L'arribada de Midjourney ha suposat un impuls per la creativitat dels arquitectes, ja que permet concebre estructures amb formes molt originals. (Vicente Molina/Jornades IA COAC)
Més enllà del disseny: Midjourney a l'arquitectura
La intel·ligència artificial (IA) ha arribat a les nostres vides i ho està colonitzant tot, oferint eines i possibilitats que fins fa poc semblaven ciència ficció. L’arquitectura no ha quedat fora d’aquesta colonització. Plataformes d’imatge generativa com Midjourney han obert horitzons creatius, permetent dissenyar imatges d’edificacions i espais que semblen trets d’un somni.
La revolució creativa: explorant noves fronteres
L’arribada d’eines com ara Midjourney ha estat un impulsor per a la creativitat. La possibilitat de concebre edificis amb formes inesperades, estructures úniques i escenaris sorprenents se sent com tenir entre mans un “llapis màgic” capaç de donar vida a qualsevol idea, per desgavellada que sembli.
Aquesta etapa d’exploració creativa ha estat alliberadora, cosa que permet trencar amb les normes tradicionals i replantejar els límits de l’arquitectura. Una nova forma de dissenyar que potenciarà larquitectura i el disseny.
El funcionament de Midjourney i d’altres aplicacions similars es basa en l’ús d’intel·ligència artificial per generar imatges a partir de descripcions en text (prompt) que proporciona l’usuari. Aquest procés no és màgic per si mateix; darrere d’aquesta tecnologia hi ha un sistema d’aprenentatge complex que es nodreix d’una vasta quantitat de dades visuals.
Perquè la IA pugui “entendre” el que signifiquen les paraules o conceptes que descrivim, s’ha d’entrenar amb milions d’imatges existents, les quals estan emmagatzemades a bases de dades o recopilades d’internet. Aquestes imatges originals no són creades per la IA, sinó per humans, i serveixen com a base perquè la intel·ligència artificial pugui aprendre a replicar objectes, estils, conceptes o, com en el nostre cas, corrents arquitectònics.
Prenguem com a exemple un cas específic: imaginem que escrivim el prompt amb la frase “una casa amb el disseny de la Bauhaus amb detalls de Le Corbusier”. que els humans han creat prèviament sobre la Bauhaus i els dissenys de Le Corbusier. Amb aquesta informació, la IA analitza i combina aquests estils, generant una nova imatge que resulta lògica i coherent des del punt de vista arquitectònic. No inventa des del no-res, sinó que barreja i adapta el que ha après de les fonts humanes.
Perquè la IA pugui “entendre” el que signifiquen les paraules o conceptes que descrivim, s’ha d’entrenar amb milions d’imatges existents. En aquest cas, la imatge s'ha generat amb el prompt “una casa amb el disseny de la Bauhaus amb detalls de Le Corbusier” (Vicente Molina/Jornades IA COAC)
"L'impacte d'aquesta dinàmica és transformador: ja no som únicament els arquitectes individuals dissenyant a mà alçada un esbós, sinó que participem en un procés creatiu que inclou el llegat de tota la comunitat arquitectònica i la tecnologia de Midjourney".
D’aquesta manera, podem imaginar la IA com un “llapis màgic” que no només dibuixa allò que demanem, sinó que s’alimenta de la creativitat acumulada per generacions d’arquitectes, dissenyadors i artistes. A l’exemple, intervenen tres actors principals:
- l’usuari que escriu el prompt (és a dir, qui pren el paper de guia o director del procés),
- els arquitectes de la Bauhaus i Le Corbusier (les obres del qual serveixen com a referència visual),
- i la IA, que actua com a catalitzador que barreja les idees per generar un nou resultat.
