La termografia permet identificar patrons tèrmics que poden indicar anomalies o patologies dels edificis (FP).
Termografia: quan la temperatura parla
A simple vista, és extremadament complex localitzar errors tèrmics fins que no es manifesten i causen estralls costosos en l'àmbit econòmic i mediambiental. Les tecnologies com la termografia permeten fer mapes de calor i detectar patrons d'energia i temperatura en materials. Un cop analitzades aquestes dades, es pot intervenir de forma preventiva oa temps.
Què és la termografia?
La termografia infraroja és una tècnica que detecta l'energia que emeten les superfícies dels objectes o els cossos i la converteixen en una imatge visual, un termograma, que representa les temperatures en imatges de diferents colors.
“Ens permet identificar patrons tèrmics que poden indicar anomalies o patologies”, explica Xavier Jaime Novo, arquitecte tècnic, expert en termografia, i ponent de la Sessió Sert Introducció a la Termografia Aplicada a l'Edificació: Diagnòstic i Control de Qualitat.
“Nos permite identificar patrones térmicos que pueden indicar anomalías o patologías”, explica Xavier Jaime Novo, arquitecto técnico, experto en termografía, y ponente de la Sessió Sert Introducción a la Termografía Aplicada a la Edificación: Diagnóstico y Control de Calidad.
Avui dia, el seu ús no és de compliment obligat, però en tot cas prescriptiu.
La termografia es va començar a utilitzar a la dècada dels 50. “Va ser, sobretot, un parell de dècades després, arran de la crisi del petroli, quan l'eficiència energètica va guanyar sencers i la informació que s'obté de la termografia es va començar a utilitzar per millorar aquest aspecte dels edificis”, recorda l'expert.
La termografia es va començar a utilitzar a la dècada dels 50. (Xavier Jaime Novo)
La termografia permet una anàlisi in situ per aplicar solucions preventives
En quines situacions s'utilitzen els termogrames
- Per detectar ponts tèrmics, infiltracions d'aigua, tant per condensació, pluja, pèrdues que es produeixen a través de les canonades o humitats per capil·laritat.
- Control de qualitat de l'obra acabada.
- Per obtenir certificacions LEED o BREEAM.
- A Catalunya, recentment s'han començat a sol·licitar termografies a les obres públiques.
Termografia preventiva
Xavier Jaime Novo apunta un cinquè ús de la termografia:
- facilitar una anàlisi in situ que permet aplicar solucions preventives en elements com quadres elèctrics i evitar sobreescalfaments i posteriors incendis o per localitzar floridura invisible a l'ull humà al voltant de finestres o al sostre.
"També podem comprovar la quantitat i la forma en què s'han col·locat elements aïllants o millorar el confort tèrmic en interiors. Fa uns anys vaig realitzar una termografia en un hospital on els pacients i familiars havien manifestat una falta de benestar. Gràcies a la termografia vam poder identificar que en una zona de la façana que estava vidrada existien elements que registraven una temperatura molt més baixa que en d'altres parets i sostres", explica.
La termografia també utilitza dispositius com el Blower Door, un ventilador que simula un vent de 34 km/h que es col·loca en una porta i que permet determinar si entra aire a l'edifici. (Bauthermografie & Luftdichtheitsprüfung Lutz Weidner / Thüringen CC).
Un altre ús freqüent és per detectar zones estanques. En aquest cas, es fa servir un dispositiu anomenat Blower Door. Es tracta d'un ventilador que simula un vent de 34 km/h que es col·loca en una porta i que permet determinar si entra aire a l'edifici.
Interpretar les dades que facilita el termògraf
La termografia forma part d'un treball de camp on es recopila la informació que posteriorment s'ha de seleccionar, analitzar i ajustar per, finalment, presentar un informe amb les conclusions i les incidències detectades perquè el professional que l'ha encarregat pugui prendre decisions basant-se en les dades facilitades.
