Imatge: DALL-E

Notícia |
Formació

Noves òptiques de formació en urbanisme

Adaptar una ciutat als reptes del present i del futur no és una tasca fàcil. L'urbanisme té totes les respostes?

Compartir

L´urbanisme: una especialitat dinàmica i complexa

L’urbanisme és una disciplina fonamental i complexa. “Per donar resposta als importants reptes de futur que es plantegen actualment, cal disposar del coneixement bàsic sobre els instruments que tenim a disposició en el marc legal vigent”, planteja Mònica Beguer, codirectora juntament amb Helena Cruz dels cursos de urbanisme: Introducció al planejament urbanístic i L’urbanisme al servei de les persones. Salut, benestar social i medi ambient.

Per a Pla Fontana i Miguel Mayorga, directors del curs Noves proximitats i espai públic, les ciutats són organitzacions canviants i dinàmiques, i tant les problemàtiques com els paradigmes que regeixen els enfocaments i mirades a la ciutat també van canviant.

Un niño jugando en la superilla de Sant Antoni

Les ciutats són organitzacions canviants i dinàmiques. (Ajuntament de Barcelona)

El disseny resilient té molt a oferir a la relació entre ciutat i mar

L'espessor cultural de l'urbanisme. “A partir de les particularitats de cada cas, moment i lloc, apareixen noves necessitats o que es poden abordar d'altres maneres. Potser això és el més interessant de l’urbanisme. Hem d'estar valorant l'espessor cultural de la disciplina, en les seves idees, plans, projectes, realitzacions i experiències, però també estar molt atents a allò canviant i prioritzable en cada situació”, expliquen.

Els reptes externs: el canvi climàtic. Les costes són especialment sensibles. Aquest abordatge és el que planteja el curs Fronts litorals, canvi climàtic i resiliència. “El disseny resilient que ja s'està executant a la ciutat. Tot i això, aquesta estratègia continua sent invisible en el punt de contacte entre la ciutat amb el mar, on continuen imperant els tradicionals espigons i dics”, afirma la seva directora, Miriam García.

Plano de áreas verdes en el Área Metropolitana de Barcelona

Mapa dels corredors verds potencials dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. (ICTA-UAB)

El curs d'introducció al planejament urbanístic forma sobre el marc legal

Primer, el marc legal de l’urbanisme

Curs d’introducció al planejament urbanístic. Un curs que permetrà als alumnes conèixer els instruments urbanístics regulats que permeten crear un marc concret i daplicació obligatòria:

  • Els instruments de planejament supramunicipals, com és el cas dels Plans Territorials Parcials, els Plans Directors, etc.
  • Els instruments de planejament municipal, com ara els Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) o les Modificacions de Plans Generals.
  • Els instruments de planejament derivat, com els Plans Parcials, els Plans de Millora Urbana, els Plans Especials Urbanístics, etc.
  • I, finalment, els instruments de gestió com els Polígons d'Actuació Urbanística (PAU), les actuacions aïllades de dotació, les actuacions aïllades d'expropiació, etc.
Representación de la calle Rocafort de Barcelona con más zonas verdes

Un dels cursos de l'Escola Sert tracta sobre com crear carrers més habitables. (Ajuntament de Barcelona)

Clima i societat, els desafiaments urgents de les ciutats

Les ciutats són de les persones, els seus habitants. És a les urbs on viu més del 55% de la població mundial. “En el curs que s'imparteix a Escola Sert incidim en com elaborar un bon diagnòstic integrat, que inclou aquesta participació i treball de camp i que mai no poden ser només tècniques”, comparteix Beguer.

Pensar en la proximitat com a estratègia. És una tendència com a proposta d'estructura equilibrada i policèntrica urbana, d'una banda, això ens obliga a pensar en la metròpoli, però també en les solucions a escala urbana de la vida quotidiana. “D'aquí que proposem aquest curs que és en aquest sentit innovador i disruptiu”, diuen Mayorga i Fontana.

Adaptació al clima. García parla “d’adaptació” i multidisciplinarietat. “Són projectes que necessiten estudis molt potents sobre els efectes del canvi climàtic. Aquesta parcel·la correspon a científics i enginyers, però per proposar i articular mesures d’adaptació i transformació de l’espai públic es necessiten arquitectes i urbanistes”.

Mapa de los futuros ejes verde en el Eixample

Mapa dels futurs eixos verds projectats per l'Ajuntament de Barcelona. (Ajuntament de Barcelona)

El 55% de la població mundial viu en ciutats.

Teixint complicitats i avançar-se a escenaris futurs

L'evolució de les sensibilitats i la priorització de les solucions o respostes als problemes de la ciutat aniran canviant. De vegades de forma més lenta o més accelerada, segons les diferents realitats i contextos.

“En temps de tanta incertesa és difícil vaticinar un escenari fix. El que sí que és clar és que haurem de canviar moltes inèrcies sobre com abordar l'arquitectura i l'urbanisme, i fer que això sigui una tendència”, diuen Mayorga i Fontana.

Tot i que de moment no podem parlar d'urbs sostenibles, l'obligació és que, des del coneixement de la ciutat existent, s'aprofitin els mitjans i les eines a disposició dels professionals que permetin aconseguir aquest objectiu.

 

Niños jugando delante de una escuela de Barcelona

L'objectiu a mitjà i llarg termini ha de ser aconseguir ciudaes realment sostenibles. (Ajuntament de Barcelona)

Beguer opina que cada vegada hi ha més necessitat per regenerar i millorar les ciutats, especialment des del punt de vista social i mediambiental. “Però per executar aquests canvis cal conèixer les eines que ho fan possible”, subratlla.

García afirma que cal canviar l’enfocament actual sobre com s’aborda el canvi climàtic des de l’urbanisme. "És una gran oportunitat per al disseny i per millorar els beneficis ecosistèmics, la qualitat espacial i formal i fer projectes increïbles", reflexiona.

“Les darreres dècades s'ha fet més persistent la confluència de polítiques i propostes urbanes que plantegen, tant a nivell global com local, l'objectiu d'avançar cap a urbs més habitables. Són un conjunt d'idees, experiències o tendències, línies de treball que coincideixen i interactuen, i que ens poden dotar de criteris i eines per ajudar a atendre les particularitats i les singularitats de cada cas”, diuen Mayorga i Fontana.

Aquests arquitectes parlen, en concret, d'una sèrie de nous urbanismes que posen en valor aspectes com:

  • El desenvolupament sostenible.
  • Les ciutats intel·ligents.
  • Els reptes de l‟agenda urbana.
  • L'adaptació i la mitigació del canvi climàtic.
  • La resiliència urbana.
  • La ciutat inclusiva.
  • La participació ciutadana
  • La regeneració urbana.
Proyecto de nuevas zonas verdes en la calle Rocafort de Barcelona

Abordar el canvi climàtic des de l'urbanisme ajuda a avançar cap a ciutats més habitables. (Ajuntament de Barcelona)

Hi ha demanda cap a aquest nou urbanisme

Per fer front a reptes com l'adaptació al canvi climàtic, la formació en urbanisme es converteix en l'eina clau. Per això, García advoca per "integrar a la formació dels professionals d'arquitectura els coneixements necessaris per comprendre els processos climàtics, així com les estratègies de disseny per disminuir la vulnerabilitat dels nostres territoris i ciutats".

Per a Beguer, l'urbanisme és sobretot una especialitat “necessària”. “Ha estat una disciplina una mica oblidada en els darrers anys i això es reflecteix en la manca de relleu generacional que ens trobem ara”, explica.

L'arquitecta reivindica l'urbanista com a professional que treballa per millorar l'habitabilitat de ciutats i pobles. "En un moment d´emergència climàtica i social, cal impulsar l´especialitat de l´urbanista, no només de l´arquitecte o arquitecta", assegura.

Buscant la figura capaç de prendre decisions. Mayorga i Fontana també posen èmfasi en la importància d'una figura que prengui decisions i faci un seguiment més informat de tot pla, programa i projecte que permeti un millor disseny i gestió del temps.

“Per estudiar i intervenir a l'espai públic, hem d'identificar millor els problemes i les necessitats i per fer-ho cal visibilitzar i mesurar moltes altres coses, més de les que estàvem acostumats. A les condicions formals, les més visibles, se'ls superposen i interactuen entre elles, les socials, econòmiques i ambientals”, conclouen.

 

Lucia Burbano
Redacció Escola Sert

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
CAPTCHA
L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.