Repassem amb Enrique Rovira-Beleta, doctor en arquitectura, professor responsable de l'àrea d'accessibilitat en la School of Architecture de la UIC Barcelona i consultor en accessibilitat, els principals reptes per aconseguir l'accessibilitat universal en l'arquitectura. (FP).
Per què l'accessibilitat és encara l'assignatura pendent de l'arquitectura
Sovint, la pràctica s'avança a la normativa, que de vegades va un pas per darrere respecte a les demandes socials. En el cas de l'arquitectura accessible, succeeix tot el contrari. Malgrat la publicació de normes específiques i de les disposicions específiques incloses en el Codi Tècnic de l'Edificació, l'aplicació de mesures d'accessibilitat universal en l'arquitectura i urbanisme continua per sota del que seria exigible.
Ho analitzem amb l'arquitecte expert en accessibilitat, Enrique Rovira-Beleta, coincidint amb l'entrada en vigor a Espanya de la Llei Europea d'Accessibilitat (European Accessibility Act - EAA) transposant la Directiva (UE) 2019/882.
El Codi d'accesibilitat de Catalunya (Decret 209/2023), en vigor des de l'1 de març de 2024, determina, entre d'altres, les condicions, els requisits i les solucions d'accessibilitat necessàries perquè els espais d'ús públic i els edificis garanteixin l'autonomia, la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d'interacció amb l'entorn.
Tanmateix, un any i mig després, el doctor en arquitectura, professor responsable de l'àrea d'accessibilitat en la School of Architecture de la UIC Barcelona i consultor en accessibilitat, Enrique Rovira-Beleta, explica que encara predomina el desconeixement sobre aquesta norma i la seva aplicació.
Per aquest motiu, suggereix, és necessari recórrer als experts en aquest camp, les consultories d'accessibilitat acreditades. "Sobretot en projectes grans i emblemàtics, tal com succeeix amb els experts en estructures, per exemple", recomana.
Per intentar tancar la bretxa informativa sobre accessibilitat, l'Observatorio 2030 del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España ha editat la guia Ciudad y territorio justo. Accesibilidad universal, on es presenten estratègies i 142 accions concretes per aconseguir entorns més inclusius
Rovira-Beleta recomana recórrer als experts en accessibilitat, sobretot en projectes grans i emblemàtics, tal com succeeix amb els experts en estructures. (FP)
Canvis que incorpora el decret en accessibilitat
L'arquitecte, que a més és membre vocal expert en el Consell d'accessibilitat de la Generalitat de Catalunya, destaca les següents mesures d'obligada aplicació:
A la via pública
Totes les cruïlles entre vorera i calçada amb canvi de nivell tindran en el pas de vianants un gual-rampa d'un màxim del 12% en entorns existents en cada extrem del recorregut, que quedarà enrasat completament amb el nivell de la calçada.
Per a les persones de visió reduïda o nul·la que emprin un bastó de mobilitat s'ha d'incorporar una franja de paviment tàctil d'encaminament. Aquesta es situarà en el centre del pas i perpendicular a la façana de l'edifici existent davant del mateix per facilitar-ne l'orientació.
També hi haurà d'haver en el lliurament del gual amb la calçada una franja de botons que ocuparà tota la seva amplitud, i que alertarà del perill d'estar utilitzant un espai on també transiten vehicles.
Sistemes de comunicació i informació en habitatges i edificis públics
Els edificis plurifamiliars de 6 o més habitatges han d'incloure un videoporter accessible si hi resideixen persones sordes, que podran incorporar un bucle magnètic.
Els edificis públics disposaran de plànols gràfics visuals i amb alt relleu. Els textos han d'estar escrits en lectura fàcil i també en braille. Poden incloure un codi QR perquè el missatge es pugui sentir en el mòbil de l'usuari que l'activi.
Accessos als edificis d'ús públic i residencial existents
En edificis d'ús residencial i públics existents amb accés directe des de la via pública, en cas d'existir un desnivell de 12 cm en l'entrada, s'haurà de substituir, en el termini màxim d'un any, per una rampa del 12% com a màxim, sempre que no afecti l'estructura de l'edifici i sense modificar les fusteries existents.
Allotjaments d'ús residencial públic
Així mateix, s'estableixen un nombre de percentatge obligatori de places i habitacions accessibles en allotjaments i residències que varia segons el nombre d'habitacions. Així mateix, en centres residencials i residències assistides per a persones grans i persones amb discapacitat intel·lectual, s'especifiquen els paràmetres arquitectònics per a aquells dormitoris considerats accessibles, que hauran de ser el 50% del total.
L'expert en accessibilitat Rovira-Beleta demana incrementar l'oferta educativa de formació en accessibilitat, especialment mitjançant cursos de formació contínua
Rovira-Beleta explica que la major rectificació sol produir-se amb els banys, malgrat formar part de la normativa del Codi Tècnic. La majoria suspenen en elements com l'alçada del vàter o en les portes d'accés, que han de ser corredisses o obrir-se cap enfora. (FP).
