De l'esbós al render en segons: així treballen avui els arquitectes amb IA

Fa tot just tres anys, la pregunta era si la intel·ligència artificial tenia cap paper real en la pràctica arquitectònica. Avui la qüestió és qui no la fa servir encara i per què. Segons l'informe The State of AI in Architecture, elaborat per Chaos i Architizer, el 46% dels estudis ja integra eines d'IA en algun punt del seu flux de visualització. Un altre 24% preveu incorporar-les pròximament i el 74% espera augmentar-ne l'ús els pròxims dotze mesos.

Entre fer servir una eina de manera ocasional com a ajuda puntual i redissenyar el flux de treball de l'estudi al seu voltant hi ha una distància enorme. Per explorar-la, parlem amb quatre professionals que són al centre d'aquest canvi: David Parra, arquitecte i divulgador especialitzat en IA; Alex i Mireia Palazón, cofundadors d'Armox, una plataforma d'IA creativa per a l'arquitectura; i Vicente Molina, arquitecte i docent d'Escola Sert.

Al principi, va ser la imatge

Per a la majoria d'arquitectes, la IA va arribar per la porta visual. Així ho recorda David Parra: «Sempre m'havia apassionat el món de la imatge dins de l'arquitectura, i va ser Midjourney el que em va captar l'atenció, amb tot aquell potencial de creació d'imatges en segons. Per tant, em vaig trobar amb la intel·ligència artificial més per curiositat que per necessitat».

Fins a l'eclosió d'aquestes eines, la visualització arquitectònica havia estat un dels colls d'ampolla més costosos del sector. Renderitzar una imatge fotorealista amb eines tradicionals (V-Ray, Enscape, Lumion) exigia maquinari potent, hores de càlcul i, en molts casos, externalitzar la feina a un estudi d'infografia.

Alex i Mireia Palazón, que van fundar Armox precisament per atacar aquest problema, ho descriuen sense embuts: «un arquitecte pot passar setmanes desenvolupant un concepte, però després necessita dies, de vegades setmanes, només per comunicar-lo visualment a un client. Vam veure que la IA generativa podia comprimir aquest procés de dies a segons».

Els responsables d'Armox expliquen que ara han vist un canvi respecte al que havien previst inicialment quan es va començar a fer servir la IA: «pensàvem que l'eina es faria servir principalment per produir renders finals de presentació, però molts estudis ja la fan servir en la fase conceptual».

Alex i Mireia Palazón expliquen com els estudis «pugen esbossos a mà o croquis ràpids i generen variacions estilístiques per explorar direccions de disseny fins i tot abans d'obrir el programari CAD». Així doncs, es pot dir que la IA no substitueix el render del projecte executiu: es converteix en eina d'ideació molt abans del que ningú havia anticipat.

Més enllà de la imatge arquitectònica: el flux complet

El gran salt per a l'arquitectura en l'ús de la IA ha estat integrar-la en totes les fases del projecte: des de la primera trucada del client fins al lliurament de la documentació tècnica. Per exemple, David Parra explica que treballa amb tres capes diferents d'eines:

• En primer lloc, fa servir els models de llenguatge, com ChatGPT i similars, «sobretot a manera d'assistent, amb la creació de GPTs personalitzats. Per exemple, tinc un assistent del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) o un altre que em genera propostes en planta per a projectes de reformes».
• Després passa a fer servir IA visuals (Midjourney, Nano Banana, RendAir), que li serveixen tant per explorar opcions conceptuals com per ajustar materials i mobiliari en les imatges finals.
• En un tercer nivell, Parra aplica les automatitzacions construïdes sobre eines com Make, que li permeten, per exemple, generar en segons una memòria d'acabats a partir d'un únic plànol.

«El kit mínim que solc recomanar», resumeix Parra, «és LLM, més IA visual, més automatitzacions. Per exemple, ChatGPT més RendAir i Make. Però depèn de l'estudi, de què facin exactament i de quins siguin els seus fluxos de treball».

