Level(s), descarbonització i certificació professional

Com anomenem les coses importa. Per això Level(s) pretén establir una terminologia comuna per parlar sobre la sostenibilitat dels edificis. Una terminologia que defineix què cal fer, per què i per què.

Així, Level(s) és un marc comú dissenyat per la UE amb els indicadors bàsics de sostenibilitat per a edificis residencials i també d'oficines. Es pot aplicar des de les primeres fases del disseny fins a la fi de la vida útil de l'edifici.

Però no només això, a més d'estudiar el comportament mediambiental, també permet avaluar indicadors i eines relatives a la salut i el benestar, el cost del cicle de vida i els possibles riscos futurs.

Aquesta terminologia comuna que marca Level(s) hauria de permetre adoptar mesures que contribueixin a aconseguir objectius més generals de la política mediambiental europea. Level(s) s'estructura en 2 grans àrees:

1. Macroobjectius: sis objectius globals per assolir els objectius de les polítiques de la UE i dels Estats membres en energies renovables, ús de materials, gestió de residus, aigua i qualitat de l'aire en interiors.
    
2. Indicadors bàsics: 16 indicadors comuns i una metodologia d'anàlisi del cicle de vida (ACV), que es fan servir per mesurar el comportament dels edificis i la seva contribució a cada macroobjectiu.

A més, Level(s) serveix de referència per a altres polítiques i sistemes de finançament públic, com els Fons Next Generation.

El seu objectiu, tal com va explicar Alfons Ventura, membre de l'àrea tècnica de Green Building Council España, a la Sessió Sert dedicada a Level(s), és proporcionar un enfocament comú a tota la Unió Europea que permeti millorar la sostenibilitat del parc edificatori.

Ventura va dividir la sessió en blocs, en què va desgranar quatre dels 16 indicadors que formen part de Level(s).

Primer bloc: enfocament general

El marc Level(s) consta de 16 indicadors que s'agrupen en tres àrees temàtiques:

1. Ús de recursos i rendiment ambiental
2. Salut i confort
3. Cost, risc i valor

Aquestes àrees formen, alhora, sis macroobjectius o prioritats alineades amb les polítiques europees:

1. La petjada de carboni al llarg de tot el cicle de vida
2. L'ús eficient de recursos naturals
3. Ús i gestió eficient de laigua
4. Espais saludables i confortables
5. L'adaptació al canvi climàtic
6. El cost del cicle de vida i el valor al llarg d'aquest.

Level(s) deu el seu nom als tres nivells d'avaluació que, segons va explicar Ventura, coincideixen amb les fases seqüencials del projecte arquitectònic:

1. El primer aborda el disseny conceptual amb avaluacions qualitatives a les fases inicials de disseny.
2. El nivell dos s'aplica a un disseny detallat on ja es disposen dels plànols de construcció. Consisteix en una avaluació quantitativa del rendiment del disseny.
3. El tercer analitza el rendiment de l'edifici construït, al qual es realitza un seguiment i supervisió dels paràmetres dús i consum.

“El que el converteix en singular és la seva flexibilitat i que ens permet avaluar cada nivell parcialment i, fins i tot, triar quins indicadors volem reportar en funció del projecte o dels nostres coneixements. Pretén proporcionar un punt d'accés simple al concepte de cicle de vida i de la circularitat”, va exposar Ventura durant la sessió informativa.

Per començar un projecte Level(s), el primer és establir un pla de treball i triar els macroobjectius del projecte. A continuació, determinarem quins indicadors es faran servir i en quins nivells se n'analitzarà el rendiment. I finalment quins recursos seran necessaris i quina fase del cicle de vida serà objecte de l'anàlisi.

Segon bloc: anàlisi del cicle de vida (ACV)

L'anàlisi del cicle de vida que proposa Level(s) està alineat amb la definició que proposen les Nacions Unides. És un enfocament global que contempla els efectes econòmics, socials i ambientals de totes les fases implicades en el cicle de vida: fabricació, transport, instal·lació i consums, a més del final de la seva vida útil.

Ventura també va incidir durant la Sessió Sert que, mentre al nivell 1 es proposa una reflexió sobre com plantejar un edifici de consum zero o de mínims, al segon nivell, un cop s'ha completat el disseny, es procedeix a realitzar un model i es classifiquen les dades.

“Després d'aquests passos previs recopilarem un inventari del cicle de vida, és a dir, tots els materials, els processos que intervenen i el càlcul dels impactes relacionats”, va enumerar.

