Notícia |
Actualitat
Tendències

​La fusta, un clàssic revaloritzat

La fusta és un material de construcció tan antic gairebé com la pròpia humanitat, però ara sembla que l'estem redescobrint. Per què precisament ara? Per sensibilitat ambiental i sostenibilitat, sobretot. L'ús de la fusta en la construcció pot ajudar a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, disminuir les deixalles, la contaminació i fins i tot rebaixar els costos.

Però no estem parlant de la fusta com ens la imaginem sempre, tosca i amb tractament artesanal, sinó modular. Tecnològica. Preparada. Resistent al foc. Fusta, sí, però pensada per a sofisticats sistemes constructius.

De fet, la fusta ofereix una estabilitat i resistència molt bones que la converteixen en una alternativa viable a l'acer i al formigó.

Compartir

El 2013, el despatx nord-americà Skidmore, Owings & Merrill (SOM) va publicar un cas d’estudi per respondre a algunes preguntes sobre l’ús de la fusta en l’arquitectura. En concret, reimaginaven com dissenyarien avui els apartaments Dewitt-Chestnut (Chicago, 1965), de 42 plantes, canviant-ne el formigó i l’acer d’alguns elements per la fusta. Aquest i altres exemples posen en relleu el valor d’un material mil·lenari que, a més de sostenible, té una lleugeresa que el fa molt interessant com a material per a la construcció.

Edificio Universidad de Columbia

El Centre de Recerca Interactiva sobre la Sostenibilitat (CIRS) de la Universitat de la Columbia Britànica compta amb una bona part de la seva estructura elaborada amb fusta (CIRS)

Plantejat des del sentit comú, la tria del material que sosté i vesteix un projecte arquitectònic depèn del seu context climàtic i geogràfic, de la disponibilitat i la tradició d’ús local i del sistema constructiu que hagi de resoldre les necessitats del programa que acollirà.

Biblioteca Sant Martí en el distrito homónimo de la capital catalana

La fusta és una de les principals vies per a aconseguir una arquitectura realment sostenible amb projecte com el de la Biblioteca Gabriel García Márquez, en el barri de Sant Martí de Barcelona (Summa Arquitectura)

Petjada de carboni negativa

Si parlem de la fusta, és un material molt apreciat per la seva petjada de carboni negativa: en la seva vida com a arbre ha absorbit prou CO2 per assolir un balanç negatiu (en generació de gasos amb efecte d’hivernacle), tot i la seva transformació posterior com a element constructiu.

Els països amb tradició de construir amb fusta porten dècades desenvolupant tècniques de treball amb aquest material.

Parque de bomberos de Moia

El projecte del Parc de Bombers de Moià (2020) ha fet una aposta tan innovadora per la fusta que ha rebut una nominació per als premis Mies van der Rohe per a l'any vinent. (Josep Ferrando + 2260mm + Pedro Garcia)

Aquesta qüestió és cada cop més imperativa en l’arquitectura i un requisit de les bases de molts concursos. L’estudi guanyador del Parc de Bombers de Moià (2020), per exemple, va ser el de Josep Ferrando + 2260mm + Pedro Garcia, gràcies a la seva estructura modular de fusta, una solució reconeguda amb una nominació als premis europeus d’arquitectura Mies van der Rohe 2022.

Obrero de la construcción trabajando con madera

Treballador de la construcció treballant amb fusta en el Brock Commons, una residència d'estudiants a Vancouver, el Canadà, que ja és una realitat de 54 metres i 18 pisos. (Imatge: UBC Media Relations)

La fusta, un material lleuger

Josep Ferrando va declarar que aquesta elecció responia a unes necessitats funcionals que “obligaven a plantejar un sistema constructiu industrialitzat, fàcilment ampliable i modular”. La lleugeresa de la fusta és un altre gran avantatge, ja que no només possibilita la prefabricació d’elements de mida gran, sinó que inclús permet treballar amb elements tridimensionals pràcticament acabats des del taller, mitjançant programes que requereixen estructures repetitives (tal com poden ser les habitacions d’un hotel), cosa que en facilita el transport cap a l’obra i accelera els temps de construcció.

Un bon disseny pot resoldre els tradicionals punts febles de la fusta.

tipos de madera para arquitectura

Quina fusta triar? En les últimes dècades s'han desenvolupat opcions que permeten treballar amb una alta eficàcia (Guide2)

Opcions més eficaces

Països amb tradició de construir amb fusta com el Canadà, els països escandinaus o els d’Europa central (Suïssa, Alemanya, Àustria) han desenvolupat en les darreres dècades tècniques que permeten treballar amb aquest material de manera encara més eficaç, per exemple, aixecar estructures mitjançant panells sòlids, incloent-hi entre les opcions panells o elements de fusta contralaminada (CLT), fusta microlaminada (LVL), fusta laminada amb clavilles (DLT) i fusta laminada encolada (Gluelam).

Biblioteca Sant Martí en Barcelona

A Barcelona, un bon exemple dels avantatges de la fusta com a material arquitectònic de primer ordre ho trobem en la futura Biblioteca Gabriel García Márquez (Suma Arquitectura)

Construir amb fusta

Com a sistema constructiu, la fusta ofereix moltes opcions, i a Catalunya en tenim uns quants exemples. N’hi ha que l’empren com una estructura porticada, com un sistema de plans massissos (murs i lloses) o com a entramat lleuger. Aquí es treballa amb varietats locals com l’avet, el pi, el roure o el castanyer, i amb proveïdors de Catalunya, el País Basc o Galícia, però també de Centreeuropa (Àustria), per a casos específics.

Sistema de construcion CLT

Projecte que utilitza fusta contralaminada o CLT. (Katus)

Miquel Rodríguez. un dels tres codirectors del curs Nous Sistemes Constructius: Fusta juntament amb Marc Folch i Jordi Pagès, i soci fundador d’XMADE. apunta que, per tractar-se d’un material natural, lleuger i de poca densitat, ha tingut tradicionalment alguns punts “dèbils”, com podrien ser el foc, l’acústica i l’atac de plagues, però vol puntualitzar que “tots aquests aspectes es poden resoldre amb un bon disseny i una tria correcta del sistema constructiu. Per exemple, en cas d’incendi, la fusta crema molt lentament i es pot parametritzar en el disseny i càlcul de l’estructura, de manera que pot arribar a ser tan  segura o més que una estructura d’acer, un material que, si arriba a temperatures elevades, es pot esfondrar”, exemplifica.

La fusta ofereix una estabilitat i resistència molt bones que la converteixen en una alternativa viable a l'acer i al formigó.

La construcción modular es uno de los puntos fuerts de la madera

Treballs amb panells de fusta durant el documentat procés de construcció de la residència d'estudiants Brock Commons a Vancouver. (Imatge: UBC Media Relations)

Estabilitat i resistència

La fusta ofereix una estabilitat i resistència molt bones que la converteixen en una alternativa viable a l’acer i el formigó en moltes de les seves aplicacions, incloses les estructures en alçada. D’exemples d’edificis de gran escala dissenyats amb fusta n’hi ha per tot el món, però, tal com indica Miquel Rodríguez, a aquesta escala normalment s’acaba emprant sistemes híbrids que combinen la fusta amb formigó o acer, “perquè la fusta requereix seccions més grans segons les sol·licituds d’alguns punts de l’estructura, i d’aquesta manera es millora l’eficàcia en la construcció”.

El Hault en Holanda

The Haut, el edificio residencial más alto construido con madera en los Países Bajos (Arup)

Rodríquez assenyala que un altre motiu per apostar per la combinació de materials és l’alta demanda que existeix actualment d’aquest material. Això podria arribar a generar en un futur una contradicció: que els preus s’encareixin per la seva oferta relativament limitada fins al punt de convertir-la en un element molt car.

SIP

Construcció amb panells SIP, elements prefabricats formats per dues planxes de OSB amb ànima d'escuma rígida de poliestirè d'alta densitat (Build with Rise)

Més resistent al foc del que sembla

Per exemple, en cas d'incendi, la fusta crema molt lentament i es pot parametritzar en el disseny i càlcul de l'estructura, de manera que pot arribar a ser tan segura o més que una estructura d'acer, un material que, si arriba a temperatures elevades, es pot esfondrar ", exemplifica.

Una altra qüestió és el manteniment, però aquí també hi ha solucions que no descuiden ni la creativitat ni la sostenibilitat. Calderon Folch, per exemple, ha dissenyat la façana d’un habitatge a Cabrils amb el sistema shou sugi ban, de fusta carbonitzada, que, a més de generar una trama i una cromàtica característica, protegeix el material de la intempèrie de forma natural.

Normativa en la construcció amb fusta

Pel que fa a la normativa actual, existeixen dos vessants. Per una banda, des d’Europa i les administracions es promou l’ús de materials de zero emissions o baixa petjada ecològica en el context d’emergència climàtica en què ens trobem. Per altra banda, la normativa tècnica pot arribar a ser més limitadora, sempre en pro de la seguretat, però desafavorir solucions naturals que podrien ser més ecològiques o sostenibles.

Rodríguez fa valer també la seva àmplia experiència com a docent per assenyalar que en l’àmbit formatiu hi ha sensibilitat per part de les escoles d’arquitectura per transmetre i promoure l’ús de la fusta i altres materials sostenibles, i això es reflecteix, per exemple, en els projectes dels estudiants. La sostenibilitat és l’objectiu, i la fusta, un excel·lent mitjà per assolir-la.

 

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert

Vols saber més sobre construcció amb fusta?

El curs Nous sistemes constructius: fusta és en programa on es tracten qüestions com la reducció de l’impacte mediambiental, la millora de les prestacions tèrmiques i dels requeriments de confort de l’envolupant... En definitiva, tots els aspectes que fan de la fusta una alternativa inqüestionable per l'arquitectura.

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
CAPTCHA
L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.