futur Catalunya Media City amb un sistema d'espais fluvials, litorals i urbans, i integra una pineda mediterrània, l'ampliació de la platja, dunes, llacunes i sistemes de drenatge basats en la naturalesa capaços de gestionar el cicle de l'aigua i protegir activament davant del canvi climàtic.
L'anàlisi del seu estat actual conclou que el sòl està profundament antropitzat, que existeixen importants infraestructures de sanejament i serveis, que la dinàmica litoral es troba alterada i que bona part dels hàbitats naturals han desaparegut.
«Per això, la renaturalització no consisteix a eliminar infraestructures sinó a treballar-hi. El projecte parteix de la realitat existent i incorpora solucions que permeten compatibilitzar els requeriments hidràulics, urbans i ambientals. Més que tornar enrere, es tracta de construir una nova naturalesa adaptada a les condicions actuals del territori», assenyala.
«Més que tornar enrere, es tracta de construir una nova naturalesa adaptada a les condicions actuals del territori.»
Esquema d'hàbitats de la proposta Verd i Blau: el projecte articula el corredor fluvial del Besòs, les dunes, la pineda mediterrània i els prats inundables en un sistema continu que enllaça el riu, la platja i la ciutat. © Verd i Blau (LANDLAB, Aldayjover, Aquàtica)
Detalls del futur parc litoral de les Tres Xemeneies
La integració dels elements esmentats requereix una estratègia individualitzada que no oblidi que cadascun forma part de la mateixa infraestructura territorial. Qualsevol intervenció individual provoca, doncs, una reacció en cadena.
«Una decisió sobre la topografia afecta la gestió de l'aigua; la gestió de l'aigua condiciona els hàbitats i els hàbitats influeixen en els usos socials. Per això la principal dificultat no és dissenyar cada element per separat, sinó aconseguir que tots funcionin de manera coordinada», detalla García.
Els àmbits més complexos del parc litoral de les Tres Xemeneies, continua, són els relacionats amb la dinàmica litoral i la gestió hidrològica, perquè depenen de processos naturals que evolucionen en el temps i perquè requereixen coordinació amb altres administracions i projectes.
Els usos socials també hi influeixen. Un parc metropolità ha de compatibilitzar la conservació d'hàbitats sensibles amb activitats esportives, culturals o recreatives. «Per això el projecte estableix diferents graus d'intensitat d'ús, concentrant les activitats més urbanes al costat del Catalunya Media City i reservant els espais de més valor ecològic per a l'entorn de la desembocadura del Besòs», afirma.
El passeig-berma esponja
De tots aquests elements, el passeig-berma esponja, elevat a cinc metres i mig sobre el nivell del mar, és probablement l'element estructurador més important del parc, ja que funciona simultàniament com a recorregut principal accessible, suport de serveis, element de connexió entre els diferents àmbits i sistema de protecció davant dels temporals marítims. És la peça que articula la relació entre naturalesa, espai públic i infraestructura hidràulica.
El trasllat del col·lector de Llevant
Per poder alliberar el front marítim, construir el passeig-berma esponja, millorar la connectivitat ecològica i facilitar una relació futura molt més directa entre la ciutat, el parc i la platja, caldrà soterrar i reubicar el col·lector de Llevant, una infraestructura metropolitana estratègica que actualment actua com una barrera física entre la ciutat i el litoral i el trasllat de la qual requereix una gran complexitat tècnica, tant per la seva dimensió com per la necessitat de mantenir el servei durant les obres.
«L'adaptació climàtica deixa de ser una limitació per convertir-se en un generador de nous espais públics i ambientals.»
Detall constructiu (DET 3) del passeig-berma esponja: el recorregut elevat integra l'escullera de protecció davant dels temporals i el nou col·lector soterrat, alhora que sosté la plantació de dunes del front de mar. © Verd i Blau (LANDLAB, Aldayjover, Aquàtica)
Un projecte referent en adaptació al canvi climàtic
El projecte ha comptat amb un procés participatiu ciutadà organitzat pel Consorci del Besòs que ha permès identificar demandes ciutadanes molt clares: més naturalesa, millor accés al mar, espais per a la vida quotidiana i recuperació ambiental de la desembocadura.
Aquesta és la segona vegada que els ciutadans de Sant Adrià decideixen sobre el seu paisatge i patrimoni: el 2008 van votar en referèndum a favor de conservar les icòniques tres xemeneies, amb un 82% de vots favorables.
«La participació no s'entén com un procés paral·lel al disseny, sinó com una eina que ha contribuït a definir el caràcter del parc, la distribució d'usos i l'equilibri entre conservació ambiental i activitat ciutadana», comparteix l'arquitecta, paisatgista i urbanista.
Finalment, Miriam García, un referent nacional i internacional en planificació i adaptació resilient de ciutats, territoris i paisatges davant dels efectes del canvi climàtic, subratlla que el projecte veu la llum en un moment en què les administracions comencen a entendre que l'adaptació climàtica no es pot basar exclusivament en infraestructures grises.
«Tradicionalment els riscos climàtics s'han afrontat mitjançant infraestructures rígides dissenyades únicament per contenir o resistir. Nosaltres proposem utilitzar aquests mateixos condicionants com a eines de projecte, treballant amb mesures basades en la naturalesa, dissenyant paisatges d'adaptació», assenyala la sòcia fundadora de LANDLAB.
De fet, el projecte vol demostrar que el risc pot convertir-se en oportunitat. García ho exemplifica explicant que les zones susceptibles d'inundació no són necessàriament espais problemàtics, sinó que poden exercir de sistemes de drenatge (espais d'infiltració i cunetes verdes) i prats inundables que funcionen quotidianament com a parc i que, en episodis extrems, emmagatzemen i redirigeixen l'aigua sobrant.
De la mateixa manera, les dunes estabilitzades no són únicament un element paisatgístic: són una infraestructura natural de protecció davant dels temporals marítims. «Així, l'adaptació climàtica deixa de ser una limitació per convertir-se en un generador de nous espais públics i ambientals», valora.
Per tot plegat, el projecte del parc litoral de les Tres Xemeneies, amb el seu plantejament basat en la infraestructura verda i blava, la recuperació de processos naturals i la construcció de paisatges resilients, pot convertir-se en un referent per a futures actuacions de regeneració litoral a Catalunya i en altres àmbits mediterranis, conclou Miriam García. Les obres està previst que comencin aquest mateix 2026.