L'impacte d'aquesta dinàmica és transformador: ja no som únicament els arquitectes individuals dissenyant a mà alçada un esbós, sinó que participem en un procés creatiu que inclou el llegat de tota la comunitat arquitectònica i la tecnologia de Midjourney. Això ens brinda un poder increïble, perquè permet a qualsevol persona, sense importar-ne el nivell tècnic, col·laborar indirectament amb les ments més brillants de la història i explorar noves fronteres de disseny amb eines d’una precisió i versatilitat mai vist.
Aquesta “fusió creativa” és, en essència, una nova forma de col·laboració entre allò humà i allò artificial, ampliant les nostres possibilitats com a dissenyadors i creadors en un món on la tecnologia no reemplaça la nostra creativitat, sinó que l’amplifica i la transforma.
No obstant això, com passa amb qualsevol avenç disruptiu, aquest poder comporta una gran responsabilitat.
Amb Midjourney participem en un procés creatiu una nova forma de col·laboració entre allò humà i allò artificial, ampliant les nostres possibilitats com a dissenyadors i creadors en un món on la tecnologia no reemplaça la nostra creativitat, sinó que l’amplifica i la transforma. (Vicente Molina/Jornades IA COAC)
Un miratge estètic: el posthumanisme arquitectònic
Quan descobrim aquestes eines com Midjourney, molts ens sentim com a nens amb una joguina nova. La possibilitat de crear edificis amb formes inusuals, estructures impossibles i escenaris fantàstics és simplement irresistible. És tenir a les nostres mans la capacitat de materialitzar qualsevol idea, per extravagant que sigui.
L’auge de les xarxes socials i publicacions especialitzades també ha posat al centre de l’escenari aquests dissenys generats per IA: edificis amb formes impossibles, estructures que semblen desafiar la gravetat i creacions que tenen com a únic propòsit atraure mirades.
La comunitat arquitectònica està bombardejada d’aquestes imatges que podrien en dificultats qualsevol calculista que hagués de transformar aquesta arquitectura en realitat.
Al principi, nosaltres mateixos a l’estudi sucumbim a la temptació de dissenyar estructures irreals, captivat per les possibilitats il·limitades d’aquestes eines. No obstant, aviat ens vam adonar que aquest enfocament no tenia substància. Va caldre reflexionar i redirigir el nostre ús de la IA cap a projectes amb un propòsit clar i tangible.
Podríem dir que estem observant l’aparició d’un fenomen que es podria anomenar posthumanisme a l’arquitectura. En aquesta època, promoguda per internet, les xarxes i una cultura de satisfacció instantània, s’està tendint a valorar el que és efímer i superficial, deixant de banda el nostre perfil més tècnic.
És imprescindible que qualsevol novetat generi entusiasme i curiositat. Això no obstant, l’ús incorrecte d’aquestes eines pot minimitzar una disciplina tan intrincada com l’arquitectura, transformant-la en un espectacle d’imatges captivadores però sense significat.
Estem observant l’aparició d’un fenomen que es podria anomenar posthumanisme a l’arquitectura. (Vicente Molina/Jornades IA COAC)
"Els arquitectes i dissenyadors tenen el deure utilitzar eines com la IA per generar un impacte positiu en la societat i l’entorn construït. Això no vol dir renunciar a la creativitat, sinó enfocar l’enginy cap a solucions reals que puguin donar suport al dia a dia d’un estudi d’arquitectura".
La responsabilitat de l’arquitecte amb la IA
Aquí és on cobra sentit la frase: “un gran poder comporta una gran responsabilitat”. Els arquitectes i dissenyadors tenen el deure utilitzar eines com la IA per generar un impacte positiu en la societat i l’entorn construït. Això no vol dir renunciar a la creativitat, sinó enfocar l’enginy cap a solucions reals que puguin donar suport al dia a dia d’un estudi d’arquitectura.
La IA té el potencial de transformar larquitectura, ajudant a optimitzar dissenys, explorar alternatives i augmentar leficiència en els processos creatius. Tanmateix, per aprofitar-ne tot el potencial, hem de deixar enrere els dissenys fantàstics que no es poden materialitzar i enfocar-nos en projectes reals al servei de la societat.
Potser abans de la incorporació de la IA als nostres fluxos de treball podíem tenir 10 o 15 idees. Esbossos realitzats a mà o a ordinador que podrien portar- nos dies o setmanes.
Aquest temps ha passat i la IA ens ofereix avui centenars, milers d’idees generades en poc temps, deixant-nos a nosaltres un nou paper com a arquitectes. Amb tantes idees sobre la taula, hem de tenir ara l’habilitat de saber destriar quines idees de les que hem generat són valuoses per al nostre disseny i quines no.
En aquest cas, puc assegurar que el percentatge d’imatges valuoses és molt baix. El càlcul estimatiu al nostre estudi és al voltant del 0,1%. És a dir, de 1.000 imatges solem quedar-nos amb 1. Saber quina és aquesta única imatge és la nostra nova responsabilitat. D’aquesta manera, la IA deixa de ser una eina merament estètica per convertir-se en un suport arquitectònic, un assistent creatiu que ens ha d’exigir més com a arquitectes.
L’impacte de la intel·ligència artificial a l’arquitectura promet una revolució en la forma de dissenyar i conceptualitzar, marcant un abans i un després al nivell arquitectònic. En seguir aquest camí, sota el paraigua de la IA veurem com el nivell general de l'arquitectura s'eleva de manera exponencial. Aquest avenç també crearà una bretxa significativa entre els arquitectes que adoptin i dominin l'ús d'aquestes eines tecnològiques i aquells que no ho facin.
En aquest nou escenari, s’entremesclaran habilitats tradicionals de l’arquitectura amb noves de la nova tecnologia. Ens trobarem amb 3 habilitats que poden marcar el futur d’un arquitecte:
- Sensibilitat i gust arquitectònic: la capacitat per avaluar amb sensibilitat arquitectònica i discernir si una imatge generada és vàlida per seguir endavant en el procés creatiu es convertirà en una aptitud essencial, coherent, funcional i fidel als principis del disseny.
- Enginyeria de prompt: una altra habilitat clau serà saber com interactuar amb la IA a través del text. Escriure el text adequat que la IA pugui interpretar de manera òptima marcarà la diferència entre un resultat genèric i una proposta arquitectònica única i precisa. L’elecció de paraules, l’especificació d’estils, materials i conceptes dins del prompt, així com aspectes tècnics seran clau per elaborar una bona idea arquitectònica. D’altra banda, conèixer termes específics d’arquitectura en anglès serà de gran ajuda, ja que sobretot la IA ha estat entrenada amb vocabulari anglosaxó.
- Cultura arquitectònica: saber quin estil arquitectònic triar o en quin arquitecte donar-te suport per generar imatges serà fonamental per a l’elaboració de bones imatges. Tenir un ventall de coneixement arquitectònic ajudarà de manera definitiva a trobar aquesta idea genial per a cada projecte.
Aquestes 3 habilitats ajudaran de manera notable la generació d’imatges, deixant “agafo” el disseny si no se’n domina una. En aquest context, l’arquitecte ja no serà només un creador de plànols o estructures, sinó també un estrateg capaç de guiar la IA en la direcció correcta per assolir resultats excepcionals. Aquesta transformació redefineix el paper de l’arquitecte com un mediador entre la tecnologia i la creativitat humana, on el domini d’eines d’IA i una sensibilitat estètica i arquitectònica profunda seran els elements que determinaran l’èxit en aquesta nova era.
Vicente Molina
Arquitecte i Arquitecte Tècnic. CEO European School of Architecture. Arquitecte A.I. Mtres Studio. Professor Universidad San Pablo, Universidad Rey Juan Carlos, Syracuse University.
Aquest article es basa en una conferència de l'autor durant el 1r cicle 'La intel.ligència artificial a l'arquitectura: noves eines per a noves mirades de mutur, organitzat pel COAC.