El nou paradigma dels estudis d'arquitectura: creativitat, gestió i propòsit com a avantatge competitiu

Durant dècades, el model arquetípic d'estudi d'arquitectura era una estructura petita, organitzada al voltant de la figura de l'arquitecte com a creador individual, on l'excel·lència formal ocupava el centre i la gestió empresarial quedava relegada a un segon pla (o directament ignorada).

Ara està sorgint un nou paradigma que val la pena conèixer de la mà d'Elena Orteu, sòcia directora de Search & Drive, docent d'Escola Sert en formacions sobre metodologia Agile i amb més de 20 anys d'experiència assessorant estudis d'arquitectura.

Per a ella, en aquests últims anys «hem estat testimonis d'alguna cosa apassionant: l'emergència de nous paradigmes que no només estan canviant la manera de gestionar, sinó també la forma d'entendre l'arquitectura i el seu impacte en la societat i el medi ambient».

Per analitzar aquest impacte, Orteu va moderar una taula rodona en la recent edició de Rebuild amb el títol Les empreses d'arquitectura: el nou paradigma del sector, on el consens entre els ponents de la trobada va ser que «el sector està transitant del taller d'autor cap a empreses amb propòsit, amb estructura i amb valor». 

El que fins fa poc era excepció comença a convertir-se en referència.

El diagnòstic: creativitat sense gestió no escala

Quin seria un dels frens més persistents del sector, segons Orteu? Confondre creativitat amb innovació.

La creativitat és consubstancial a la pràctica arquitectònica. Però segons l'experta, la innovació que transforma un negoci és una altra cosa: «és la capacitat d'escalar aquesta creativitat, de convertir-la en solucions sistemàtiques que responguin a necessitats reals dels clients. Sense aquesta distinció, els estudis segueixen reinventant-se en cada encàrrec sense acumular avantatge competitiu».

Com és habitual, ponderar és la solució. «La clau és equilibrar la vessant artística amb la gestió de l'estudi d'arquitectura; no s'ha de renunciar a una per l'altra, sinó trobar la manera que convisquin», explica la sòcia directora de Search & Drive.

Un punt molt positiu és que el canvi ha començat a aplicar-se. «Avui aquesta manera d'actuar ha començat a arrelar en un grup significatiu d'estudis d'arquitectura i, el més important, hem pogut comprovar que la nova gestió en els estudis d'arquitectura és una palanca per ser referents d'èxit», sosté.

REBUILD 2026: termòmetre viu de la transformació

Junto a Orteu, en la taula rodona de REBUILD 2026 van participar quatre estudis que encarnen, cadascun a la seva manera, la diversitat de formes en què el nou paradigma pot materialitzar-se, amb els representants següents:

• Carmen Gil, directora de disseny a sAtt Triple Balance, qui va parlar d'una nova manera de projectar: integradora, conscient i compromesa. «Per al seu equip, cada projecte és una oportunitat de millorar el món», va remarcar la docent de Sert durant la presentació.
• Juan Núñez, soci de TDB Architects des de 2021, va aportar una mirada que connecta l'arquitectura amb el món empresarial. D'ell, Orteu va destacar que «la seva trajectòria li permet entendre el projecte en tota la seva complexitat».
• Cristina Mora, cofundadora de 08023 Architects, un estudi que es caracteritza per la vessant humana que dóna a l'arquitectura. «El seu treball ens recorda que no es tracta només de construir, sinó d'emocionar i millorar la vida de les persones», va apuntar Orteu.
• Francesc Buxeda, fundador de bxd Arquitectura, la seva arquitectura es basa en valors com el context, la materialitat, la universalitat o la sistematització. Orteu va afegir que «busca l'atemporalitat i presta una especial atenció a la resolució constructiva».

L'acollida de la taula rodona a REBUILD 2026 va ser molt bona, tal com es desprèn de les paraules d'Orteu: «la reacció dels assistents a la presentació i els seus posteriors comentaris són el termòmetre viu de la transformació». La docent d'Escola Sert conclou en la seva valoració de l'esdeveniment que «sempre em sorprèn comprovar com cada vegada més existeixen estudis que comparteixen aquesta manera d'actuar i aquest cop no va ser diferent».

Tres ingredients per a la transformació d'un despatx d'arquitectura

En el repàs que fa Elena Orteu, també es centra en el perfil d'empresa que domina al sector: «existeixen tants perfils com estudis d'arquitectura». Per a la consultora, és clau construir aquesta identitat pròpia a partir d'«observar com evoluciona la societat i el seu entorn, i aplicar els nostres avantatges competitius per oferir solucions a les necessitats dels nostres clients des de l'arquitectura». En conclusió, com a primer ingredient, considera bàsic tenir una direcció estratègica per a l'estudi d'arquitectura.

Aquí també les presses són males conselleres. Quan se li pregunta a Orteu quines barreres solen aparèixer quan un estudi intenta implementar aquestes noves metodologies, l'experta remarca que «estem en un moment en què tot ho volem per ara i aquesta situació va en contra nostra a l'hora d'implementar noves metodologies Agile». També remarca la importància de tenir clar el marc temporal amb el qual es treballarà: «hem de distingir entre el dia a dia i la planificació a mitjà i llarg termini: totes dues s'han de treballar, però sense barrejar-les».

Un segon ingredient podria ser comptar amb una proposta de valor diferencial. La pregunta que tot estudi hauria de ser capaç de respondre amb claredat és: quin valor s'aporta al client, a la societat, a l'equip propi i al medi ambient? I, com apunta Orteu, s'ha d'«escollir un equip que tingui uns valors que coincideixin amb l'empresa».

A partir d'aquest plantejament, i vinculat amb la direcció estratègica, es poden prendre les decisions clau: des de quins projectes s'accepten fins a quin perfil de persones s'incorpora a l'equip. La transformació d'un estudi no es pot fer de dalt a baix ni en solitari.

La recepta per a l'èxit es completa amb un tercer ingredient: la comunicació i la delegació. Una assignatura pendent en el panorama actual, segons Orteu, però «al final els dos elements tenen a veure amb les persones del nostre equip; implicar-les en la transformació fent-les partícips del canvi és essencial i només s'aconseguirà amb la confiança que porta a la delegació; això sí, s'han d'establir controls i elements de seguiment».

L'horitzó: créixer, concentrar-se i recuperar el prestigi

Orteu també destaca pels seus coneixements sobre metodologia Agile. Segons la docent de Sert, aquesta manera de treballar «et permet alinear tot el teu equip en un mateix propòsit, la qual cosa redunda en eficàcia i eficiència i, a més, dóna capacitat d'adaptació immediata davant dels canvis de l'entorn».

La clau no és aplicar la metodologia Agile com un conjunt d'eines, sinó entendre-la com una cultura organitzativa que converteix la incertesa en una variable gestionable en lloc d'una amenaça permanent. Per a estudis que operen en mercats cada vegada més volàtils —amb canvis normatius freqüents, clients amb expectatives en evolució i un context econòmic inestable— aquesta capacitat és vital per a la supervivència empresarial.

El taller d'autor no desapareix, només ha de transformar-se per afrontar amb èxit les noves realitats de l'arquitectura. Al segle XXI, la disciplina necessita estudis que siguin capaços de ser profundament creatius i sòlidament gestionats. 

Aquesta combinació no és una contradicció: és exactament l'oportunitat que el sector té davant seu.