Formigó i fusta, cara a cara: dos materials amb filosofies diferents que convergeixen en un mateix objectiu de sostenibilitat en la construcció (Freepik).
Fusta vs. formigó sostenible: quin material és millor per a la construcció sostenible?
La fusta i el formigó sostenible són dos dels materials més debatuts en l’arquitectura actual. La primera destaca per la seva baixa petjada de carboni i la seva capacitat d’aïllament; el segon viu una profunda transformació per reduir les seves emissions històriques. Quin és més sostenible? La resposta depèn del context, i el futur apunta a la hibridació de tots dos.
Ni la fusta ni el formigó sostenible són superiors en tots els contextos.
La fusta genera 33 kg d’emissions netes per tona (enfront de 264 kg del ciment) i ofereix un aïllament tèrmic 15 vegades superior al formigó.
El formigó sostenible, per la seva banda, pot reduir fins a un 90 % les seves emissions amb noves tecnologies i aporta una inèrcia tèrmica clau en climes càlids.
La tendència actual: sistemes híbrids que combinen tots dos materials segons les necessitats de cada projecte.
Dos materials, dues filosofies, un mateix objectiu: reduir l’impacte ambiental de l’edificació. Les dades avalen la urgència d’aquest repte. Segons l’Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA), la petjada de carboni del sector de la construcció es duplicarà a escala mundial per al 2050.
Davant d’aquest panorama, arquitectes, enginyers i promotors debaten sobre quin és el camí més sostenible. D’una banda, la fusta compta amb segles de tradició i és una opció de futur més que interessant. De l’altra, una versió optimitzada del material més utilitzat del món: el formigó «verd».
Per conèixer millor els pros i contres de cada material i fins on arriba la seva competència (si n’hi ha), Ramon Bosch, arquitecte i soci de Bosch.Capdeferro Arquitectura, i César Bartolomé, secretari de la Plataforma Tecnològica Espanyola del Formigó (PTEH), han ofert els seus punts de vista.
Les estructures de fusta permeten dissenys arquitectònics innovadors amb una petjada de carboni significativament menor que la d’altres materials de construcció convencionals (Freepik).
«L’explotació de la fusta ofereix la possibilitat de vincular-la a la cura i gestió del territori més proper»
Avantatges de la fusta com a material de construcció sostenible
La fusta és un material clàssic que ha tornat amb força a la construcció en els darrers anys. En aparença, ofereix una proposta senzilla: un material renovable que, ben gestionat, pot créixer al mateix ritme que es consumeix.
Quina petjada de carboni té la fusta enfront d’altres materials?
La seva sostenibilitat deixa poca discussió si es compara amb altres materials habituals: produir una tona de fusta genera 33 quilos d’emissions netes, enfront dels 264 quilos del ciment i els 694 quilos de l’acer. Aquesta diferència abismal la converteix en una alternativa molt atractiva des del punt de vista climàtic.
Per què la fusta és tan eficient energèticament?
La fusta ofereix una capacitat d’aïllament tèrmic extraordinària: 15 vegades superior al formigó i 400 vegades millor que l’acer. Això es tradueix en edificis que requereixen menys calefacció a l’hivern i menys refrigeració a l’estiu. A més, el seu processament consumeix menys energia que el d’altres materials industrialitzats, i els residus de fusta es poden reutilitzar per generar energia o fabricar altres productes.
Per culminar el repàs de les seves virtuts, cal recordar que és un material que permet una construcció ràpida, especialment si s’utilitzen sistemes prefabricats o panells de fusta contralaminada (CLT). Les estructures que recorren a aquestes metodologies es poden aixecar en una fracció del temps que requereix una obra tradicional.
La integració d’elements naturals en estructures de formigó reflecteix l’evolució del material cap a una construcció més sostenible i respectuosa amb l’entorn (Freepik).
Produir una tona de fusta genera 33 kg d’emissions netes, enfront dels 264 kg del ciment i els 694 kg de l’acer
Què és el formigó sostenible i per què està en auge
El formigó sostenible potser no té el solatge de la fusta, però també és un valor a l’alça entre els materials sostenibles. El formigó clàssic és el material de construcció més utilitzat del món. El seu èxit es deu a propietats difícilment igualables com durabilitat, resistència, versatilitat i disponibilitat local.
Quant contamina el formigó convencional?
Tanmateix, el seu taló d’Aquil·les és evident. La producció de formigó «tradicional» genera tres gigatones de gasos d’efecte hivernacle a l’any a escala global (7.100 vegades el pes de l’Empire State Building). Aquesta capacitat contaminant prové del seu procés de fabricació, que requereix escalfar la pedra calcària a més de 1.450 °C, un procediment intensiu en energia que tradicionalment ha depès dels combustibles fòssils.
Com es redueix la petjada de carboni del formigó?
El formigó sostenible ha vingut a canviar aquest panorama gràcies al fet que ha substituït parcialment el clínquer, un ingredient clau en l’elaboració tradicional d’aquest material, per materials alternatius com cendres volants, escòria d’alt forn o argila calcinada (LC3). Aquesta darrera variant, per exemple, pot disminuir les emissions de CO₂ en aproximadament un 40 %.
Una altra via per reduir la petjada de carboni del formigó és reemplaçar els combustibles fòssils que s’utilitzen en la seva fabricació per alternatives de baix carboni, com biomassa, residus plàstics o hidrogen verd. Finalment, la captura i emmagatzematge de carboni (CCUS) podria reduir les emissions de la indústria en un 36 %, segons la Global Cement and Concrete Association.
A més, han sorgit innovacions fascinants com el formigó geopolímèric, que pot reduir les emissions de carboni fins a un 90 % en utilitzar subproductes industrials, o el formigó autoreparable, que utilitza bacteris per segellar esquerdes i prolongar la vida útil de les estructures.
L’economia circular és un dels pilars del formigó sostenible: innovacions com el reciclatge d’àrids o la captura de carboni estan transformant el material de construcció més utilitzat del món (Freepik).
Limitacions de la fusta i el formigó sostenible
Per completar el repàs al formigó i la fusta també cal tenir presents els seus punts febles. Cap material no és perfecte, però és important conèixer-los en totes les seves vessants per decidir millor a l’hora d’incorporar-los a un projecte.
Quines són les limitacions del formigó sostenible?
En el cas del formigó, tot i que les tecnologies de descarbonització avancen, la realitat és que la seva descarbonització és complexa. Les solucions més efectives, com la captura de carboni o l’ús d’hidrogen verd, requereixen inversions massives i encara són lluny de generalitzar-se.
A més, el formigó reciclat, tot i ser prometedor, pot presentar contaminació amb altres materials d’obra i no sempre iguala la resistència de la pedra triturada verge. La baixa taxa de reciclatge actual del formigó continua sent un problema pendent.
És la fusta un material realment sostenible?
La fusta, per la seva banda, afronta qüestionaments sobre la gestió forestal sostenible. Tot i que els boscos poden ser un recurs renovable, això només és cert si es gestionen correctament i es replanten més arbres dels que es talen. La certificació forestal existeix precisament per garantir aquestes bones pràctiques, però no tots els mercats tenen el mateix nivell de control.
No obstant això, un punt feble es pot transformar en virtut. Per a Bosch, l’explotació de la fusta «ofereix la possibilitat de vincular-la a la cura i gestió del territori més proper». L’arquitecte puntualitza que «perquè això sigui una realitat, són necessàries polítiques valentes que fomentin aquesta actitud i ampliïn horitzons a llarg termini».
És la fusta resistent al foc?
Un altre aspecte crític és la percepció del risc d’incendi. Tot i que la fusta gruixuda no crema tan fàcilment com la fusta fina —la capa carbonitzada exterior protegeix l’interior—, aquesta preocupació persisteix i requereix dissenys estructurals específics amb marges de seguretat addicionals.
A més, els projectes basats en la fusta solen requerir més coordinació entre diferents gremis (fusters, paletes, vidriers) i un disseny més acurat per garantir la resistència davant condicions ambientals canviants.
Els edificis residencials d’alçada mitjana amb façana de fusta combinen eficiència energètica, rapidesa d’execució i un impacte positiu en el benestar dels seus habitants (Freepik).
«En un clima com el nostre, necessitem edificis amb una alta inèrcia tèrmica que ens permetin mantenir les temperatures estables i fresques a l’estiu»
Quan cal usar fusta i quan formigó sostenible?
La veritat és que no hi ha una dualitat. «No pensem que hi hagi materials bons o dolents, sinó graus d’eficiència en el seu ús», apunta Bosch. Per la seva banda, César Bartolomé considera que el debat entre fusta i formigó sostenible és, en realitat, un fals dilema: «No crec que cap material sigui alternativa a un altre. Els materials són complementaris i tenen avantatges i limitacions».
Un edifici ha de complir tres requisits fonamentals: proporcionar seguretat davant d’agents externs (climatològics, sísmics, incendis), oferir un entorn saludable i garantir condicions de confort tèrmic amb el mínim consum energètic possible. Tant la fusta com el formigó sostenible poden complir aquests objectius si s’empren correctament.
Per a quin tipus d’edificis és millor el formigó sostenible?
El formigó sostenible resulta especialment adequat per a edificis de gran alçada, infraestructures que requereixen màxima durabilitat (ponts, túnels, obres hidràuliques), projectes ubicats en zones amb alta exposició al foc o climes extrems, i construccions on la massa tèrmica es pugui aprofitar per regular la temperatura. Així mateix, la seva inèrcia tèrmica pot reduir significativament el consum energètic en climatització quan es dissenya bé.
