Llancem el primer Postgrau per a Arquitectes en Resolució de Conflictes

Un postgrau que prepara els arquitectes per a la mediació professional

Les arquitectes Natàlia Manzana i Anna Fabregat i l'advocada Anna Vall Rius dirigeixen la primera edició d'un postgrau que vol preparar als arquitectes davant una nova realitat: la Llei Orgànica 1/2025, que obliga que les controvèrsies es resolguin per la via dialogada i assistida abans d'acudir a l'autoritat judicial.

Parlem amb elles en profunditat sobre el que això significa pel sector i sobre la figura del mediador/a professional.

De la inexistència a la normalització: l'evolució de la mediació professional

Pregunta: Era comú comptar amb la figura del mediador a l'arquitectura i urbanisme abans de la publicació de la Llei Orgànica 1/2025?

Natàlia Manzana (NM): Abans de la Llei Orgànica 1/2025, la mediació professional en àmbits com l'arquitectura, l'urbanisme o les organitzacions empresarials era pràcticament inexistent. Malgrat l'existència de lleis de mediació a Catalunya (2009) i a l'Estat (2012), així com de diversos plans pilot i d'impulsos aïllats per part de tècnics i jutges, la mediació no s'ha arribat a "normalitzar" en aquests sectors, sinó que s'ha aplicat, crec, més aviat de manera puntual.

Anna Fabregat (AF): Comú no ho era. Ni ho és avui dia, encara, en el conjunt d'Europa. De fet, la figura mediadora, de persona bona, és antiga com la humanitat. La Constitució de Cadis impedia acudir a plet si abans no s'havia intentat una solució dialogada! En la societat actual, han aparegut les figures professionals, amb tècniques i ciència, regulades per llei. Als àmbits de gran empresa i món anglosaxó han triomfat abans que en la societat en general a la UE. Per això els diferents països han anat implantant mesures que condueixin a intentar solucions adequades a cada conflicte abans d'acudir, per qüestions que no calen, davant d'un jutge, que és car per a tots, lent, i molts cops no pot resoldre l'arrel del problema.

Anna Vall (AV): Tot i que la mediació comença a utilitzar-se tímidament a Espanya a finals dels anys 80 en temes de família, actualment encara és una figura poc utilitzada en la gestió dels conflictes en general i en l'àmbit de l'arquitectura i urbanisme en particular. La LO 1/2025 suposa un impuls important per a generalitzar la seva implantació.

Com resoldre els conflictes en Arquitectura i Urbanisme

Si no era el cas, com es resolien els conflictes en aquests àmbits?

(NM): En l'àmbit de l'arquitectura i l'urbanisme, l'arquitecte ha exercit tradicionalment un paper proper a la mediació i la conciliació, integrant les diverses visions i interessos dels agents implicats en un projecte, des de la fase de concepció fins a l'execució i les relacions posteriors. Tanmateix, llevat d'alguns professionals que han rebut formació específica en aquest camp, aquesta funció s'ha desenvolupat de manera principalment intuïtiva, sense el suport metodològic ni els coneixements especialitzats que només pot proporcionar una formació rigorosa en mediació, conciliació i altres MASC (Mitjans adequats de solució de controvèrsies) i ADR (de l'anglès, Alternative Dispute Resolution).

(AF): La Llei 1/2025 no afecta l'àmbit contenciós administratiu, que és el propi de l'urbanisme. Per tant, no notarem cap canvi al respecte degut a aquesta llei. Cosa diferent és que aparegui una llei catalana, que és possible, i que mentrestant, l'Administració, des de la consciència i la voluntarietat, apliqui la mediació o els mètodes adequats que consideri. A Catalunya ja es va fent des de fa temps, hi ha una experiència sòlida al respecte. Alhora, des de l'àmbit local ha aparegut un exemple interessant i pioner: l'Ajuntament de Tarragona que per compromís propi, i de forma generalitzada intenta, en primer lloc, la solució dialogada dels conflictes a través de la mediació.

D'altra banda, les tècniques de mediació són igualment aplicables en el suport a la rehabilitació, la participació ciutadana i mil àmbits més.

(AV): Cal esmentar als arquitectes i a altres professionals que, amb voluntat de superar les discrepàncies de forma consensuada i eficaç, utilitzen eines i tècniques mediadores des de fa anys comprovant que els resultats són molt beneficiosos per a tothom. Amb la nova Llei és d'esperar que més professionals se sumaran a aquestes noves metodologiesmillorant l'eficàcia en la seva gestió de conflictes i discrepàncies en el món de l'arquitectura i en altres àmbits.

El canvi cultural: què ha impulsat la Llei Orgànica 1/2025

Què ha impulsat la publicació d'aquesta llei?

(NM): La nova norma introdueix l'obligació d'intentar una mediació o un altre mecanisme abans d'acudir als tribunals, fet que pot ajudar a superar la inèrcia del "presento la demanda i ja veurem". Ara bé, el repte és sobretot cultural: perquè el canvi sigui efectiu i fer seva la mediació i la conciliació, o la figura de l'expert independent, i impulsar-les per davant d'altres vies que avui encara són les més utilitzades. Sense aquesta aposta compartida, la llei per si sola no transformarà la manera d'entendre i gestionar els conflictes.

(AF): Més concretament, els col·legis professionals i els tècnics han de ser exemple, referent i font de professionals per acompanyar a la ciutadania. Per la seva antiguitat, la mediació té molt desenvolupades les tècniques i ciències, i són aplicables a tota la resta de mètodes de resolució adequada de conflictes: conciliació (on el professional neutre pot proposar solucions), expert independent (que fa un dictamen independent que pot ser comentat i recollir suggeriments de les parts), negociació...

De fet, tots els mètodes adequats de solució de controvèrsies tenen el seu moment i cas per al qual són idonis. No n'hi ha un de millor que altre per sistema. La clau és saber quin aplicar a cada moment, i des dels col·legis professionals hem de posar fàcil a la ciutadania donar orientació en escollir i trobar el professional que l'acompanyi en el mètode que li sigui el millor per al seu tipus de conflicte en concret.

Aquesta llei pretén que la ciutadania, abans d'entrar al Temple de la Justícia, passi pel Temple de la Concòrdia. El Temple de la Concòrdia té 5 portes (els MASC). Quan tens un conflicte que no pots resoldre de manera natural, has de triar la millor porta per al cas concret del Temple de la Concòrdia. Si ho resols, ja hauràs sortit a fora, sense el problema, amb rapidesa, efectivitat, compromís i sovint, millora de la relació. Si no ho resols, el camí et conduirà al Temple de la Justícia.

Així, els jutges quedaran alliberats d'assumptes que el diàleg ha pogut resoldre, i els arribaran només els que no tenen altra via, o bé conflictes solucionats en part en el pas pel Temple de la Concòrdia, simplificats.

Això donarà més possibilitat de millor servei a la Jurisdicció: més rapidesa, en quedar alleujats de part de la càrrega, i també millorarà la societat, en la qual els individus i empreses passen a ser protagonistes i responsables dels acords que prenen lliurement i el compliment que comporta.

Hi ha una necessitat evident de gestionar les discrepàncies de forma àgil i eficient per tal de disminuir els costos materials i personals que comporta un plet que pot durar anys amb un desgast que té conseqüències negatives en tots els ordres (psicològics, econòmics, empresarials...) i que moltes vegades condueix a un resultat insatisfactori per a totes les parts.

L'impacte real: demanda creixent de perfils especialitzats

Podríem dir, llavors, que arran de la seva publicació, hi ha una major demanda per aquests perfils en aquests àmbits?

(NM): Segons el retorn rebut, encara no hi ha hagut un canvi significatiu en la manera d'afrontar els conflictes, ni un augment de la demanda. És comprensible: els canvis culturals són lents i requereixen temps. Per això, és clau que institucions i professionals, mediadors, conciliadors i altres agents, facin una tasca activa de divulgació dels MASC/ADR, explicant-ne clarament els tipus, beneficis i aplicacions. Només així es podrà integrar aquest enfocament com a part natural en la prevenció i gestió de conflictes.

Cal una acció coordinada entre administració, col·legis professionals i responsables polítics per sumar esforços, evitant la dispersió d'iniciatives. Només amb una estratègia conjunta i sostinguda serà possible generar un canvi real en la cultura de resolució de conflictes.

(AF): La llei va entrar en vigor l'abril de 2025. Lògicament, és imprescindible que els advocats la interioritzin, perdin la por, i s'atreveixin a provar els MASC més enllà del que s'assembla més al que els era habitual: l'oferta vinculant. Ens consta que estan fent molta feina al seu Col·legi. Penseu que avui dia no es pot interposar una demanda civil si no s'acredita que s'ha abans intentat activament un mètode adequat de resolució de conflictes.

