Les Sessions Sert no acaben en directe: descobreix tot el que t'ofereix el Campus Virtual

Les Sessions Sert són esdeveniments de dues hores adreçats als col·legiats del COAC (tot i que de vegades s'ofereixen en obert) amb què l'Escola Sert vol oferir una formació contínua i de qualitat. Els seus temes solen girar al voltant de tres eixos: la innovació en arquitectura, les temàtiques essencials per a la professió i la resposta a les necessitats que el COAC ha detectat entre els arquitectes.

En un terreny més pràctic, les Sessions Sert es programen d'octubre a maig, se celebren habitualment en format en línia i serveixen per actualitzar coneixements, conèixer novetats i escoltar especialistes que expliquen la seva experiència.

Si s'hi posa la lupa, els temes tractats abasten des de l'edificació fins a l'urbanisme, passant per la rehabilitació, el territori i la gestió del despatx. Cada Sessió Sert l'imparteix un professional expert en la matèria, amb una trajectòria contrastada. En el tram final de cada sessió hi ha un torn de preguntes que pot donar peu a un debat enriquidor en què els assistents comparteixen les seves experiències amb el tema tractat.

Si no es pot assistir a una sessió, o si se'n vol recuperar el contingut un temps després per motius diversos (una necessitat laboral, recordar una aportació concreta…), els enregistraments queden disponibles al Campus Virtual, tant per a qui hi va assistir com per a qui no hi va poder anar.

En directe o en diferit, el coneixement sempre és la clau

Cada format té la seva raó de ser. María Teresa Alonso Argul, directora del postgrau en Project Manager i ponent en diverses Sessions Sert, té clars els avantatges d'assistir-hi en directe: «El directe et dona una proximitat amb qui t'està parlant. Pots interrompre'l, demanar-li que t'expliqui un dubte en el moment».

Per a Alonso, aquest intercanvi és el que dona riquesa a les Sessions Sert: poder «interrompre qui està parlant, igual que si fossis a la mateixa classe, per no quedar-te amb un dubte, perquè t'aprofundeixin en una cosa que no has entès». I afegeix una observació que ha comprovat com a ponent: «He vist que la gent, si li dones aquesta opció, hi participa».

Una persona participant consultada per a aquest article hi coincideix. El que més valora del directe és que «permet interactuar si em sorgeix algun dubte».

Si el directe serveix per preguntar, l'enregistrament serveix per a un aprenentatge més reflexiu o per recuperar allò que ens va cridar l'atenció en el seu moment. Alonso ho resumeix amb una idea pràctica: saber que la sessió queda enregistrada canvia la manera d'escoltar-la. «Saber que s'està enregistrant et permet no perdre el temps prenent apunts ni preocupar-te de no perdre't res», explica. Si no arribes a anotar el web que ha recomanat el ponent, el llibre que ha suggerit o la fórmula que ha comentat, podràs consultar-ho després. Mentrestant, pots preguntar directament sobre allò que t'interessa en aquell moment.

Per a la directora del postgrau de l'Escola Sert, el repositori de continguts és «una biblioteca». Ella mateixa, com a oient en altres conferències, ha viscut aquesta situació: «Al cap d'uns mesos, mentre fas una feina, dius: això m'ho han explicat». Poder anar-ho a buscar, diu, evita haver-ho de rastrejar a cegues per internet.

Segons Alonso, el contingut que més es torna a consultar és el més tècnic. I posa un exemple del seu propi postgrau, amb una sessió sobre anàlisi financera i viabilitat econòmica en què el professor presenta moltes fórmules en poc temps. Poder-la revisar amb calma, segons ella, «et pot ajudar molt».

Una formació a mida de necessitats reals

Alonso considera que les sessions donen resposta a necessitats molt presents en el dia a dia dels professionals de l'arquitectura. Segons la responsable del programa de project management, hi ha dos grans perfils entre els arquitectes. D'una banda, qui acaba de sortir de la facultat i descobreix que el que ha après només serveix en part per a tot el que comporta la professió. De l'altra, qui fa anys que treballa i vol especialitzar-se o cobrir un buit concret.

En aquesta línia, una persona participant explica que recorre als enregistraments buscant «formació transversal a l'exercici de la meva professió» i que les sessions que li han resultat més útils són les relacionades amb el contingut documental dels projectes i amb les novetats normatives. Entre la gestió del dia a dia, el coneixement tècnic i la normativa, la varietat de temes permet que cada arquitecte trobi al Campus Virtual les sessions que necessita.

Alonso recorda que el Campus Virtual es va concebre també com un espai per fer xarxa: un lloc on els companys d'un postgrau o d'un cicle de sessions poguessin ajudar-se a resoldre dubtes professionals o a trobar un col·laborador.

Properes sessions: dos cicles per continuar aprenent

Una bona manera de saber què es pot trobar en el futur al Campus Virtual és fer una volta per l'agenda de l'Escola Sert. En directe o a través de l'enregistrament, les properes setmanes es podrà aprofundir en aquests temes:

• Cicle És la fusta una realitat a la construcció de la ciutat?, que arriba a la recta final al novembre amb dues Sessions Sert, el 2 i el 9. El cicle està dedicat a les aplicacions reals de la fusta en l'edificació, sobretot en projectes en alçada, i als condicionants tècnics, normatius i constructius que en determinen l'ús. La sessió del 2 de novembre, amb Manuel Gayete Fernández, fundador de Biofusteria, se centra en el comportament de la fusta com a material. L'última, el 9 de novembre, aborda els fonaments de l'arquitectura industrialitzada en fusta (comprensió del material, normativa i construcció) amb Sergi Sebastia Sarroca, director comercial de Sebastia, indústries de la fusta.
• Cicle Més enllà del projecte: quines habilitats necessita un arquitecte avui?, per a qui busqui opcions a la segona meitat de novembre. Són sessions sobre les competències que, més enllà del domini tècnic, calen per exercir la professió. Obre el cicle Elena Orteu Giménez el dia 16, que compartirà la seva experiència acompanyant estudis en la gestió empresarial, la definició de marca i la captació de clients. La segona sessió, el dia 23, va a càrrec de Clara Llensa, directora de Relacions Institucionals i Comunicació del COAC, que explicarà com comunicar i defensar un projecte. I el 30 tanca el cicle María Teresa Alonso, amb una sessió sobre lideratge i coordinació d'equips.

Alonso avança l'enfocament de la seva sessió, que no serà una xerrada teòrica: «Jo no soc coach ni una teòrica de la comunicació ni del lideratge. Puc explicar l'experiència de com funciona quan ets dins d'un equip de gent que potser és en tres països diferents i en quatre o cinc empreses diferents».

La ponent afegeix que la idea de fons és que «un projecte no el fa una sola persona»: hi intervenen enginyeries, promotors, constructores i administracions, cadascuna amb el seu llenguatge i les seves prioritats. La sessió analitzarà situacions reals, què va funcionar i què no, per parlar de com es reparteixen les responsabilitats, com es comunica perquè els acords es compleixin i com se sosté un procés llarg sense desgastar l'equip.

Les Sessions Sert i el Campus Virtual no són mons separats, sinó complementaris. Assistir en directe permet interactuar amb el ponent i amb els altres participants per debatre i compartir dubtes o experiències; el Campus Virtual, en canvi, ofereix una aproximació més reposada i analítica. Al capdavall, una sessió dura dues hores, però el que s'hi explica et pot acompanyar molt més temps en la teva pràctica professional.

Article de Iván Giménez Chueca