Curs | Planificació del territori i habitatge
Aquesta formació proporciona una visió integral del marc normatiu, els instruments de planejament urbanístic i les polítiques d’habitatge. S’hi aborden els aspectes sectorials que incideixen en l’ordenació del territori, així com els mecanismes de gestió i execució urbanística, les llicències i les activitats. La formació s’acompanya de documentació per a la preparació d’oposicions al cos d’arquitectes superiors i ofereix també un Mòdul Pràctic de Planejament urbanístic i normativa opcional (M1P).
El programa correspon als mòduls 1, 2 i 3, així com pel Mòdul Pràctic opcional (M1P) del Postgrau d' Urbanisme, Edificació i Espai públic a l’ Administració Pública; postgrau enfocat a arquitectes que desitgin especialitzar-se i actualitzar-se en l’exercici professional a l’Administració amb una orientació específica cap als àmbits de l’urbanisme, l’espai públic i l’arquitectura, propis de la funció pública.
Aquesta formació proporciona una visió integral del marc normatiu, els instruments de planejament urbanístic i les polítiques d’habitatge. S’hi aborden els aspectes sectorials que incideixen en l’ordenació del territori, així com els mecanismes de gestió i execució urbanística, les llicències i les activitats. La formació s’acompanya de documentació per a la preparació d’oposicions al cos d’arquitectes superiors i ofereix també un Mòdul Pràctic de Planejament urbanístic i normativa opcional (M1P).
El programa correspon als mòduls 1, 2 i 3, així com pel Mòdul Pràctic opcional (M1P) del Postgrau d' Urbanisme, Edificació i Espai públic a l’ Administració Pública; postgrau enfocat a arquitectes que desitgin especialitzar-se i actualitzar-se en l’exercici professional a l’Administració amb una orientació específica cap als àmbits de l’urbanisme, l’espai públic i l’arquitectura, propis de la funció pública.
L’objectiu del POSTGRAU és proporcionar a l’alumne les competències i els coneixements complerts i actualitzats per a l’exercici professional a l’Administració pública. La present edició, la 6a des de 2019 (més tres edicions prèvies entre 2014 i 2017), consolida una trajectòria formativa continuada en aquest àmbit, tot i que cada any s’ajusta el temari per adaptar-se als nous reptes que han d’afrontar els arquitectes des de la funció pública (destacar l’emergència climàtica i d’habitatge, la regeneració urbana, la transició energètica i la Intel·ligència Artificial).
El curs incorpora classes pràctiques per a les proves d’oposicions al cos d’arquitectes superiors i documentació específica i complementària, incloent-hi resums estructurats dels temes més rellevants del temari específic de diferents administracions.
El POSTGRAU s’organitza en sis mòduls que poden ser realitzats en dues fases.
1ª fase: PLANIFICACIO DEL TERRITORI i HABITATGE
La 1a fase es centra en l’àmbit de la Planificació, de la gestió del territori i de l’Habitatge (M1, M1P, M2 i M3).
Direcció: Laia Grau arquitecta-urbanista, al servei de la Generalitat de Catalunya, i Loles Herrero arquitecta-urbanista, coordinadora del Planejament urbanístic a l’Àrea metropolitana de Barcelona. El mòdul M1P està dirigit per la Montserrat Hosta, arquitecta-urbanista.
La direcció del M1, M2 i M3 és compartida amb l’objectiu de garantir una millor especialització dels continguts i una atenció més específica a cadascuna de les temàtiques del programa.
Mòdul 1 (M1): Marc legislatiu, Instruments i Informació urbanística.
42 hores amb 11 sessions entre el 05 d'octubre i 05 de novembre de 2026.
El M1 aprofundeix sobre la diversitat de les figures de planejament, amb el marc legislatiu bàsic relacionat, i en especial amb la comprensió dels instruments urbanístics que són determinants per a la tècnica de la planificació i que es vincula als drets i deures sobre qualsevol parcel·la d'un territori municipal. També s’aprofundeix amb la importància de la Informació urbanística que és canviant al llarg del diferents processos d’execució urbanística.
Aquestes sessions inclouen exemples de les pràctiques de planejament que es posen habitualment en les proves d’accés a l’Administració de manera relacionada amb la resta de les classes.
Mòdul 1P (M1P): La pràctica del planejament urbanístic i normativa (matriculació independent i opcional)
72 h: amb 36 hores entre classes i tutories presencials obligatòries, més 36 hores per a l’elaboració dels treballs, entre el 10 de novembre i el 25 de febrer, intercalant-se amb els mòduls M2 i M3. El M1P tracta d’elaborar un projecte urbanístic de modificació puntual del planejament general o planejament derivat, o l’elaboració d’un refós de planejament municipal o d’una ordenança municipal. Aquesta pràctica de planejament urbanístic és convenient i necessària per consolidar les classes teòriques del M1. S’elabora un projecte real presentat per un alumne arquitecte municipal o que treballa a l’Administració local, que gaudeix de matriculació gratuïta subvencionada, fent equip de treball amb un o dos arquitectes que treballen en el món professional liberal. El format interactiu entre alumnes i professorat obliga a una estructura del mòdul diferent als altres mòduls, motiu que és necessari una matriculació independent i que alhora és opcional.
Mòdul 2 (M2): Aspectes sectorials del Planejament urbanístic i l’Habitatge.
32 hores amb 8 sessions entre el 17 de novembre de 2026 i el 19 de gener de 2027.
El M2 aprofundeix sobre les diferents temàtiques sectorials amb incidència en el Planejament urbanístic i sobre l’Habitatge. Destacar els aspectes ambientals i de la mobilitat urbana (emergència climàtica), la renovació urbana en àmbits consolidats de sòl urbà i la planificació i gestió pública de l’Habitatge com a temàtiques amb més incidència actual sobre el territori i les persones.
Mòdul 3 (M3): Gestió i execució del Planejament. Llicències urbanístiques i activitats.
32 hores amb 8 sessions entre el 26 de gener i el 23 de febrer de 2027.
El M3 tracta tots els aspectes tècnics, jurídics i econòmics que desenvolupen i executen el planejament aprovat, mitjançant els instruments de gestió i execució per a la transformació d'àmbits urbans i la consolidació de l’edificació segons els tràmits de les llicències urbanístiques i d'activitats, o altres procediments de control pel correcte compliment del planejament.
Inclou també una sessió específica per a la pràctica dels exercicis per a les proves d’oposicions a l’Administració pública.
Objectius
- Assolir coneixements en la Planificació del territori i de l’Habitatge, en la gestió i execució del Planejament urbanístic i sobre les llicències urbanístiques i les llicències d’activitats. Identificar també els nous reptes relacionats.
- Conèixer i aprofundir en el Planejament urbanístic, en la diversitat de figures, en el marc legislatiu bàsic relacionat i en especial amb la comprensió dels instruments urbanístics que són determinants per a la tècnica de la planificació i que es vincula als drets i deures sobre qualsevol parcel·la d'un territori municipal.
- Consolidar l’aprenentatge del planejament urbanístic amb la pràctica opcional d’elaborar un projecte de planejament urbanístic, assimilant d’una manera pràctica i efectiva els coneixements tècnics i legals de l’Urbanisme, possibilitant el lideratge d’un projecte, tant si es treballa des dels serveis tècnics municipals com des del món liberal professional, i també facilita el seguiment i control dels projectes urbanístics que presenten els privats en els ajuntaments.
- Formar professionals en l’exercici de la planificació a l’Administració pública, amb l’objectiu de millorar i agilitzar la gestió pública a partir d'un millor coneixement de les eines i instruments tècnics, jurídics i del procediment administratiu especialitzat, i des d’una vessant teòrica i també pràctica.
- Actualitzar, incentivar i valorar el treball públic envers el ciutadà.
Destinataris
La 1a fase, els mòduls M1, M1P, M2 i M3, estan dirigits a arquitectes i a altres professionals que vulguin aprendre, o actualitzar i complementar els seus coneixements, en relació als instruments i procediments de l’urbanisme, de l’habitatge, i de la gestió, que es desenvolupen a l’Administració pública.
El treball públic és un àmbit de la professió molt especialitzat i orientat a projectes d'interès públic general i de gestions al servei del ciutadà.
També està destinat a facilitar l'estudi per superar les proves diverses que donen accés i consoliden el treball en l'Administració pública catalana.
Metodologia
Format
El format del POSTGRAU és mixte: presencial i online (les places presencials son limitades a 40 alumnes).Pel que fa al mòdul pràctic, M1P, la meitat de les hores són presencials.
L’alumne te accés a una aula virtual a través de la qual: disposarà prèviament del material de les diferents classes; pot seguir les classes en directe i posteriorment accedir a la gravació; i té accés a un fòrum obert de relació amb les directores de cada mòdul (que coordinen la relació amb la resta de docents).
L’alumne que es matricula al POSTGRAU rebrà, a l'inici, un document imprès amb els resums dels temes de diferents oposicions.
Estructura de les sessions
Les classes s’organitzen a partir d’exposicions magistrals per part dels docents amb espai per la participació i el diàleg sobre els temes en genèric o dubtes específics al llarg de la classe.
Els casos pràctics relacionats amb els mòduls M1, M2 i M3 consten detallats en el programa de cada sessió.
El mòdul M1P té una estructura interactiva entre l’alumnat i tutors dels projectes a realitzar, mitjançant diverses tutories específiques per a cada projecte, amés de les classes generals i teòriques vinculades directament a l’elaboració dels treballs.
Les temàtiques de les diferents sessions previstes s’associen a un o varis temes dels temaris específics de proves d’oposicions al cos d’arquitectes superiors de diferents administracions i el programa del M1, M2 i M3 inclou també 3 classes pràctiques relacionades amb les mateixes proves.
Sistema d'avaluació
Assistència mínima al 80% de les sessions i avançar els exercicis pràctics plantejats.
Durada
178 hores segons els següents mòduls: M1 42h, M1P 72h (36h lectives presencials+36h d’elaboració dels treballs), M2 32h i M3 32h.
Matriculació
El postgrau permet una matrícula sencera amb tots els mòduls, o en dues fases independents.
La 1ª fase amb M1, M1P, M2 i M3 amb un total de 178 hores, tenint en compte que si no es fa el mòdul pràctic opcional M1P resultaria una 1ª fase de 106 hores.
La 2ª fase amb M4 i M5 amb total de 64 hores.
Aquesta estructura i opcions permet un Postgrau amb un total de 242 hores o un Postgrau amb 170 hores, si no s’opta pel mòdul pràctic M1P.
Competències
- Assolir coneixements amb l’objectiu de desenvolupar, informar i tramitar documents de planejament urbanístic i de gestió, subjectes a diferents procediments, amb la seguretat tècnica i jurídica necessària.
- Conèixer i familiaritzar-se amb les problemàtiques urbanístiques actuals i amb els nous reptes.
- Les temàtiques tractades estan relacionades amb els temaris de diferents convocatòries de proves d’oposicions i faciliten els coneixements i l’estudi per accedir a aquestes.
Programa
MÒDUL 1: Marc legislatiu, Instruments i Informació urbanística.
- Dilluns 5 d’octubre
PRESENTACIÓ DEL POSTGRAU (30').
Anna Busqué, Laia Grau, Loles Herrero i Montserrat Hosta, arquitectes directores del POSTGRAU
M1.0_INTRODUCCIÓ A LA PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DEL TERRITORI
És una sessió voluntària de 2h dirigida als alumnes que no tenen coneixements bàsics de planejament.
Docents: Laia Grau, arquitecta-urbanista al servei de la Generalitat de Catalunya, i Loles Herrero, arquitecta-urbanista, coordinadora de Planejament urbanístic de l’APUiEN de l’AMB, i co-directores del postgrau.
Dimarts 6 d’octubre
M1.1 MARC LEGISLATIU URBANÍSTIC A CATALUNYA i COMPETÈNCIES.
Docent: Trini Capdevila, advocada, ex-cap dels Serveis jurídics de l’Ajuntament de Santpedor i ex-cap de Protecció de la legalitat urbanística de l’Ajuntament de Manresa.
1.1.a. 'Ley de suelo y rehabilitación urbana' de l'Estat espanyol. Sòl urbanitzat i sòl rural. Actuacions de transformació urbanística i actuacions edificatòries. Règim jurídic de la propietat del sòl. (1h)
1.1.b. Legislació territorial i urbanística. Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya i Reglament de la Llei d'urbanisme. Continguts i principis. (1h30’)
1.1.c. Organització territorial i competències urbanístiques. Estat i Generalitat de Catalunya. Diputacions i Àrea Metropolitana de Barcelona. Consells comarcals i Ajuntaments. (1h30’)
- Dijous 8 d’octubre
M1.2 PLANEJAMENT TERRITORIAL I PLANEJAMENT URBANÍSTIC. Tipus de plans.
1.2.a. Planejament territorial a Catalunya. (1h 45’)
Docent: Juli Esteban arquitecte-urbanista.
1.2.b. Planejament urbanístic general: tipus de plans. Els plans directors urbanístics, els plans d'ordenació urbanística municipal, el Programa d'actuació municipal i les Normes de planejament urbanístic. (1h)
Docent: Laia Grau, arquitecta-urbanista al servei de la Generalitat de Catalunya, codirectora del postgrau.
1.2.c. El Pla Director Urbanístic Metropolità. (1h)
Docent: Mireia Peris arquitecta cap del Servei de redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
M1. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Laia Grau, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
- Dimarts 13 d’octubre
M1.3. PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL I APROFITAMENT URBANÍSTIC.
Docent: Montserrat Hosta arquitecta-urbanista, co-directora del postgrau.
1.3.a. Pla d’ordenació urbanística municipal. (1h)
1.3.b. Règim urbanístic del sòl i aprofitament urbanístic. Classificació del sòl i qualificació del sòl. Sistemes i zones. Drets i deures dels propietaris segons classe de sòl. Paràmetres bàsics, cessions i habitatge de protecció pública. (2h30’)
1.3.c. Regim urbanístic de fora d'ordenació i disconforme amb relació al planejament. Règim transitori i provisional. Legitimació d'expropiacions per raons urbanístiques i sectorials de l'habitatge. (30’)
- Dijous 15 d'octubre
M1.4. LES NORMES URBANÍSTIQUES.
1.4.a. La normativa urbanística. Normes urbanístiques d’un POUM. Zones en sòl urbà i zones en sòl urbanitzable. Els paràmetres d'ordenació i usos urbanístics. Exemples de normatives urbanístiques: anàlisi. Modificacions puntuals de la normativa. Diferenciació entre les normes urbanístiques d’un POUM i del planejament derivat. Introducció a les ordenances municipals. (2h30’)
Docent: Montserrat Hosta arquitecta-urbanista, co-directora del postgrau.
1.4.b. Regim urbanístic de fora d'ordenació i disconforme amb relació al planejament. Règim transitori i provisional. Legitimació d'expropiacions per raons urbanístiques i sectorials de l'habitatge. (30’)
Docent: Montserrat Hosta arquitecta-urbanista, co-directora del postgrau.
1.4.c. La normativa del PGM i la necessària actualització dels paràmetres. (1h)
Docent: Jordi Vila, arquitecte-urbanista, cap de la secció de Planejament II de la Coordinació de Planejament Urbanístic de l’APUiEN de l’AMB.
- Dimarts 20 d'octubre
M1.5. PLANEJAMENT DERIVAT I INSTRUMENTS DE GESTIÓ
Docent: Montserrat Hosta arquitecta-urbanista, co-directora del postgrau.
1.5.a. Planejament urbanístic derivat i instruments de gestió urbanística relacionats. Tipus, objectius, continguts i tramitació. (3h)
1.5.b. Les urbanitzacions en dèficits urbanístics. Realitats, legislació, gestió i execució efectives, i nous reptes legislatius. (1h)
- Dijous 22 d'octubre
M1.6. MODIFICACIONS PUNTUALS DE PLANEJAMENT GENERAL MUNICIPAL.
Docent: Montserrat Hosta arquitecta-urbanista, co-directora del postgrau.
1.6.a. Modificacions puntuals del planejament general municipal i la relació amb la seva revisió. Tipus, objectius, condicions. Les actuacions de dotació. (2h)
1.6.b. Reptes legislatius per a la renovació urbana. Exemples de modificacions puntuals del planejament general i condicions en la normativa per a les llicències urbanístiques. L’exemple de l’ MPGM en l’àmbit del 22@. (2h)
- Dimarts 27 d'octubre
M1.7. Pràctiques per a les proves d’oposicions: PREGUNTES TIPUS TEST I PRÀCTICA DE MODIFICACIONS DE PLANEJAMENT GENERAL.
Docent: Montserrat Hosta arquitecta-urbanista, co-directora del postgrau.
1.7.a. Preguntes tipus test sobre planejament i gestió de les proves per a les oposicions públiques. (2h)
1.7.b. Exercicis pràctics per a les proves per oposicions publiques sobre MODIFICACIONS de PLANEJAMENT GENERAL. La gestió i fitxa dels polígons d’actuació urbanística. Quadres i condicions. (2h)
- Dijous 29 d'octubre
Docent: Montserrat Hosta arquitecta-urbanista, co-directora del postgrau.
M1.8. Pràctiques per a les proves oposicions: PLANEJAMENT DERIVAT i CONCEPTES PRÀCTICS DE LA REPARCEL.LACIÓ.
1.8.a. Exercicis pràctics per a les proves per oposicions publiques DE PLANEJAMENT DERIVAT. (3h)
1.8.c. Repartiment bàsic de drets i deures d'un projecte de reparcel·lació. Exemple bàsic. (1h)
- Dimarts 3 de novembre
M1.10. LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA. ELS INFORMES URBANÍSTICS. ELS REFOSOS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL.
1.10.a. La informació urbanística i la participació ciutadana en el procés de les diferents figures de planejament. Informes urbanístics i els certificats de règim urbanístic. (2h)
Docent: Montserrat Hosta arquitecta-urbanista, co-directora del postgrau.
1.10.b. El refós del planejament urbanístic municipal. Els plànols d’ordenació i la informació urbanística municipal. El refós previ al POUM per derogar el planejament vigent abans del POUM. Exemples. (1h)
Docent: Montserrat Hosta arquitecta-urbanista, co-directora del postgrau.
1.10.c. La pràctica del refós de planejament municipal a Montmeló. (1h)
Docent: Marc Ruiz, arquitecte municipal de l’Ajuntament de Montmeló.
- Dijous 5 de novembre
M1.9. CARTOGRAFIA. MUC i RPUC. El REFÓS DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC de l’AMB.
1.9.a. La cartografia urbana i territorial en l’actualitat. La cartografia de base i temàtica de l'AMB. (1h)
Docent: Montserrat Monteagudo, enginyera en geomàtica i topografia, Directora de projectes d’Innovació Cartogràfica.
1.9.b. El Mapa Urbanístic de Catalunya, el Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya, l'Observatori del Territori i la Plataforma Integrada Urbanística de Catalunya (en construcció). (1h30')
Docent: Maria Rosa Vilella, sub-directora general d'Estratègies Territorials i Coneixement de la Generalitat Catalunya.
1.9.c. El refós de planejament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i refós pel POUMet. (1h15’)
Docent: Xavier Alarcón, arquitecte, cap del Servei de Informació i Estudis de l’AMB.
M1. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Loles Herrero, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
MÒDUL 1P: Pràctica de Planejament i normativa urbanística (matriculació independent i opcional)
M1P. 1ª fase PRELIMINAR i CLASSES TEÒRIQUES.
- Dimarts 10 de novembre.
M1P.1. PRESENTACIÓ DELS PROJECTES CANDIDATS I CONFIGURACIÓ DELS EQUIPS DE TREBALL.
- Dijous 12 de novembre.
M1P.2. PRESENTACIÓ DEL MÒDUL AMB PROJECTES A REALITZAR. EXEMPLES I DOCUMENTACIÓ DELS PROJECTES URBANÍSTICS.
1P.2.a Presentació dels projectes definitius i calendari de tutories.
1P.2.b Exemples de diferents projectes de planejament realitzats i aprovats.
1P.2.c. Documentació urbanística dels projectes urbanístics. Exemples de projectes realitzats.
- Dijous 3 de desembre
M1P.3. L’ESTRUCTURA TÈCNICA DE LES DADES GRÀFIQUES DEL PLANEJAMENT I METODOLOGIA SIG.
1P.3.a. L’estructura tècnica de les dades gràfiques en la pràctica del planejament urbanístic. Elaboració tècnica dels plànols urbanístics i dels refosos de planejament urbanístic vigent (2h).
1P.3.b. La pràctica de les dades gràfiques del SIG de planejament i codificacions. Els plànols d’ordenació a diferents escales del planejament urbanístic. La tècnica d’entrada de dades gràfiques. Exemples. (2h)
M1P.4. 2ª fase PRIMERES TUTORIES per iniciar el planteig de cada treball. Novembre 2026.
1P.4.a dilluns 16, 1P.4.b dijous 19, 1P.4.c dilluns 23 i 1P.4.d dijous 26, segons intervals horaris de 45 minuts organitzats per a cada treball, on els alumnes assisteixen només una tarda d’aquests quatre dies segons correspongui a la del seu treball.
M1P.5. 3ª fase SEGONES TUTORIES pel seguiment dels treballs. Desembre 2026
1P.5.a dilluns 14, 1P.5.b dijous 17, 1P.5.c dilluns 21 i 1P.5.d dimecres 23, segons intervals horaris de 45 minuts organitzats per a cada treball, on els alumnes assisteixen només una tarda d’aquests quatre dies segons correspongui a la del seu treball.
M1P.6. 4ª fase TERCERES TUTORIES pel seguiment dels treballs. Gener 2027.
1P.6.a dijous 7, 1P.6.b dilluns 11, 1P.6.c dilluns 18, 1P.6.d dijous 21, segons intervals horaris de 45 minuts organitzats per a cada treball, on els alumnes assisteixen només una tarda d’aquests quatre dies segons correspongui a la del seu treball.
M1P.7. 5ª fase. TUTORIA GRÀFICA I SIG, I TUTORIA EXTRA. Gener 2027.
- Dijous 14 de gener
1P.7.a. Tutoria gràfica pràctica sobre els plànols del projecte. En dos torns de 16h a 18 h i de 18h a 20 h.
- Dijous 4 de febrer.
1P.7.b Tutoria extra amb intervals de 20 minuts per a cada treball.
M1P.8. 6ª fase. FINAL DELS TREBALLS. Febrer 2027.
- Divendres 19 de febrer.
1P.8.a. Entrega telemàtica dels treballs, segons formats i indicacions en el fòrum d’alumnes.
- Dijous 25 de febrer.
1P.8.b. Presentació dels treballs per part dels alumnes i tutors/es i sessió de cloenda de la fase 1ª.
MÒDUL 2: Aspectes sectorials del Planejament urbanístic i l’Habitatge.
- Dimarts 17 de novembre
M2.1. PATRIMONI NATURAL I MEDI AMBIENT.
2.1.a. Els espais naturals i el sistema costaner. Legislació i instruments de protecció, planificació i gestió. Les directives europees. (1h 15’)
Docent: Sara Pont, llicenciada en ciències biològiques, cap de Servei de Planificació del Patrimoni Natural de la DG de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya.
2.1.b. L’avaluació ambiental de plans i programes. Normativa d’aplicació, supòsits i procediment. (1h 15’)
Docent: Laura Fonts, advocada, cap de l’Oficina territorial d’acció i avaluació ambiental (Barcelona) de la Generalitat de Catalunya.
