Taxonomia europea, el pilar del marc de finançament sostenible de la UE

El concepte de finances sostenibles, encunyat el 2017, són el leitmotiv de la Taxonomia europea. La UE la defineix, breument, com “una via perquè inversors i empreses puguin diferenciar quins projectes afecten (negativament) el clima i el medi ambient”.

L'arquitecta i membre de la junta directiva de Green Building Council Espanya  (GBCe), Eulàlia Figuerola, va impartir una Sessió Sert sobre Taxonomia en què va començar radiografiant la situació actual: “estem en un procés en què ja s'aplica la transparència a la informació i al reporti però, de moment, no el seu compliment”, va assenyalar. 

Els antecedens de la Taxonomia europea

La Taxonomia europea sorgeix d‟una necessitat: crear un marc comú d‟indicadors, una directiva i un reglament comú. Aquest ha d'avaluar, d'una banda, tota l'activitat empresarial i, de l'altra, els actius i els objectius de la inversió.

Es basa en els conceptes següents:

• La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) que tot i no ser uniforme ni estar regulada, mostra la voluntat i linterès de les empreses per reportar la seva activitat relativa a valors socials o ambientals.
• Criteris ASG (Ambientals, Socials i de Governança), un marc, ara sí, que vincula la filosofia de la RSC amb la necessitat de mesurar, quantitativament, aquests valors. "Introdueix un grau dʻobjectivitat per al rendiment financer que passa per millorar o mesurar lʻimpacte ambiental i/o social positiu", va definir Figuerola.
• Inversió d'impacte, que sorgeix de la filantropia i que, a més de voler impactar positivament, cerca la sostenibilitat financera.

A nivell normatiu, dos són els antecedents de la Taxonomia:

• Sustainable Finance Disclosure Regulation (2019), “el primer pas de la UE per estandarditzar els informes energètics i per transformar i executar el pla d'accés al finançament sostenible”, va explicar Figuerola.
• Corporate Sustainability Reporting Directive (2023), que regula l'obligació de reportar informes no financers i estableix les normes de divulgació sobre la diversitat de les empreses. Amplia l'àmbit d'aplicació a les que cotitzen en mercats regulats i requereixen una auditoria externa”, va compartir l'arquitecta durant la sessió.

El que pretén el reglament de Taxonomia és, en definitiva, estandarditzar la terminologia per al compliment de totes dues normes.

Taxonomia europea: una qüestió per als tècnics

L'any 2018, la UE va publicar un informe elaborat per un grup d'experts sobre les principals estratègies per executar aquest pla d'acció de finançament sostenible basat en dues urgències:

• La contribució de les finances a un creixement sostenible i inclusiu.
• Reforçar l'estabilitat financera.

I tres objectius:

1. Reorientar els fluxos de capital cap a les inversions sostenibles.
2. La necessitat de comptar amb aquestes inversions sostenibles.
3. Incloure els riscos ambientals a la sostenibilitat financera i no al risc financer.

A partir d'aquí, s'hi estableixen vuit accions concretes, una de les quals és la Taxonomia, que proposa tres línies diferents:

1. Proporciona claredat al mercat i transparència al públic.
2. Facilita informació transversal i unitat futura per a una inversió.
3. És una eina de transició.

En resum, es concreta amb el Reglament (UE) 2020/852 per facilitar les inversions sostenibles.

“Això ens afecta a nosaltres com a tècnics. Per què? Perquè aquesta definició d'activitats econòmiques són criteris tècnics que cal justificar. I som els arquitectes els que hem d'ajudar”, va raonar Eulàlia Figuerola.

Per al 2026 s'espera que algun sector ja s'haurà d'alinear amb aquesta Taxonomia, quan per exemple, demanin un crèdit o licitin per a una obra. “La Taxonomia serà un actiu més”, va continuar la ponent.

Criteris, objectius i justificacions

La Taxonomia defineix sis criteris per considerar si una activitat és sostenible o no:

1. La mitigació del canvi climàtic
2. Adaptació al canvi climàtic
3. Sostenibilitat i protecció d'aigua i recursos marins
4. Transició a una economia circular
5. Prevenció i control de la contaminació
6. Protecció i restauració de la biodiversitat i ecosistemes

Perquè una activitat econòmica estigui alineada amb la taxonomia, primer ha de demostrar que contribueix a un d'aquests 6 objectius ambientals, ha de demostrar que no perjudica la resta i complir amb les garanties socials mínimes.

Tot i això, Figuerola ha explicat que només estan definits els criteris de contribució substancial en els dos primers i el que fa referència a l'economia circular.

“El que fa la taxonomia és definir quines activitats són elegibles. Per exemple, en mitigació al canvi climàtic són les que redueixen les emissions de GEH o les que implementin energies i recursos renovables”, va definir.

En aquest sentit, va continuar, hi ha un debat sobre si el sector de la construcció pot contribuir substancialment a la prevenció i restauració de la biodiversitat i els ecosistemes i la transició cap a una economia circular.

“El concepte de perjudici significatiu és important si tenim en compte el cicle de vida de tots els productes subministrats i serveis prestats. No es contribueix a millorar, però en canvi es mantenen les bones condicions o no s'empitjoren”, va aclarir.

Quines són les activitats principals de l'edificació?

• Les noves construccions
• La rehabilitació
• Adquisició i propietat

“Des de GBCe ens estem centrant en aquestes tres activitats principals per intentar entendre quins són els criteris justificatius”, va assenyala Figuerola.

Verificació de la taxonomia amb edificis reals

GBCe, va indicar l'experta en sostenibilitat, forma part del Climate Europe Positive Alliance, un think tank que, des del plantejament paneuropeu, vol estendre ponts entre la política i la pràctica. La visió de l'entorn construït contempla tant el medi ambient com la viabilitat econòmica i les persones.

“Des del 2019 vam començar a estudiar aquests criteris i justificacions tècniques i el 2021 vam fer un estudi a partir de casos reals per determinar si el mercat immobiliari estava preparat. A Espanya ens centrem en edificis nous, rehabilitats i de diferents tipologies per justificar aquesta taxonomia”, va desenvolupar Figuerola.

Aquests van ser els resultats extrets:

• Al voltant del 41% dels edificis estan certificats amb eines de certificació de sostenibilitat.
• En rehabilitació, cap edifici no va demostrar el 100% dels criteris justificatius, però en canvi, complien el criteri de mitigació.
• En nova edificació, la conclusió va ser que només la meitat podia complir dos terços de les justificacions demandades.
• Els més complexos eren els d'adaptació al canvi climàtic, seguits de contaminació i economia circular.
• En adquisició i propietat, només el 15% podien complir dos terços dels criteris tècnics.

“Al nostre sector hi ha dues fases, una de projecte i una altra de final d'obra. Això és important perquè cal justificar quina fase s'alinea amb els criteris de la taxonomia”, va indicar.

Eulàlia Figuerola va indicar que aquests números es deuen, en part, a la manca de dades: “no estem acostumats a demanar certes dades i cal començar a fer-ho. En un dels edificis analitzats, sabíem que complia perquè estava certificat i parlàvem amb els arquitectes. Tot i això, no ho vam poder justificar perquè ens faltaven dades de, per exemple, l'anàlisi del cicle de vida”, va compartir amb l'audiència.

La Taxonomia europea continua evolucionant, i malgrat que queden detalls per polir, serà indispensable per acabar amb el greenwashing i perquè la sostenibilitat sigui, efectivament, un actiu essencial de l'activitat i el recorregut d'una empresa o d'un projecte.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert