Entreivista Miriam Garcia
Notícia |
Actualitat
Territori i urbanisme

“El disseny és l'única eina que permet incorporar la funcionalitat ecològica i fer front a les emergències globals”

La carrera de la doctora en arquitectura, paisatgista, tècnic urbanista i directora de LAND LAB, Miriam García va donar un gir de 180° quan va decidir apostar per integrar el disseny als reptes globals als quals ens enfrontem: l'emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la crisi de salut, qüestions en les quals l'arquitectura pot exercir de pont des d'un marc conceptual basat en la resiliència.

 

(Imatge: Estudi d'adaptació al canvi climàtic del litoral del Besòs - LANDLAB)

Compartir

Mitjançant exemples i solucions concretes, la sessió de dues hores, Principis Bàsics del Disseny Resilient, que dirigeix a l’Escola Sert, proposa la participació amb els alumnes perquè junts puguin començar a construir aquest pont cap al futur.

Com pot l'arquitectura fer front a qüestions com l'emergència climàtica, la crisi de salut o la pèrdua de biodiversitat?
Si parlem d'emergència climàtica, la manera més radical que tindria l'arquitectura d'afrontar aquestes qüestions seria disminuint els consums d'energia i d'aigua i incorporant materials de processos circulars a la rehabilitació i nova edificació. Pel que fa a la biodiversitat i la crisi de salut, ambdues estan molt interrelacionades, per tant hauria d'agregar-se una certa variabilitat ecològica o mesures basades en la naturalesa a la pròpia arquitectura i en l'entorn construït i urbanitzat.

L'arquitectura no és aliena al que succeeix a nivell global?
De fet, la Llei d'Ordenació de l'Edificació passarà a denominar-se Llei de l'Arquitectura i Qualitat de l'Entorn Construït, en una conceptualització que respon a la Cimera de Davos i que estableix aquesta relació amb el conjunt de límits planetaris en els quals la ciutat i l'arquitectura s'insereixen. La llei inclou les externalitats que genera l'arquitectura i els ponts que ha de tendir per a intentar restaurar i regenerar aquests límits que ha portat al conjunt del planeta a aquesta crisi sistèmica que ens trobem immersos.
Aquest és un tema troncal de l'arquitectura per als pròxims vint-i-cinc anys. Aquesta necessitat i urgència s'estan manifestant des dels canvis jurídics i normatius que la pròpia arquitectura experimentarà, l'interès general i de les administracions públiques, a més de l'interès dels arquitectes en formar-se per incorporar aquests conceptes a la seva pràctica professional.

Esquema Estrategia

Estudi d'adaptació al canvi climàtic del litoral del Besòs (LANDLAB).

"Mostrarem exemples d'espais públics, places, parcs i carrers que incorporen mesures basades en la naturalesa"

Quines eines o metodologies s'empren per a dissenyar amb resiliència?
La idea és intentar aclarir el concepte de resiliència, que està darrere del que s’anomena pensament resilient, un marc conceptual al qual ens enfrontem des del disseny, l'arquitectura, i la planificació en totes les escales. Ho desenvoluparem a través d'uns principis generals que il·lustrarem amb projectes que demostraran la versatilitat d'aquests principis. Tot això es materialitzarà en una caixa d'eines pensada per a l'espai públic i que els alumnes podran aplicar directament en els seus projectes o avaluacions.

Pot citar-nos algun exemple que esmentarà durant el curs?
Utilitzarem projectes que hem desenvolupat a l'oficina relacionats amb la costa de Barcelona i el riu Besòs. A més, mostrarem exemples d'espais públics, places, parcs i carrers que incorporen mesures basades en la naturalesa, amb un increment de la variabilitat ecològica i una disminució dels costos de gestió i de manteniment.

"Crec que per ser docent també cal ser investigador. Hem d'intentar aportar a la societat i això es fa des de la recerca."

D'on sorgeix el teu interès en el disseny resilient i per què has decidit enfocar la teva pràctica professional i de recerca en aquesta àrea?
Jo sóc funcionari en excedència. De molt jove vaig tenir la responsabilitat de ser Directora General d'Urbanisme i Ordenació del Territori del Govern de Cantàbria, on vaig haver d'enfrontar-me al primer Pla d'Ordenació del Litoral que es va fer a Espanya el 2004, en plena bombolla immobiliària. Llavors em vaig adonar que la planificació i la protecció no són suficients per afrontar-nos els reptes del canvi climàtic i a la pèrdua de biodiversitat. És necessària una actitud proactiva que té a veure amb integrar el disseny dins de la planificació a totes les escales. El disseny és l'única eina que ens permet restablir el flux entre materials i nutrients i fer front a aquestes emergències globals.

El 2007 vaig sol·licitar l'excedència i vaig iniciar un camí dins de la recerca que va conduir a la meva tesi doctoral ‘Cap a la Metamorfosi sintètica de la costa. Dissenyant paisatges resilients’ (2017), a més de començar a LANDLAB on encara continuo.

Aquesta vocació de servei públic està relacionada amb la teva àmplia experiència com a docent?
Crec que per ser docent també cal ser investigador. Hem d'intentar aportar a la societat i això es fa des de la recerca. La docència és un producte de la recerca. No sé si té a veure amb la meva vocació de servei públic o amb les meves inquietuds personals però exercir-la en diferents països em permet comprendre la complexitat del context en el qual ens trobem i no treballar i pensar des d'un sol lloc sinó abraçar més contextos i una major complexitat.

Quina serà la dinàmica del curs?
Seran petites píndoles per a fomentar una interacció constant. La manera que tenim d'aprendre és comprendre, i per a comprendre hem d'interioritzar els conceptes amb les nostres paraules i els nostres exemples. Els alumnes podran plantejar els seus propis exemples basats en el seu municipi o en la seva pràctica professional perquè puguem debatre sobre ells. És un mètode interactiu, en el qual tu llances una idea exemplificada i els alumnes te la retornen. Al final tots compartirem una caixa d'eines que hem generat com a grup.

 

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert

Sessió Sert: Principis bàsics del disseny resilient

L'1 de març us esperem en aquesta sessió sobre com l'emergència climàtica, la crisi de salut i la pèrdua de biodiversitat impliquen realitzar canvis en el disseny i la planificació urbana.

Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
CAPTCHA
L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.