El matís és important: no hi ha una resposta universal. Un estudi que treballa en BIM rigorós necessita un stack diferent del d'un que opera a petita escala sense modelatge paramètric.

Armox ha apostat per resoldre precisament aquesta complexitat d'integració. El seu llenç de nodes connectables permet encadenar més de 50 models (Flux, Stable Diffusion, Kling, Runway, Sora, entre d'altres) sense necessitat de moure's entre aplicacions diferents ni de saber programar.

«Això és molt diferent de fer servir ChatGPT per una banda, Midjourney per una altra, i després un editor de vídeo», apunten els cofundadors d'Armox, que afegeixen que «nosaltres unifiquem tot el flux creatiu en un sol llenç on les dades flueixen entre nodes de manera visual i intuïtiva. L'arquitecte pensa en el seu projecte, no en la tecnologia».

Vicente Molina, per la seva banda, llança una reflexió davant del volum de feina que es pot arribar a processar en aquest nou panorama: «la IA pot produir vint camins en una tarda, però algú ha de decidir quins són coherents amb el lloc, el client, la normativa, el pressupost i la manera de treballar de l'estudi». El docent de Sert puntualitza que «el risc no és que la IA proposi massa; el risc és que l'arquitecte deixi de filtrar».

El rol de l'arquitecte en un món dominat per la IA

Si les eines d'intel·ligència artificial van intervenint en les diferents fases d'un projecte, on queda el rol de l'arquitecte? David Parra respon amb una frase que va manllevar de Wolf Prix, fundador de Coop Himmelblau, per a qui la IA és «el millor coworker de l'estudi», cosa que «ens recorda contínuament que al final som nosaltres qui signem el projecte, i el criteri i la intenció de disseny per part nostra seran més importants que mai».

Un exemple de com l'arquitecte continua sent indispensable és quan és el client qui arriba a una primera reunió amb imatges generades per Midjourney com a briefing visual. Un cas així, per a Parra, lluny de ser un problema, és una oportunitat: «és una manera senzilla i divertida que el client s'impliqui en el projecte. Ens posa en posició de curator i educador: sabent explicar què val, què no val i sobretot per què».

Així doncs, el pensament crític de l'arquitecte no desapareix, puja en la cadena de valor.

Cap als models 3D i l'agentització

Si hi ha un consens entre els professionals consultats, és que les eines més disruptives encara no han arribat. David Parra apunta a les IA capaces de generar models 3D a partir d'imatges com el pròxim canvi de paradigma. «Encara no estan gaire desenvolupades, comencen a funcionar bé per a petits objectes de mobiliari o grans masses d'edificis sense definició, però per a un projecte professional complet encara són lluny». De tota manera, contempla un horitzó temporal relativament proper d'uns dos anys.

Més enllà de la generació 3D, comença a perfilar-se un altre salt: l'agentització dels estudis. La progressió és clara: de l'ús puntual d'eines, a les automatitzacions que encadenen tasques, i d'aquí a agents capaços d'orquestrar fases senceres del flux de treball amb certa autonomia. És un terreny encara incipient, però que porta a l'extrem l'advertència de Molina: quan un agent pot executar una cadena de decisions, el que és decisiu deixa de ser què es genera i passa a ser qui governa i valida el que s'executa. Com afrontar aquesta transició (espectre de maduresa, stack mínim i full de ruta) mereix un article propi...

Molina afegeix una reflexió interessant sobre l'equilibri entre les noves eines i el rol del professional: «si no tens criteri, l'eina t'arrossega. Si el tens, et permet pensar amb més amplitud i arribar abans a decisions més sòlides».

La pregunta ja no és si la IA té un paper en l'arquitectura. La pregunta és quin paper vol tenir cada arquitecte en un sector que, com tants altres, viu un canvi molt profund.

Com assegura Molina, «l'arquitectura no es torna menys humana per usar IA, es torna menys humana quan deixem que l'eina decideixi per nosaltres».