L'arquitectura i l'economia circular, unides per la descarbonització

L'entorn construït no és només arquitectura, disseny i urbanisme. Els edificis formen part del sistema econòmic de països i ciutats. Són inversions que es planifiquen i executen per satisfer una demanda concreta per desenvolupar una activitat que en fonamenta la construcció.

I com a qualsevol altre sistema econòmic, l'arquitectura pot adoptar criteris lineals o circulars. L'arquitectura circular, basada en l'ecodisseny, s'alinea amb la sostenibilitat i incideix en l'ús dels recursos. Promou la sostenibilitat mitjançant l'ús de materials biodegradables, així com els sistemes constructius que facilitin el desmuntatge en lloc de la demolició. També fomenta l'eficiència energètica amb la utilització de recursos renovables per optimitzar l'exercici de l'edifici durant la vida útil.

La gran meta és aconseguir una economia descarbonitzada —amb emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) neutres el 2050—. Per assolir aquest objectiu, la circularitat ha adquirit rellevància com una estratègia que permet assolir els objectius marcats per Europa. El sector de la construcció, responsable del 40% del consum energètic global i del 40% d'emissions GEH, és un sector clau i urgent descarbonitzar.

Arquitectura i construcció circular, molt més que la gestió de residus

Solem associar l‟economia circular únicament amb la gestió dels residus que genera una edificació, però aquests criteris formen part d‟una estratègia holística que implica tot el cicle de vida de l’edifici.

La fase de disseny és fonamental en la planificació. També influeix en la presa de decisions que coordinaran el procés constructiu i determinaran el funcionament de l'edifici durant tota la vida útil.

“Hem de tenir en compte els impactes ambientals de tot allò que prescrivim a l'hora de projectar, és a dir, el tipus de sistema constructiu, les instal·lacions i materials que utilitzarem, ja que incideixen directament en l'exercici i el valor residual de l'edifici al final de la seva vida útil”, explica Yeny Márquez, arquitecta a JG Ingenieros i directora del curs d'estiu sobre economia circular i estratègies de descarbonització aplicades a l'edificació de l'Escola Sert.

Estratègies d'arquitectura circular des duna perspectiva del cicle de vida de l’edifici

Projectar pensant en el cicle vital de l'edifici requereix una visió transversal i multi escalable. Aquesta concepció, entre altres estratègies, considera que els materials i sistemes constructius segueixin els criteris de disseny per al desmuntatge. Ja sigui que es tracti d'un edifici de nova construcció o existent, és possible entendre l'edifici com a banc de materials (BAMB).

D'aquesta manera, es poden implementar estratègies que els conservin i revalorin en el temps. "Així també es facilita la gestió dels recursos al final de la seva vida útil, cosa que incrementarà el valor residual de l'edifici", comparteix l'arquitecta.

Sobre els segons, la industrialització és l'aposta més estesa, gràcies a la seva rapidesa i seguretat en el muntatge i el desmuntatge. Per a Márquez, aquest procés podria presentar algunes limitacions a nivell de forma i considera que aquestes restriccions són un desafiament per als arquitectes. Aquests professionals han dapropiar aquestes tècniques per enriquir el seu repertori de disseny. Així aprofitaran beneficis com l'optimització del temps o un control més gran dels impactes ambientals.

Aquestes limitacions també són visibles al codi tècnic. Per exemple, cal “actualitzar-lo amb urgència”, sobretot el catàleg d'elements constructius i incloure nous materials amb prestacions enfocades en els criteris de circularitat i el concepte de descarbonització.

“Els sectors de la construcció i de l'immobiliari s'executen amb lentitud. Un projecte que es dissenya avui i compleix el codi tècnic vigent, potser ja no ho faci quan conclogui la construcció del projecte”, assenyala.

Hi ha un desfasament en el context de la crisi climàtica, crític per a l'edifici i l'inversor. A més, el desajust pot provocar una prematura obsolescència per qüestions climàtiques a causa dels canvis normatius i la incertesa que generen.

Gestionar l’edifici per capes

La vida útil d'un edifici es pot allargar? Aquesta viu condicionada principalment per l'activitat per a la qual es va dissenyar. Quan aquesta activitat deixa d'existir per la raó que sigui, ens queda un edifici que haurà de ser transformat o enderrocat.

Això ens indica que la vida útil de l'edifici és dinàmica i no estàtica, amb certs punts d'inflexió que posaran a prova la resiliència de l'edifici per adaptar-se als canvis. Podem fer estratègies de resiliència basades en criteris de circularitat per a edificis nous o existents des de la comprensió holística del cicle de vida”, indica.

Márquez explica que un edifici es pot dividir, segons va publicar l'escriptor Stewart Brand al seu llibre 'How Buildings Learn: What Happens After They're Built', en diferents capes. Cadascuna té vida útil determinada:

1. La parcel·la: infinita, però subjecta a alteracions.
2. L’estructura: de 30 a 300 anys.
3. L'envolupant: de 20 a 50 anys. Ben dissenyada, les reparacions haurien de ser mínimes.
4. Serveis mecànics, energètics o de fontaneria: de 7 a 15/25 anys.
5. Interior: De 3 a 30 anys.
6. Acabats: 1 any

“La flexibilitat i l'adaptació en un edifici es pot considerar de diverses maneres, per exemple, hi ha projectes que inclouen un disseny per a desmuntatge a totes les capes de l'edifici excepte a la capa de l'estructura perquè és la més duradora i es pot modular per ser reciclada o reutilitzada en un altre ús futur”, exemplifica.

