Més enllà de l’individualisme i la possessió: arquitectura frugal

Sobri, auster, moderat. Així defineix l'IEC el concepte de frugal, un terme que, des de fa uns anys, forma part de les noves tendències en arquitectura i construcció sota l’etiqueta d’arquitectura frugal.

Segons Toni Solanas, arquitecte i membre del Grup de treball Salut i Arquitectura que actualment està integrat a l’Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’ecologia, la sostenibilitat, el medi ambient i l’arquitectura encara tenen molt camí per recórrer conjuntament. En realitat, per a l’arquitecte, es relacionen “poc i malament”.

Sense obviar algunes excepcions, recorda que «el sector de la construcció continua sent un gran contaminant i, per tant, continua contribuint al canvi climàtic».

Les xifres són clares: la construcció és responsable, aproximadament, del 23% de la contaminació de l’aire, del 40% de la contaminació de l’aigua potable i contribueix al 50% dels residus dipositats en abocadors. De fet, aquest sector és el responsable, aproximadament, del 40% de les emissions de CO₂ de tot el planeta.

Davant d’aquest context, no queda altra opció que impulsar iniciatives que reformulin la indústria. Segons l’ONU, les emissions directes dels edificis s’han de reduir a la meitat en els pròxims cinc anys si realment es vol assolir la neutralitat climàtica l’any 2050.

Cooperativisme: l’arquitectura reemplaça l’individualisme dominant

De totes aquestes inquietuds i necessitats va néixer fa uns 7 anys el concepte d’Arquitectura Frugal a través d’un manifest de frugalitat feliç impulsat pels arquitectes Dominique Gauzin Muller, Alain Bornarel i Philippe Madec, que tornava a posar sobre la taula la mala praxi del sector. Això sí, també esmentava llavors de possibilitats que comencen a germinar arreu del món.

Els principis que defensa l’arquitectura frugal són clars i s’orienten cap a un món molt més cooperatiu i solidari. El manifest aposta pel respecte, l’ús compartit que desplaça la possessió, la sobrietat davant del malbaratament i el que és comú per sobre del que és privat.

L’arquitectura frugal, afegeix Solanas, reclama una nova economia. Una veritable «economia cooperativa, social i solidària en què allò comunitari substitueixi l’individualisme dominant». Per a això, és indispensable “la frugalitat en l’energia, els materials, les tècniques i el territori”, apunta l’arquitecte.

Un exemple: la frugalitat en energia consisteix a fomentar la ventilació natural, el refredament passiu, la recuperació de les aportacions gratuïtes de calor i la inèrcia tèrmica, la concepció bioclimàtica i altres avenços que permetin reduir al mínim els consums.

El disseny auster i senzill, la reutilització i l’economia circular han de formar part d’aquesta nova manera de veure, entendre i dur a terme l’arquitectura. Un dels grans principis que defensaven els autors del manifest és que la frugalitat requereix intel·ligència col·lectiva i invenció.

Tot perquè l’edifici no sigui únicament una construcció més o menys intel·ligent, sinó perquè sigui fruit de les idees i dels usos dels seus habitants. És a dir, són els habitants els qui són, realment, intel·ligents.

L’empenta de la fusta i els recursos naturals

Aquest manifest reuneix, actualment, més de 16.000 experts i ciutadans de més de 90 països, entre els quals també Espanya. Des del 2018, s’ha aconseguit avançar, a poc a poc, en les idees de Muller, Bornarel i Madec.

I aquí, la innovació hi juga un paper importantíssim, considera Toni Solanas. Tot i això, remarca que sempre ha de ser «segons quina innovació», perquè per a l’arquitecte no és tan simple com afirmar que «tot el que és nou és millor que el que és vell».

De fet, en la construcció, els materials tradicionals solen ser millors que els nous, i ell ho exemplifica amb la fusta o, fins i tot, la terra. Són recursos naturals que estan aconseguint un gran impuls i que «ajuden a millorar alguns dels sistemes industrialitzats nous», opina. Els aïllants basats en materials naturals, i que exemplifiquen aquesta frugalitat en els materials, representen prop del 10% del mercat i avancen anualment en aquest mateix percentatge.

Però no només això, cal recordar que els materials de construcció o els sistemes poden afectar negativament no només el futur del planeta, sinó que també tenen un gran impacte en la salut de les persones. Solanas és un gran coneixedor d’aquesta relació. Així, va ser l’arquitecte responsable de rehabilitar La Fàbrica del Sol, un edifici modernista dissenyat el 1907 i que ara, obert al públic, és un exemple d’eficiència energètica, ús de recursos renovables i espais pensats per a la ciutadania i el cooperativisme.

Finalment, no s’ha d’oblidar que a Espanya hi ha més de 400.000 habitatges buits. Per això, la sostenibilitat posa el focus en construir amb materials naturals, però també recorda que és important, abans d’aixecar noves edificacions, aprofitar, rehabilitar i remodelar les que ja existeixen. Si no hi ha contenció i frugalitat, aquestes no tindrien sentit.

I, per acabar, una proposta. L’Agrupació Sènior del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya durà a terme, properament, un cicle de sessions sobre les millors solucions per aconseguir un habitatge més eficient i social. Perquè en Toni Solanas té molt clar el missatge final: la sobrietat i la sostenibilitat poden, i han de, redefinir el futur de la construcció i de l’arquitectura.
«Si no és així, estem abocats a un futur molt negre», sentencia.

Ángela Zorrilla
Redacció Escola Sert