Investigació per humanitzar l'arquitectura hospitalària

Durant dècades, els hospitals es van dissenyar pensant en la malaltia, no en les persones. Però aquesta concepció ha canviat completament en els últims anys de la mà d'estudis com AHEAD Barcelona Healthcare Architecture, que lideren un nou paradigma per treballar en aquests projectes centrant la seva atenció en la investigació arquitectònica i el benestar humà.

AHEAD Barcelona Healthcare Architecture compta amb més de 50 anys d'experiència acumulada en entorns de salut. El despatx treballa per demostrar —amb dades— que la bona arquitectura també pot ser una eina terapèutica. Tres dels seus responsables —els socis directors, Clara Rius i Ramon Torrents, i Agostina Ferrentino, responsable de l'Àrea d'Investigació— han explicat les claus d'aquest nou enfocament en l'edificació d'infraestructures sanitàries.

«Durant molts anys, vam posar el focus en les tipologies hospitalàries centrades en l'asèpsia, amb espais blancs, poc contacte amb l'exterior i escassa llum natural», assenyalen Rius i Torrents quan se'ls pregunta per l'evolució de l'arquitectura hospitalària. Un model del segle XX, però, tal com assenyalen, el canvi vist en projectes més recents no es deu a una simple "moda", sinó a un canvi en la manera de treballar: «la veritable evolució no és creure que ho fem bé, sinó demostrar-ho amb dades», apunta Rius.

La investigació com a base per a l'arquitectura hospitalària

Segons AHEAD Barcelona Healthcare Architecture, la investigació en arquitectura hospitalària encara juga un paper secundari, però el futur passa per convertir-la en protagonista. Així de clar ho deixa Torrents: «dissenyar sense investigar és com receptar sense diagnosticar. Els edificis on es cuida les persones han de ser beneficiosos per a la seva salut, i això s'ha de poder mesurar».

Aquesta manera de treballar es veu molt clara amb els tres pilars de la seva metodologia molt científica: formular hipòtesis, contrastar resultats i validar amb dades. Per referir-s'hi, a l'estudi d'arquitectura utilitzen el concepte Research by Design. «El procés de disseny és, en si mateix, una eina d'investigació. Cada decisió genera una hipòtesi que després podem validar», assegura Agostina Ferrentino.

Aquest enfocament permet entendre com factors com la il·luminació, l'acústica, la privacitat o la distribució influeixen directament en el confort físic i emocional. Per a l'equip, aquests aspectes ja no són "millores" sinó drets: «Disposar de llum natural o poder veure l'exterior no hauria de ser un luxe. És una qüestió de dignitat i autonomia», detalla Torrents.

El jardí terapèutic Benito Menni

Si es vol buscar una aplicació pràctica de la filosofia d'AHEAD Barcelona Healthcare Architecture, es veu clarament en el seu projecte del jardí terapèutic del complex Benito Menni, dedicat a la salut mental i un dels treballs emblemàtics de l'estudi.

El repte inicial era reconnectar els edificis mitjançant un espai verd obert també a la comunitat. Però AHEAD Barcelona Healthcare Architecture va anar més enllà: va investigar com aquest espai podia convertir-se en una eina terapèutica.

Una mostra de la qualitat del treball realitzat per AHEAD Barcelona Healthcare Architecture va ser que van arribar a redactar un article acadèmic que va ser publicat per la Universitat Aalto, a Finlàndia. Rius detalla el procés de treball: «establíem criteris, analitzàvem resultats, trobàvem beneficis psicològics i fisiològics, i aconseguíem entendre quin tipus d'elements fan que l'espai sigui terapèutic».

El resultat va ser un disseny que incorpora zones blaves (aigua), pedres, tipus específics de vegetació, sistemes de reg pensats, etc. Tot fonamentat en evidència científica. Ara, amb el recinte en procés de construcció, el següent pas serà mesurar com funciona l'espai utilitzant els mateixos indicadors que van aplicar en crear-lo. Un cop construït, l'equip tornarà a mesurar els indicadors per comprovar-ne l'impacte. Un exemple de com el seu Research by Design pot tancar el cercle entre teoria i pràctica.

