El puzle de l'arquitectura: la construcció industrialitzada com a gran solució en sostenibilitat

L'arquitectura industrialitzada com a solució a la crisi social i mediambiental

Refugiats de guerra, emergència climàtica, precarietat habitacional, mandats europeus que exigeixen millores en l'eficiència energètica dels edificis... Aquesta doble emergència social i mediambiental reclama respostes flexibles, àgils i immediates, característiques que compleix l'arquitectura modular, també anomenada prefabricada o industrial.

Gerardo Wadel, professor del curs Arquitectures modulars aplicades a l'habitatge de l'Escola Sert avisa de la importància d'impulsar la construcció modular com més aviat millor: “No podem complir amb els compromisos adquirits per Espanya de rehabilitar 120.000 habitatges a l'any, perquè amb les tecnologies habituals s'executarien uns 30.000 o 40.000 projectes cada any. En canvi, el disseny modular permet una rapidesa d'execució més gran. En tractar-se de construccions en sec fabricades al taller es poden crear uns kits d'elements estructurals, de tancament o captació energètica que es poden vestir o desvestir de diferents opcions materials segons la situació requerida”.

“Encara que tradicionalment s'ha associat amb la precarietat o les emergències educatives i sanitàries, el que ensenyem al curs és que es pot practicar una arquitectura prefabricada de bona qualitat”, afirma David Juárez, director del mateix curs. El disseny i l'execució d'habitatges modulars ideats per arquitectes com Jean Prouvé, Shigeru Ban i Kisho Kurokawa, entre d'altres, li donen la raó.

Juárez afegeix que també cal dissociar aquesta arquitectura d'altres clixés, com ara una suposada menor creativitat a l'hora de projectar. “Les regles del joc són diferents. Entendre-les i aplicar-les enriqueix el repertori professional. L'arquitectura tradicional ja treballa amb elements modulars com el pladur, el maó o els blocs de formigó i ningú no qüestiona aquesta paleta de materials”, defensa.

Les qualitats sostenibles de l'arquitectura prefabricada

Un altre dels avantatges de l'arquitectura industrial és que aposta per processos circulars, tant dels materials que empra com del seu assemblatge, i posterior exercici energètic.

“Per diversos motius, en els darrers anys ha crescut la consciència que els mitjans materials són limitats. Això ha provocat un desenvolupament més gran de la modularitat en l'arquitectura que, unit a l'evolució de tecnologies que permeten suplir la carència que tenien algunes intervencions passades, fa que estigui molt en voga i tingui un futur molt prometedor”, afirma Jon Begiristain, el tercer professor del curs especialitzat de l’Escola Sert.

Gerardo Wadel afegeix que l'aplicació de criteris mediambientals fa referència al baix impacte energètic o tòxic en la fabricació dels materials, que l'origen sigui la reutilització, com ja passa en altres sectors com l'aviació, la possibilitat de desconstruir i tornar a construir-ne una. habitatge en un altre lloc amb una pèrdua mínima de materials, ja que actualment amb les tecnologies tradicionals, aquesta pèrdua se situa a l'ordre del 25%-60%, mentre aquest model de gestió la redueix a l'1% o el 3%.

“Aquest procés ordenat permet la recuperació dels elements en condicions ja no de reciclatge sinó de reutilització, que és un concepte que interessa més perquè el reciclatge pot ser costosíssim, d’un ordre superior de l’impacte que té en la producció l’ús de matèries primeres verges”, assegura.

Tecnologia i 3D a la construcció

Per a Begiristain, l'evolució de la tecnologia supleix les mancances que l'arquitectura industrialitzada ha tingut històricament, com l'homogeneïtat que anul·lava una certa singularitat arquitectònica. “L'aparició de la modularització en 3D és molt important perquè eleva el nivell de prefabricat i optimització, a més d'incidir en el disseny. Tal com està plantejat el curs, no es tracta tant del desenvolupament sistemàtic d'unes tecnologies sinó com aquestes influeixen en el disseny i ajuden que els arquitectes tinguin les eines per projectar amb la tecnologia que millor s'adequa a les seves necessitats”.

Wadel confirma que la tecnologia per la tecnologia o la industrialització per la industrialització no té interès, ja que no es tracten de solucions gairebé màgiques que resoldran, per definició, els problemes que té el sector de l'edificació o l'energètic. "El que justifica el seu ús és la seva intencionalitat, no el que es tracti dʻuna tendència", assegura.

Mòduls constructius: oportunitat de diàleg 

L'arquitectura per mòduls té un important component off site, en el qual els diferents elements es dissenyen i fabriquen al taller per després acoblar-los al lloc designat. Aquesta particularitat de la prefabricació pot generar, segons Juárez, “un diàleg interessant entre els professionals de l'arquitectura, la indústria i els clients” sobre els diferents processos involucrats.

Pel que fa al sector de la construcció, apunta Wadel, encara queda resoldre la reutilització d'elements com a finestres o una biga que prèviament formava part d'un altre edifici “perquè no es disposa de la certificació de qualitat o el full tècnic amb les característiques d´aquell element. Cal avançar moltíssim per equipar alguna cosa en què altres indústries ja és una pràctica habitual”.

Tampoc, continua Wadel, cal pensar en l'arquitectura modular com en una concentració de grans empreses amb sistemes rígids. “Aquests poden ser flexibles i poden procedir de l'economia social solidària, de petites i mitjanes empreses i involucrar els grups als quals es poden destinar mitjançant processos participatius” opina.

Als països del nord d'Europa no és estrany observar com mòduls prefabricats han estat afegits a habitatges tradicionals, una mostra que les possibilitats de la industrialització a l'arquitectura no tenen límits, sempre que hi hagi la intencionalitat.

Pas a pas, peça a peça, es poden posar les bases per a una arquitectura més sostenible, energèticament eficaç, més ràpida en la seva execució i més econòmica.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert