IA i patrimoni arquitectònic: reconstruir el passat amb les eines del futur

Diu l'Elon Musk que la Intel·ligència Artificial reescriurà la història i «esborrarà» el que sigui superflu. Bàsicament, reescriure «tot el corpus del coneixement humà» és la seva missió. Per sort, el que s'està duent a terme ja en l'arquitectura amb les eines d'IA és un ús molt menys distòpic i totalment en positiu respecte a la història: utilitzar la intel·ligència artificial en la restauració del patrimoni.

Conversem sobre això amb Francesc Rafat, vocal de l'Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic(AADIPA) del COAC, que ens ha detallat el que suposa l'aplicació de la IA en la restauració del patrimoni constructiu.

Del rotring al BIM

Rafat considera que l'arribada de la Intel·ligència Artificial és un pas més en el procés que porta vivint l'arquitectura des de fa anys. L'expert explica que «els arquitectes que ja tenim una edat vam començar amb el rotring, després vam passar a l'ordinador i han anat venint l'AutoCAD, el BIM… és una evolució constant».

En un nivell molt epidèrmic, pot pensar-se només en la IA com a element per ajudar a fer reconstruccions en 3D o virtuals d'edificis antics. Rafat destaca que l'ús d'aquests algoritmes va més enllà: «Ajuda a planificar la seva rehabilitació futura. Si detecta una finestra, pot extrapolar quantes més n'hi hauria, la seva simetria, la seva ubicació. No és només imatge: és informació, és ciència, és cultura».

Per al vocal de l'AADIPA, la IA en la rehabilitació del patrimoni arquitectònic ja és una realitat. Rafat considera que no substitueix la tasca del professional, sinó que la complementa. Per exemple, considera que ajuda en camps vinculats a la restauració d'edificis com:

• Interpretació arxivística: la IA ajuda a analitzar amb més precisió els arxius, imatges i registres antics.
• Identificació i datació d'estils arquitectònics que ajuden a reconstruir els edificis patrimonials que necessitin una intervenció més urgent, per exemple, després d'un esfondrament per desastre natural.
• Localització de patologies en les edificacions: les tècniques de reconeixement d'imatges permeten als algoritmes detectar signes de deteriorament com esquerdes.
• Concretar les tècniques a aplicar en un projecte de rehabilitació: per exemple, la IA pot identificar materials compatibles amb els originals i que garanteixin una major duració del projecte de restauració.

La IA, potenciadora de tecnologies arquitectòniques

Seguint amb l'anàlisi de les potencialitats dels algoritmes, Rafat detalla com algunes tècniques milloren la seva potencialitat gràcies a la IA. Per exemple, la termografia aplicada a l'arquitectura.

En aquest sentit, el vocal del COAC explica que «ens pot ajudar a detectar la presència d'antigues finestres, murs ocults o pilars desapareguts, de manera que podem saber com era la casa abans que fos sotmetent-se a diverses remodelacions al llarg del temps».

Una altra tècnica sobre la qual incideix el responsable de patrimoni arquitectònic del COAC és el georadar. «Detecta la presència de materials que discorren en l'entorn actual, així podem identificar fonaments o murs antics. A partir d'aquí, podem crear algoritmes i patrons que ens indiquin com era o quina evolució ha tingut un edifici patrimonial», assenyala Rafat. 

A aquest procés l'anomena arqueologia vertical.

A més dels materials, la IA pot ajudar a reproduir tècniques antigues utilitzades en la construcció. De la mateixa manera, també es poden utilitzar els algoritmes per projectar el deteriorament futur d'una estructura i així poder intervenir amb anticipació.

Rafat afegeix que, amb qualsevol quantitat de dades que puguin aportar les diferents tècniques arquitectòniques, «la IA les pot processar per reconstruir digitalment un edifici i saber com era en el passat».

Molt més que una reconstrucció virtual

Quan se li pregunta per exemples concrets, Rafat pren el cas de recent actualitat de les pintures murals de la sala capitular de Sixena a l'MNAC i explica que «des de l'AADIPA vam proposar una recreació virtual que no només representés com era, sinó que oferís informació sobre les etapes històriques, les tècniques pictòriques utilitzades, les transformacions que ha patit...».

Quan se li pregunta què aportaria aquesta aplicació de la IA a un element patrimonial com Sixena, el vocal de l'AADIPA explica que «un visitant pot no captar aquests detalls, però per a un investigador, un arquitecte o un estudiant, aquesta informació és valuosíssima».

A més de la part purament tècnica, Rafat remarca un altre avantatge de l'ús de la IA com és agilitzar els procediments burocràtics: «si pot ajudar a simplificar-los, benvinguda sigui».

Pocs riscos, moltes oportunitats

Rafat també es mostra optimista amb la situació de la formació vinculada amb la IA i el món de l'arquitectura: «proliferen professors especialitzats i hi ha moltes investigacions en marxa. A més, des del COAC s'han organitzat simposis a Manresa, Girona, Barcelona i fins i tot Mallorca». També remarca que «l'Escola Sert ha ofert recentment cursos específics sobre càmera termogràfica».

A més, Rafat s'allunya del discurs alarmista sobre la IA que ha proliferat en certes corrents d'opinió. Per exemple, considera que «hi ha gent que diu que la intel·ligència artificial ha de ser com un becari: t'ajuda però has de supervisar el que fa».

També considera que s'ha d'utilitzar sempre amb la supervisió d'un professional (humà): «la IA repeteix errors si no es vigila. Per això sempre hi ha d'haver la comprovació d'una persona experta amb sensibilitat històrica i cultural».

Rafat és plenament conscient dels canvis vertiginosos que està portant la IA i que fan molt difícil predir el futur. El que sí que té clar el vocal de l'AADIPA és que tots aquests canvis «caldrà regular-los. 

La IA generarà noves eines que exigiran noves lleis. Com deia algú, primer va venir el ganivet i després el "no mataràs"».

El futur immediat és incert però prometedor. «És difícil preveure què vindrà perquè tot avança molt ràpid».

Rafat conclou assegurant que el canvi és real, i cal estar preparats. No només com a arquitectes, sinó com a societat. 

L'arquitecte recorda que el valor del patrimoni no està només en les seves pedres, sinó en la mirada humana que l'interpreta: «la IA és només una eina més. No ens ha d'espantar, sinó que cal saber treure'n profit».

Per sort, la història que ens explica el patrimoni arquitectònic no hi haurà Musk que la reescrigui. Els materials expliquen la veritat des de fa centenars i milers d'anys. I amb l'ús adequat de les eines d'IA, ho podran explicar durant molts anys més.

Iván Giménez
Redacció Escola Sert