L'impacte ambiental i social de les cobertes verdes: reptes i oportunitats

A la vora del riu Èufrates, Nabucodonosor II va fer construir els Jardins penjants de Babilònia cap al segle VI a.C. Considerat com una de les set meravelles del món antic, aquest espai era fèrtil, verd, salvatge i abundant. Un autèntic regal per a la princesa Amytis de Meda.

Però, els Jardins de Babilònia són, a més, la primera idea associada a un concepte arquitectònic molt més nou: les cobertes verdes. Una tendència que va començar a ser habitual a Europa a partir de la dècada dels 60 i 70 i que, des de principis dels 2000, també és comú a Catalunya i Espanya.

Necessitat arquitectònica versus tendència de mercat

La popularitat de les cobertes verdes s'està estenent i, actualment, és una mostra més de la necessària relació entre arquitectura i sostenibilitat. Les cobertes verdes ofereixen beneficis ambientals com la regulació de la temperatura o la gestió de les aigües pluvials. I milloren, fins i tot, les relacions interpersonals.

Això genera la gran pregunta: són una moda o una necessitat? Tal i com ens explica Sergio Carratalá, fundador de MataAlta Studio, «les cobertes verdes són una gran oportunitat arquitectònica que forma part de la rehabilitació dels edificis». És, sens dubte, des d'aquest vessant d'on neixen la gran majoria dels projectes.

MataAlta Studio, amb només cinc anys de vida i diversos premis a la butxaca, treballa en la part ecosistèmica d'aquesta voluntat. «Ho entenem com el repte d'aconseguir millors solucions tècniques (suprimir les humitats, regular temperatures...) i l'oportunitat de maximitzar la quantitat de verd i espècies als edificis i, per tant, l'ecosistema", apunta.

Aquest jove estudi està format per un equip multidisciplinar de professionals on hi tenen cabuda arquitectes, enginyers, paisatgistes, etc. amb un ampli bagatge. «És la millor manera de crear un espai multidissenyat i que atengui a tots els reptes que les ciutats necessiten resoldre ara mateix», considera el seu fundador.

Metodologia de projecte: l'evolució natural dels jardins

Un dels grans avantatges d'aquest tipus de projecte és que es pot adaptar a qualsevol superfície i/o terrat. Això sí, recorda Sergio Carratalá, «s'ha de fer un estudi personalitzat per a cada coberta i projecte particular». El primer pas, afegeix, és fer un mapeig del potencial de la zona i, més tard, analitzar com obtenir el màxim verd possible a aquell espai.

Arquitectònicament i abans de dur a terme el projecte, aquest estudi barcelonès segueix un protocol molt particular. «Estudiem a fons l'edifici; és a dir, si té patologies estructurals o d'aïllament, per exemple», comenta Carratalá.

Protocol d'anàlisi tècnica

En paral·lel, afegeix Sergio Carratalá, «recopilem informació dels actuals i futurs usuaris de l'espai com les seves inquietuds, necessitats, desitjos...». Tot, a més, intentant potenciar l'ecodisseny i posant el focus en una tercera vessant: l'entorn.

Estudiar la climatologia, l'ecologia de l'indret, el vent, la humitat, el cicle del sol... tot això intervé a l'hora de decidir quines plantes es poden plantar. «No serà la mateixa tipologia per un terrat al costat del mar que un en plena natura i muntanya», resumeix Sergio.

I escollir què es plantarà és una decisió present, però amb molt de futur i és que MataAlta no fa replantacions. «Tenim un percentatge de pèrdues de plantes molt petit perquè plantem d'una manera molt estudiada i, sobretot, fomentem la successió ecològica de cada planta i, per tant, els jardins evolucionen de forma natural».

Disseny centrat en l'usuari: cohesió social en un entorn més saludable

Els elements més importants dins aquests tipus de projectes són, sens dubte, les plantes. Però no són els únics. «Hi ha una amplia varietat d'elements de disseny centrat en l'usuari; és a dir, que donen respostes als usuaris», comenta Carratalá. I ho exemplifica explicant que si els veïns d'un edifici a rehabilitar volen afegir una barbacoa comunitària al nou terrat verd, l'estudi instal·larà el mobiliari necessari, «però sempre molt integrat amb el paisatgisme».

Més enllà de les plantes i arbres, avui en dia s'utilitzen en aquestes cobertes altres elements com bancs correguts, horts elevats i, sobretot, plaques solars a sobre el verd, una iniciativa habitual als edificis públics de l'àrea metropolitana. És el que es coneix com a sostre biosolar i, entre altres avantatges, permet regular la temperatura de la coberta.

Impacte social mesurable

Però aquestes cobertes no només milloren els edificis i habitatges des del punt de vista tècnic. S'ha demostrat també que els espais verds i naturals milloren la salut de les persones. A més, per a Carratalá, el primer i principal benefici d'aquestes iniciatives és crear comunitat. És a dir, «aconseguim nous llocs on tothom té un espai comú inexistent fins al moment i és un entorn on es fomenta el diàleg, on els nens juguen entre ells, on els veïns parlen i se senten còmodes i segurs». A més, és una zona més fresca, confortable i saludable perquè, per exemple, l'aire està més depurat, el soroll esmorteït...

Aquest estudi ha guanyat diferents premis per les seves cobertes verdes i, per a ells, aquest reconeixement és un gran pas ja que es tracten de guardons arquitectònics i això demostra que «estem competint a un gran nivell».

Casos d'estudi: l'orgull d'un gran projecte

És difícil seleccionar un projecte únic entre tot el portfoli de MataAlta Studio, però Sergio Carratalá en destaca un parell ben especials.

• Porxos d'en Xifré, Barcelona

Aquest projecte els va fer guanyar, l'any 2021, el New European Bauhaus Prize i el 1r Concurs de Cobertes Verdes de l'Ajuntament de Barcelona. «Ens van donar molta llibertat d'actuació i el resultat és molt agosarat, bonic i salvatge. I tot sobre un edifici emblemàtic», recorda.

• Projecte Viladecans: refugi climàtic urbà

També l'emociona parlar d'un projecte de total transformació a Viladecans. Aquest, en procés de licitació per execució, contempla la renovació d'una plaça dura sobre un pàrquing. El resultat? «Volem crear una coberta verda que, a més, sigui un refugi climàtic de més de 3.000 metres quadrats amb una pèrgola bioclimàtica, jocs d'aigua recirculada i reaprofitada...», explica.

Perspectives de futur

I, cap a on s'encamina aquesta tendència de les cobertes verdes? Des de MataAlta Studio estan observant que, cada cop més, hi ha clients interessats a donar el pas. I apunten que, malgrat que el propi sector està madurant poc a poc, el més interessant és, precisament, «l'augment de la demanda», que obliga els professionals a seguir el seu ritme. A MataAlta Studio, per exemple, col·laboren amb companys arquitectes en el disseny específic d'aquest tipus de zones dins de projectes més amplis, com pot ser un hotel. 

És a dir, el present i el futur passen, cada vegada més, per crear espais habitables socials i sostenibles com les cobertes verdes. Per tenir cura del planeta... i de les persones.

Àngela Zorrilla
Redacció Escola Sert