Camí del Bosc al cementiri de Roques Blanques: una intervenció basada en el cicle de la vida

Aquest va ser el gran repte que el reconegut despatx d'arquitectura Batlleiroig va assumir quan Áltima els va encarregar l’ampliació del cementiri comarcal de Roques Blanques. I el va assolir de manera sublim.

Aquí veurem com han aconseguit incorporar bioconstrucció, innovació i sostenibilitat al projecte, amb una intervenció basada en la conservació del Medi Ambient. 

Aquest article forma part d’una sèrie d’articles on s’analitzen obres recents d’arquitectura catalana i balear que han tingut en compte criteris saludables en el seu disseny i construcció.

L’ENCÀRREC: NOVES MANERES DE VETLLAR ELS DIFUNTS

Ja sigui per motius religiosos o econòmics, les sepultures tradicionals on enterrar els nostres difunts com les tombes, els nínxols, els panteons o els columbaris han anat perdent pes en favor de la incineració en els últims anys. El cert és que aquest tipus de sepultures suposen un impacte ambiental molt elevat ja que son construccions dures, que ocupen molt espai de sòl i necessiten complexos sistemes de drenatge per impedir la contaminació per la filtració dels lixiviats tòxics dels cossos en descomposició. 

Degut a la creixent demanda d’enterraments de les cendres han sorgit altres maneres de recordar els nostres éssers estimats, generant sepultures amb menys impacte ambiental com “el bosc de la calma” i ”els arbres familiars”, opcions en les que s’enterren les urnes sota un arbre, o “la font del repòs”, en la que les urnes es col·loquen en una font i es van diluint amb l’acció de l’aigua. 

És des d’aquesta perspectiva d’adaptar-se als nous requeriments de les famílies dels difunts que va sorgir l’encàrrec d’ampliar el cementiri de Roques Blanques. Aquest va ser inaugurat l’any 1985 i va ser un dels primers projectes que va realitzar el despatx Batlleiroig. 

Gràcies a la bona relació que es va establir entre els arquitectes i Áltima, l’empresa promotora i gestora del cementiri, i a l’interès comú de voler realitzar un projecte alineat amb els criteris de sostenibilitat i salut, es va poder plantejar des de l’inici (conjuntament amb l’Ajuntament de El Papiol i el Parc Natural de Collserola) una proposta d’enterraments avantguardista, innovadora, 100% biodegradable i, sobretot, pensada per acompanyar d’una manera més amable i poètica la vetlla i el record dels difunts per part de les seves famílies. 

El resultat és un espai de pau que ens connecta amb els elements i amb la natura, on gaudir en silenci de l’explosió de la seva bellesa, dels colors de les papallones, del cric-cric dels insectes, del cant dels ocells i de l’udol del vent a través de les fulles dels arbres. 

L’entorn construït es mimetitza amb l’entorn natural, fonent-se amb la vegetació, esdevenint part del paisatge i transformant una experiència que acostuma a ser dolorosa en un passeig balsàmic que conté, calma i cura. I això, encara que no ho sembli, també és fer arquitectura saludable. Perquè, en siguem conscients o no, l’entorn que dissenyem té el poder de cuidar, o de malmetre, la salut física i mental dels seus usuaris.

L’INTERVENCIÓ: EL CAMÍ DEL BOSC

El projecte se situa al cementiri comarcal de Roques Blanques, al municipi de El Papiol, en una parcel.la de 120 Ha integrades dins l’àmbit del Parc Natural de Collserola, ocupant-ne actualment només el 10% de l’àrea disponible.

L’actuació, basada en el respecte i la conservació del medi natural del parc, forma part de l’última ampliació del cementiri i consisteix a generar un gran i allargat espai verd aterrassat al vessant nord de la muntanya. Aquestes terrasses estan connectades per un camí, anomenat el Camí del Bosc, amb una longitud de 270 metres lineals, una alçada de mur de 1,3 metres en 4 desnivells i una amplada de 2 metres de mur i 1 metre de camí, que podrà contenir 1.100 noves sepultures d’urnes per cendres.

EL MUR: APRENENT DELS CASTORS

L’innovació d’aquest projecte ve donada pel sistema constructiu del mur de contenció de les terres de les terrasses: el mur Krainer, un sistema biodegradable basat en la bioenginyeria, que s’inspira en els refugis que construeixen els castors a les lleres dels rius, a partir de troncs, branques i terra i que normalment s’utilitza per estabilitzar talussos amb elements naturals. 

El més sorprenent és que s’ha portat aquest sistema molt més enllà, ja que el mur ho resol tot: el límit del camí, la contenció de terres, la plantació de vegetació, el jardí de les papallones i, òbviament, l’espai on dipositar les urnes. 