Posteriorment, i després d'interpretar-ne els resultats, s'identifiquen possibles punts de conflicte i es defineixen les opcions per minimitzar-los. Un cop l'edifici ja està en funcionament, els impactes ja són reals i es poden calcular dades de, per exemple, la seva eficiència per obtenir el certificat energètic.

“A partir del 2025 la Comissió Europea establirà un marc comú per al càlcul de l'indicador del cicle de vida a tota la UE. El 2027, els Estats membres hauran de publicar els valors límit de la petjada del CO₂ acumulat per als edificis nous i s'establiran límits objectius que s'aplicaran a partir del 2030”, va avisar Ventura durant la sessió.

Tercer bloc: el cost del cicle de vida

Level(s) es basa en la norma ISO 15.686, segons la qual el cost de cicle de vida és el cost global d'un edifici o parts al llarg de la seva vida útil. Inclou despeses de planificació, disseny, construcció, ús, funcionament, manteniment i desmantellament i exclou els valors residuals.

Els elements clau són:

1. Establir l'horitzó temporal que cal analitzar
2. Els costos implicats en aquesta anàlisi, com la dels materials o les substitucions periòdiques
3. Les taxes o actualització financera, interessos, etc
4. El mètode danàlisi de resultats de les dades aportades

Hi ha un altre concepte similar, el balanç dels costos del cicle de vida. Es tracta d'ampliar el terme per incloure despeses i beneficis del client o usuari, com ara el finançament del projecte o del terreny, ingressos o costos externs que no formen part d'un contracte de construcció, com ara els ingressos resultants de llogar un immoble.

“Una altra qüestió important a considerar”, va incidir Ventura, “és el manteniment de les instal·lacions al llarg del cicle de vida. Cal aprofitar el potencial per reduir les emissions i assolir l'optimització. Aquests factors cal tenir-los en compte des de la planificació perquè poden rendibilitzar la inversió i augmentar-ne el valor”.

La metodologia Level(s) a l'anàlisi del cost de cicle de vida busca implementar avaluacions comparatives per optimitzar la despesa de capital inicial, operativa i la de reposició d'actius.

Continuant amb els exemples d'implementació per nivells, Ventura va mostrar que en el segon nivell es fa una estimació i simulació d'aquests costos segons els requisits dels clients i dels plànols detallats adjuntats a la documentació del projecte executiu.

Al nivell 3, Ventura va explicar que s'avalua el resultat final i inclou les despeses realitzades en la construcció, els mesuraments obtinguts en el mesurament de comptadors o del monitoratge dels costos de manteniment, neteja o reemplaçament.

Quart bloc: indicador de la qualitat de l'aire

Aconseguir que els espais siguin saludables i confortables és la meta d'aquest macroobjectiu de Level(s), que, a més de l'aire, inclou el confort tèrmic, lumínic i acústic.

Per què és important?

“La meitat de l'aire que respira una persona al llarg de la seva vida és el de casa o oficina. Si no ventilem bé o no és de bona qualitat, pot estar fins a cinc vegades més contaminat que el de l'exterior”, va alertar l'expert durant la Sessió Sert monogràfica sobre Level(s).

Els contaminants interiors més habituals són el monòxid de carboni. Normalment és fruit de la mala combustió de combustibles fòssils de les calderes, per exemple, òxid de nitrogen, amiant o asbestos que provenen d'elements constructius. També és comú que sigui d'origen biològic, com els fongs o compostos orgànics volàtils procedents de productes d'ús domèstic.

Exemples d'aplicació al primer nivell de Level(s) són el disseny de la pell de l'edifici i dels sistemes de ventilació i dissenys sense ponts tèrmics que causin condensacions. Al tercer, es mesura el comportament de l'edifici amb el mesurament d'indicadors com la humitat relativa, la qualitat del filtratge o la presència de CO₂.

Per estar al dia de la frenètica actualitat que envolta l'arquitectura com a disciplina clau per assolir els objectius europeus de sostenibilitat, Ventura va recomanar, a més de la formació, recórrer als manuals elaborats des del Green Council Building o la mateixa Comissió Europea amb recursos com Let’s Meet Level(s).

I, finalment, també va aconsellar als professionals obtenir certificacions que els acreditin com a experts. "El mercat està demanant entre els professionals de l'arquitectura certificacions com dGNB (German Sustainable Building Council), perquè quan un promotor inverteix en un immoble a Espanya li interessa tenir una certificació que sigui reconeguda per tot el territori europeu", va concloure Ventura.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert