Postgrau | Arquitectura saludable i bioconstrucció

Aquest primer mòdul proporciona les bases per entendre com l’entorn construït interactua amb les persones i com les decisions de projecte poden incidir en la salut, el confort i el benestar.

Partint de la relació entre arquitectura, natura, sostenibilitat i salut, s’analitza l’edifici com un determinant de salut i s’identifiquen els principals factors que condicionen la qualitat ambiental dels espais interiors.

L’alumnat aprendrà a reconèixer les diferents fonts de contaminació presents als edificis, entendre d’on provenen i incorporar criteris de disseny que permetin prevenir-les, reduir-les o controlar-ne l’exposició.

S’abordaran tres grans grups de contaminants:

• Físics: amiant, gas radó i radioactivitat dels materials, camps elèctrics i magnètics de baixa freqüència, ones electromagnètiques d’alta freqüència, il·luminació i contaminació acústica.
• Biològics: fongs, llevats, bacteris, virus i al·lèrgens.
• Químics: fibres i partícules, compostos orgànics volàtils (COV), contaminants orgànics persistents (COP) i metalls pesants.

Per a cadascun d’aquests factors s’estudiarà què és, on es pot trobar dins l’edifici, com es pot identificar o mesurar i quins criteris arquitectònics i constructius permeten reduir-ne l’impacte.

El mòdul té un component especialment pràctic, amb tallers de mesurament de camps elèctrics, magnètics i electromagnètics, que permetran comprendre els principis d’un sistema elèctric i de telecomunicacions biocompatible. També s’abordarà el disseny de la il·luminació des de la cronobiologia, tenint en compte la relació entre llum, ritmes circadians i benestar.

Es treballaran igualment els criteris de ventilació i climatització saludables, comparant estratègies actives i passives per aconseguir una bona qualitat de l’aire interior, així com el potencial de la biofília i la integració de vegetació en els espais.

Finalment, s’introduirà la geobiologia i l’anàlisi de radiacions naturals mitjançant un taller pràctic.

Aquest mòdul se centra en els materials, les tècniques i els sistemes constructius que permeten desenvolupar una arquitectura més saludable, biocompatible i de menor impacte ambiental, tant en obra nova com en rehabilitació.

L’objectiu és que l’alumnat no només conegui els principals materials de bioconstrucció, sinó que aprengui a entendre’n les propietats, seleccionar-los amb criteri i integrar-los correctament en solucions constructives reals.

Es treballaran materials i sistemes com:

• Fusta estructural, aprofundint en els criteris de disseny que permeten optimitzar-ne l’ús com a material constructiu.
• Rehabilitació de la fusta, identificant patologies, estratègies de conservació i alternatives que permetin reduir l’ús de tractaments químics.
• Sistemes constructius amb terra, estudiant-ne les propietats i aplicacions actuals.
• Aïllaments tèrmics naturals, analitzant-ne les prestacions, els avantatges i les possibilitats d’aplicació.
• Calç, les seves propietats, aplicacions i compatibilitat amb sistemes tradicionals i contemporanis.
• Pintures, lasurs i acabats naturals, amb especial atenció a la seva repercusió en la qualitat de l’ambient interior.
• Fusta en interiors, seleccionant espècies i tractaments adequats per a paviments, revestiments, mobiliari o superfícies de treball.
• Materials sintètics, analitzant-ne les implicacions per a la salut i el medi ambient i estudiant possibles alternatives.
• Sistemes vegetals, residus i altres solucions de bioconstrucció, ampliant la mirada sobre els recursos disponibles.
• Biofília i materials vius, explorant noves maneres d’incorporar sistemes naturals en l’arquitectura.

El mòdul incorpora també una base de física de la construcció, imprescindible per prendre decisions correctes. Es treballaran aspectes com la bioclimàtica, la inèrcia tèrmica, l’aïllament i les propietats físiques dels materials, entenent que una solució saludable ha de ser també tècnicament coherent i durable.

Una part important es dedica a la rehabilitació del parc edificat existent, identificant-ne les principals deficiències i les oportunitats per incorporar criteris de salut durant els processos d’intervenció. Es treballaran les sinergies entre rehabilitació, confort, eficiència i salut, així com les causes i estratègies de prevenció de la síndrome de l’edifici malalt.

També s’introduiran eines per avaluar i comparar materials i productes, com bases de dades ambientals, informació relativa a la salut dels materials i diferents sistemes de certificació.

El caràcter pràctic del mòdul es reforça amb diversos tallers:

• Taller de materials, amb mostres físiques que permeten conèixer directament textures, composicions, propietats i aplicacions.
• Taller de sistemes constructius, on es treballarà com integrar aquests materials en detalls constructius i solucions reals de projecte.
• Taller amb la indústria, amb la participació d’empreses representatives del sector que presentaran les característiques tècniques, prestacions i criteris d’aplicació dels seus productes.

L’objectiu final és que l’alumnat sigui capaç de passar de la selecció d’un material a la definició d’un sistema constructiu complet, entenent-ne simultàniament les implicacions sobre salut, confort, durabilitat, impacte ambiental i descarbonització.

Aquest tercer mòdul amplia la mirada més enllà del material i de l’edifici per entendre la salut com un criteri transversal que afecta el conjunt del projecte arquitectònic, la gestió dels espais, la promoció immobiliària i la ciutat.

L’objectiu és que l’alumnat sigui capaç de relacionar els coneixements adquirits als mòduls anteriors amb altres disciplines i àmbits professionals, incorporant una visió més global sobre la manera com l’entorn construït condiciona la salut, el comportament i el benestar de les persones.

El mòdul s’organitza en quatre grans àmbits:

1. Context global de l’arquitectura saludable

S’analitza l’evolució històrica de la relació entre arquitectura i salut, des de l’higienisme fins als reptes actuals de salut ambiental. Es treballarà la visió mèdica dels factors d’exposició de l’entorn i es plantejaran debats contemporanis vinculats als límits ambientals, el decreixement i els models beyond growth.

2. Aspectes cognitius, perceptius i socials

S’explora com els espais poden influir en la percepció, el comportament i les relacions socials. Es presentaran exemples d’aplicació de les neurociències a l’arquitectura, així com aproximacions complementàries com el feng shui, la geometria natural o la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny.

L’objectiu no és aplicar receptes tancades, sinó ampliar les eines de lectura del projecte i entendre millor la diversitat de necessitats de les persones que habiten els espais.

3. Integració multidisciplinària i aplicació professional

Es treballarà la relació de l’arquitectura saludable amb altres disciplines i agents del sector: Passivhaus, facility management, promoció immobiliària, real estate, certificacions ambientals, cohabitatge, gestió de l’aigua, cooperació o retail.

A través de casos pràctics s’analitzarà com incorporar criteris de salut en diferents tipologies, fases del projecte i models de gestió, entenent també els avantatges i limitacions de les principals certificacions i metodologies existents.

4. Urbanisme i salut

La mirada s’amplia de l’edifici a la ciutat, analitzant com el planejament, la mobilitat, l’espai públic, la vegetació, l’aigua, el soroll o les condicions ambientals influeixen en la salut de la població.

Al llarg del mòdul es realitzaran també sessions de tutoria grupal del Treball Final de Postgrau, concebudes com un espai per compartir criteris, contrastar decisions i integrar de manera transversal els coneixements adquirits durant la formació.

L’objectiu final és que l’alumnat sigui capaç de connectar salut, arquitectura, construcció, gestió i ciutat, i aplicar aquesta mirada transversal a projectes reals i contextos professionals molt diversos.