(Imatge: GettyImages)

Notícia |
Actualitat
Edificació i rehabilitació

Reptes i tendències de l’arquitectura el 2022

Deu docents de l’Escola Sert identifiquen els escenaris a què hauran d’enfrontar-se els professionals aquest 2022 des de les especialitats respectives. Apunten a la formació com l’eina indispensable per vèncer les adversitats.

Compartir

Cap a una arquitectura més saludable, habitable i energèticament eficient

I gairebé sense adonar-nos-en, ha passat el 2021, any de reflexió sobre com l’arquitectura pot contribuir a gestionar els no pocs reptes socials, mediambientals i econòmics que probablement continuaran i s’accentuaran aquest 2022. Per fer-hi front, els experts en arquitectura i urbanisme proposen una recepta amb diversos ingredients en comú: formació, curiositat i evolució. Parafrasejant Sòcrates: “Només existeix un bé: el coneixement. Només hi ha un mal: la ignorància”.​

Un urbanisme transversal i més humà

Comencem per la ciutat i les persones que l’habiten i com l’habiten. L’espai construït ha estat l’escenari que més debats va suscitar durant el confinament, un context que ha comportat un gran aprenentatge per a urbanistes i arquitectes.

María Pía Fontana i Miguel Mayorga, que dirigeixen el curs Cap al disseny de carrers més habitables, creuen necessària una aproximació “més integrada a l’arquitectura i a l’urbanisme” que “interactuï amb altres àrees de coneixement”.

Personas cruzando un paso de peatones

El principal repte és promoure “un enfocament proactiu i més ampli per a la construcció d'una arquitectura més urbana i col·lectiva, que interactui amb altres àrees de coneixement”. (GettyImages)

"És necessari que els arquitectes enriqueixin amb nous aprenentatges els coneixements ja adquirits"

Mònica Beguer
Codirectora del curs Urbanisme al servei de les persones. Salut, benestar social i medi ambient

Assenyalen que el principal repte és promoure “un enfocament proactiu i més ampli per a la construcció d’una arquitectura més urbana i col·lectiva”, així com “el desenvolupament de mètodes i eines per concretar aquesta visió en plans, programes i projectes”.

L’arquitectura hauria de plantejar solucions transversals i de naturalesa diversa entre la vida domèstica i la vida urbana. Perquè així sigui, cal reconèixer el seu gruix cultural com a disciplina, valorar el que existeix i les seves relacions, en els àmbits físic, funcional, social o ambiental, així com en els projectes i processos en curs.

Mayorga-Fontana opinen que hem de ser conscients del gran paper transformador de l’arquitectura en la ciutat i en la vida urbana des d’una òptica integradora, que sàpiga reconèixer i valorar el punt de què partim i cap a on ens dirigim.

Urbanisme al servei de les persones

La ciutat no pot ni ha de fugir de factors globals com l’emergència climàtica, unes desigualtats socials cada vegada més accentuades i la preocupació per la salut comunitària.

Per això, assegura Mònica Beguer, codirectora del curs Urbanisme al servei de les persones. Salut, benestar social i medi ambient, és fonamental incorporar en la pràctica de l’urbanisme “factors basats en la sostenibilitat i resiliència urbana que incorporin la perspectiva de gènere que millorin el nostre hàbitat”, a més d’“eines que avaluïn els impactes socials”.

Per fer-ho amb èxit, Beguer creu necessari que els arquitectes enriqueixin amb nous aprenentatges els coneixements ja adquirits. “Per exemple, de quina manera s’incorpora la mirada de gènere en l’urbanisme, com planificar la participació ciutadana per integrar-la apropiadament en el procés de redacció dels plans i projectes, o aprendre a treballar de manera transdisciplinària perquè l’urbanisme es beneficiï de l’experiència d’altres especialistes”, enumera.​

Arquitecta ante unos planos

El client 'tradicional' està canviant. Els arquitectes s'enfronten a projectes l'interlocutor dels quals no és un promotor, una administració o una gestora sinó un col·lectiu com una cooperativa o una comunitat de propietaris. (GettyImages)

Nous interlocutors per als arquitectes

El client ‘tradicional’ també està canviant. Els arquitectes s’enfronten amb més freqüència a projectes que tenen per interlocutor no un promotor, una administració o una gestora, sinó un col·lectiu com el que formen una cooperativa o una comunitat de propietaris.