Més lleis i altres iniciatives en marxa
La Llei Europea d'Accessibilitat (European Accessibility Act - EAA) ha entrat en vigor el 28 de juny de 2025 a Espanya, transposant la Directiva (UE) 2019/882. "L'objectiu principal és establir estàndards que siguin iguals en tots els països, ja que segueixen existint disparitats en, per exemple, els percentatges de les rampes accessibles o practicables en la via pública", aclareix l'arquitecte i consultor.
Per intentar tancar la bretxa informativa sobre accessibilitat, l'Observatorio 2030 del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España també ha editat la guia Ciudad y territorio justo. Accesibilidad universal on es presenten estratègies i 142 accions concretes per aconseguir entorns més inclusius.
Un exemple de la necessitat de més iniciatives similars: la Fundació ONCE exposa en un estudi que només el 0,6% dels gairebé 26 milions d'habitatges a Espanya són accessibles, creant una situació de gran dependència per a 1,8 milions de persones.
Segons Rovira-Beleta, hauria de ser obligatori contractar consultories d'accessibilitat per part dels despatxos d'arquitectura perquè realitzin un control de qualitat en tots els projectes, "especialment aquells que es realitzin per a l'Administració Pública"
Segons la Fundació ONCE, només el 0,6% dels gairebé 26 milions d'habitatges a Espanya són accessibles, cosa que crea una situació de gran dependència per a 1,8 milions de persones (FP).
Projectes que sí compleixen amb criteris d'accessibilitat universal
Rovira-Beleta enumera projectes recents o en construcció en els quals ha participat com a consultor en accessibilitat, tal com va fer amb la Biblioteca Montserrat Abelló, ubicada al barri de Les Corts de Barcelona.
Abans de citar-los, apunta que la major rectificació sol produir-se amb els banys, malgrat formar part de la normativa del Codi Tècnic des de fa anys. La majoria suspenen en elements com l'alçada del vàter, en ubicar-lo a una distància suficient per realitzar les transferències laterals des de la cadira de rodes, les portes d'accés, que han de ser corredisses o obrir-se cap a fora, la senyalèctica o la ubicació del mirall. "Per això és essencial realitzar controls de qualitat", insisteix.
- CaixaForum Málaga, de Picharchitects
"L'objectiu és complir amb la normativa o fins i tot superar-la amb propostes consensuades amb la direcció facultativa", apunta.
- Institut Municipal de l’Habitatge del Ayuntamiento de Barcelona
"Superviso projectes per comprovar si realment són accessibles o es poden millorar amb aquesta nova normativa respectant, sempre que sigui possible, el seu disseny original", comparteix.
- Universitat Pompeu Fabra, campus Ciutadella
"Estem revisant tots els edificis del campus, inclòs el seu entorn, per aconseguir millorar la seva accessibilitat física, sensorial i cognitiva", assenyala.
- Informes-auditories de nou edificis emblemàtics de Les Corts, Barcelona
“A COCEMFE Catalunya, com a associació de persones amb discapacitat, ens encarreguem d'auditar equipaments i edificis emblemàtics com el mercat, la seu del districte, l'alberg Pere Tarrés i les piscines municipals, entre d'altres", relata.
- Fàbriques de Mahou San Miguel
“La Fundación ADECCO, amb la qual col·laboro des de fa més de 20 anys, ens va proposar que revisésim les onze fàbriques espanyoles d'aquesta marca, per millorar la seva accessibilitat, evitar riscos laborals i poder contractar personal amb discapacitat", explica.
Els requisits sobre accessibilitat no s'han d'aplicar únicament pensant en les persones amb alguna discapacitat física, sensorial o cognitiva, sosté Rovira-Beleta, sinó ampliant aquesta necessitat al conjunt de la ciutadania, cada vegada més envellida, amb la pèrdua de facultats que comporta (FP).
Formació en accessibilitat per a arquitectes
Rovira-Beleta llança una crida a incrementar l'oferta educativa de formació en accessibilitat, especialment mitjançant cursos de formació contínua. "Fins que això no es produeixi, hauria de ser obligatori contractar consultories d'accessibilitat per part dels despatxos d'arquitectura perquè realitzin un control de qualitat. Això s'hauria d'exigir en tots els projectes, però especialment aquells que es realitzin per a l'Administració Pública", demana.
Els requisits sobre accessibilitat no s'han d'aplicar únicament pensant en les persones amb alguna discapacitat física, sensorial o cognitiva, sinó ampliant aquesta necessitat al conjunt de la ciutadania, cada vegada més envellida, amb la pèrdua de facultats que comporta.
"Actualment, estem en una fase d'obligatorietat del compliment d'aquesta nova normativa, però idealment volem arribar al punt en què aquest i altres decrets desapareguin en aquest segle XXI perquè voldrà dir que els diferents professionals ja apliquen criteris d'accessibilitat de forma natural, desapercebuda sense major cost econòmic, millorant la comoditat i seguretat per a tothom", conclou.
Lucía Burbano
Redacció Escola Sert