La neuroarquitectura ha sortit, en certa manera, “de l'armari”. Cada cop són més els professionals de l'arquitectura que busquen complementar la seva formació tenint en compte com l'entorn arquitectònic influeix en les emocions, els processos mentals, els comportaments i, per tant, en el nostre benestar.

Alba Méndez García és una de les principals expertes a aplicar al disseny arquitectònic els coneixements de la neurociència, l'antropologia, la psicologia, les ciències cognitives i la sociologia. I per això hem volgut preguntar-li per una de les aplicacions més vistoses i esteses de la neuroarquitectura: la biofília.

Què és exactament la biofília i com s'enquadra dins la neuroarquitectura en general?

Comencem pel principi: la neuroarquitectura. És la primera àrea de coneixement centrada en l’estudi de les reaccions del cervell i el sistema nerviós als estímuls sensorials produïts per l’entorn natural i artificial.

"La neuroarquitectura és la primera disciplina que ens proporciona dades objectives que aspiren a determinar quins processos neuronals produeixen les nostres reaccions conscients i inconscients en interactuar amb l'entorn on vivim", explica Alba Méndez García, arquitecta sòcia fundadora de Qualia Estudio i docent de l'Escola Sert.

L'objectiu de la neuroarquitectura és entendre com impacta l'entorn on habitem a la nostra salut física, emocional i cognitiva. D'aquesta manera, podem disposar d’eines de disseny per a construir entorns que elevin les cotes del benestar de les persones que els habiten.

Psicologia, biologia, biofília

Al llarg de la història diverses disciplines han abordat com ens afecta el lloc on vivim o treballem. Entre aquestes àrees de coneixement, la psicologia i la biologia van il·luminar la hipotèsi de la biofília. Un terme que va ser encunyat pel psicòleg social Erich Fromm i que va ser evolucionat pel biòleg Harvard O.Wilson.

Què significa biofília? Etimològicament vol dir amor per la vida. Es defineix, apunta Alba, "com un desig biològic bàsic compartit entre els humans d'estar a prop de la natura i d'altres formes i tipus de vida".

Biologia evolutiva. Aquesta aproximació és clau per entendre com impacta l'espai on habitem al nostre benestar. "L´objectiu fonamental que persegueix l´organisme dels éssers humans és la supervivència dels seus gens i la clau està en la seva capacitat d´adaptar-se al´entorn", emmarca l´arquitecta.

L’arquitectura del cervell humà. S'ha anat dissenyant i perfeccionant al llarg de la seva existència per adaptar-se i tenir més possibilitats de sobreviure a l'entorn físic i social. "Això és trobar un equilibri homeostàtic amb l´entorn", conclou l´experta en neuroarquitectura.

Perquè si reduïm tota l'existència humana a 24 hores”, exemplifica, “d'aquelles 24 hores 23.59 hores l'hem passat en entorns naturals, mentre que només hem passat 1 min en entorns moderns, amb tots els estímuls nous que això comporta . El nostre cervell, doncs, està programat biològicament per sobreviure en un entorn natural”.

En aquesta hipòtesi es basa la biofília. 

Quan la neuroarquitectura va conèixer la biofília

La biofília va anar evolucionant gràcies a l'avenç dels treballs científics i les seves diverses evolucions fins a vincular-se amb la salut gràcies a l'estudi de Roger Ulrich el 1984. En aquest treball es va demostrar que els pacients en postoperatori en una habitació amb vistes a arbres es recuperaven abans que els que tenien vistes a una paret de maó.

“Aquest va ser”, remarca la docent d'Escola Sert, “el punt en què la neuroarquitectura i la biofília van creuar els camins. 

“Al meu entendre”, assegura Alba, “la millor definició de disseny biofílic fins ara és l'encunyada per Ryan i Browning el 2018. Segons la qual, 'el disseny biofílic és una pràctica holística que utilitza sistemes basats en la natura, principis d'enginyeria i senyals de disseny per donar suport a la millora de la salut i el benestar a través de dades biomètriques personals, estat d'ànim autoavaluat i qualitat de la feina'.”

Quins són els principis de la biofília? El nostre organisme està bilògicament dissenyat per operar en un entorn natural. Tot allò que no s'assembli a un entorn natural ens fa estar en alerta i per tant fa que el nostre organisme no operi de la millor manera possible, generant entre altres reaccions estrès.

I Alba ho explica exemplifica així:

“Què passa quan treus un peix fora de l'aigua? Que el seu organisme no està preparat per habitar un entorn on no hi ha aigua. Una cosa semblant ens passa als éssers humans quan ens treuen de l'entorn on hem evolucionat com a espècie”.

Per tant, el principi en què es basa el disseny biofílic aplicat des de la disciplina de la neuroarquitectura és “en dissenyar entorns que proporcionin estímuls sensorials que emulin els dels entorns naturals”, apunta. 

Per què ara es parla tant de biofília? Quins beneficis aporta?

“Gràcies als avenços de la tecnologia hem pogut avançar a una velocitat vertiginosa i hem pogut provar científicament moltes de les hipòtesis formulades en el marc de la hipòtesi de la biofília”, respon Alba.

“Hem passat de suposar a saber. Ara sabem que el contacte amb entorns naturals o entorns dissenyats amb els mateixos paràmetres influeixen positivament a la salut física, emocional i cognitiva de les persones”, sosté.

