Els avantatges de la gestió de projectes arquitectònics amb BIM

BIM: què és, aplicacions, especificacions i futur

L’arquitectura no és aliena a la digitalització. El Building Information Modeling (BIM) és el millor exemple de com la introducció de software en el sector optimitza el temps, automatitza accions tedioses o repetitives i enriqueix les dades d’un projecte constructiu. Ho fa, a més, en un entorn col·laboratiu on tota la informació està centralitzada. És l’evolució en la manera de dissenyar.

Amb el BIM, l’arquitecte ja no dibuixa, sinó que modela a partir de bases de dades que beuen d’una sola font d’informació. Aquest avenç permet que qualsevol modificació s’automatitzi sobre aquesta única font. Així, tots els passos fets en la consecució d’un projecte mantenen la coherència.

La riquesa de les dades que ofereix el BIM

Un altre avantatge és el seu entorn tridimensional, que aporta un grau de realitat molt més gran que el 2D, molt interessant per visualitzar l’evolució del projecte. A partir de tota la informació i els càlculs introduïts, el BIM genera maquetes virtuals que representen els objectes que després es construiran, com ara sostres o paviments.

La riquesa de les dades permet nodrir el projecte amb informació infinita. En el cas d’un mur, per exemple, a més de dades de caràcter geomètric, s’hi pot agregar altra informació de valor, com el seu material, el seu grau d’absorció acústica o les seves capacitats tèrmiques o mecàniques.

Aquesta maqueta digital també permet crear recorreguts per l’interior d’un projecte. Un gran valor afegit per al client, ja que és una figura que generalment no té un perfil tècnic i pot tenir certes dificultats a l’hora d’interpretar la informació d’un plànol.

Finalment, el BIM és capaç de detectar interferències i alertar l’usuari. Abans, si existia una incompatibilitat entre el problema en l’estructura i una instal·lació, l’arquitecte havia de trobar-la manualment.

L’estandardització i regulació del BIM

Totes aquestes dades poden ser editades i visualitzades per totes les parts que participen en un mateix projecte, com l’arquitecte, l’aparellador o l’enginyer. “Com que tota la informació està reunida en un únic lloc, a mesura que altres agents es van incorporant troben tot el que necessiten allà mateix, la qual cosa fomenta una millor gestió i un entorn col·laboratiu”, resumeix Maria Duran, arquitecta que treballa a l’oficina BIM de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i directora del postgrau en BIM Management de l’Escola Sert.

Tot i que existeix programari BIM de diversos tipus, alguns més especialitzats que uns altres, l’arquitecta destaca el format IFC (Industry Foundation Classes). Es tracta d’un format d’intercanvi estandarditzat i obert. Aquesta característica permet que totes les parts puguin llegir i escriure en el mateix format, amb la qual cosa s’homogeneïtzen els canals de comunicació.

L’estandardització del software ens porta a plantejar-nos una pregunta: ¿Existeix un marc regulador del BIM?

Normes com l’ISO 19650, publicada el 2019, volen tipificar aquests models i fer-los comprensibles per a totes les parts. No obstant, hi ha encara camí per recórrer, ja que cada país, autonomia o ciutat disposa d’una regulació pròpia. Duran destaca que a Catalunya, tant la Generalitat com l’AMB han publicat uns plecs que descriuen com s’han d’executar i lliurar els projectes BIM.

“El grau d'implementació està creixent, perquè és l’Administració la que precisament està exigint el lliurament de projectes en BIM. Els despatxos que vulguin optar a projectes públics hauran d’accelerar-ne la posada en marxa”, aconsella Duran.

Com el BIM està creant nous perfils professionals

Per executar aquesta estandardització, un professional emergent és el BIM Manager. Aquesta figura s’encarrega de definir les característiques del model digital, i la quantitat i qualitat de la informació registrada que requereix el client. També s’encarrega de formar i fer costat als membres de l’equip que finalment hagin d’utilitzar el BIM per executar i gestionar aquest projecte.

El creixent ús del BIM repercuteix en l’aparició de perfils professionals de BIM Manager més especialitzats. Per exemple, tenim el BIM Facility Manager, que s’encarrega de la gestió integral de la vida i funcionament d’un edifici. Mitjançant aquest model virtual –que aporta l’entorn tridimensional i la informació dels objectes i espais de l’actiu–, la gestió es fa molt més clara, precisa i comprensible.

Com ocorre amb qualsevol eina nova, Duran explica que els despatxos han d’adaptar-se a aquesta nova manera de treballar. Una vegada feta l’adaptació, s’assegura un increment de la productivitat, ja manifesta a partir del tercer o quart projecte de construcció gestionat amb BIM. Aquells despatxos que l’incorporin com la seva eina de treball, difícilment tornaran enrere.

Lucía Burbano
Redacció Escola Sert