La investigació i la presa de decisions

La investigació no sempre s'utilitza només per definir un projecte des del seu inici. De vegades, també serveix per evitar un error en un moment just. Això li va succeir recentment a AHEAD Barcelona Healthcare Architecture durant el disseny de la façana d'un edifici de salut mental.

Els responsables de l'estudi expliquen com una altra integrant del seu equip, Cleo Valentine, va presentar un treball sobre com els patrons visuals afecten les persones en situació de vulnerabilitat o propenses a episodis epilèptics. En veure les imatges que havia testat, l'equip d'AHEAD es va adonar que no podien continuar amb el disseny que estaven preparant. «Les fotos no tenen res de particular, són molt similars als edificis habituals de tota la ciutat, però entendre com afecten determinades persones vulnerables ens va fer veure que calia actuar», recorden.

A partir de detectar aquesta qüestió, van revisar investigacions sobre estrès visual i incomoditat visual, i els resultats van ser contundents. Van repensar el disseny del seu projecte des de zero, incorporant tota la informació adquirida. Per sort, encara no estaven en fase de construcció.

Aquest tipus de decisions evidencien alguna cosa fonamental en la seva filosofia: «tots els exemples com llum natural, so, confort, privacitat o orientació els anomenem coneixement tàcit. Són qüestions que ja se sap que són beneficioses i importants per a les persones. Continuar dient que fem bona arquitectura per disposar unes finestres perquè la gent pugui veure l'exterior no és motiu d'orgull: són drets de les persones i no ens hem de justificar», detalla Clara Rius.

Com incorporar la investigació a l'arquitectura?

La investigació no és patrimoni exclusiu de la ciència. També és una actitud professional. Aquesta és la filosofia d'AHEAD Barcelona Healthcare Architecture que Rius i Torrents difonen en el workshop sobre arquitectura hospitalària que imparteixen a l'Escola Sert.

En el seu rol de responsable d'investigació d'aquest estudi, Agostina Ferrentino remarca que «per investigar no cal ser científic, però sí tenir curiositat, obertura al canvi i responsabilitat ètica. Dissenyar hospitals implica una gran responsabilitat: són espais on les persones viuen moments de vulnerabilitat».

I les eines per realitzar aquestes investigacions? AHEAD Barcelona Healthcare Architecture utilitza un ventall ampli de metodologies que depenen del context de cada projecte: enquestes, grups focals, entrevistes, etc. Però quan s'incorporen eines de neurociència, el nivell de precisió augmenta significativament.

Per exemple, tal com detalla Ferrentino, «es poden recollir dades amb dispositius com EEG, eye tracking, mesurament de la suor de la pell o del ritme cardíac. També es tenen en compte variables clíniques. La constant és que sempre hi ha diverses persones implicades que, de manera conjunta, decideixen com, quan i on es farà el mesurament».

Habilitats per investigar en arquitectura

Què necessita un arquitecte per incorporar la investigació a la seva pràctica professional? Segons Torrents, «és essencial tenir curiositat, obertura al canvi i responsabilitat ètica». El soci director d'AHEAD Barcelona Healthcare Architecture també afegeix que «la investigació no és 'investigar per investigar': implica assumir que dissenyem espais que perduraran anys i que acolliran persones en situacions de vulnerabilitat».

Aquesta responsabilitat ètica és, potser, el motor que impulsa tot el seu treball. Perquè dissenyar un hospital no és només resoldre un programa funcional o complir amb normatives. És crear un espai on les persones —en els seus moments més fràgils— puguin sentir-se acompanyades, cuidades i, en definitiva, una mica més a casa.

Iván Giménez Chueca
Redacció Escola Sert