Mapa mental elaborat per l'arquitecte Goretti Nieva Gorriti, alumne del Postgrau de Neuroarquitectura de l'Escola Sert.
El mapa mental de la neuroarquitectura
La creació de mapes mentals és clau per ordenar i aprofundir l'aprenentatge de la neuroarquitectura. La codirectora del Postgrau de Neuroarquitectura de l'Escola Sert, Ana Mombiedro, explica en aquest article que estructurar el coneixement és la millor manera de millorar la comprensió i la confiança en aquesta disciplina emergent, i ens comparteix alguns exemples de mapes mentals realitzats per l'alumnat.
Quan coneixem per primera vegada una disciplina, sobretot quan és emergent, és normal anar recollint informació que arriba a les nostres mans sense cap ordre específic. De vegades llegim un article, veiem un vídeo, ens comparteixen un podcast… En general, amb tota la informació que consumim avui dia, si veiem alguna cosa que ens interessa, busquem més referències i, amb el pas del temps, anem discriminant aspectes d'aquesta temàtica que ens interessen més.
És possible que, si el nostre interès persisteix (i escrivint això penso en, per exemple, activitats de lleure com la cuina, o la ceràmica, potser algun esport concret…) ens podem apuntar a alguna formació o assistir a alguna trobada on ajuntar-nos amb persones amb els nostres mateixos interessos.
La darrera sessió del Postgrau a Neuroarquitectura se centra en l'elaboració de mapes mentals. (Mapa mental de Sacha Cruz)
"Podem dur a terme un aprenentatge desordenat, però si la nostra intenció és avançar en el coneixement, és molt recomanable ordenar-lo".
Aquesta manera autodirigida d'apropar-se al coneixement, que en fer-se amb allò que es coneixen com a motivacions intrínseques (és a dir, quan ens mou la nostra curiositat o interès personal) fa que aprenguem de manera molt més sòlida i duradora que quan algú ens obliga a aprendre alguna cosa que, en el fons, no ens interessa.
El que passa és que té un petit inconvenient. Encara que gaudim molt, si no ens parem a ordenar el que estem aprenent, perdem la percepció de què hem consultat, a quins autors hem llegit o sobre quins temes tenim més desconeixement. Podem dur a terme un aprenentatge desordenat, però si la nostra intenció és avançar en el coneixement, és molt recomanable ordenar-lo.
Un mapa mental ajuda a aposentar el coneixement adquirit. (Mapa mental de Maria Luz Puetta)
Al Postgrau en Neuroarquitectura, durant el primer mòdul, explorem una diversitat d'àrees de coneixement que, si bé donen les bases per poder seguir aprenent, necessiten ser ordenades perquè l'alumnat prengui consciència de què ha estudiat, què li ha interessat més (o menys), què ha comprès, què li queda per comprendre… Per això, a la darrera sessió que imparteixo realitzem una activitat que es denomina "mapa mental".
La creació d'un mapa mental és l'organització visual de la informació que tenim al cap de manera sintètica però nodrida (Mapa mental de Ianire de Andrés).
"Per fer un bon mapa mental cal seleccionar les paraules clau, definicions, autors, cites..."
La creació d'un mapa mental és l'organització visual de la informació que tenim al cap de manera sintètica però nodrida. Com acostumo a dir a classe, “per veure la globalitat en profunditat”. Això vol dir que per fer un bon mapa mental cal seleccionar les paraules clau, complementar-les amb definicions, autors, cites, o altres trossos d'informació que hem recopilat (en aquest cas durant les classes) i així dur a terme el que en pedagogia es coneix com un exercici de metacognició.
Organització visual de la informació i de laprenentatge. (Mapa mental de Coralys Ramos)
La metacognició és la reflexió sobre els nostres pensaments. Fer una reflexió crítica, honesta i transparent sobre el que he après, les fonts que he consultat, si realment valc el meu coneixement, si ho domino, si vull aprofundir, etc.
Fer un mapa mental dóna confiança per compartir idees i comunicar-les millor. (Mapa mental de Juan Antonio Agudo)
L'alumnat de la segona edició de Postgrau en Neuroarquitectura, que ha tingut lloc el gener del 2025, ha realitzat un treball especialment excel·lent en aquesta activitat, i volem compartir alguns dels resultats perquè, si tens interès en aquesta apassionant disciplina vegis les múltiples maneres que hi ha d'organitzar el coneixement.
Si ja has començat a formar-te de manera autodidacta t'animem a fer el teu mapa mental de la Neuroarquitectura, veuràs que aprens molt més ràpid i amb una confiança que tindrà un impacte en com comuniques i comparteixes les teves idees.
Ana Mombiedro
Experta en Arquitectura, Neuropsicòloga i docent de secundària i universitat. Està especialitzada en disseny d'espais i eines per a l'aprenentatge. Des del 2014 compagina la tasca docent amb la divulgació científica i el disseny d'espais educatius.