L'equip de restauradors va treure capes de pintura i es van recuperar els acabats originals de l'escala. (BTA Arquitectura)
Objectiu: recuperar la imatge original d’un edifici antic al carrer Provença i adaptar-lo a les noves normatives sense perdre'n l'essència
Una de les grans tasques de la rehabilitació arquitectònica integral és poder recuperar edificis antics de gran valor històric per adaptar-los als nous temps. Tot sense perdre la seva essència. L'arquitecta Marta Urbiola ens ho exemplifica amb els detalls d'un projecte al barcelonès carrer de Provença.
El barri de l’Eixample de Barcelona és una mostra vivent d’un patrimoni arquitectònic únic on conviuen els estils antics, com els modernistes, noucentistes o classicistes, d’una manera molt harmoniosa. Els seus edificis expliquen el desenvolupament social, cultural i econòmic de la ciutat i el pas irrefrenable del temps.
Una de les principals característiques d’aquesta zona de la ciutat és que els seus immobles respiren sempre certes pautes de proporcions, colors o materials. Ara bé, a causa del pas dels anys, cal rehabilitar-los per garantir un futur de l’habitatge digne i sostenible a Catalunya.
Els edificis de l'Eixample respiren sempre certes pautes de proporcions, colors o materials. Detall del sostre del vestíbul, un cop rehabilitat (BTA Arquitectura)
El pas del temps en els edificis antics, amb les seves diferents capes, ajuden a no perdre el coneixement sobre la història de la ciutat.
“La rehabilitació comença per valorar el patrimoni que ja tens”, explica Marta Urbiola, arquitecta especialitzada en rehabilitació de l'estudi BTA Arquitectura i vocal de l’Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA). Des de BTA Arquitectura s’ha dut a terme, durant dos anys, una rehabilitació integral d’un edifici ubicat al carrer Provença i ara repassem els detalls del projecte amb la Marta.
Per a l'arquitecta especialista en rehabilitació, edificis com aquest expliquen el pas del temps amb les seves diferents capes i ajuden a “no perdre el coneixement sobre la història de la ciutat”. Afegeix, a més, que al despatx “apostem sempre per la recuperació i manteniment dels diferents elements i, en aquest projecte, l’edifici s’ho valia”. Ara, adequat a les normatives actuals, adaptant les barreres arquitectòniques i millorant l’ accessibilitat, aquest immoble del carrer Provença llueix tot el seu valor patrimonial.
El pati central va ser un dels grans reptes d’aquest projecte de rehabilitació al carrer Provença de Barcelona. (BTA Arquitectura)
Provença, patrimoni viu de l’Eixample
“Un edifici antic acostuma a tenir un immens valor patrimonial que s’ha de conservar i posar en valor”, opina Marta Urbiola. De fet, fer entendre a la propietat d’edificis emblemàtics com el del carrer Provença aquesta idea és, a vegades, una de les grans dificultats que es troben els arquitectes especialitzats. Per això, parla de la necessitat de fer pedagogia dels antics oficis, del seu valor i de la seva recuperació.
Urbiola recorda que el principal objectiu d’aquest projecte en concret va ser “recuperar la imatge original d’un edifici antic i adaptar-lo a les noves normatives sense perdre la seva essència”. Per això, es va recuperar la imatge original de l’escala i el vestíbul que estaven amagades sota diverses capes de pintura i es va millorar l’accessibilitat a l’interior.
Els paviments hidràulics incrustats al foc es van tornar a col·locar als vestíbuls d'entrada mantenint els patrons originals. (BTA Arquitectura)
“Ens vam trobar amb paviments hidràulics i incrustats al foc de la casa Anchisi. Saber d’on eren ens va permetre consultar els antics catàlegs i trobar els patrons originals”
L’arquitecta recorda amb orgull, per exemple, la tasca de recuperació del fals-sostre del vestíbul d’entrada. “Es va decapar la pintura blanca i es va fer una proposta de colors segons les poques restes que quedaven a sota”, comenta. Els restauradors van haver de fer moltes mostres fins a trobar el resultat final.