“Probablement un dels reptes més grans és saber incorporar les eines necessàries per treballar amb aquestes comunitats”, explica l’arquitecte i sociòleg urbà Carles Baiges, ponent del cicle de conferències Maneres d’Habitar, organitzades per Escola Sert.

“No fa falta”, assenyala Baiges, “que els professionals i les professionals siguin experts a gestionar comunitats, ja n’hi ha que se n’encarreguen, però sí que han d’adaptar el seu llenguatge, saber quin és el seu rol, aprendre a escoltar i a transmetre, especialment sobre temes que poden ser delicats o complexos, com la sostenibilitat o l’economia d’un projecte”, exposa el docent.

Els arquitectes s’enfronten amb més freqüència a nous perfils de clients com cooperatives o comunitats de propietaris

Rehabilitació energètica i Fons Next Generation: ara sí

La definició dels diferents programes dels Fons Next Generation, mitjançant el Reial decret 853/2021, aclareix diversos interrogants i aclareix com s’ha d’executar la rehabilitació energètica residencial. L’objectiu principal és adequar i millorar el parc edificat des de l’òptica de l’eficiència energètica, sense oblidar altres aspectes essencials com l’accessibilitat, la salubritat i la seguretat.

“Un primer pas serà abordar el contingut i tramitació del Llibre de l’Edifici existent, que hauria de permetre portar a terme grans paquets de diagnosi orientada a plantejar els escenaris i viabilitat dels projectes. La certificació energètica es converteix en una eina fonamental per accedir a aquests programes”, explica Ricardo Alarcón, director del curs Tècnic i gestor de rehabilitació energètica. Eines d’aplicació RD 853/2021.

Per abordar els reptes que aquesta execució implica, diversos agents hauran de preparar-se, tal com enumera Ramón Muñoz, professor del postgrau en Rehabilitació: “Necessitem una indústria de la construcció amb equips i materials disponibles i mà d'obra preparada, ajuntaments decidits a dignificar els seus barris, propietaris disposats a millorar els seus edificis i, probablement, una mica de sort… Els pròxims anys semblen inevitablement marcats per l'aplicació dels fons Next Generation”.

Els dos docents, Alarcón i Muñoz, afirmen que creixerà la demanda de diversos perfils tècnics que liderin l’avaluació i diagnòstic dels edificis existents:

  • Experts en la redacció de projectes d’intervenció d’adequació i millora d’edificis existents que a més tinguin formació en BIM.
  • Mediadors i facilitadors que possibilitin l’adopció d’acords comunitaris i la prevenció i resolució de conflictes.
  • Experts en intervencions sobre edificis existents que s’incorporin en empreses constructores, enginyeries, institucions i administracions.
Contrapicado de un edificio acristalado

Les noves exigències impliquen un canvi de model sobre com estem habituats a treballar i com s'ha entès la relació entre Arquitectura i Sostenibilitat fins ara. (GettyImages)

Arquitectura i sostenibilitat: no hi ha marxa enrere

La línia marcada per Europa emfatitza que la sostenibilitat és i serà un dels eixos que definirà la nostra societat i, per tant, un pilar de l’arquitectura el 2022, que requereix una formació més profunda.

“L’experiència en concursos, projectes, obres i gestió denota una certa manca en el coneixement i posada en pràctica, a diversos nivells, d’estratègies de sostenibilitat. Això es tradueix en una dificultat a l’hora de donar una resposta tècnica solvent”, assegura Gerardo Wadel, codirector del postgrau en Sostenibilitat i arquitectura.

Per a Albert Sagrera, que també dirigeix el postgrau en Sostenibilitat i arquitectura de l’Escola Sert, aquest escenari és també “una oportunitat” per establir les bases que abordin la sostenibilitat no solament en el camp de l’energia, sinó també en altres vectors com els materials, l’aigua i els residus. “Unes exigències que impliquen un canvi de model en la manera com estem habituats a treballar i a entendre la relació entre arquitectura i sostenibilitat fins ara”, afirma Sagrera.

Per aconseguir-ho, el doctor en arquitectura assenyala el camí de la formació com la millor eina per “aconseguir els reptes que la societat ens presenta i alhora per enriquir el procés de disseny”.

Wadel agrega que els arquitectes han d’actualitzar la seva visió conceptual, aspectes tècnics, de gestió dels edificis i canvis normatius, ja que és “vital” que els professionals s’alineïn amb els reptes globals, europeus i locals.

Superar els reptes que planteja la sostenibilitat requereix una formació més profunda

Adaptar les zones urbanitzades al canvi climàtic

En aquesta línia la qüestió de rerefons és l’adaptació a l’efecte del canvi climàtic, “un dels principals reptes contemporanis de la humanitat, especialment delicat a les ciutats i zones urbanitzades on viu més del 55% de la població mundial”, apunta Miriam García, doctora en arquitectura, paisatgista i tècnica urbanista que dirigeix el curs Estratègies i eines de dissenys litorals resilients.

García assenyala “la necessitat” d’integrar en la formació dels professionals d’arquitectura els coneixements necessaris per comprendre els processos climàtics, així com “les estratègies de disseny” per disminuir la vulnerabilitat dels nostres territoris i ciutats.

Foto aérea de Bosco Verticale, Bosque Vertical en Milán, distrito de Porta Nuova.

"Un dels principals reptes contemporanis de la humanitat, especialment sensible a les ciutats i zones urbanitzades on viu més del 55% de la població mundial". Foto aèria de Bosco Verticale, Bosc Vertical a Milà, districte de Porta Nuova. (GettyImages)

Arquitectura i disseny per millorar la salut de les persones

Finalment, però no per això menys important, l’arquitectura el 2022 intentarà millorar la seva relació amb la salut dels ciutadans. El disseny de l’edificació i la planificació urbana tenen una gran repercussió sobre la biologia de les persones i en determinen la salut física i emocional.

“A part de la situació evident a conseqüència de la pandèmia, les directives europees miren cada vegada més per la qualitat biòtica dels espais. Conèixer i poder aplicar criteris de salut en l’arquitectura és una eina molt potent i necessària. Per tant, convé que els arquitectes siguin coneixedors de totes aquestes capacitats”, afirma Sònia Hernández, directora del postgrau Arquitectura i salut.

Espais com a hospitals, residències per a la tercera edat o centres de salut, a què acudim en situació de vulnerabilitat, exemplifiquen la necessitat i el repte d’executar un disseny sensible i empàtic.

En altres paraules: la neuroarquitectura. Una especialitat basada en el treball multidisciplinari de metges, psicòlegs, filòsofs, antropòlegs i arquitectes que investiguen simulacions i espais reals buscant proves científiques que demostrin com reacciona el cos dels professionals i pacients quan s’enfronten a diferents processos clínics.

“L’objectiu és crear espais que minimitzin els efectes negatius de l’entorn potenciant aquells aspectes que aportin una percepció més beneficiosa per a les persones. Aquesta mena d’intervencions també se les coneix (erròniament) com a humanització, encara que un espai que hagi d’humanitzar-se és, a efectes arquitectònics, un espai fallit”, reflexiona Ramon Torrents, director del curs Fonaments en arquitectura hospitalària.

Ja coneixem els reptes que diverses disciplines arquitectòniques hauran d’abordar aquest 2022. No són pocs i, en molts casos, requeriran un ampli diàleg i consens amb actors no vinculats directament amb l’arquitectura i l’urbanisme.

Existeix la voluntat, per part dels professionals i docents, d’emprendre els canvis que la societat reclama i que el medi ambient necessita.

Com va dir Frank Gehry, “l’arquitectura hauria de parlar del seu temps i el seu lloc, però anhelar l’atemporalitat”.

    Lucia Burbano
    Redacció Sert

    Per conèixer més els reptes de l’arquitectura el 2022:

    Comparteix el teu comentari i participa a la conversa

    Les teves dades es mantenen privades i no es mostren públicament.
    CAPTCHA
    L'enviament de comentaris es modera, de manera que no apareixen immediatament.