(Imatge: Ana Mombiedro)

Notícia |
Tendències

Cinc llibres per aprofundir en la Neuroarquitectura

Compartir

Què és la neuroarquitectura? Una resposta curta és que la neuroarquitectura analitza com influeixen a les persones els llocs que habitem. Per obtenir la resposta llarga, profunda i professional, Ana Mombiedro ens proposa aquestes cinc bíblies de la neuroarquitectura. 5 + 1, com veurem al final.

La neuroarquitectura és una de les àrees més en voga al debat arquitectònic. Amb totes les derivades que implica a la professió: bioconstrucció, biofília, sostenibilitat, circularitat, salut i arquitectura, accessibilitat, urbanisme… Hi ha debats, cursos, exposicions. Però segueix faltant bagatge i saber d'on ve i quines són les bases dels estudis que proposen unir Neurociències i Arquitectura.

Per això hem demanat a Ana Mombiedro, investigadora independent en matèria de Neuroarquitectura, arquitecta i docent especialitzada en Neurociència i Percepció, que ens seleccionés les que, al seu parer, són les lectures imprescindibles per a un arquitecte que en vulgui saber més sobre neuroarquitectura.

Mombiedro també és codirectora, juntament amb Alba Méndez, del curs en línia Introducció a la Neuroarquitectura aplicada al projecte arquitectònic de l'Escola Sert. Així, aquesta experta és el perfil ideal per seleccionar els 5 millors llibres sobre Neurociència aplicada a l'arquitectura i comentar per què.

Portada del libro sobre arquitectura y empatía

(Foto: Ana Mombiedro)

Architecture and Empathy

Architecture and Empathy. Sarah Robinson, Harry Francis Mallgrave, Vittorio Gallese, Juhani Pallasma Tapio Wirkkala and Rut Bryk Foundation, 2014

“Un viatge pels vincles entre l'espai construït i la nostra habilitat –essencialment humana– de connectar emocionalment amb allò que ens envolta. Un compendi de textos de conferències que ens dóna, en un registre purament teòric, visibilitat sobre el potencial que tenen certs aspectes emocionals com l‟empatia, en processos tan complexos com l’évolució”.

Portada del libro Architecture and Neuroscience

(Foto: Ana Mombiedro)

Architecture and Neuroscience

Architecture and Neuroscience. Juhani Pallasmaa, Harry Francis Mallgrave, Michael Arbib. Tapio Wirkkala-Rut Bryk Foundation, 2013

“Primer compendi de textos d'una sèrie de conferències pioneres en la relació entre Neurociència i Arquitectura que aprofundeix en processos teòrics de què neixen les teories actuals de la Neuroarquitectura. Amb peces dels investigadors més tradicionals en matèria de neurociències aplicades a l'arquitectura”.

Portada del libro cuestiones de perce

(Foto: Ana Mombiedro)

Cuestiones de percepción. Fenomenología de la arquitectura

Cuestiones de percepción. Fenomenología de la arquitectura. Steven Holl. Editorial GG, 2018

“Steven Holl ens acosta la visió més fenomenològica de la seva obra en aquest assaig que relaciona la sensació del que passa amb qüestions quotidianes dels espais que habita i dissenya. Un text proper, sense grans complexitats tècniques, que acosta una cosa tan complexa com la fenomenologia als aspectes més humans del procés d'habitar els espais”.

Portada del libro The Myth of Mirror Neurons

(Foto: Ana Mombiedro)

The myth of mirror neurons: The Real Neuroscience of Communication and Cognition

The myth of mirror neurons: The Real Neuroscience of Communication and Cognition. Gregory Hickok. W. W. Norton & Company, 2014

“Des que es van descobrir les neurones mirall una infinitat d'estudis van utilitzar la seva existència per justificar esdeveniments cognitius que abasten des de l'aprenentatge fins a les emocions. Sense més evidència que el que va succeir al laboratori de Parma, poques vegades es posa en qüestió com és realment el funcionament d'aquestes neurones, si són o no també al cervell humà i, en aquest cas, quina implicació tenen en els processos relacionats amb el comportament humà.

Una lectura que obre els ulls a l'escepticisme cap als estudis científics, de gran interès per a ments inconformistes o que també volen estar al dia amb la crítica científica”.

Portada del libro Mind in Architecture

(Foto: Ana Mombiedro)

Mind in Architecture: Neuroscience, Embodiment, and the Future of Design

Mind in Architecture: Neuroscience, Embodiment, and the Future of Design. Sarah Robinson, Juhani Pallasmaa. The MIT Press, 2015

“El text més complet sobre el paper que l'espai té en la dualitat cos-ment humana. Cada capítol està redactat per investigadors d'alt prestigi, de caràcter tècnic marcat, però amb una infinitat d'exemples que ajuden a visualitzar quins aspectes de l'espai construït poden tenir relació amb la nostra memòria, les nostres emocions o l'aprenentatge”.

El llibre 5+1 el recomanem nosaltres. És potser el que intenta ser, alhora que professional, el més divulgatiu possible. Com explica la seva autora, “parlo de Neuroarquitectura perquè s'entengui i se sàpiga que no és màgia, ni és un producte del màrqueting (o no ho hauria de ser)”

Ana Mombiedro con su libro sobre neuroarquitectura

(Foto: Ana Mombiedro)

Neuroarquitectura. Aprendiendo a través del espacio.

Neuroarquitectura. Aprendiendo a través del espacio. Ana Mombiedro. KHAF, 2021

I afegeix Ana Mombiedro sobre el seu llibre: “L'arquitectura feta amb amor i afecte sempre serà bona, i òbviament 'tot és neuro' (sense 'neuro' no hi ha transformació de la sensació en percepció, no hi ha idees, no hi ha constructes ni interaccions ). Amb "neuro" em refereixo a l'impacte que l'espai té al nostre cos (...) la Neuroarquitectura no és una disciplina sinó una perspectiva”.

Perspectiva, precisament una cosa que sempre aporta un bon llibre.

 

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert

Et presentem el curs sobre com la neuroarquitectura permet comprendre la dimensió intangible que acompanya a tot projecte arquitectònic.

Comentaris

Enviat per valentina praus (no verificat) el dt., 23/07/2024 - 18:31

Hola quisiera saber que valor tiene el curso y mas informacion gracias

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
CAPTCHA
L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.