Encara avui estan començant a sortir guies des dels jutjats dient els seus criteris d'interpretació sobre l'acreditació de la procedibilitat (poder procedir amb la demanda un cop s'ha intentat el MASC). Hi ha molta diversitat entre jutjats i entre comunitats autònomes, desacords sobre el tema i debat tècnic. S'ha intentat amb un burofax, amb un mail? Què passa si no em responen? Ens espera un temps d'adaptació de tot el sector de la justícia.

Ara bé, nosaltres, els tècnics estem preparats i hem d'ampliar el nombre de professionals que pugui oferir acompanyament en aquests MASC, especialment els que demanen una formació homologada i reglada afegida: la mediació i la conciliació. També veig convenient tenir les tècniques professionals de resolució de conflictes per a la figura de l'expert independent.

Aquesta oferta nostra ha de ser sòlida i ben comunicada per estar a disposició de la ciutadania i els professionals de l'advocacia quan busquin el millor camí per als seus clients.

(AV): Evidentment, la Llei necessita un temps per anar-se consolidant, però ja es comencen a detectar canvis interessants, ja que l'obligatorietat d'intentar primer un mètode adequat i consensuat abans d'interposar una demanda en temes civils comença a fer efecte en la creixent demanda de MASC.

Per què els arquitectes són els mediadors ideals: coneixement tècnic i visió transversal

Què pot aportar un arquitecte a la mediació en lloc d'un altre perfil professional?

(NM): És evident que l'arquitecte aporta un coneixement tècnic profund i una sòlida capacitat d'anàlisi en l'àmbit de l'arquitectura i l'urbanisme, la qual cosa resulta molt valuosa per ajudar les parts a entendre el conflicte, identificar interessos i límits i explorar vies de resolució viables. Alhora, la seva experiència com a empresari i gestor de projectes complexos, on intervenen múltiples actors amb interessos sovint divergents, li atorga una visió transversal que enriqueix l'abordatge dels conflictes també en l'àmbit empresarial i organitzatiu.

Estic convençuda que la comediació és important en casos complexos de quasi qualsevol naturalesa i que, en aquest marc, els arquitectes aportem competències específiques i distintives que, a més de generar solucions innovadores, complementen i reforcen de manera notable la tasca dels altres mediadors.

(AF): Un mediador és una persona que exerceix de medi, de catalitzador: no forma part del problema, no està vinculat a les parts, és neutre, i no dona la solució. Què fa, doncs? Fa de medi en el qual les parts, per increïble que els sembli, poden fer efectiva la comunicació que de forma natural ja no fluïa, poden explorar tranquil·lament solucions, i trobar-ne d'imaginatives que els convinguin. Per tant, un mediador ha de conèixer el medi, que és on treballa. Ha de gestionar la comunicació i ha d'assegurar-se que les parts tinguin tota la informació necessària, i l'hagin entès, per prendre decisions conscients i intel·ligents.

Un mediador de formació tècnica té les eines per detectar si les parts estan decidint havent comprès plenament la situació i els conceptes tècnics del seu àmbit d'expertesa, en el nostre cas, d'arquitectura i urbanisme. La ciutadania no té per què dominar els conceptes tècnics i complexos d'entrada... però l'estem conduint a que decideixi i es comprometi.

Per tant, el mediador ha de vetllar per comprovar que han adquirit els coneixements necessaris, i que els seus assessors els els estan facilitant (advocats, perits...) Si no és així, els pot invitar a assessorar-se més, i esperar a prendre acords fins que realment la informació sigui completa i, per tant, la decisió sigui conscient.

És així, amb aquesta garantia de protecció de les parts, d'haver aconseguit que els acords vinguin d'una situació realment lliure i plenament informada, com es garanteix la tutela judicial efectiva que la Constitució garanteix i que la Llei 1/2025 i anteriors lleis de mediació dipositen en mans dels mediadors professionals.

(AV): Els coneixements tècnics i l'experiència dels arquitectes els converteix en els professionals millor preparats per tal d'analitzar la situació concreta en cada cas i actuar com el prescriptor més adequat a l'hora de recomanar el tipus de MASC més adient per a cada situació i que pot conduir al millor resultat. També aquesta experiència i formació fa que l'arquitecte pugui actuar com a mediador o com un altre tercer neutral (que descriu la Llei) com per exemple un conciliador, i que ajudi les parts a trobar la millor resposta a la discrepància, gràcies a la seva provada expertesa en aquest àmbit.

De les factures impagades als conflictes urbanístics: exemples reals de mediació

A la descripció del curs destaqueu que, donada l'extensió de camps i complexitat de l'arquitectura i l'urbanisme, hi ha moltes fonts que poden generar conflictes, i parleu de mètodes concrets per a cadascuna d'aquestes situacions. Podríeu compartir algun exemple per entendre aquesta diversitat de metodologies?

(NM): Els conflictes en arquitectura i urbanisme poden ser molt diversos: des d'una disputa per factures impagades, fins a un canvi de planejament amb múltiples col·lectius implicats, o bé tensions internes dins d'un despatx. Cada cas requereix mètodes, estratègies i tècniques de mediació adaptades a la seva naturalesa i complexitat.

(AF): Podem trobar conflictes en què les parts tinguin tota la informació i coneixement tècnic necessari. Per exemple, enmig d'una obra, entre el constructor i els tècnics, o amb la propietat. Si hi ha continuïtat en la relació, segurament una mediació serà molt adequada.

Per exemple, un desacord en un tancament d'obra entre un particular i una empresa on queden partides per executar, altres no s'han pagat, pot ser un magnífic candidat per una conciliació, en la qual el conciliador aplicarà tècniques de mediació i alhora podrà proposar solucions.

Un conflicte sobre danys i lesions en l'edificació en què no hi ha cap relació personal entre el constructor i l'usuari, i demana un estudi tècnic aprofundit previ pot ser un excel·lent cas per a un dictamen d'expert independent, el qual, si vol tenir èxit, també haurà d'aplicar tècniques de mediació per recollir les necessitats profundes de les parts i que el seu dictamen sigui útil i acceptat.

(AV): Un dels múltiples exemples pot ser la realització d'una obra en la qual intervenen diversos professionals que poden tenir diferents criteris i diferents punts de vista que es converteixin en discrepàncies dificultant que l'obra pugui avançar. En aquests casos una persona mediadora o conciliadora procedent de l'àmbit de l'arquitectura pot facilitar l'obtenció de consens entre els diferents professionals que desencalli el conflicte i permeti finalitzar l'obra de forma satisfactòria.

Triar el mètode adequat: anàlisi de cada situació específica

De què depèn l'ús d'un model o un altre de mediació? Del conflicte? De les parts implicades?

(NM): Des del meu punt de vista, l'ús dels models i tècniques de mediació-conciliació depèn del tipus de conflicte, de les característiques de les parts i d'altres factors com l'objectiu de la mediació, la intensitat del conflicte o la urgència. És fonamental conèixer els diferents models i tècniques i tenir present que no són rígids, sinó híbrids i evolutius. Podem començar amb una mediació orientada a un acord concret, però si el conflicte té un component relacional més profund, evolucionar cap a un híbrid transformatiu o fins i tot restauratiu per reparar danys o conflictes morals/ètics.

La formació permetrà als nous mediadors-conciliadors aprendre els models i tècniques, saber quan utilitzar-los i practicar-los amb exemples i role-playing, aplicant tant el model base com la seva possible evolució.

(AF): Per mi hi ha dos ingredients decisoris. Com diu la Natàlia, si hi ha continuïtat en la relació, s'ha de treballar aquest aspecte. Entre veïns, clients habituals, familiars, cal resoldre el conflicte i reparar danys de l'ànima. La mediació, que contempla diferents branques (des de l'acord pensant en fred fins a la cura de la relació), serà, segurament, molt adequada.

Si la relació no és un component important, els danys anímics són molt més menuts i importa resoldre el desacord. Una via més freda (dictamen d'expert independent, negociació assistida, conciliació), pot ser suficient.

Alhora, també influeix el coneixement tècnic que tinguin les parts. Si és poc, o desequilibrat, pot ser molt pràctic i ràpid que el professional que ajuda a resoldre el problema posi ciència sobre la taula: per tant, els conciliadors o experts independents serien una bona cosa.

En realitat vindria ser una tria en un sistema de coordenades cartesianes, amb àbsides i ordenades, en el qual en funció de la relació i la ciència que calgui gestionar i aportar, serà adequat un mètode o altre.

(AV): com comenten Natàlia i Anna, cada cas és diferent i si cerquem una solució personalitzada i eficient per a cada situació, haurem de fer una anàlisi prèvia de la realitat, de les circumstàncies concretes de cada cas, de les necessitats de les persones implicades, dels recursos dels quals parteixen i dels resultats que volen obtenir.

Fases de la mediació: del contacte inicial a l'acord executiu

Com funciona el procés de mediació, i de quines fases consta, de principi a fi?

(NM): En un procés de mediació és essencial explicar a les persones els pilars que el sustenten: la voluntarietat ---es participa lliurement i es pot desistir en qualsevol moment---, la confidencialitat ---el que es diu a l'espai de mediació no surt sense consentiment--- i la neutralitat de la persona mediadora ---que no jutja ni imposa solucions. Només en cas de conciliació pot suggerir opcions, sempre no vinculants.

Pel que fa al desenvolupament, les fases, adaptables a cada cas, segueixen habitualment un esquema comú: contacte i acollida; informació i delimitació del conflicte; exploració d'interessos i necessitats; generació i negociació d'opcions; i tancament, amb acord o sense. Aquest procés inclou almenys una acta inicial i una de final.

Finalment, cal recordar que els acords assolits, en matèries disponibles, poden elevar-se a escriptura pública, si les parts així ho desitgen, per dotar-los de força executiva.

Tècniques de comunicació específiques: la clau de l'èxit en la resolució

Remarqueu també l'ús de tècniques de comunicació que són específiques en la resolució de conflictes. Per què és vital l'aspecte comunicatiu en la mediació?

(NM): En mediació, la comunicació és essencial: no és només parlar, sinó saber escoltar, comprendre i reformular perquè el missatge arribi amb claredat. Sense un canvi en la manera de comunicar-se, la mediació no prospera, ja que les parts ja han intentat dialogar abans sense èxit. Expressar-se diferent permet trencar barreres, reconèixer emocions i iniciar un diàleg real.

La persona mediadora ho facilita amb tècniques específiques: escolta activa, reformulació, preguntes obertes, resums parcials i validació emocional. Aquestes eines redueixen tensions, eviten l'escalada del conflicte, asseguren la igualtat de veu, generen confiança, revelen interessos reals i obren camins creatius cap a acords.

En definitiva, la mediació només és possible amb una comunicació professional, conscient i respectuosa. L'aspecte comunicatiu és vital en la mediació

(AF): Només afegiria que aquest aspecte comunicatiu de qualitat també serà molt necessari per a l'èxit en la conciliació, i del dictamen d'expert independent.

(AV): Aquesta comunicació i les tècniques esmentades que utilitza la persona mediadora i conciliadora poden facilitar un espai de reflexió i de canvi personal en la perspectiva i valoració del conflicte i de les possibles solucions reals que facilitin l'obtenció d'acords.

Conflictes com a motors de canvi: transformar disputes en evolució professional

Hi ha una frase interessant que introduïu a la descripció del postgrau: "Els conflictes són inherents en una societat de persones lliures i són, sovint, el motor que ens impulsa a sortir de la zona de confort i evolucionar. Alhora, cal saber-los gestionar per a convertir-los en oportunitats". En quin cas poden esdevenir oportunitats?

(NM): Al meu entendre, tot canvi genera una incomoditat que pot derivar en conflicte, ja que solem resistir-nos a les transformacions. Cadascú té una visió pròpia de les qüestions i de les solucions possibles, i aquesta diversitat pot ser una oportunitat d'aprenentatge i evolució si es gestiona bé. En cas contrari, el conflicte pot escalar i esdevenir irresoluble. En síntesi, el conflicte és una oportunitat quan es canalitza amb eines adequades i amb respecte, transparència i cooperació.

(AF): Poca cosa més puc afegir a la resposta de la Natàlia. Recordem que no hi ha conflictes en les societats totalitàries i encara menys als cementiris. Siguem prou llestos per aprofitar el privilegi de la llibertat i la vida, i girar la visió que tenim dels conflictes a favor nostre: ens fan créixer com a persones més sàvies cada vegada.

(AV): Totalment d'acord amb la Natàlia i Anna, un conflicte és una oportunitat d'aprenentatge. Activa el nostre intel·lecte, el nostre logos per tal de superar-lo de la millor forma possible. Si esdevinguéssim persones adultes sense haver viscut cap conflicte possiblement el primer conflicte ens arribaria sense les eines ni les aptituds necessàries per a poder solucionar-lo satisfactòriament.

Casos d'èxit: quan la mediació evita anys de litigis innecessaris

Anna Fabregat i Natàlia Manzana, podríeu compartir breument la vostra experiència com arquitectes especialitzades en aquest camp professional?

(NM): La meva trajectòria en l'àmbit de la mediació, la conciliació i els ADR/MASC s'ha desenvolupat amb una orientació clara cap a l'àmbit empresarial i organitzacional. Hem intervingut en conflictes entre socis, equips directius, treballadors i en controvèrsies interempresarials, afavorint el diàleg i la sostenibilitat de les relacions. Parlo en plural perquè hem desenvolupat la nostra tasca en comediació, modalitat que considerem essencial per abordar de manera adequada els conflictes de major complexitat en l'àmbit en què intervenim.

Tal com he comentat anteriorment, la figura de l'arquitecte no ha de quedar restringida als àmbits tradicionals de l'arquitectura i l'urbanisme. Som professionals amb capacitat d'anar més enllà, contribuint activament a la gestió de conflictes en diversos entorns. En el meu cas, això es tradueix en la promoció d'espais professionals més cohesionats i resilients, actuant com a catalitzador de pactes i com a agent generador de possibles solucions imaginatives i constructives que afavoreixen la sostenibilitat relacional i el progrés compartit.

En aquest marc, aportem també el nostre granet de sorra a l'estratègia conjunta perquè la llei impulsi un canvi cultural al nostre país, on la difusió té un paper essencial. Per això consolidem aliances amb patronals i associacions per donar a conèixer els diferents ADR/MASC i mostrar-ne la utilitat en l'àmbit organitzacional i empresarial. Aspirem a prevenir i gestionar conflictes, fomentar el diàleg, reduir la litigiositat i afavorir relacions empresarials sostenibles.

(AF): El meu camp principal d'activitat és l'arquitectura legal i forense. D'aquí, de veure persones barallant-se per obvietats tècniques, i embolicar-se situacions resolubles per, simplement, no parlar, va sorgir l'estudi de la mediació professional.

Ho aplico de vegades de forma expressa, en mediació pura i dura, i moltíssimes vegades en l'exercici de la perícia: la major part dels casos en què intervenim no arriben al jutjat, afavorim les condicions per arribar a l'acord.

Sovint, quan les parts tenen tota la informació completa, l'explicació serena, i una quantificació raonable, el problema està ja gairebé resolt.

Alhora, en l'exercici de la mediació professional he viscut situacions molt boniques: conflictes resolts ràpidament, on s'han estalviat molts diners en plets i que eren impossibles d'arreglar amb una sentència. Un cas claríssim va ser el d'un senyor que no podia viure amb soroll... perquè tenia una oïda tan fina que sentia freqüències que no estan regulades! Investigant en un context de mediació vam poder resoldre el problema amb uns senzills amortidors, després d'anys de plets.

L'especificitat de la mediació en arquitectura: coneixement i llenguatge especialitzat

Anna Vall, des de l'advocacia, la mediació i resolució de conflictes a l'arquitectura i urbanes té característiques singulars respecte a altres sectors?

(AV): Tots els conflictes tenen un nucli comú de discrepàncies personals i materials no resoltes adequadament, però més enllà d'aquest nucli central és important tenir en compte les persones i les circumstàncies concretes que envolten cada situació.

Cal entendre les situacions concretes que han generat la discrepància. Fins i tot la utilització del llenguatge i de l'argot propi de cada àmbit és fonamental per generar confiança entre les persones protagonistes. Conèixer l'àmbit, els seus recursos i característiques definitòries és fonamental per tal de canalitzar adequadament el diàleg, les necessitats, les alternatives i fomentar la proposició de propostes intel·ligents i acceptables per a cada part.

Una nova era per a la resolució de conflictes en arquitectura

L'entrevista amb Natàlia Manzana, Anna Fabregat i Anna Vall Rius evidencia que estem davant d'un moment de canvi per al sector de l'arquitectura i l'urbanisme. La Llei Orgànica 1/2025 no només introdueix noves obligacions legals, sinó que obre un camp professional completament nou per als arquitectes.

El PG Expert en resolució professional de conflictes (ADR-MASC) de l'Escola Sert neix com a resposta directa a aquesta transformació, formant la primera generació d'arquitectes mediadors que lideraran el canvi cultural hacia la resolució dialogada de conflictes.

Com apunten les tres expertes, el repte no és només tècnic, sinó cultural: transformar la manera com el sector entén i gestiona els conflictes, passant de la litigiositat a la col·laboració, del Temple de la Justícia al Temple de la Concòrdia.

Per als arquitectes interessats en ampliar el seu perfil professional i contribuir a aquesta transformació del sector, el postgrau representa una oportunitat única de formar-se amb les pioneres d'aquesta disciplina emergent. 

Una inversió en el futur d'una professió que, com sempre, s'adapta i evoluciona per respondre a les necessitats de la societat.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert