
Aquest projecte guanyador d'un Premi FAD ha utilitzat nous materials com a blocs de terra prefabricats, fusta laminada i lleugera, i teules tradicionals. (Joan Guillamat).
Alfacs: estratègies vernacles per a un càmping de premi
El projecte del càmping Alfacs (Tarragona), guanyador del Premi FAD 2024 a la categoria Ciutat i Paisatge, posa en valor l'arquitectura autòctona. Aquest treball treu el màxim partit a la topografia existent i rendeix tribut a un model de vacances molt mediterrani.
El sector de l'edificació està vivint una autèntica revolució per la necessitat de projectar i construir edificis reduint el consum energètic, afavorint la sostenibilitat i minimitzant-ne l'empremta ecològica. Una necessitat que coincideix (i incentiva) l'aparició de sistemes altament industrialitzats de construcció en sec, conceptualment molt diferents de la construcció “humida” tradicional. És el que vol mostrar el postgrau en nous sistemes constructius de l'Escola Sert: fins a quin punt l'expressió arquitectònica depèn de la seva concepció constructiva.
Tot està canviant i es nota també en diversos projectes que comencen a ser reconeguts amb premis prestigiosos.
És el cas del projecte del càmping Alfacs, guanyador del Premi FAD 2024 a la categoria Ciutat i Paisatge. El jurat va destacar, entre altres aspectes, "una molt bona lectura del terreny", "una estructura que facilita l'accessibilitat i la interacció social", i "la cura exquisida en l'ús de la vegetació i els materials de construcció que connecten el conjunt amb el paisatge circumdant”.
Hem parlat amb els responsables perquè ens expliquin el projecte en detall.
Un disseny a partir d'elements i sistemes constructius autòctons
Tot va començar a gestar-se quan la propietat del càmping Alfacs va encarregar el 2016 als estudis d'arquitectura Bajet Giramé i JAAS desenvolupar una visió estratègica i de futur.
- D'una banda, s'havia de proporcionar al càmping una identitat arquitectònica
- Al seu torn, calia reestructurar la superfície per treure'n un rèdit més gran.
“En fer aquesta anàlisi, vam veure que l'ocupació de les parcel·les ubicades a primera línia de mar era del 100%. Tot i això, en aquelles que es trobaven en segona línia era del 50% i la tercera línia estava buida perquè les vistes estaven completament obstruïdes. Per tant, la meitat de la instal·lació estava desaprofitada”, recorda Pau Bajet, cofundador de Bajet Giramé.

Maqueta del projecte final del càmping Alfacs. (Bajet Giramé i JAAS)
La propietat del càmping va mostrar als arquitectes el seu interès per models que recuperen el caràcter vernacle de l'arquitectura.
Per capgirar aquesta distribució, els arquitectes van dissenyar un contorn i un perímetre porós. Així van aconseguir eliminar l'efecte barrera provocat per les parcel·les ubicades a primera línia. “A la part del darrere hem col·locat els bungalows, que tenen terrasses amb porxos i vistes al mar per evitar l'efecte segona i tercera línia i donar profunditat al càmping”, afegeix Manuel Julià, soci fundador de JAAS.
Pel que fa al llenguatge, la propietat va mostrar als arquitectes el seu interès per models que recuperen el caràcter vernacle de l'arquitectura. En aquesta selecció, la família propietària del càmping s'havia fixat en exemples que apostaven per un disseny configurat a partir d'elements i sistemes constructius autòctons.
“Aquí vam poder mesurar la filosofia i intencions del client, que vam acabar d'ubicar amb referències tan properes geogràficament com el seu mas familiar, ja que unes fotografies antigues exemplificaven aquests valors que volien recuperar: un edifici de planta baixa situat en un canvi de cota i entre dos camps de cultiu tancats per murs de pedra seca, cobertes inclinades, estucs de calç i pèrgoles emparrades, elements tots ells que resumeixen molt bé tots aquests valors”, assenyala Julià.
Urbanisme topogràfic
Un abordatge tan ampli i complex va necessitar dividir el projecte en diferents fases i en projectes executius parcials. Aquests van estar formats per petites intervencions que s'havien d'executar, per una qüestió de sostenibilitat econòmica, durant els mesos en què el càmping roman tancat.
"No es tracta d'un projecte totalment unitari, com seria el d'un edifici, sinó que és més aviat una mena de petita ciutat, amb intervencions independents que, a més, són molt diverses tipològicament i estructuralment", defineix Bajet.

Un dels esbossos del projecte. (Bajet Giramé i JAAS)
Les primeres intervencions van començar entre el 2019 i el 2020. S'hi van reformar les pistes de tennis, uns camins per desguassar una zona de la urbanització, els pavellons amb els banys, i la rehabilitació d'un parell d'edificis existents. Més tard, el 2021, es van iniciar les obres de transformació dels edificis centrals del càmping.
Tots dos arquitectes expliquen que hi ha un estrat topogràfic que contribueix a l'ordenació. Aquest estrat també genera aquest lleuger escalonat que permet millorar la visibilitat. També ajuda a conformar una geologia artificial sobre la qual s'assenten tots els elements del càmping: els bungalows, les parcel·les d'acampades o les de glamping.
“Això ho aconseguim amb el formigó que, d'alguna manera, reinterpreta els murs de pedra seca locals i que, en el nostre cas, ens serveixen per fonamentar els bungalows i aterrar un terreny que tenia unes pendents del 5%. Aprofitem algunes terrasses existents i n'arreglem d'altres que estaven deteriorades. Aquests murs, a més, ens ajuden a ordenar el terreny”, comparteix Bajet.
L'aposta principal als pavellons o edificis principals va ser per estructures de paret de càrrega que combinen murs de tàpia amb elements industrialitzats d'altes prestacions i la resistència dels quals es pogués provar, que fos la base per construir l'embolcall, l'estructura i l'espai i, alhora, conferir inèrcia al conjunt.
Pel que fa a la manera tradicional d'habitar les parcel·les dels càmpings, els arquitectes destaquen que són espais destinats a l'activitat exterior. A més, perquè siguin més gaudibles els han reforçat amb llocs d'ombra, jardins i ambients per al gaudi. Així, no es renuncia a la qualitat, al confort i la relació amb l'entorn mitjançant canyissos i parres.
Després de les pluges torrencials succeïdes el setembre del 2021 a Alcanar i Sant Carles de la Ràpita (Tarragona), el càmping va patir diversos desperfectes per unes inundacions. Els arquitectes expliquen que es van fer adaptacions parcials al projecte. Per exemple, van elevar les cotes de referència dels edificis i van canviar la col·locació d'algunes portes i accessos per protegir-los de l'escorriment.
"Algunes d'aquestes intervencions, com la incorporació d'una plataforma que dóna la benvinguda al client, intenten capgirar aquestes modificacions en positiu", valora Bajet, que afegeix que el Ministeri ja està executant una sèrie d'obres per evitar que torni a succeir en el futur.

Plànol de la planta del projecte d'Alfacs. (Bajet Giramé i JAAS)
Sistemes constructius, fusta i blocs de terra
Julià explica que l'aposta principal als pavellons o edificis principals va ser per estructures de paret de càrrega que combinen murs de tàpia amb elements industrialitzats d'altes prestacions i la resistència dels quals es pogués provar i que fos la base per construir l'embolcall, l'estructura i l'espai i, alhora, conferir inèrcia al conjunt.
“Històricament, els murs de càrrega presenten un problema i és que en no haver-hi una trava horitzontal cal col·locar un cèrcol que els uneixi. Aquí hem introduït, a través de la llinda de les finestres i coronació dels edificis, aquests cèrcols que actuen com a diafragmes i permeten repartir esforços i, alhora, realitzar grans obertures, ja que els murs de terra compactada no ho permeten”, apunta l'arquitecte.
Les estructures de coberta són de fusta laminada, en estructures més petites i repetides a l'interior i acabades a l'exterior amb un aïllament de SATE a les parts més elevades acabades en estucs continus monocapa. Les cobertes estan rematades amb teula tradicional i potencia la ventilació natural.
En el cas dels bungalows, és un entramat de fusta lleugera que va presentar diversos reptes. El primer va ser col·locar tots els serveis i desaigües en una morfologia fragmentada. “Vam haver de fer els traçats i buscar tots els desaigües sense generar encreuaments a les instal·lacions, ja que la parcel·la era molt plana”, assenyala Julià.
La segona és que la preconstrucció dels mateixos es va realitzar al polígon de la localitat de Constantí (Tarragona). Aquesta va anar a càrrec d'un industrial especialitzat en bungalows, i l'assemblatge es va realitzar in situ, amb la qual cosa calia quadrar tots els càlculs.

Interior del càmping. (Bajet Giramé i JAAS)
Pel que fa als materials, als blocs de terra prefabricats de Fetdeterra s'uneix un de local, la pedra de Sènia.
Bajet explica que hi ha dos tipus d'edificis que utilitzen blocs de terra compactada: amb climatització i sense, que generen dues tipologies constructives diferents.
Els primers són el restaurant, el supermercat o la recepció, que també funcionen a l'hivern, i que tenen aïllament i estancs. Els segons són pavellons com els destinats als serveis, alguns originals i posteriorment intervinguts, i alguns que queden per construir, oberts i permanentment ventilats.
“Els que estan totalment ventilats estan construïts amb aquests blocs i de manera molt senzilla. En canvi, els que estan climatitzats tenen una doble fulla portant de 20 centímetres al sòcol i una fulla exterior de 9 centímetres en un sòcol que dóna continuïtat. Això crea diversitat en el conjunt, ja que n'hi ha de més baixos, que semblen murs de terra compactada, altres alts amb uns acabats emblanquinats amb xemeneies i cobertes inclinades, altres de fusta…”, enumera.
Materials locals i solucions ad hoc
Pel que fa als materials, als blocs de terra prefabricats de Fetdeterra s'uneix un de local, la pedra de Sènia. La seva grava és a les jardineres, les zones de drenatge i a la barreja de formigó, mentre que els seus retalls s'utilitzen als mosaics del paviment.
“Un dels records que tinc de les primeres visites que vam fer al càmping va ser observar l'efecte de l'erosió natural del mar i del salnitre al mur de límit de costa. A tots dos ens va entusiasmar la idea, a més d'emprar un material local, d'evocar aquesta arquitectura desgastada pel mar en els nous elements de formigó que construiríem”, comparteix Julià.
Així, van fer diverses proves per desencofrar els pilars en l'etapa prematura del curat del formigó i exposar l'àrid aplicant aigua a pressió perquè imités aquest efecte de desgast.

Cala del càmping Alfacs. (Joan Guillamet)
“Amb Pau i Maria Giramé, cofundadora de Bajet Giramé, també vam estar assajant petites solucions ad hoc, com que el mur de la piscina emprés formigó ciclopi, amb grans pedres de la Sènia que s'anaven col·locant a mesura que s'armava el mur”, explica.
I sobre la piscina que voreja la platja, Bajet afegeix que van voler reconnectar-la amb la topografia existent. Els responsables consideren que en el passat podria haver estat una cala natural. Així que l'han omplert de sorra, creant la percepció de trobar-nos en una cala mirant el mar des d'un punt més elevat i arrecerat per les roques.
Un projecte amb vocació de continuitat
La voluntat del projecte és viure una “evolució constant”. Per això encara falten elements definits i detallats per executar. Alguns amb una data fixada, d'altres encara no, i adaptant-se, tant com sigui possible, a la temporada d'obertura del càmping.
Bajet assenyala que l'obra principal ja està conclosa. Manca implementar un pavelló de serveis i un àmbit d'urbanització. "Darrere del càmping, hi ha un altre conjunt d'intervencions més lleugeres que anirem executant a poc a poc i de manera més silenciosa", apunta.
"El que és important", conclouen, "és que el paisatge 'de mentrestant' ja fa la impressió d'estar acabat i que té la capacitat d'absorbir més transformacions".
Lucía Burbano
Una redactora, també de premi, de la Escola Sert