L’arquitecta explica que les estratègies de demolició selectiva han cobrat moltíssima força i que poden comportar estalvis de l?ordre del 20%. “S'han dut a terme diversos projectes finançats també amb recursos europeus per investigar aquests temes. Consisteixen principalment a segregar els materials per tipus i intentar desviar el màxim possible de l'abocador. Un exemple és el projecte VALREC del GBCe”, comparteix.

L'economia circular permet que els materials es puguin reincorporar al sistema econòmic mitjançant diverses accions associades al reciclatge o reutilització directa. No obstant això, hi ha un matís, i és que hi ha materials que modifiquen les prestacions si passen per un procés de reciclatge.

“Per exemple, el formigó, que, depenent del tipus, reciclat es pot utilitzar en farcits de sòl o murs no estructurals, però podria no ser apte per elaborar estructures prefabricades postensades, segons el cas, per descomptat. Cal destacar que cada cop s'avança més en el tema i cada cop la qualitat dels materials reciclats és millor”, detalla.

Softwares per dissenyar pensant en la circularitat i la descarbonització

Cada cop hi ha més eines digitals que ens donen suport per mesurar els impactes ambientals des de la fase de disseny arquitectònic. Per exemple, tenim One Click o EC3 Tool, que inclouen l'Anàlisi de Cicle de Vida (LCA) i la petjada de carboni, com a indicadors mesurables que ens ajuden per elaborar estratègies de descarbonització a edificis.

“La descarbonització no es pot aconseguir sense utilitzar la tecnologia. La necessitem per mesurar i dissenyar sobre la base de les dades i la seva monitorització constant. La metodologia BIM és essencial per a la gestió integral del cicle de vida de l'edifici entès com a banc de materials. És un mètode que podem combinar amb les aplicacions del Facility Management per a la recopilació de dades de desenvolupament de l'edifici, facilitant-nos la presa de decisions quant als impactes ambientals durant la fase d'operació”, explica.

L'arquitecta també esmenta el disseny generatiu, en què intervé l'aplicació d'algorismes que permeten automatitzar els processos. També ressalta l'ús de la Intel·ligència Artificial com a salt tecnològic, que, a més, canviarà la manera de projectar els edificis.

“L‟objectiu d’aquest tipus de disseny és facilitar la presa de decisions mitjançant l’ús de les dades. En introduir els paràmetres es reprodueixen una quantitat de solucions, permetent a l'arquitecte, en relativament poc temps, valorar diferents opcions com a resposta a una mateixa problemàtica de projecte”.

Quina és, doncs, la tasca de l'arquitecte? La tecnologia va a més i cada vegada ens permet millor traçabilitat dels materials i sistemes dels edificis, recopilant dades que ens serveixen per mesurar i millorar el seu exercici en tot el cicle de vida. Hem d'aprendre a interpretar les dades i destriar entre totes les opcions disponibles per triar la més rellevant.

“Hem d'enriquir la nostra manera de dissenyar, assolir una simbiosi entre el disseny funcional i el disseny per al benestar, que a més de les persones, inclou també el medi ambient. Sustentar un disseny arquitectònic basat en la ciència i les dades mitjançant l'ús de les eines digitals” reflexiona.

Tot i que admet que, “a hores d'ara, encara no podem parlar encara d'una arquitectura que permeti dissenyar edificis 100% circulars”. En aquest sentit, hi ha exemples, com l'edifici d'oficines Sòcrates a Viladecans on es van aplicar metodologies com l'elaboració del passaport de materials.

“El 84% dels materials utilitzats compta amb un tipus de certificació Cradle to Cradle i el 88% dels materials de l'edifici es podrà gestionar i desviar de l'abocador al final de la vida útil. Un altre exemple és el projecte Reusing Posidonia a les Illes Balears. Cada cop són més les opcions de materials sostenibles disponibles”, destaca.

La demanda per descarbonitzar l'arquitectura arriba principalment del sector públic, condicionada pel context europeu. Però el sector privat tampoc no n'està al marge. Entre altres motius, pels anomenats bons verds, uns fons de finançament que premien l'impacte ambiental positiu que pugui tenir un edifici.

"Ofereixen millors condicions econòmiques o amortització en termini o tipus d'interès en els finançaments de projectes que optimitzen el seu exercici ambiental, cosa que es transforma en un incentiu per adoptar estratègies d'aquest tipus", detalla.

Passa una cosa similar amb les empreses que cotitzen a la borsa, les que han de reportar el seu impacte ESG (environmental, social and governance), on s'avaluen positivament les estratègies de descarbonització per als seus actius o portafolis immobiliaris, alhora que la implementació d'aquestes estratègies permet que els seus edificis es valoritzin al mercat.

L'arquitectura, per tant, a més del medi ambient, també incideix de manera important en l'economia, ja que està vinculada a un dels sectors clau en la transició cap a una economia descarbonitzada.

I la circularitat, que cobreix tots dos àmbits, és el nexe d'unió per assolir la descarbonització a les nostres ciutats, començant pels nostres edificis, calculant, minimitzant i compensant tots els impactes que aquests puguin generar durant tot el cicle de vida.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert