El futur dels materials de construcció: una conversa amb l'Albert Sagrera

[PREGUNTA]: Què és un 'Ecomaterial'?

[ALBERT SAGRERA]: És un material de futur. Bàsicament és que ha d'incorporar paràmetres de sostenibilitat en l’impacte ambiental que genera al llarg del seu cicle de vida. És  a dir, des que s'extreu a la litosfera o a la biosfera fins que aquell material que conforma un edifici s’enderroca ha de demostrar que respecta la salut del planeta. 

Fins ara això era un aspecte una mica oblidat o que no li donàvem prou atenció. Com a sector, hem de recuperar l’ús de materials de futur; així podrem valorar, quantificar i proposar estratègies i accions per reduir aquest impacte ambiental. 

[P]:Quins serien aquests materials de futur més prometedors?

[AS]: A les sessions del curs Ecomaterials. El futur dels materials de construcció parlem de ciment, formigó, metalls i ceràmica. Però si volem definir exactament quins entrarien en aquesta categoria, seria el tancament del cicle de materials. Què vol dir això? Vol dir que hem de ser capaços de qualsevol residu que emetem en la producció d’aquests materials, ja sigui a l'aigua, a l'aire o al sòl, reconvertir-lo en el mateix recurs del qual prové.

[P]: Com seria un exemple? 

[AS]: Imaginem que agafem argila, la coem i després la utilitzem per a fer ceràmica. Si volem fer correctament el tancament de cicle de materials, primer al forn tindrem CO2 que haurem de reconvertir en oxigen. De la mateixa manera, la ceràmica que quedi al container de l’obra també l’haurem de tornar a convertir en argila. Fer aquestes reconversions són imprescindibles de cara a dir que tenim materials sostenibles i no sempre són senzilles ni viables. 

[P]: I cada material té les seves especificitats?

[AS]: Hi ha materials amb els que això ho poden fer d'una manera més senzilla per les seves propietats, com són tots els materials descarbonitzats o biosfèrics, els materials que provenen de la biosfera, com pot ser la terra, la fusta, el cotó o altres elements vegetals.

El tema és el ritme pertinent d’explotació d’aquests materials, perquè si tu comences a maltractar la biosfera i a gastar més fusta de la que és capaç d'anar reposant la biosfera per si mateixa, doncs acabaràs esgotant el recurs o no seràs capaç que aquesta fusta tanqui cicles biodegradant-se.

Després tenim els materials industrials o convencionals, que serien tots aquells com els plàstics, els metalls, el vidre, la ceràmica molt cuita... Hi ha alguns que són molt fàcils de treballar des d’aquest punt de vista —com per exemple l’acer, altres metalls o el vidre— perquè el pots fondre indefinidament, sempre tens el mateix recurs i, a més, amb molta menys energia.

[P]: N’hi ha alguns que siguin més complicats de treballar? 

[AS]: Sí, el ciment, el formigó o la ceràmica. Agafar un maó i tornar a fer argila, o agafar el formigó i tornar a fer ciment, és més dificultós.

[P]: A l’hora de valorar la sostenibilitat d’un material també depèn de quin serà el seu ús dins d’un projecte constructiu?

[AS]: El material en sí ens dona només informació sobre les seves propietats i, per tant, sobre la seva intensitat ambiental. Aquest material tu l'incorpores al procés de disseny i constructiu, li dones un ús perquè compleixi certs requeriments o funcions i, per tant, tu pots comparar la sostenibilitat dels materials quan compares la mateixa unitat funcional, és a dir, per a què serveixen. 

Llavors, no té sentit comparar un quilo de fusta contra un quilo d'acer o contra un quilo de formigó. Has de veure per a què els vols fer servir en una situació concreta. Per exemple, si vols fer una biga que hagi de suportar determinades càrregues o si vols fer una finestra, hauràs de valorar quin tipus de requeriments han d'assolir, sobretot segons la normativa o altres paràmetres funcionals. 

[P]: El programa del curs dedica una sessió a cada material. A banda de les seves característiques, també s'explica com afecta l’elecció de materials en la planificació d’un projecte arquitectònic? 

[AS]: Sí, de fet, cada sessió està estructurada de tal manera que ve un representant del gremi i ens explica quins són els esforços que s'estan fent per reduir aquest impacte ambiental, però també la idea és que es pugui parlar de condicions tècniques, de preus, de temes comercials, no només de la part ambiental.

Aquest seria un primer bloc. Després, també a cada sessió, ve un despatx d'arquitectura i explica com han utilitzat aquest material amb les seves millores ambientals en un cas concret i dona la seva opinió. 

També ve un fabricant d’un material concret d’una empresa catalana, explica el seu cas i com està aplicant aquestes mesures del cicle de materials.

La idea és enfocar la participació d’aquests professionals per anar des dels aspectes generals fins a entrar en detalls que serviran en el dia a dia d’un projecte d’arquitectura. 

I, finalment, s'obre un espai de debat entre els participants, els coordinadors i el públic assistent.

[P]: Des del punt de vista de la normativa, hi ha facilitats legals per a treballar amb aquests materials? 

[AS]: Fins fa molt poc la normativa era pràcticament inexistent. Tot va canviar arran de la nova Directiva d’Eficiència Energètica als Edificis de la UE, a l’abril de l’any 2024. Ara, de cara a l’any 2028, el Codi Tècnic inclourà el càlcul de la petjada de carboni dels materials que s’utilitzen en un projecte. 

També hi ha promotors, tant públics com privats, que demanen en els seus plecs de condicions calcular part d’aquest impacte ambiental. 

[P]: I n'hi ha prou amb aquesta normativa?

[AS]: Crec que moltes d’aquestes normes estan pensades des de i pel sector industrial, i es demana aplicar solucions de gamma baixa quan des del propi sector ja s’està trobant solucions més innovadores i efectives. Les normatives encara no les recullen. 

També trobem, en el cas dels materials biosfèrics, que tenen tècniques de treball tradicionals que estan fora del sector industrial i no estan reconegudes per la normativa. 

[P]: En el curs tracteu aquesta part de normativa?

[AS]: Sí, en parlem d’aquestes qüestions i la idea és anar ampliant aquesta part del programa a altres materials, com els biosfèrics o descarbonitzats. Des del COAC i l’AUS estem intentant fer molta incidència que la normativa reculli bé aquestes realitats i catàlegs de bones pràctiques.  

[P]: I quina és la predisposició dels arquitectes a incorporar aquests nous materials en els seus projectes?

[AS]: Es fa a poc a poc perquè és un sector que té molta incidència dels materials "convencionals" i les inèrcies de feina poden dificultar aquests canvis. Falta més informació. Així i tot, quan els hi arriba, els professionals veuen ràpidament la millora que suposa reduir l’impacte ambiental. En els aspectes on hi ha suport dels promotors i de la normativa, és més fàcil aplicar nous entorns de treball. 

[P]: Com convenceries a un arquitecte o tècnic que estigui pensant en fer el vostre curs Ecomaterials. El futur dels materials de construcció?

[AS]: Per mi hi ha tres grans raons:

1. Els materials que triem en un projecte són una part fonamental de l’arquitectura. Per tant, ens estem centrant en una part important del procés arquitectònic. 

2. Tractem un tema que va sobre un terç de la qüestió ambiental del planeta, que afecta a tota la societat. Recordem que el sector de la construcció representa al voltant d'un 33% dels problemes relacionats amb la sostenibilitat. 

3. Totes les qüestions vinculades amb els materials sostenibles enriqueixen molt el procés de disseny. 

En definitiva, el que tractem al curs ensenya els professionals a seguir d'altres línies d’actuació o de pensament que milloren molt els nostres processos professionals. 

Iván Giménez
Redacció Escola Sert