"Una de les claus per utilitzar aquesta tecnologia és conèixer algunes de les seves limitacions o particularitats. Per exemple, en determinades condicions meteorològiques no la podrem aplicar amb rigor o que hi ha certes hores del dia que són més adequades per a segons quins determinats treballs", exemplifica.
És fonamental entendre el concepte d'emissivitat de les superfícies. (Xavier Jaime Novo)
Els reptes actuals en descarbonització implica que la informació dels termogrames són fonamentals per implementar mesures d'eficiència energètica
També és fonamental entendre el concepte d'emissivitat de les superfícies, ja que la brillantor d'un metall, sense anar més lluny, influirà en la temperatura que s'obté de la termografia. Hi ha errors que es poden corregir a posteriori, però altres, com, per exemple, l'enfocament, no.
"El més important és segurament la interpretació que fem de les termografies. De vegades ens podem deixar portar per la part estètica dels colors, però cal saber-los interpretar perquè moltes vegades no impliquen un error, com es podria pensar inicialment", assenyala.
Metodologia passiva i activa als termogrames
Xavier Jaime Novo continua explicant que hi ha dues metodologies en la presa de termogrames.
La passiva fa referència a la no intervenció de l'emissió energètica. Per exemple, si fem una termografia de la façana d'un edifici orientada al sud a les 6 del matí, abans que surti el sol, les dades que registrarem seran les de la radiació tèrmica que cadascun dels elements i materials emeten de manera natural sense cap font externa de calor.
En canvi, si fem aquest procés en aquesta mateixa façana al migdia, quan la incidència solar ja és notable, obtindrem una termografia activa, ja que el sol està activant l'energia dels materials i, per tant, la informació resultant serà completament diferent.
La termografia és una nova manera d'entendre i exercir l'arquitectura. (Freepik)
En aquest sentit, és important conèixer les característiques de l'edifici, saber com està construït i quines capes l'integren. Idealment, el professional que encarrega el termograma ha de facilitar aquesta informació i, en cas de tractar-se d'una edificació antiga, el coneixement que tingui l'arquitecte que fa la termografia serà fonamental.
Estalvi energètic amb la termografia
Els reptes actuals en matèria de descarbonització implica que la informació que proporcionen els termogrames resultin fonamentals per implementar mesures d'eficiència energètica. Xavier Jaime Novo és soci de la Plataforma d'Edificació Passivhaus, estàndard en què és habitual utilitzar aquesta tecnologia per realitzar proves de termografia infraroja, test d'hermeticitat a l'aire, control de qualitat i per escanejar amb rapidesa i de forma no invasiva l'envoltant o controlar si elements com les finestres s'han col·locat.
Crida l'atenció que els fons com els Next Generation no hagin considerat implantar la termografia com a eina obligatòria per comprovar l'èxit de les rehabilitacions energètiques dutes a terme en un edifici.
"En canvi, la constructora que treballa amb l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que rehabilita carrers i barris sencers aïllant l'exterior dels edificis, ha imposat com a condició realitzar termografies de totes les façanes abans i després d'intervenir. O hi ha zones d'Europa que fan termografies de ciutats senceres amb drons per obtenir un mapa de calor que identifiqui aquells edificis que més energia perdin", exemplifica.
La termografia és l'ull de l'arquitecte que permet donar forma a allò invisible. (Freepik)
Espais més saludables
La capacitat de la termografia per, per exemple, detectar floridura invisible a l'ull humà permet localitzar patologies edificatòries que incideixen en la salut, especialment respiratòria, de l'usuari. "L'alta resolució d'aquestes cambres permet registrar diferències de 0,1 °C de temperatura i, per tant, l'aparició d'humitats on abans no existien", assenyala.
Tot i el seu caràcter d'outsider, la termografia és l'ull de l'arquitecte que li permet donar forma a allò invisible i millorar tant l'exercici energètic i d'aquells aspectes relacionats amb la salut de l'usuari.
Aquestes contribucions mereixen, com a mínim, tenir-se en compte com a elements indispensables que formen part d'una nova manera d'entendre i exercir l'arquitectura.
Lucía Burbano
Redacció Escola Sert