2.1.c. Els aspectes ambientals de l’aigua i del sanejament en el planejament urbanístic. Els estudis d’inundabilitat i informes de l’Agencia Catalana de l’Aigua pel planejament, en relació a inundabilitat, i l’abastament i sanejament de les aigües (1h 15’)
Docent: Marta Diez, cap de Demarcació Territorial de Llobregat-Foix i Tordera-Besòs de l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya.
M2. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Loles Herrero, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
- Dimarts 24 de novembre
M2.2. EL PAISATGE I EL PLANEJAMENT. PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC, i PATRIMONI RURAL.
2.2.a. La llei de Paisatge. El conveni europeu del Paisatge. Els instruments de protecció i ordenació del Paisatge. (1h)
Docent: Pere Sala, ambientòleg, Director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya.
2.2.b. Els Plans especials de Patrimoni històric i arquitectònic i el seu encaix en la Llei del Patrimoni Cultural català. Inventaris i catàlegs. Exemples. (1h45)
Docent: Antoni Vilanova, arquitecte, ex-president de l'Agrupació d'Arquitectes per a la defensa i la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del COAC.
2.2.c. El Pla Especial de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Exemples. (1h)
Docent: Xavier Alemany, arquitecte, coordinador i director de l’Àrea de Serveis Territorials de l'Ajuntament de Mataró.
M2. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Laia Grau, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
- Dimarts 1 de desembre
M2.3. MOBILITAT URBANA i INFRAESTRUCTURES EN EL PLANEJAMENT
2.3.a. La mobilitat urbana i la relació amb el planejament urbanístic. Els Plans de mobilitat urbana municipals i la relació amb el planejament. L'exemple de Terrassa. Els estudis de la mobilitat generada. (1h)
Docent: Betina Verger, enginyera civil, cap de Planificació i Transports dels Serveis de Mobilitat de l'Ajuntament de Terrassa.
2.3.b. Transport públic i planejament. Proteccions dels sistemes i infraestructures en el planejament. Els paràmetres de la protecció dels sistemes públics (2h 30’).
Docent: Jordi Julià, enginyer de camins, canals i ports, Director general d'Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) de la Generalitat de Catalunya.
M2. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Loles Herrero, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
- Dijous 10 de desembre
M2.4. LA PRÀCTICA DEL PLANEJAMENT I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS INSTRUMENTS SECTORIALS I AMB ELS ASPECTES AMBIENTALS.
2.4.a. La pràctica d’aplicació dels instruments sectorials en l’elaboració del planejament urbanístic. Experiències d’aplicació pràctica dels estudis sectorials (medi ambient, mobilitat, memòria social, estudis econòmics, riscos) en diferents planejaments generals i derivats. (1h45)
Docent: Mauro Mas arquitecte-urbanista de ‘OUA-Gamma SL’, director del POUM de Manresa i d’altres planejaments generals i derivats i Ona Altimiras arquitecta-urbanista de ‘OUA-Gamma SL’.
2.4.b. La normativa ambiental, les energies renovables i els paisatges productius. Exemples. (2h)
Docent: Ignasi Grau, enginyer agrònom, Director a IGREMAP.
M2. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Laia Grau, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
- Dimarts 15 de desembre
M2.5. L’HABITATGE: MARC LEGISLATIU A CATALUNYA I COMPETÈNCIES
2.5.a. La Llei del dret a l’habitatge i les modificacions posteriors. Gestió, foment i règim jurídic i disciplinari de l’habitatge. (1h 45’)
Docent: Pablo Feu, advocat i professor associat de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona, fundador del despatx Pablo Feu advocat.
2.5.b. El Pla territorial sectorial de l’Habitatge. Estat actual. Les determinacions pels planejaments urbanístics i disposicions transitòries en la seva aplicació. (1h)
Docent: Jordi Bosch, doctor arquitecte i llicenciat en ciències polítiques, subdirector general de l’Hàbitat Urbà i la Rehabilitació de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
2.5.c. El decret d’habitabilitat. Condicions tècniques per a les llicències pels habitatges: obra nova i reforma. Els paràmetres de l'habitatge de protecció oficial i altres modalitats d'allotjament, com l'habitatge amb espais compartits. La cèdula d’habitabilitat. (1h)
Docent:
M2. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Loles Herrero, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
- Dimarts 22 de desembre
M2.6. PLANIFICACIÓ I GESTIÓ PÚBLICA DE L'HABITATGE.
2.6.a. Els Instruments i les polítiques d’habitatge. Tipologies d'allotjament residencial i dotacional. Gestió pública de l'habitatge assequible. (1h30’)
Docent: Núria Colomé, arquitecta-urbanista de la ‘Cooperativa Celobert’ i col·laboradora en el PDHB.