El mur del Camí del Bosc està composat per una estructura de doble entramat de troncs de castanyer del Montseny, amb l’interior farcit de terra i pedres, i unes estructures cilíndriques orgàniques formades per fibres de coco, anomenades bio-rolls, on plantar-hi la nova vegetació arbustiva.

Tal com expliquen els arquitectes, el mur utilitza una tecnologia que combina materials morts i vius, en un entramat que evoluciona amb el pas del temps. Mentre els troncs, els elements morts, es degraden, les plantes vives s’hi arrelen i creixen, establint una dinàmica natural que evoca el cicle de la vida, tan present en un cementiri. 

Les urnes orgàniques on es dipositen les cendres també son de fusta de castanyer i s’ubiquen en els espais lliures de l’entramat, formant una construcció biodegradable amb materials del propi bosc. S’ha calculat que aquest conjunt té una vida de 30 anys aproximadament, moment en el que es considera que el bosc natural torna al seu estat original.

Així doncs, la mort no és el final d’un cicle, és part del procés de tornar a la terra, de tornar a l'origen, passant a formar part de la muntanya, nodrint-la, per generar nova vida.  

LA VEGETACIÓ: EL JARDÍ DE LES PAPALLONES

Una de les parts més evocadores del projecte és el Jardí de les Papallones. Amb l’objectiu de potenciar la biodiversitat del parc i de sensibilitzar la ciutadania sobre el medi natural s’ha creat un entorn amb les condicions propícies per atreure aquests insectes tan espectaculars. 

S’ha ubicat el jardí al mur aterrassat, sent el lloc ideal degut a la protecció que ofereix contra el vent i al seu assolellament intens. A més, s’han triat amb molta intenció espècies arbustives i herbàcies adaptades al clima d’aquí, amb flors aromàtiques, de colors contrastats i brillants i amb bona producció d’aliment (tant de nèctar per les papallones adultes com de fulles per mastegar per les erugues) per garantir i potenciar la presència de papallones autòctones de Collserola durant tot l’any.

Estudi de vegetació i papallones de Batlleiroig.

EL PRESSUPOST: UN SISTEMA HO RESOL TOT

Tal com ens expliquen els arquitectes de Batlleiroig, l’execució de les contencions de les terres amb tècniques de bioenginyeria, com el mur Krainer, ha suposat un increment de cost important en relació a altres sistemes convencionals. 

No obstant això, gràcies a una bona planificació del projecte, a aguditzar l’enginy i a envoltar-se de bons professionals especialitzats s’ha aconseguit resoldre amb un mateix sistema la contenció del terreny, el sistema d’enterrament, la gestió de l’aigua i l’objectiu de fomentar la biodiversitat, cosa que ha permès reduir altres partides. A més a més, el seu disseny està pensat per a ser construit de manera ràpida i aprofitant els materials naturals de l’entorn proper.  

EL REPTE: EVOLUCIÓ I INNOVACIÓ

Batlleiroig aposten en tots els seus projectes per solucions innovadores que busquen adaptar-se a l’emergència climàtica i relacionar la natura amb l’entorn construït des del respecte, tot posant en el centre el benestar i la salut de les persones. 

Tal com hem vist a l’article, per realitzar aquest projecte han utilitzat criteris de disseny amb Solucions Basades en la Natura (NBS), utilitzant elements naturals, 100% biodegradables i de baix impacte ambiental. A més, totes les superfícies del projecte són permeables i la gestió de l’aigua es basa en sistemes de drenatge sostenible. 

Però són conscients que les coses sempre es poden fer millor. I, en el cas del Camí del Bosc, fan autocrítica: en aquest projecte l’objectiu de recuperar les espècies de papallones de Collserola era prioritari. És per això que la selecció d’espècies arbustives va orientar-se en aquest sentit, buscant maximitzar l’atracció d’insectes pol·linitzadors, sobretot de papallones, i no es va poder ajustar la plantació tant com haguessin volgut per tal de minimitzar el consum d’aigua per regar. 

El repte de futur, de cara a d’altres projectes, és anar un pas més enllà. I per això els agradaria evolucionar el disseny incorporant vegetació més adaptada al lloc amb menor consum hídric, tot mantenint la mateixa voluntat de foment de la biodiversitat, per aconseguir prescindir totalment del sistema de reg. 

Sònia Palmi Aznar, arquitecta especialitzada en Arquitectura Saludable.
El nostre agraïment a tot l’equip de Batlleiroig per la seva col·laboració.