Sense alarmismes ni vendes de fum. Una veu autoritzada com la de Vicente Molina ajuda a comprendre millor com la IA està canviant la professió d'arquitecte. A molts els pot espantar el nou escenari, però aquest arquitecte i docent de l'Escola Sert veu en el nou escenari possibilitats per millorar la capacitat de decisió i mantenir el control i l'autoria del procés creatiu en arquitectura.

Els seus tres cursos a l'Escola Sert —ChatGPT per a arquitectes, IA i imatge generativa i  Disseny avançat amb IA— busquen aquesta orientació perquè els professionals puguin emprar la intel·ligència artificial fent èmfasi en la verificació i el rigor crític per no delegar el criteri professional en l'eina.

[ESCOLA SERT]: Com arriba la intel·ligència artificial a la teva pràctica professional?

[VICENTE MOLINA]: La intel·ligència artificial arriba a la meva pràctica professional primer per curiositat i molt aviat per pura necessitat. A l'estudi veia dos problemes molt clars: massa hores perdudes en tasques repetitives com memòries, correus, informes o quadres de superfícies i una certa inèrcia a l'hora d'explorar alternatives de disseny. Vaig començar provant eines d'IA com a suport puntual per redactar textos i ordenar informació tècnica i, quan vaig comprovar que podia integrar-les en el flux de treball diari sense perdre control ni rigor professional, vaig començar a sistematitzar-ne l'ús.

Ara, les utilitzo per preparar esborranys de memòries, plecs i documentació administrativa, revisar i estructurar normativa i condicionants urbanístics, analitzar pressupostos, amidaments i comparatius de constructores i explorar conceptes de disseny i variants formals, recolzant-me en imatge generativa.

[ES]: I a la teva tasca docent?

[VM]: En la docència, la IA entra com una segona capa en cada curs. Ensenyo als alumnes a usar-la com a assistent de projecte i no com a substitut, integro exemples reals de l'estudi en els exercicis i treballo molt la part crítica per no delegar el criteri professional en una eina. Amb el temps, ha passat de ser quelcom experimental a estar tan normalitzada com altres softwares pre-IA.

[ES]: Els tres cursos que imparteixes a l'Escola Sert com es complementen entre si aquests programes?

[VM]: Aquests tres cursos estan pensats com un recorregut progressiu i coherent, no com peces aïllades. ChatGPT per a arquitectes és la porta d'entrada i se centra en l'ús de models de llenguatge aplicats al dia a dia de l'estudi, des de correus i informes fins a normativa i gestió de projectes, amb el focus posat en aprendre a pensar i escriure amb IA sense perdre el control del contingut. Sincerament, ChatGPT participa des de la primera trucada d'un client fins al final de l'obra. Aquesta app d'OpenAI s'està postulant com el futur d'IA en tots els àmbits inclòs el d'arquitectura.

[VM]: El curs d'IA i imatge generativa en arquitectura és el següent pas. Un cop l'alumne entén el potencial del text, passem a treballar amb eines d'imatge com Midjourney, Rendair o NanoBanana i ens centrem en la fase conceptual, la narrativa del projecte i la comunicació amb el client, professionalitzant quelcom que molts ja utilitzen de forma intuïtiva. La nostra necessitat de programari pre-IA s'està substituint per aquestes noves IAs.

I l'últim, el de Disseny avançat amb IA, és el nivell en què unim totes les peces i integrem IA de text amb imatge, BIM, modelatge i anàlisi. Ens centrem en els fluxos de treball que van des del prompt fins al model o des del text al quadre d'amidaments. També dediquem especial atenció a l'automatització i a la connexió entre eines. En conjunt, l'itinerari porta l'alumne des de la simple curiositat per la IA fins al disseny de processos complets recolzats en ella.

[ES]: Quins perfils professionals assisteixen a aquests cursos?

[VM]: Vénen professionals entre els 25 i els 40 anys que ja han provat alguna eina d'IA, però senten que l'estan utilitzant sense mètode i volen ordre i criteri.

També hi acudeixen estudis que volen incorporar la IA, preocupats per guanyar eficiència sense perdre rigor, la pregunta recurrent dels quals és com integrar tot això en la dinàmica del despatx sense desorganitzar-lo.

Per últim, se suma un grup de professionals que ja experimenten amb IA, sobretot en l'àmbit de la imatge, i que noten que funcionen per intuïció i necessiten sistema, límits clars i una visió més estructurada. A més d'arquitectes s'incorporen perfils afins com interioristes, dissenyadors, algun enginyer, docents…

[ES]: En el curs ChatGPT per a arquitectes treballes amb models de llenguatge aplicats al dia a dia de l'estudi. Quins usos concrets estan trobant els arquitectes en ChatGPT?

[VM]: Solen ser usos molt pragmàtics i es consoliden ràpid. Com he dit abans, ChatGPT entra en totes les fases del projecte, començant per la documentació (llibre de l'edifici, manuals d'ús i manteniment…) i les justificacions normatives.

D'altra banda, en la gestió i la comunicació, ajuda a redactar correus a clients, constructores, consultors i administracions, a preparar actes d'obra partint de notes i esquemes i a sintetitzar reunions llargues en acords clars i tasques concretes.

En la part tècnica serveix per ordenar i comentar estudis geotècnics o informes d'instal·lacions i per revisar quadres de superfícies o llistats d'amidaments buscant incoherències. És un assistent creatiu en la fase d'obra, donant-te suport en possibles problemes o riscos derivats d'una obra. Finalment, també actua com a suport conceptual, ajudant a formular conceptes de projecte a partir de condicionants i referències i a generar llistes d'alternatives o estratègies d'implantació.

[ES]: Com pot una eina d'IA conversacional ajudar en processos creatius sense substituir la mirada de l'arquitecte?

[VM]: Pot ajudar molt en els processos creatius, si l'arquitecte manté el control de l'encàrrec i del criteri. Funciona bé com a generador de variants, proposant combinacions, referències i enfocaments que potser no apareixerien tan ràpid treballant sol. També com a mena de sparring conceptual al qual se li pot explicar una idea i demanar-li que la qüestioni, la porti a l'extrem o la tradueixi a altres contextos.

A més, ajuda a organitzar criteris, perquè obliga a verbalitzar millor el concepte del projecte, a ordenar les idees i a connectar decisions formals amb arguments. El que no fa és visitar el solar, entendre la propietat, assumir riscos o respondre davant d'un error; tampoc pren decisions amb responsabilitat professional.

[ES]: Quin paper estan jugant avui en la fase conceptual i en la comunicació de projectes eines com Midjourney o DALL·E?

[VM]: Estan tenint un paper creixent tant en la fase conceptual com en la comunicació del projecte. En la fase d'exploració permeten provar llenguatges, atmosferes i famílies de solucions en molt poc temps i construir una mena de tauler visual del clima del projecte abans d'entrar a detall. De cara al client faciliten la previsualització, perquè tradueixen una idea abstracta en imatges comprensibles per a algú sense formació tècnica i serveixen per testar reaccions davant de diferents enfocaments estètics.

En comunicació ajuden a construir seqüències visuals que acompanyen a una presentació i mostren entorn, accessos, interiors i ús quotidià, recolzant concursos o dossiers sense haver d'invertir setmanes de modelatge i renderització al principi del procés. El risc està en confondre aquestes imatges amb un projecte definit, per això al curs detallem com utilitzar-les bé.

[ES]: En un article publicat també en aquest Blog Perspectiva de l'Escola Sert sobre Midjourney i disseny arquitectònic, mencionaves que la IA "no reemplaça la creativitat, sinó que l'amplifica". Podries explicar aquesta idea?

[VM]: Quan dic que la IA no reemplaça la creativitat, sinó que l'amplifica, em refereixo al fet que augmenta l'abast i la velocitat de certes parts del procés creatiu sense substituir la capacitat de decidir què té sentit.

D'una banda, permet augmentar el nombre d'opcions viables que es poden explorar en un temps raonable, passant d'unes poques alternatives desenvolupades en una setmana a desenes de propostes assajades en un parell de sessions ben dirigides. D'altra banda, expandeix el camp de referències combinant influències i estils que potser no hauríem creuat espontàniament, la qual cosa aporta més matèria primera sobre la qual exercir criteri.

[ES]: En la teva experiència, com canvia la forma d'escriure, pensar o documentar un projecte quan es treballa amb una IA generativa de text?

[VM]: Canvia força la forma d'escriure, pensar i documentar un projecte. En primer lloc, fa que redactem abans i més, perquè en reduir el cost de redactar es torna més natural documentar decisions des de fases primerenques, la qual cosa posteriorment millora la coherència global. Un factor genial és que en donar-li ús freqüent la pròpia IA s'entrena amb la teva forma d'escriure.

També obliga a pensar de manera més estructurada, ja que perquè la IA funcioni bé cal explicar millor els objectius, els condicionants, les fases i les prioritats, i aquesta disciplina mental repercuteix en el projecte. El procés es torna més iteratiu perquè en lloc de redactar una memòria tancada al final, es van polint versions parcials de conceptes, normativa, estructura o sostenibilitat que es revisen sobre la marxa.

Al mateix temps, apareixen riscos nous, com la temptació d'acceptar paràgrafs sense revisar-los a fons o la possible homogeneïtzació del llenguatge si no es personalitza l'estil. Per això considero fonamental mantenir sempre l'autoria del text. Una regla no escrita a l'estudi és que cap document no ha de sortir de l'estudi sense haver estat revisat per un humà.

[ES]: En el curs Disseny avançat amb IA dones un pas més enllà i treballes amb integració entre eines. Com canvia la metodologia de disseny quan la IA entra en el flux de treball de l'arquitecte?

[VM]: Quan la IA entra en el flux de treball de l'arquitecte, la metodologia de disseny es torna menys lineal i més paral·lela. Mentre s'exploren conceptes amb imatge generativa, es poden construir en paral·lel matrius de criteris, quadres de superfícies o esquemes funcionals recolzats en LLMs (Large Language Models), de manera que diferents capes del projecte avancen alhora.

Part del treball deixa de consistir en executar tasques manuals i passa a centrar-se en dissenyar el sistema que les executa, és a dir, en crear plantilles, prompts i fluxos entre IA, BIM i fulls de càlcul. El temps invertit en redacció mecànica disminueix i s'allibera més espai per revisar, decidir i assegurar la coherència global del projecte. Si es fa bé, també millora la traçabilitat, perquè les decisions queden millor registrades i és més fàcil entendre per què es va descartar una opció o quins condicionants es van prioritzar.

Al curs treballem precisament aquesta integració, no només l'ús d'eines soltes, sinó la construcció d'un flux que tingui sentit dins de la metodologia real d'un estudi.

[ES]: Quines competències noves hauria de desenvolupar un arquitecte per aprofitar la IA de forma efectiva i crítica?

[VM]: A mesura que integrem la IA, veurem com el nivell general de l'arquitectura s'eleva de manera exponencial. Aquest avenç també crearà una bretxa significativa entre els arquitectes que adoptin i dominin l'ús d'aquestes eines tecnològiques i aquells que no ho facin.

En aquest nou escenari, s'entremesclaran habilitats tradicionals de l'arquitectura amb noves pròpies de la nova tecnologia. Ens trobarem amb tres habilitats que poden marcar el futur d'un arquitecte.

Primer, la sensibilitat i el gust arquitectònic per crear una proposta arquitectònica generada per IA que sigui coherent, funcional i fidel als principis del disseny.

En segon lloc, hi ha l'enginyeria del prompt, fonamental per saber com interactuar amb la IA a través del text i aconseguir millors resultats en els nostres projectes. D'altra banda, conèixer termes específics d'arquitectura en anglès serà de gran ajuda, ja que sobretot la IA ha estat entrenada amb vocabulari anglosaxó.

En tercer lloc hi ha la cultura arquitectònica, em refereixo a saber quifn estil triar per generar imatges i també per trobar la idea genial adequada a aquell projecte.

[ES]: Per acabar, quin missatge t'agradaria transmetre als arquitectes que encara miren amb recel aquestes tecnologies?

[VM]: En primer lloc, els diria que no es tracta d'una moda passatgera. Igual que el CAD o el BIM van canviar de forma estructural la professió, la IA formarà part del nucli de com es projecta, es gestiona i es comunica arquitectura.

També els diria que poden triar el ritme al qual s'acosten a aquestes eines, començant per tasques molt concretes i mantenint un escepticisme sa, però el que no té sentit és no provar-les i opinar des de fora.

La IA no competeix amb la seva experiència, el seu criteri ni la seva capacitat d'assumir responsabilitat, competeix amb les parts més mecàniques del seu treball. Si es deleguen bé aquestes parts, el valor professional de l'arquitecte augmenta en lloc de disminuir.

L'objectiu no és convertir-se en tècnic d'IA, sinó en un arquitecte que entén el potencial i els límits d'aquestes eines i les posa al servei del projecte i de les persones per a les quals dissenya.

Iván Giménez Chueca
Redacció Escola Sert