Quan és preferible construir amb fusta?
Per la seva banda, la fusta resulta especialment útil per a edificis de baixa i mitjana alçada, construccions que prioritzen la rapidesa d’execució, projectes amb pressupostos ajustats on l’estalvi en fonamentació i estructura és rellevant, climes freds on l’aïllament tèrmic és prioritari, i edificis que busquen crear ambients càlids i saludables. Diversos estudis demostren que els espais amb fusta tenen un impacte positiu en la salut, reduint l’estrès i augmentant la concentració.
La importància de la inèrcia tèrmica en el context climàtic actual
Sobre l’adaptació climàtica, Bartolomé introdueix un matís rellevant: «Ha arribat el moment de parlar d’adaptació. En un clima com el nostre, en què les temperatures a l’estiu es dispararan, necessitem edificis amb una alta inèrcia tèrmica que ens permetin mantenir les temperatures estables i relativament fresques a l’estiu».
En aquest sentit, l’expert en formigó conclou que «en un escenari de descarbonització, en què hem d’electrificar el consum energètic, l’única solució tècnica i econòmicament viable de climatitzar els edificis són els sistemes radiants inercials. I per això, haurem d’activar les estructures de formigó. No hi ha alternativa».
A l’hora de valorar l’eficiència energètica de cada material, Bartolomé proposa una mètrica diferent que canvia radicalment l’anàlisi: en lloc de mesurar kg CO₂/m², «hauríem de considerar kg CO₂/m²·any, dividint la petjada per la vida útil de l’edifici. Si posem en valor la durabilitat de l’estructura, l’estructura de formigó és la que presenta una menor petjada de carboni amb diferència».
La construcció híbrida fusta-formigó aprofita el millor de cada material: la resistència estructural del formigó en nuclis i escales, i la calidesa i eficiència tèrmica de la fusta en tancaments i acabats (Freepik).
«La sostenibilitat està associada a decisions on intervenen una gran quantitat de factors que van més enllà de la qüestió dels materials»
Construcció híbrida fusta-formigó: el futur de l’edificació sostenible
La veritable innovació no estarà a triar l’un o l’altre material, sinó a combinar-los intel·ligentment.
Els sistemes híbrids fusta-formigó ja estan demostrant el seu potencial, aprofitant els avantatges de cada material: la resistència al foc i la durabilitat del formigó en els primers nivells i nuclis de comunicació, i la lleugeresa, rapidesa de muntatge i eficiència tèrmica de la fusta en les plantes superiors.
Països com el Canadà, Noruega o Finlàndia fa anys que desenvolupen edificis de fusta de gran alçada que incorporen elements de formigó en punts crítics. Aquesta filosofia d’«usar el material adequat al lloc adequat» és probablement el camí més assenyat cap a la descarbonització del sector.
La construcció sostenible del futur no serà exclusivament de fusta o de formigó verd. Serà una construcció intel·ligent que utilitzi cada material on aporta més valor, dissenyada amb criteris d’anàlisi de cicle de vida complet, amb èmfasi en l’eficiència energètica durant l’ús de l’edifici, pensada per ser duradora, adaptable i, eventualment, desmuntable i reciclable.
En aquest panorama d’hibridació els dos experts coincideixen. «Hem de demanar al formigó que es descarbonitzi i a la fusta que superi certes limitacions tècniques i que redueixi els seus costos», reflexiona Bartolomé. Mentre que Bosch remarca que la sostenibilitat «està associada a decisions on intervenen una gran quantitat de factors que van més enllà de la qüestió dels materials».
Què és més sostenible, la fusta o el formigó?
Depèn del context. La fusta té una petjada de carboni significativament menor en la seva producció (33 kg d’emissions netes per tona enfront de 264 kg del ciment). Tanmateix, si es considera la vida útil completa de l’edifici (kg CO₂/m²·any), el formigó pot resultar competitiu gràcies a la seva durabilitat superior.
Pot la fusta substituir el formigó en edificis de gran alçada?
Parcialment. Existeixen edificis de fusta de gran alçada en països com el Canadà, Noruega i Finlàndia, però solen incorporar elements de formigó en punts estructurals crítics. La tendència actual apunta a sistemes híbrids que combinen tots dos materials.
Quines innovacions estan reduint l’impacte ambiental del formigó?
Les principals innovacions inclouen la substitució parcial del clínquer per materials com l’argila calcinada (LC3), que redueix les emissions fins a un 40 %; el formigó geopolímèric, amb reduccions de fins al 90 %; la captura i emmagatzematge de carboni (CCUS); i el formigó autoreparable amb bacteris.