2.6.b. Els Plans locals de l’Habitatge i la Memòria social del Planejament urbanístic. Requeriments i elaboració. (1h)
Docent: Núria Colomé, arquitecta-urbanista de la ‘Cooperativa Celobert’ i col·laboradora en el PDHB.
2.6.c. L’Oficina local de l’Habitatge. Competències, eines i requisits d’una oficina d’habitatge municipal. (1h15’)
Docent: Hilda González, economista, presidenta de l’agrupació de gestors d’habitatges socials de Catalunya, GHS i gerent de Pomunsa, empresa municipal de Sant Just Desvern.
M2. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Loles Herrero, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
- Dimarts 12 de gener
M2.7. LA DISCIPLINA D’HABITATGE I LES NOVES PROMOCIONS D’HABITATGES PROTEGITS
2.7.a. Disciplina per l’habitatge. La normativa de la disciplina per l’habitatge i la seva aplicació. Habitatges de protecció i habitatges d'us turístic. (1h45’)
Docents: Fuentsanta Alcalà, advocada, cap del Departament de Disciplina d'Habitatge i Inspeccions de l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona, i Eva Mur, advocada, directora dels Serveis d’Inspecció de l’Ajuntament de Barcelona.
2.7.b Nous reptes per l'habitatge protegit. La qualitat habitacional i la qualitat ambiental dels habitatges que construïm. Experiència de construcció i gestió de l’IMPSOL. (2h)
Docent: Josep Mª Borrell, arquitecte, gerent de l’Institut metropolità de promoció sòl i gestió patrimonial de l’AMB.
M2. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Loles Herrero, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
- Dimarts 19 de gener
M2.8. NOUS REPTES LEGISLATIUS i LA PRÀCTICA PROFESSIONAL DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC.
2.8.a. Nous reptes legislatius i les Comissions Territorials d’Urbanisme. Modificacions legislatives per la necessària agilització de l’urbanisme i nova Llei de Territor i el balanç de l’activitat urbanística de les Comissions. (1h).
Docent: Xavier Rehues, Subdirector General de Coordinació Urbanística de la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya.
2.8.b. La pràctica d'elaboració dels POUM's, modificacions de Planejament general i Planejament derivat. Exemples d'interès des del planejament municipal. (2h45’)
Docent: Sebastià Jornet, arquitecte-urbanista, soci fundador de Jornet Llop Pastor arquitectes, professor associat de l’ETSAB i President de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (COAC)
M2. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Laia Grau, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
MÒDUL 3: Gestió i execució del Planejament. Llicències urbanístiques i activitats.
- Dimarts 26 de gener
M3.1 GESTIÓ URBANÍSTICA.
Docent: Pablo Molina, advocat de Garrigues, especialitzat en Dret Administratiu i Urbanístic i assessor de la Junta de la ‘Asociación Española de Técnicos Urbanistas’ (AETU).
3.1.a. La gestió urbanística: conceptes, instruments i tramitació. Actuacions aïllades i polígons d'actuació urbanística.
3.1.b. Sistemes d’actuació urbanística: modalitats, conceptes, condicions i procediments.
3.1.c. El projecte de reparcel·lació. Criteris, condicions bàsiques i contingut documental.
3.1.d. Les actuacions de dotació. Nova metodologia de gestió urbanística.
- Dijous 28 de gener
M3.2 INSTRUMENTS TÈCNICS D'EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT i VALORACIONS.
Docent: Jordi Duatis, arquitecte, vocal del Jurat d'Expropiació de Catalunya i professor d'Arquitectura Legal i Valoracions de l’ ETSAB – UPC.
3.2.a. El projecte d'urbanització. Contingut bàsic i tramitació.
3.2.b. Valoracions urbanístiques. Sòl urbanitzat i sòl rural. Els valors en la gestió urbanística.
3.2.c. L’Avaluació econòmica en el planejament urbanístic
3.2.d. Instruments i conceptes tècnics del projecte de reparcel·lació. L'aprofitament urbanístic i els quadres de repartiment de drets i deures segons parcel·les inicials i adjudicades. Exemple.
M3. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Laia Grau, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
- Dimarts 2 de febrer
M3.3 MARC NORMATIU BÀSIC D'OBRES. LES LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.
Docent: Trini Capdevila, advocada, ex-cap dels Serveis jurídics de l’Ajuntament de Santpedor i ex-cap de Protecció de la legalitat urbanística de l’Ajuntament de Manresa.
3.3.a. Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals. Objectius, estructura i continguts bàsics.
3.3.b. Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. Objectius, estructura i continguts bàsics. L’aplicació en les llicències urbanístiques.
32.3.c. Les llicències urbanístiques i comunicacions prèvies. Tipus, tràmits, pròrrogues. Drets i deures.
- Dimarts 9 de febrer
M3.4 CONSERVACIÓ DE L'EDIFICACIÓ i PROTECCIÓ DE LA LEGALITAT URBANÍSTICA.
Docent: Trini Capdevila, advocada, ex-cap dels Serveis jurídics de l’Ajuntament de Santpedor i ex-cap de Protecció de la legalitat urbanística de l’Ajuntament de Manresa.
3.4.a. Deures legals d'ús i conservació de l'edificació. Ordres d'execució. Declaració de ruïna d'un immoble (2h).
3.4.b. Disciplina urbanística i procediments. Restabliment de la legalitat. Règim sancionador. (2h).
- Dijous 11 de febrer
M3.5 PLANS D’USOS I LES LLICÈNCIES D’ACTIVITATS.
3.5.a. Plans d’usos. Que són, com es regulen i diferents exemples. (1h)
Docent: Laia Grau, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
3.5.b. Les llicències d'activitat. Normativa i marc general. Tipus de llicencies i comunicats. Relació entre usos urbanístics i activitats. (1h)
Docent: Montserrat Escudé, advocada, tècnica assessora jurídica en Urbanisme i Regeneració urbana de la Diputació de Barcelona.
3.5.c. Aspectes tècnics i ambientals de les activitats. Paràmetres bàsics i condicions sobre incendis, sorolls, olors i riscos que poden condicionar un projecte bàsic. La llei de regulació administrativa dels espectacles públics i activitats recreatives. (1h 45’)
Docent: Ernest Cuadrado, enginyer industrial, Cap de Control d’Activitat i Protecció Civil de l'Àrea de Política Territorial, Habitatge i Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Just Desvern
M3. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Laia Grau, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
- Dimarts 16 de febrer
M3.6_FISCALITAT URBANA I PRESSUPOSTÀRIA. LA RESPONSABILITAT DELS ARQUITECTES EN EL PLANEJAMENT I EXECUCIÓ URBANÍSTICA DE LES LLICÈNCIES.
3.6.a. Les tasques dels tècnics i arquitectes en relació al pressupost municipal. El cadastre urbà i la fiscalitat relacionada (1h 45’)
Docent: Montserrat Jorba, economista, Interventora adjunta de la Diputació de Lleida.
3.6.b. La responsabilitat dels arquitectes en el planejament i execució urbanística de les llicències. L’actuació pericial dels arquitectes en la jurisdicció contenciosa-administrativa i en la mediació en la resolució de conflictes. Casos pràctics. (2h)
Docent: Pere González Nebreda, arquitecte diplomat en Arquitectura Legal i Forense, i ex President de la ‘Unión de Arquitectos Péritos Forenses de España’.
M3. Preguntes / Debat (15’)
Docent: Laia Grau, arquitecta-urbanista, codirectora del Postgrau.
- Dijous 18 de febrer
M3.7 Pràctiques per a les proves oposicions M3
3.7.a Preguntes tipus test del M3 sobre Llicències, comunicats i assabentats. Legalitat de la protecció urbanística (3 h).
Docent: Trini Capdevila, advocada, ex-cap dels Serveis jurídics de l’Ajuntament de Santpedor i ex-cap de Protecció de la legalitat urbanística de l’Ajuntament de Manresa.
3.7.b Preguntes generals i tipus test sobre HABITABILITAT (1 h).
Docent:
- Dimarts 23 de febrer
M3.8_LA PRACTICA DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC i DE LA GESTIÓ
3.8.a. Modificació del Pla general metropolità, Projecte de reparcel·lació i llicències de l’àmbit dels Cinemes de Cerdanyola. (1h45)
Docent: Sonia Rodriguez, arquitecta-urbanista, cap de Departament de planejament i gestió urbanística de l’Ajuntament de Sant Boi del Llobregat.
3.8.b. Modificació del Pla general metropolità, Projecte de reparcel·lació i llicències de l’àmbit del Pla de millora urbana E de Sant Boi de Llobregat. (1h45)
Docent: Maria Pons, Responsable de Planejament i Gestió Urbanística a l’Ajuntament del Prat del Llobregat.
M3. Preguntes / Debat / tancament 1a fase: PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI I HABITATGE (30’)
Docents: Laia Grau i Loles Herrero, arquitectes-urbanistes, codirectores del Postgrau.


Informa’t de les condicions d’inscripció i matriculació aquí.
Gaudeix d'una beca si et fas delegat/da!
Exerceix de nexe entre l'escola, els docents i els teus companys i gaudeix d'una important beca per desenvolupar aquestes tasques.
Finança la teva formació!
Si vols finançar la teva formació amb el Préstec formació Sert, contacta amb barcelona@arquia.es o truca al 93 4826850.






