“Per exemple, només mirant durant uns minuts un paisatge natural disminueix l'estrès. També la pressió sanguínia i la tensió muscular (Salingaros, 2015), però si estem exposats durant un llarg període de temps a un entorn natural el nostre sistema immune millora i té efectes antiinflamatoris”, enumera l'arquitecta.

També s'ha demostrat, explica, quines parts del còrtex prefontral es relaxen quan s'està en contacte amb la natura. Després d'aquesta pausa mental tenim millor capacitat cognitiva”.

Altres beneficis de la biofília “demostrats científicament”, segons Alba Méndez, són:

• afavoreix interaccions socials significatives
• augmenta la creativitat
• permet recuperar l'atenció
• augmenta la motivació
• accelera el procés de recuperació física
• augmenta el sentiment de felicitat
• proporciona l'anomenat “awe effect” amb resultats semblants als de la meditació
• afavoreixen la meditació amb tots els beneficis que això comporta
• impacta sobre els centres de plaer
• redueix l'avorriment i la irritació
• ofereix experiències multisensorials on tots els sentits estan implicats de manera equilibrada.
• augmenta el comportament prosocial
• afavoreix el procés d'aprenentatge
• redueix l'estrès
• regula bioritmes
• millora la qualitat del son
• millora la salut mental com a reducció de depressió i ansietat.
• redueix l'agressivitat
• redueix els símptomes de TDAH (Transtorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat)
• afavoreix el desenvolupament motor i cognitiu dels nens
• millora el control del dolor
• redueix l'obesitat
• redueix la diabetis
• millora la vista
• millora el funcionament del sistema immune
• redueix l'asma i les al·lèrgies

L'arquitectura actual dóna importància a la integració amb la natura?

L'arquitectura actual està començant a donar-li importància, però segons l’Alba Méndez, “la quantitat de professionals que entenen les bases del disseny biofílic és molt escassa. La majoria dels arquitectes que diuen que apliquen disseny biofílic es limiten a l'ús de plantes i, en el millor dels casos, utilitzen geometries corbes i apliquen materials naturals”.

"La biofília és molt més que posar plantes". És el que afirma l'arquitecta, per a qui “només algú format en neurociències aplicades al disseny arquitectònic té els coneixements per aplicar el disseny biofílic als seus projectes”. També puntualitza que “és una cosa altament complexa que requereix molts coneixements i experiència”.

"L´arquitectura tradicional i els grans arquitectes sempre han aplicat el disseny biofílic". Així ho declara l’Alba, que afirma que l'arquitectura tradicional i els grans arquitectes sempre ho han fet. “L'ésser humà sense importar la seva religió o cultura sempre ha estat conscient de la necessitat de vincular-se a la natura.

Si estudiem grans arquitectes com César Manrique, Gaudí, Frank Lloyd Wright, Aalto o Scharoun trobem moltíssims mecanismes de disseny biofílic. I també n’hi ha molts exemples a l'arquitectura vernacla reflex de la saviesa popular”, sosté.

“Si un estudi d'arquitectura vol dissenyar basant-se en els principis de disseny arquitectònic, “ha de tenir una arquitecte especialitzat en neurociència aplicat al disseny arquitectònic i un especialista en materials i vegetació autòctona”

¿L'arquitecte hauria de tenir coneixements botànics? “Un arquitecte ha d'entendre quins són els paràmetres de disseny arquitectònic amb què està dissenyada la natura”, estipula l’Alba. I conclou que “només així podrà reproduir-los i emprar-los com a mecanismes de disseny arquitectònic”.

Per tant, si un estudi d'arquitectura vol dissenyar basant-se en els principis de disseny arquitectònic, “ha de tenir un arquitecte especialitzat en neurociència aplicada al disseny arquitectònic i un especialista en materials i vegetació autòctona”, aclareix l’Alba.

En quins tipus de projectes està cobrant més importància, als d'habitatges privats, als d'oficines, als edificis de serveis…? En tots, segons l'Alba, fins i tot en espais educatius. L'experta explica que “vivim un moment en què hi ha hagut un canvi de paradigma, ens hem adonat que ens hem desvinculat de l'ecosistema de què formem part”.

L’Alba també afegeix que “ara ens hem adonat que això és nociu i, per tant, busquem la manera de reconnectar-nos i reconciliar-nos amb l'ecosistema natural”. I conclou: “una de les maneres és el disseny biofílic.”

I, finalment, pot ajudar la biofília a modular les necessitats energètiques? El disseny biofílic, segons ho entén l’Alba, "no contemplaria aquest tema, és un altre de diferent. Però sí que és ben sabut”, apunta, “que una altra de les moltes coses que podem aprendre de la natura és dels mecanismes que ha desenvolupat per fer un ús eficient dels recursos”. Cada espècie ha evolucionat desenvolupant mecanismes "per optimitzar els recursos disponibles i així augmentar-ne les possibilitats de supervivència”, conclou, "i estudiant aquests mecanismes podem elaborar-ne alguns que ens ajudin".

Natàlia Bosch
Redacció Escola Sert

Per saber-ne més sobre biofília:

• NATURE INSIDE: A biophilic design guide
• THE NATURE FIX: Why Nature Makes Us Happier, Healthier, and More Creative