Una altra actuació que explica amb estima és la que es va fer als forjats. “Ens vam trobar amb paviments hidràulics i incrustats al foc de la casa Anchisi. Saber d’on eren ens va permetre consultar els antics catàlegs i trobar els patrons originals”, diu. Així es van poder tornar a col·locar en els vestíbuls d’entrada mantenint els patrons originals.
En el cas dels hidràulics es van recuperar per altres bandes. “Els paviments sortien bé i es van poder recuperar després de fer moltes proves de neteja i l’esforç i dedicació de tot l’equip”. Malgrat aquesta implicació, en altres llocs i a causa de la humitat, aquests han sigut irrecuperables.
Es van consultar catàlegs antics de la Casa Anchisi que van servir de guia per col·locar correctament el paviment, amb el patró adequat (BTA Arquitectura).
Pel que fa a l’escala, “la sort va ser que es conservaven els estucs i arrambadors originals sota diverses capes de pintura”. Els restauradors van treure aquestes capes i van recuperar els acabats originals. Per treballar les decoracions malmeses o perdudes, recorda “es va extreure una plantilla i es van reproduir els dibuixos amb les mateixes geometries i colors”. El resultat és que, a simple vista, no es pot diferenciar la part nova de l’original.
El pati central va ser un dels grans reptes d’aquest projecte de rehabilitació. Aquí, l’acabat estava en molt mal estat i es va haver de fer un nou estuc de calç tradicional reproduint material, textura i color original. Es va aprofitar, a més a més, per instaurar un ascensor: un element nou que contrasta d’una manera molt respectuosa amb l’entorn i que integra totes les instal·lacions comunitàries.
Per pintar les portes d’entrada als habitatges es va investigar fins a aconseguir el color desitjat. (BTA Arquitectura)
A més, es van dur a terme actuacions a la galeria posterior. “Vam enderrocar cossos obsolets i recuperar l’essència del que havia estat amb noves fusteries, persianes enrotllables i baranes”. Els balcons, recorda Urbiola, estaven en molt mal estat de conservació i, des del despatx d’arquitectura, van apostar per reforçar-los. Les instal·lacions comunes també es van renovar combinant, per exemple, arrambadors i falsos sostres.
Habitatges emblemàtics i renovats
Finalment, aquest projecte integral va dur a terme la rehabilitació de l’interior dels habitatges mantenint la seva distribució original. “Eren pisos petits i amb la seva distribució ja funcionaven molt bé”, explica l’arquitecta. Entre d’altres feines, es van recuperar les portes d’entrada i els paviments originals, després de fer reforços dels sostres.
Treballs de restauració dels ferratges de les portes dels habitatges d'aquest edifici del carrer Provença. (BTA Arquitectura)
En el cas de les portes d’entrada als habitatges es van treure tots els ferratges, es van restaurar i es van reubicar en unes portes noves que reproduïen les originals, en molt mal estat de conservació. Urbiola afegeix que, com havien d’anar pintades, “el fuster va fer una proposta de diferents motllures de DM, fusta i elements metàl·lics fins a trobar el millor resultat”.
Situat al carrer Provença, aquest edifici comptava amb elements molt característics d’un estil concret com, per exemple, els sostres amb volta catalana. “Aquí vam fer una combinació de sostres vistos i falsos sostres”, comenta Marta Urbiola. S’ha de tenir en compte, afegeix, que treure aquests falsos-sostres va ser necessari per poder fer una inspecció de l’estructura i actuar on va ser necessari. Per exemple, “els nous falsos sostres ens van permetre el pas de les instal·lacions i de la nova climatització dels pisos”.
En definitiva, edificis residencials com aquest, al cèntric districte de l’Eixample, demostren que “el millor és fer un bon manteniment del parc edificat”, opina Marta Urbiola. És, a més, un clar exemple del canvi de sensibilitats i de la integració -tant dels edificis antics com els nous- dins el paisatge urbà. I, per l’experta, en projectes així pesen per igual mantenir la construcció original i la necessitat de modernitzar l’espai.
Àngela Zorrilla
Redacció Escola Sert